Comunicats

Comunicació Alternativa Territorial

OpenDemocracy - Foto 1 - Aritz Leoz
CAT EXTERIOR PREMSA INTERNACIONAL

Dues menes de justícia a Espanya. openDemocracy. Traducció de Projecte TransMate

OpenDemocracy

La condemna recent de diversos joves bascos amb dures sentències i les imputacions contra polítics catalans revelen la naturalesa política de la justícia a Espanya.

A la matinada del 15 d’octubre de 2016, en un bar d’Alsasua (en basc, Altsasu), al País Basc, al nord d’Espanya, es va produir una baralla entre uns quants joves i una parella de la Guàrdia Civil (força paramilitar espanyola). Informe de danys: un llavi inflat i un carpià trencat. Res insòlit en un país com Espanya en què, només el 2016, hi va haver 9.571 topades documentades entre policies i ciutadans, sovint descrites com a resistència a l’autoritat pública. En aquest cas basc es va presentar també una denúncia davant de les autoritats locals.

Però llavors va passar una cosa fora del corrent: “Ens vam espantar quan vam veure com tractaven certs diaris espanyols i també la televisió el cas en què estaven implicats els nostres fills. Deien que la nostra ciutat d’Alsasu està dividida, que els agents de la Guàrdia Civil no poden moure’s lliurement sense ser insultats per la gent. Parlaven d’una situació de violència extrema, que no té res a veure amb la realitat del lloc. La premsa preparava el terreny pel que ha vingut després”, diu Bel Bozueta, mare d’Adur.

Adur, una de les vuit persones convictes en aquest cas, ha fet mentrestant 23 anys. L’advocada d’Adur, Jaione Karrera, descriu l’evolució dels fets: “Poques setmanes després de la baralla, una organització per a les víctimes del terrorisme va presentar una denúncia davant de l’Audiència Nacional de Madrid. La competència d’aquesta Audiència Nacional inclou delictes particularment greus com ara terrorisme, i els seus judicis sempre acaben en dures sentències”. El que en realitat s’intenta aquí és la creació d’un vincle entre aquests adolescents bascos i un moviment que reclama la sortida dels guàrdies civils del País Basc, i per tant indirectament també amb ETA.

Un cas de terrorisme

“Hem manifestat diverses vegades que no hi ha hagut mai cap prova que cap d’aquests nois pertanyés a un moviment semblant. Hi ha baralles així cada cap de setmana arreu del país, algunes amb armes com ara bats de beisbol, i el resultat sovint és de ferides de prou consideració. Cap d’aquests casos ha estat mai portat davant d’un tribunal especial”, diu l’advocada. Els tribunals competents al País Basc també confirmen en les seves declaracions que no hi ha cap indici de terrorisme i que el cas ha de ser jutjat per tribunals locals.

Però Madrid insisteix. El conflicte per l’autoritat del tribunal arriba davant del Tribunal Suprem. Aquest no descartarà la possibilitat que hi pugui haver terrorisme implicat i el cas és traspassat a Carmen Lamela, de l’Audiència Nacional, la mateixa jutgessa que un any més tard havia de sentenciar en favor de l’empresonament preventiu amb càrrecs de rebel·lió del candidat a la presidència del govern català Jordi Sànchez, i el president de l’organització catalana Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Les famílies d’Altsasu només poden observar aquests esdeveniments amb esbalaïment i por. “La Guàrdia Civil ha exercit la seva influència i té una història molt fosca. Vam viure amb aquesta força policial al País Basc durant l’etapa d’ETA: va ser molt dolent. I des del començament vam veure que hi havia un cert interès polític a fer del nostre cas un afer molt gran”, diu la mare d’Adur. El que els va espantar més va ser una piulada de l’aleshores primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, en què assegurava a la gent que aquest atac a la Guàrdia Civil no quedaria impune. A primera hora del matí del 14 de novembre, la policia trucava a la porta i s’enduia el seu fill. Set amics més també van ser detinguts.

L’acusació és de terrorisme. El fiscal públic en cap va reclamar penes de presó d’entre 50 i 61 anys per a set dels acusats, i 12 anys per a una noia. “Hi va haver una fase d’investigació molt curta. A l’Audiència Nacional, es va prendre declaració als nostres clients i a causa del suposat risc de fugida van ser empresonats prop de Madrid. Tres d’ells van restar a la presó fins que es va pronunciar sentència, al cap de 19 mesos, i sota condicions especials aplicades a terroristes”, diu Jaione Karrera. La mare d’Adur descriu el que això significava per al mestre en pràctiques i músic, llavors amb 21 anys: “Cada comunicació era supervisada. No podien participar en activitats dins de la presó. Estaven sotmesos a controls duríssims per part de personal de seguretat. Vam demanar una conversa amb un psicòleg, perquè els primers mesos van ser molt durs per al nostre fill. Allò va ser a l’agost del 2017, però el psicòleg no va poder veure’l fins al juny de 2018”.

