Dones pedagogues. Cal reconèixer la gran importància de les dones en la revolució pedagògica del segle XX a Catalunya.

Es van viure tres grans onades d’innovació educativa a casa nostra: la de principis de segle, la del postfranquisme i la que sorgeix de la transició. I també cal considerar les mobilitzacions per l’escola pública.

Autors: @Cjaumev i @annuskaodena

Dones Pedagogues

Des de començament del segle XX, afloren iniciatives privades de renovació escolar catalana, fruit de la necessitat d’una escola pròpia. Amb la proclamació de la II República, el pensament educatiu de caràcter republicà liberal va viure el seu moment de màxim desplegament. La igualtat dels individus només era possible si els infants gaudien de la mateixa instrucció i l’accés a la cultura era un dret primordial dels ciutadans.

D’altra banda, construir i consolidar un estat democràtic obligava a elevar el nivell cultural de la població. Es va concebre l’escola com un mitjà d’alliberament social, democratització cultural a través d’un ensenyament públic, gratuït i obligatori, garantit per l’Estat; el laïcisme i la catalanització.

Les dones són les creadores de la història en el fet educatiu, atès que les seves formes de fer-ho van ser decisives per al creixement personal i per a la convivència”, deia Consuelo Flecha a Revista de Educación.

Moltes d’elles, amb ganes de renovar una escola massa tradicional, van poder exercir amb plenitud primer sota el paraigua de la Mancomunitat i sobretot després durant la Segona República, fins que l’arribada del franquisme les va condemnar a l’ostracisme o a l’exili.

DONES PEDAGOGUES. 10 BIOPÍNDOLES

A EduCATs comencem una sèrie d’articles (Biopíndoles) que ens explicaran qui van ser aquestes grans dones.

Rosa Sensat

“No ens preocupem ni per les lliçons ni pels llibres. La primera cosa és aprendre a viure”

Teresa Mañé i Miravet

“Les escoles laiques no són vivers de fanàtics catòlics ni de fanàtics antireligiosos. El mestre ensenya. I ensenyar i despertar la intel·ligència dels nens és la seva missió”.

Celestina Vigneaux i Cibils


“Mai m’havia sentit tan feliç a l’escola com ara; perquè el benestar dels meus alumnes es reflecteix en el meu propi; perquè em trobo entre nens que comencen a considerar la vida sota un aspecte complet i agradable”.

Anna Rubiés


“El nostre paper és molt més modest i cada dia ens hem d’anar retirant cap a la penombra de l’aula per deixar lloc preeminent, el de plena llum, a l’infant, que ha esdevingut personatge de primera categoria”.

Carme Serrallonga


“Primer, els mestres han d’estar conscienciats per ensenyar bé; en segon lloc, l’aprenentatge és qüestió d’hàbit i temps”.

Maria Novell
“Ens correspon a tots, pares i educadors, fer que els infants llegeixin –i no només a l’escola, i que llegeixin de gust i profitosament”.

Marta Mata


“Per aconseguir allò que la humanitat reclama de l’educació, cal una escola, una comunitat decidida, planificada i estructurada democràticament, amb la participació de tots els seus membres”.

Maria Teresa Codina

“L’educació al llarg de la vida és una construcció continuada de la persona humana, del seu saber, de les seves aptituds, i també de la seva facultat de judici i d’acció”.v

Maria Rúbies


“No hi pot haver una escola amb ideals educatius si aquests no són compartits per pares i professors que facin possible l’existència d’una comunitat educativa”.

Pilar Benejam

“L’escola no és només una institució de la democràcia, sinó també la seva condició de possibilitat. No hi ha democràcia sense els coneixements que permeten entendre el món”.


Fonts:

epedagogia.com

Girona.cat – L’evolució de l’ensenyament a la ciutat

El diari de l’educació

Vint mestres i pedagogues catalanes del segle XX”. Joan Soler Mata, coordinador del llibre.