Dones pedagogues: Rosa Sensat
Rosa Sensat i Vilà
Rosa Sensat va néixer el 1873 al Masnou i va morir a Barcelona el 1961.
Autors: @Cjaumev i @annuskaodena
“No ens preocupem ni per les lliçons ni pels llibres. La primera cosa és aprendre a viure”
Era una nena molt espavilada i quan tenia 12 anys la van enviar a estudiar per a mestra a Barcelona i més tard a Madrid. El 1888 va acabar la carrera i va començar a dirigir l’escola de Masnou, el 1904 va fer classes a l’escola de mestres de Barcelona on va conèixer Alexandre Galí i altres pedagogs.
Estava convençuda de la importància vital de la formació continuada dels mestres i per aquest motiu va fer viatges per diferents escoles de Catalunya, Espanya i Europa per conèixer els diferents tipus d’ensenyament que s’hi feien.
Durant la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), Rosa Sensat va implantar a Barcelona els nous mètodes pedagògics que triomfaven a Europa, i que implicaven una participació més activa de l’alumnat en l’aprenentatge.
Defensava que l’educació havia de tenir en compte l’evolució psicològica de l’alumne, potenciar-ne la sensibilitat i la creativitat, però també l’educació integral en els valors morals i en la ciutadania.
La seva tasca pedagògica renovadora va sobresortir en l’Escola de Bosc de Montjuïc, una escola municipal a l’aire lliure que va dirigir (la secció de les nenes) des del 1914 fins al 1931 i que va esdevenir un model de l’escola nova.
El 1921 va rebre l’encàrrec de dissenyar el pla d’estudis de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i va establir un programa força ampli per a les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es va concretar també en diversos cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat, a les escoles d’estiu i a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Va participar en congressos importants com el I Congrés Nacional d’Ensenyament Primari a Barcelona (1909), el III Congrès International d’Enseignement Ménager, a París (1922), i el Congrès des Écoles Nouvelles, a Niça (1932).
El 1931 va passar a dirigir el grup escolar Milà i Fontanals fins al 1938, any en què va demanar jubilar-se.
Al llarg de la seva carrera va destacar per la seva gran tasca divulgadora dels nous corrents educatius que sorgien, i per la seva gran capacitat organitzadora.
D’entre els llibres que va publicar en destaquem:
Les ciències en la vida de la llar (1923)
Hacia la nueva escuela (1934)
Fonts:
Associació de Mestres Rosa Sensat
Narracions de Fundació Propedagògic