Protesta basca en solidaritat amb els acusats. Aritz Leoz. Tots els drets reservats.

Cap garantia processal

L’advocada d’Adur està convençuda que la justícia té prejudicis contra els seus clients. “Si els acusats no haguessin estat del País Basc, aquests càrrecs desproporcionats no s’haurien fet, ni s’hauria dictat presó preventiva. Tot el procés sembla un anacronisme”. ETA va abandonar les armes el 2011, i en aquell moment els acusats encara eren menors d’edat. “Tots els nostres arguments van ser rebutjats. Només l’informe dels agents de la Guàrdia Civil afectats es va prendre en consideració. No vam poder presentar ni un sol document, vídeo, ni tan sols proves objectives com ara un plànol del bar, per almenys al·legar una versió diferent de la de l’acusació. Ni tampoc es va escoltar cap prova de la defensa que es referís a la situació política a la ciutat, tot i que part de l’argumentació del fiscal estava basada precisament en això.

Però les coses encara van anar a pitjor. El febrer de 2017 la defensa va saber que una de les jutgesses estava casada amb un agent de la Guàrdia Civil, i que tenia una medalla de la policia militar. Malgrat això, l’apel·lació de parcialitat va ser desestimada.

El judici del 1r de juny va ser doncs molt dur. L’Audiència Nacional, tement que el veredicte pogués ser posteriorment anul·lat, va retirar els càrrecs de terrorisme. Van ser condemnats, en canvi, per lesions físiques, desordre públic i atac contra l’autoritat pública. Tres dels acusats van rebre la pena màxima de 13 anys, els altres 9 anys i la noia 2 anys. La defensa va demanar una revisió. Tot i això, uns dies després de la sentència van ser empresonats per la Guàrdia Civil.

Les seves famílies van protestar per les condemnes excessives i les múltiples irregularitats. Milers de persones de tot Espanya van anar al País Basc a manifestar-se amb ells. “No hi va haver presumpció d’innocència. Des del primer moment només hi va haver la versió de l’acusació i no la de la defensa”, resumeix l’advocada Karrera. D’altra banda, fins i tot durant la detenció preventiva van ser retinguts a gairebé 400 km. de les seves famílies. Aquesta tàctica de dispersió ha estat practicada durant dècades amb presoners bascos i, des de la tardor passada, també amb separatistes catalans empresonats. Bel Bozueta, mare d’Adur, veu sobretot motivacions polítiques darrere del veredicte: “La Guàrdia Civil és un element important d’unitat nacional d’Espanya, se la considera una pedra angular de la nació espanyola. I tot i que l’acusació de terrorisme no es podia mantenir, continuem veient per televisió comentaris que van en aquesta direcció, de manera que el ciutadà corrent creu que els nostres fills deuen ser alguna mena de terroristes. Hi ha un raonament molt clar darrere de les sentències, i és el de revenja”. Bel hi veu un paral·lelisme amb els activistes i polítics catalans empresonats. I en tots dos casos veu un senyal clar que a Espanya no hi ha cap separació efectiva de poders.

Llarga presó preventiva

Els parents i advocats dels catalans es queixen d’irregularitats tant pel que fa a presó preventiva com a deficiències processals. L’exconseller d’afers estrangers del govern Puigdemont, Raül Romeva, en pocs mesos ha estat empresonat dues vegades. A mitjan juny el Tribunal Suprem va confirmar les imputacions de rebel·lió i sedició contra ell i 14 polítics catalans més. Les sentències corresponents són 30 i 12 anys. “La rebel·lió a Espanya implica l’ús de violència, però el meu marit ni tan sols ha tingut mai una pedra a la mà”, diu Diana Riba, la muller de Romeva. Recorda que els membres acusats del govern català amb prou feines han tingut prou temps per parlar degudament amb els advocats. Txell Bonet, la companya de Jordi Cuixart, que ha estat nou mesos a la presó, està convençuda que no hi haurà un procés equitatiu. “És com en el cas Alsasu: demanen les penes màximes per tenir-los tancats. Al final potser no els condemnaran per rebel·lió, la condemna pot ser menor que la dels nois bascos. Però seran condemnats tot i que no hi va haver violència”.

