EduCATS: Dones pedagogues

Dones pedagogues

Cal reconèixer la gran importància de les dones en la revolució pedagògica del segle XX a Catalunya.

Autors: @Cjaumev i @annuskaodena

Es van viure tres grans onades d’innovació educativa a casa nostra: la de principis de segle, la del postfranquisme i la que sorgeix de la transició. I també cal considerar les mobilitzacions per l’escola pública.

Des de començament del segle XX, afloren iniciatives privades de renovació escolar catalana, fruit de la necessitat d’una escola pròpia. Amb la proclamació de la II República, el pensament educatiu de caràcter republicà liberal va viure el seu moment de màxim desplegament. La igualtat dels individus només era possible si els infants gaudien de la mateixa instrucció i l’accés a la cultura era un dret primordial dels ciutadans. D’altra banda, construir i consolidar un estat democràtic obligava a elevar el nivell cultural de la població. Es va concebre l’escola com un mitjà d’alliberament social, democratització cultural a través d’un ensenyament públic, gratuït i obligatori, garantit per l’Estat; el laïcisme i la catalanització.

Les dones són les creadores de la història en el fet educatiu, atès que les seves formes de fer-ho van ser decisives per al creixement personal i per a la convivència”, deia Consuelo Flecha a Revista de Educación.

Moltes d’elles, amb ganes de renovar una escola massa tradicional, van poder exercir amb plenitud primer sota el paraigua de la Mancomunitat i sobretot després durant la Segona República, fins que l’arribada del franquisme les va condemnar a l’ostracisme o a l’exili.

A EduCATs comencem una sèrie d’articles (Biopíndoles) que ens explicaran qui van ser aquestes grans dones.

Rosa Sensat
“No ens preocupem ni per les lliçons ni pels llibres. La primera cosa és aprendre a viure”

Teresa Mañé i Miravet
“Les escoles laiques no són vivers de fanàtics catòlics ni de fanàtics antireligiosos. El mestre ensenya. I ensenyar i despertar la intel·ligència dels nens és la seva missió”.

Celestina Vigneaux i Cibils
“Mai m’havia sentit tan feliç a l’escola com ara; perquè el benestar dels meus alumnes es reflecteix en el meu propi; perquè em trobo entre nens que comencen a considerar la vida sota un aspecte complet i agradable”.

Anna Rubiés
“El nostre paper és molt més modest i cada dia ens hem d’anar retirant cap a la penombra de l’aula per deixar lloc preeminent, el de plena llum, a l’infant, que ha esdevingut personatge de primera categoria”.

Leonor Serrano
“Una dona no serà perfecta si no contribueix a la propagació de l’espècie, o a la millora natural de la societat, pel treball; o a la seva continuació vital, a l’herència d’idees que recollirà l’esdevenidor”.

Margalida Comas
“És indubtable […] que la coeducació és premisa essencial per al desenvolupament científic de la personalitat humana completa, atès que el mètode natural […] és educar junts nens i nenes, de diferents edats, a més”.

Maria Solà
“Tenint en compte que, per ser l’home a l’inici una integritat d’intel·lecte, sentiment i voluntat, el coneixement ha d’impartir-se procurant que es desenvolupin i vigoritzin els tres aspectes”.

Angeleta Ferrer i Sensat
“Estic contenta, però, de com he viscut. I afirmo que l’educació és més obra d’amor que de ciència, i que no hi ha res tan difícil i interessant com descobrir i formar la persona humana”

Carme Serrallonga
“Primer, els mestres han d’estar conscienciats per ensenyar bé; en segon lloc, l’aprenentatge és qüestió d’hàbit i temps”.

Dolors Piera
“De fet, jo era una persona que no m’agradava barallar-me. Sóc una persona que sempre m’he avingut amb la gent; m’agrada treballar en equip”.

Carme Aymerich
“Tot rendiment està en proporció directa amb la disposició prèvia a l’esforç”.

Dolors Canals
“[…] L’escola 0-3 té una funció primordial d’alta responsabilitat social, en guiar l’infant cap a les conductes que mantenen el seu objectiu normal, sense desencadenar agressivitat”.

Maria Novell
“Ens correspon a tots, pares i educadors, fer que els infants llegeixin –i no només a l’escola, i que llegeixin de gust i profitosament”.

Elvira Godàs
“La meva mare, Victorina Vila, va ser una molt bona mestra, amb una formació musical excel·lent, que va dirigir l’escola Minerva i el Liceu Escolar […]. Per tot això, encara em faig creus que, durant molts anys, solament va ser coneguda com a senyora Godàs”

Pepita Casanellas
“L’educació ho és tot. És com l’aire que respirem”.

Marta Mata
“Per aconseguir allò que la humanitat reclama de l’educació, cal una escola, una comunitat decidida, planificada i estructurada democràticament, amb la participació de tots els seus membres”.

Maria Teresa Codina
“L’educació al llarg de la vida és una construcció continuada de la persona humana, del seu saber, de les seves aptituds, i també de la seva facultat de judici i d’acció”.

Maria Antònia Canals
“El que em va costar més d’assumir és la lentitud del canvi. Perquè el nostre temps humà és molt curt respecte del temps que necessita qualsevol canvi social i ètic del nostre món”.

Maria Rúbies
“No hi pot haver una escola amb ideals educatius si aquests no són compartits per pares i professors que facin possible l’existència d’una comunitat educativa”.

Pilar Benejam
“L’escola no és només una institució de la democràcia, sinó també la seva condició de possibilitat. No hi ha democràcia sense els coneixements que permeten entendre el món”.

Montserrat Castanys
“Aquest equilibri entre escola i zona fa que cada poble continuï comptant amb la seva escola, que participa en les seves festes locals i té una relació especial amb els seus avis, per exemple”.


Fonts:

epedagogia.com

Girona.cat – L’evolució de l’ensenyament a la ciutat

El diari de l’educació

Vint mestres i pedagogues catalanes del segle XX”. Joan Soler Mata, coordinador del llibre.