El duet de folk Maria i Marcel expliquen el ‘tabú tan real’ de la Guerra Civil espanyola. NPR Music

Catalunya, una regió culturalment diversa i políticament assetjada del nord-est d’Espanya, s’ha aferrat a la seva cultura diferent al llarg dels segles mentre ha lluitat per redefinir la seva relació amb la resta del país.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

Aquestes qüestions d’identitat i lleialtat profundes es poden escoltar en la música del duet de folk modern català, Maria Arnal i Marcel Bagés. Basant-se en cançons populars tradicionals i enregistraments d’arxiu, l’àlbum de debut de Maria i Marcel 45 Cerebros y 1 Corázon, reviu records dolorosos de la Guerra Civil espanyola.

El títol de l’àlbum fa referència a un descobriment arqueològic a Burgos, Espanya, l’any 2017: 45 cervells i un cor, conservats de manera natural en una fossa comuna de persones assassinades pel dictador i general Francisco Franco durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939.

Els òrgans «saponificats» es van convertir en titulars a Espanya, on moltes fosses comunes de la Guerra Civil tenen prohibida l’exhumació com a condició de la llei d’amnistia del país coneguda com el “pacte de l’oblit”. Però quan Arnal va llegir la notícia del descobriment, va saber que ho havia d’immortalitzar amb una cançó.

“Vaig llegir-ho i ho vaig saber: això és una cançó, jo podria escriure sobre això”, diu Arnal.

Aquella cançó, i l’àlbum en general, és testimoni de la força del poble català.

L’àlbum ha sigut un èxit a Espanya i també a tota Europa. Ara, el duet ha presentat l’àlbum i el seu missatge als Estats Units com a part del Festival Smithsonian Folklife (@SmithsonianFolk), que té lloc al juny i al juliol a Washington DC (el festival d’aquest any destaca la cultura catalana).

Mentre eren a Washington, DC, pel festival, la parella va fer una aturada a la seu de NPR per parlar amb la presentadora del programa All Things Considered, Michel Martin, sobre com fan servir la seva música per provocar discussions difícils al seu país d’origen i més enllà.

Escolteu la conversa a través de l’enllaç d’àudio (el podeu trobar a l’enllaç de l’article original), llegiu el més destacat de l’entrevista més avall i escolteu la interpretació en directe d’una cançó de l’àlbum 45 Cerebros y 1 Corázon.

El més destacat de l’entrevista

Sobre la democràcia d’Espanya en l’actualitat en relació amb el “pacte de l’oblit”

Maria Arnal: La nostra socialdemocràcia a Espanya manca de molts valors socialdemòcrates, realment, i és perquè es va construir sobre aquesta metàfora, sobre la realitat dels 45 cervells i el cor. Aquesta era la nostra manera crítica d’expressar els nostres sentiments envers el present a través de la nostra música.

Vam triar aquest títol per a l’àlbum per tal d’[obligar a la gent] i, d’alguna manera, explicar aquest tabú tan real. És un tabú perquè realment necessitava ser un tabú si no hauríem de buscar responsabilitats i les responsabilitats recauen sobre moltes persones encara vives i amb molt poder.

Sobre les reaccions a l’àlbum

Maria Arnal: Hem tingut molta sort. Les persones que segueixen el nostre projecte entenen la nostra manera d’identificar-nos amb aquest tema, de manera que la reacció ha sigut molt agradable. I va passar quelcom sorprenent… Vam tenir la possibilitat d’anar i cantar aquesta cançó davant del lloc on es trobaven aquests cervells i el cor. I, per descomptat, és un tema polèmic però, encara existeixen aquestes contradiccions en la història d’Espanya. Com el poeta, Federico García Lorca, per exemple, que és famós a tot arreu, i es troba en una d’aquestes foses. Va ser assassinat pels feixistes i, alhora, mai no s’ha trobat i mai no ha estat buscat.

Marcel Bagés: Perquè el govern espanyol mai ha volgut arreglar-ho.

Sobre formar part de la nova generació d’Espanya

Marcel Bagés: No tenim tanta por com els nostres avis i àvies… Hi ha un canvi de mentalitat. Podem encarar-ho perquè no vàrem viure a la Guerra Civil. Però el poder a Espanya és una repetició d’aquella dictadura, per això no volen mirar enrere perquè han de justificar per què hi són encara.

Sobre la seva responsabilitat artística arran del referèndum sobre la independència de Catalunya

Maria Arnal: És un tema molt complex i no puc dir que no crec que hagi estat molt difícil. Hi ha hagut molts mesos que tot canviava cada dia i ha sigut molt esgotador. Puc dir que jo de fet he tractat de viure aquest mes com una oportunitat per sincerar-me sobre alguns dels temes més importants per a mi que no estan relacionats amb el nacionalisme sinó amb temes socials… que, per a mi, són problemes reals.

Vídeo oficial de “Tú que vienes a rondarme” de Maria Arnal i Marcel Bagés, de l’àlbum 45 Cerebros y 1 Corazón.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.

Font: NPR Music @nprmusic

Autora: Michel Martin @MichelMcQMartin / Elizabeth Baker
Data de publicació: 7 de juliol de 2018
Font de la imatge: Claire Harbage/NPR