Dones pedagogues: Pilar Benejam
Pilar Benejam (1937)
Geògrafa i pedagoga.
Autora: AnnA @annuskaodena
«Quan tenia 17 anys vaig convèncer el pare per anar a estudiar pedagogia a Barcelona, perquè jo el que volia era ensenyar a ensenyar.»
Va néixer a Ciutadella, Menorca, l’any 1937. Amb 17 anys ja era mestra. El 1955 es va graduar en magisteri a l’Escola de Magisteri de les Illes Balears, el 1960 es va llicenciar en pedagogia i el 1963 en història a la Universitat de Barcelona.
El 1985 es va treure un doctorat en pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1972, ha sigut professora i catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la UAB i va impulsar el Moviment de Renovació Pedagògica.
Membre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va tenir una participació molt activa en l’etapa constituent de la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser redactora del Manifest de Bellaterra, per la qual cosa va rebre la Medalla de Bronze de la institució.
Ha treballat a l’Escola Costa i Llobera i a l’Escola Talitha.
Ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formació del professorat a Catalunya i a Espanya. És experta en temes de revisió de la programació escolar en ciències socials i ha assessorat les administracions públiques en referència a tot el cicle formatiu. Ha estat directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha rebut fa poc l’homenatge de l’Ajuntament de Ciutadella, anunciant-se que durant la primavera es col·locaria una placa commemorativa al seu domicili natal del Camí de Maó com a doctora en Pedagogia i mestra de mestres, cosa que, de fet, ensenyar a ensenyar, és una de les seves grans passions.
Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2003), Premi Jaume Vicens Vives (2004) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2004) i, entre molts altres guardons, el Premi Acció Cívica de la Fundació Lluís Carulla de Barcelona (2013) i el Premi Emili Darder a una vida dedicada a la formació del professorat.
Ha publicat obres de reflexió teòrica, com La formación de maestros. Una propuesta alternativa (1986), així com d’aplicació pràctica i manuals per a l’ensenyament secundari de la geografia, entre els quals destaca Intercanvi. Geografia humana i econòmica del món actual (1976). També ha participat en diversos llibres, com ara El proyecto curricular en el contexto del proyecto educativo institucional (1999), Una geografía humana renovada: lugares y regiones en un mundo global (2000) i Las ciencias sociales: concepciones y procedimientos (2002), a més de la publicació d’articles en revistes especialitzades com ara Documents d’Anàlisi Geogràfica, Perspectiva Escolar, Cuadernos de Pedagogía, Iber, Escola Catalana i Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, entre d’altres.
Cites:
«S’aprèn més del que un mestre és que no del que diu.»
«L’escola no pot canviar el món, però sí que pot contribuir a millorar-lo.»
«L’escola no és només una institució de la democràcia, sinó també la seva condició de possibilitat. No hi ha democràcia sense els coneixements que permeten entendre el món.»
«Només s’ensenya bé si sempre s’aprèn, si sempre estàs aprenent.»
«La base primera de la pedagogia és tenir una idea de quina societat vols. Ensenyar és promocionar que la gent vulgui pensar, per quan arribi el moment sàpiguen a quin tipus de món volen viure, que és una opció personal.»
«El que no pots fer mai és imposar la idea de societat que es vol, perquè seria fer partidisme, i tot i que els professors, com tothom, tenen les seues idees, han de fer pensar als alumnes i mai minimitzar les idees dels altres.»
«Adoctrinar no és educar, i no porta enlloc. Una de les bases és que els alumnes puguin pensar per ells mateixos, que és la base també de la democràcia, açò perquè després escullin el que considerin.»
«Normatives poques, però molta responsabilitat als docents.»
«Està demostrat que aquesta immersió lingüística ha anat bé, perquè les proves, precisament, diuen que els alumnes tenen molt bons resultats en castellà. No hi ha hagut problema. I perquè s’ha de canviar un sistema que funciona bé?»
«La solució al problema de Balears és que el Govern sigui prou intel·ligent per a dir que volen que els alumnes, quan acabin l’escolaritat, dominin el català, el castellà i l’anglès.»
«Els mestres han de tenir una àmplia formació humanística i una rigorosa formació científica.»
«Un mestre ha de ser un entusiasta. L’entusiasme s’encomana i amb l’entusiasme es mou tot.»
Fonts:
– Vikipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Pilar_Benejam_i_Arguimbau
– Joan Pages “Didáctica de las Ciencias Sociales y pensamiento educativo en la obra de Pilar Benejam”
– Gran enciclopèdia catalana https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0247210.xml
– Entrevista a El Iris de Ciutadella, 24 de gener de 2014, publicada a Núvol https://www.nuvol.com/entrevistes/pilar-benejam-preparem-els-alumnes-per-a-un-mon-que-no-sabem-com-sera/
– Diari Ara: https://www.ara.cat/estiu/PILAR-BENEJAM-Sapren-del-que_0_1855014515.html
– http://revistarecat.org/entrevista-a-pilar-benejam-i-arguimbau/
– “Vint mestres i pedagogues catalanes del segle XX” Joan Soler Mata, coordinador
Videos:
– Universitat de Vic “Converses amb catalanes d’avui”: https://www.youtube.com/watch?v=kwpCElA2Tx8
– Geography and Geographers in Spain – Professora Pilar Benejam: https://www.youtube.com/watch?v=Y9VKHvmsuPc