OpenDemocracy - Foto 3 - Jordi Borràs
Activistes empresonats. Protestes del 20 de setembre de 2017. Jordi Borràs. Tots els drets reservats.

Jaume Alonso-Cuevillas és conseller d’alguns dels polítics catalans exiliats, entre ells Carles Puigdemont. Alonso-Cuevillas és advocat des de fa 35 anys i professor numerari de llei processal a la Universitat de Barcelona. “A Espanya, la detenció preventiva és aplicada impròpiament com una mena de càstig previ. En els nostres casos és ben clar que es tracta d’una qüestió d’intimidació. Cap basc, cap ciutadà de les Illes Canàries ha de tenir la idea d’emular els catalans”.

Com l’advocada basca Jaione Karrera, Alonso-Cuevillas està convençut que s’han violat els drets fonamentals dels seus clients. La seva defensa també va trobar entrebancs: “Se’ns va donar amb molt poc temps el preavís que els acusats, a causa d’una acusació de rebel·lió que podia comportar una sentència de 30 anys de presó, havien de presentar-se l’endemà a les 9 del matí a Madrid, és a dir, a 600 km de distància. Vaig rebre un document de 150 pàgines, però sense cap evidència documental inclosa”. L’advocat català també es queixa de l’abús del dret criminal: “Podries dir que això va de desobediència, no pas de rebel·lió. Naturalment, els desordres públics amb violència armada són un crim arreu. A Espanya, això va passar el 23 de febrer de 1981 amb el cop d’estat de la Guàrdia Civil, o l’aixecament militar de Franco del 1936. Aquí, però no hi va haver violència, sinó només un procés democràtic. El problema és que tant el fiscal com el Tribunal Suprem es veuen ells mateixos com a víctimes. I és per això que no es jutja el cas amb objectivitat”, diu Alonso-Cuevillas.

Jutges conservadors

Joaquín Urias, exjutge del Tribunal Constitucional espanyol, i professor de dret constitucional a la Universitat de Sevilla, no creu que aquests processos contra bascos i catalans siguin un problema de manca de separació de poders. Però està d’acord amb l’advocat català pel que fa a la manca d’objectivitat: “A Espanya no és que els jutges facin el que vol el govern. El problema és que els jutges mateixos representen una ideologia particular. No és un problema d’independència judicial, sinó de neutralitat”.

OpenDemocracy - Foto 4 - Jordi Borràs
“Votem per ser lliures”. Guàrdia Civil. Jordi Borràs. Tots els drets reservats.

Això afecta, sobretot, els alts tribunals espanyols, amb jutges designats per l’Estat. Aquí predominen posicions conservadores. Per a Urias, el cas d’Altsasu és un exemple típic: “Hi ha un conflicte entre un policia i un ciutadà. El jutge sempre, sempre, sempre està d’acord amb el policia. N’hi ha prou per espantar-te”. En la seva opinió, en un estat democràtic, el jutge ha de protegir els ciutadans contra l’estat: però a Espanya, els jutges defensen el poder públic contra els ciutadans. “Cada vegada que hi ha un conflicte entre un ciutadà i un policia, fins i tot si és el policia qui ha comès el delicte, el veredicte dels jutges està d’acord amb el policia”. En un cas de violació en grup, l’anomenada Manada, a Pamplona, el juliol de 2016, va provocar protestes a tot el país, perquè els jutges van admetre “abusos sexuals” però no violació, i van deixar els acusats lliures durant tota la durada del judici. El que va cridar l’atenció era que dos d’ells eren de l’exèrcit i de la policia respectivament.

El que el constitucionalista veu en tot això és més que res la “Transició”, tal com s’ha anomenat el pas a la democràcia a Espanya des de 1978. “En contrast amb Alemanya, després de la dictadura, no es van fer canvis als tribunals. Després de la mort de Franco vam votar una nova constitució, però els jutges que, fins al 1975, havien aplicat les lleis de Franco, és a dir directament lleis feixistes, van ser els que havien d’aplicar aquesta constitució. És per això que cal tant temps perquè els drets i valors de la constitució arrelin a la justícia espanyola”. Un altre problema és la formació. “En altres països els jutges en formació passen temps amb casos reals, actuen com a assistents, s’enfronten a la vida real. A Espanya, has d’estudiar almenys cinc anys i has de poder pagar-te un tutor molt car”, explica Urias. La classe social dels jutges és molt homogènia. Això també contribueix molt a la tendència conservadora majoritària en el cos judicial espanyol.

