El català a les notaries. “Molts notaris, només per obligació, fan veure que compleixen la llei”. Jordi Ballesteros (@hospitabulis)

A les notaries, no us deixeu enganyar. Molts notaris, només per obligació, fent veure que compleixen la llei, incorporen al final de les escriptures un parell de línies dient que s’han fet a les parts els advertiments de l’art. 14 de la Llei 1/98, sobre Política Lingüística. Fil

En realitat, en el 90% dels casos, ningú t’ha advertit de res. Ni al recepcionista, ni a l’oficial, ni al propi notari, els hi sol passar pel cap preguntar als atorgants amb quina llengua el volen el document. I tiren pel dret amb el castellà, amb el Don, el Doña i tota la pesca.

Aquell art. 14 tanmateix és prou clar.

1- Abans de redactar el document, s’ha de preguntar explícitament als atorgants quina llengua escullen.

2- La tria de l’una o de l’altra no ha de comportar retard en la redacció i l’autorització del document.

3- Si no s’escull expressament la llengua, el document es redacta en català.

4- Els notaris han de lliurar en castellà o en català, segons que ho sol·liciti la persona interessada, les còpies.

5- Si no hi ha acord entre els atorgants sobre la llengua del document, s’ha de redactar en totes dues llengües oficials.

En fi, que una notaria també és un bon lloc per prestigiar el català. Fem-ho. I passem la incomoditat a l’altra banda, que ens hi juguem la llengua i el país.

Jordi Ballesteros 🎗 (@hospitabulis) 16/11/2021