El passat 20-N es van commemorar dues coses: la mort de Franco i l’inici dels judicis de Nuremberg. Aquesta coincidència de dates és ben simbòlica: els alemanys van “desnazificar” el seu estat, però a Espanya la “desfranquistització” de l’estat encara està pendent. FIL:

D’aquí que avui els alemanys visquin en un estat de dret que respecta els DD HH i els espanyols no. D’aquí que la justícia alemanya actui com un poder democràtic i l’espanyola no. La sentència del Tribunal de Schleswig-Holstein sobre els fets de l’#1O n’és l’exemple més evident.

On els jutges alemanys no van veure ni tan sols “desordes públics” el Tribunal Suprem espanyol hi va veure (per unanimitat) un delicte de sedició penat amb mínim 10 anys de presó. Amb això està tot dit: uns van fer el judici de Nuremberg i els altres van enterrar Franco al llit.

El més inquietant és q hi hagi tants demòcrates de l’esquerra espanyola i catalana q no tinguin gaire problema en acceptar aquesta realitat, renuncïin a “desfranquistitzar” l’estat i es resignin a viure la resta de la seva vida en un país sense veritables garanties democràtiques.

Toni Comín 23 de nov. de 2020