OpenDemocracy - Foto 5 - Jordi Borràs
Protestes a Barcelona el 2017. Jordi Borràs. Tots els drets reservats.

Urias veu un altre problema en la legislació mateixa. El dret criminal espanyol està cada vegada més ideologitzat. “És impossible aplicar certes lleis sense que el jutge les interpreti políticament: no hi ha cap base objectiva”, adverteix. Un exemple és la Llei de Seguretat Ciutadana, per exemple en el cas de “crims d’odi”: fa poc hi va haver un judici perquè el periodista Antonio Maestre, a Twitter, havia rebut una amenaça de mort d’un agent de policia. Aquest policia va haver de pagar una multa de 200 euros. Al mateix temps, el raper Valtonyc, que en una de les seves cançons va amenaçar un home de negocis de Mallorca, va ser sentenciat a dos anys de presó, sobre la base de la mateixa llei. És un exemple evident: si un policia amenaça una persona d’esquerres, el jutge diu: ‘Bé, no és tan greu…’ però si una persona d’esquerres amenaça un empresari de dretes, hi ha penes de presó”, conclou Urias.

Un feixista com a víctima
Un altre exemple és el cas de Luis Carrero Blanco, el successor designat per Francisco Franco, que van matar el 1973 en un atemptat d’ETA. Quan l’estudiant Cassandra Vera va piular un acudit sobre la mort de Carrero Blanco, va rebre una sentència d’un any de presó. “El jutge va decidir sobre la base de l’article 579 del codi penal (“enaltiment del terrorisme”) que Carrero Blanco era una víctima del terrorisme. És com si algú a Alemanya hagués mort Hermann Göring en un atemptat i l’haguessin reconegut més tard com una víctima del terrorisme”, diu el jurista. Segurament va ser per por que el “cas Cassandra” no fos confirmat pel Tribunal Europeu que el Tribunal Suprem va revocar la sentència el març d’aquest any.

En l’opinió d’Alonso-Cuevillas, aquests casos mostren que la justícia espanyola és, en el millor dels casos, imprevisible, i això ha provocat una pèrdua de confiança en les decisions judicials: “La justícia ha de ser previsible fins a un cert grau. Però a Espanya en casos absolutament idèntics les sentències poden ser completament diferents”. Aquí hi ha un problema del mateix codi penal. “Les definicions vagues d’alguns tipus de delicte permeten que casos petits es tornin grans, com per exemple el cas de sedició”.

Paral·lelismes amb el cas d’ETA
Alonso-Cuevillas adverteix en contra d’una situació en què ciutadans estan indefensos davant de l’Estat. Si els polítics catalans que estan acusats d’haver fet un referèndum d’independència són trobats culpables, hi hauria un precedent legal i en el futur qualsevol manifestació contra un desnonament en què la policia no pugui fer la seva feina podria ser interpretada com a sedició.

També troba molt preocupant que Carlos Lesmes, President del Consell General del Poder Judicial, l’organisme més alt del sistema judicial, digués que el manteniment de la unitat territorial de l’estat és una de les tasques més importants de la justícia espanyola. “Això era intentar justificar la violació de molts drets fonamentals que estem presenciant. La manca de garanties, l’abús de la presó preventiva, l’aplicació desproporcionada del codi penal. És un pla similar al que es va seguir al País Basc en el passat en el tractament d’ETA. Llavors els jutges van dir que contra ETA “tot s’hi valia”, incloent-hi la violació de drets fonamentals. Però en el nostre cas no hi ha hagut ni una sola víctima mortal”, diu el català.

openDemocracy - Foto 6 - Krystyna Schreiber
Manifestació per la Diada Nacional. Krystyna Schreiber. Tots els drets reservats.

Joaquín Urias ho resumeix molt clarament: “Els tribunals espanyols sempre defensen les autoritats contra els ciutadans, en comptes de defensar els ciutadans. Cap jutge en exercici reconeixerà això públicament. Els jutges haurien de defensar la llei i la gent, no el poder de l’estat. Però a Espanya fem exactament el contrari”.

openDemocracy - Foto 7 - Krystyna Schreiber
Krystyna Schreiber. Tots els drets reservats.

Traducció de Projecte TransMate segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Traducció de Projecte TransMates to the best of my knowledge of English.


Font: openDemocracy@openDemocracy

https://www.opendemocracy.net/can-europe-make-it/krystyna-schreiber/two-kinds-of-justice-in-spain

Autora: Krystyna Schreiber @KommunikaCat 
Data de publicació: 18 de setembre de 2018


 

LEAVE A RESPONSE

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca