Dones pedagogues: Maria Novell i Picó

Maria Novell i Picó (1914-1969)

Professora, bibliotecària i escriptora

Autor: Albert @dites_dites

«Ens correspon a tots, pares i educadors, fer que els infants llegeixin –i no només a l’escola–, i que llegeixin de gust i profitosament.»

Maria Novell i una nena cordovesa

Ben sovint, no puc deixar de mirar les fotografies antigues de la família. Amb els anys, n’he aconseguit recopilar més de cinc-centes. Un esforç que en realitat ha resultat un autèntic plaer en haver de contactar amb tanta gent: una recol·lecció d’aquesta mena sempre duia associades llargues converses, la qual cosa em va permetre fer un viatge al passat i veure i entendre la realitat de les nostres famílies.

D’entre totes, sempre m’ha cridat l’atenció una fotografia del bateig del meu cunyat. Hi apareix el seu avi patern, periodista a La Rambla i La Publicitat, que va combatre a les serres de Pàndols i de Cavalls, fet presoner a Bot, i que va passar pels camps de concentració de Miranda d’Ebre i Urduña; a la imatge, també s’hi veu la meva sogra Rafi, mare ben jove, bellíssima cordovesa, que s’hi està expectant en un segon terme; i la padrina de bateig, cofada amb una mantellina fosca. És la Maria Novell, una dona d’aspecte enèrgic que va ser molt important per a la nostra família. No vull deixar d’esmentar que l’avi matern ja havia mort. Camperol, afiliat a la CNT, va ser milicià del Batalló Córdoba i va lluitar en la defensa de Madrid, on va ser ferit greument per una granada d’aviació el novembre de 1936 al Parc de l’Oest.

En documentar-me sobre la figura de la Maria, de seguida es fa palès que qui més ha reivindicat la seva figura ha estat l’escriptor Joaquim Carbó; de llarg, és qui més ha escrit sobre ella. He contactat amb ell i m’ha fet arribar tot allò que hi ha escrit. Explico això, perquè tots els seus textos mostren una part d’enfocament personal, ja que la Maria Novell va ser la persona que el va guiar, la qui li va donar accés a la seva biblioteca en temps del franquisme, en definitiva, la qui va sembrar i fer germinar el seu amor per la cultura. I així, en Carbó va seguir creixent i es va convertir en escriptor.

L’Oriol Pi de Cabanyes, també escriptor, professor universitari i exdirector de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya i de la Institució de les Lletres Catalanes, fa una ressenya sobre ella a La Vanguardia, el 2015. I, de la mateixa manera, l’escriu des del vessant personal, ja que la Maria Novell va ser la seva professora de literatura a l’Institut Tècnic Eulàlia.

En el meu cas, també m’hi aproximo a la Maria Novell des de l’aspecte íntim, familiar. Per això he volgut fer explícit que aquesta dona havia de tenir per força alguna cosa d’especial perquè la seva empremta personal amara els textos que li han dedicat. I és per això que em permeto parlar de la meva família política, perquè sense aquest vincle possiblement no hauria conegut la Maria.

La Marta Luna, precisament pedagoga, fa la introducció d’un article sobre ella que va escriure en Joaquim Carbó a la revista Faristol. El paràgraf amb què en Joaquim acaba el text ens va commoure. Esmenta la meva sogra, que formava part d’aquell entorn del carrer Dènia de Barcelona.

«Recordo, també, la minyoneta que els ajudava, una noia andalusa, la Rafi, asseguda a taula mentre la mestressa sortia de la cuina i li omplia el plat preocupada perquè mengés per la gana que tenia. Al llarg dels anys l’he retrobada, plorosa, ara casada i mare de família, en cada una de les tristes ocasions en què hem acomiadat algun d’aquests amics tan dignes i estimats.»

La Rafi va passar gana a Còrdova, i amb dotze anys va haver de venir a Barcelona seguint les passes de la seva germana, per ajudar a la família Novell. Tenien una granja i lleteria a la plaça Cardona, i ella despatxava, netejava un cop acabada la jornada i també repartia la llet pel barri. Recorda sempre de manera especial a la Maria Novell, perquè la va acollir amorosament i en va tenir cura, perquè li va ensenyar a llegir i a escriure, i d’ella va aprendre un català que parla amb un accent mig empordanès. Li va fer molt d’èmfasi en la pronuncia i va resultar una docent molt exigent.

Es va prendre l’educació de la Rafi com un repte i se’n va sortir: formar una noia nouvinguda, separada dels seus pares i germans, que havia passat misèria i a penes no havia anat a escola. La mare de la Maria Novell, la Maria Picó, també li remarcava sovint que aprengués per així tenir un bon futur. Atresora records, la Rafela: alguns dels contes d’adolescència de Les Rondalles d’en Sigronet, fotografies personals i un retrat al carbonet que l’Enric, el germà de la Maria, li va dibuixar. L’Enric era un atleta, professor de gimnàstica, i la guerra també el va afectar molt: va estar internat en un camp al llarg de dos anys.

I d’aquí es desprèn tot un exemple de com acollir a una persona de fora, de com s’ha creat la Catalunya del segle XX, que no podem deixar de banda en el moment actual. Moltes persones arriben al nostre país fugint de les guerres, de la misèria i la gana, i s’han d’integrar tractant-les com a les persones que són. Obrint-los-hi, en la mesura del possible atès el context actual, les portes al treball, a l’atenció de la salut, a la formació, al coneixement i ús de la nostra llengua i, en definitiva, a la cultura, un àmbit que en realitat anem entreteixint tots plegats de manera permanent i que s’enriqueix amb l’arribada de nouvinguts. Aquesta era la visió de la Maria i com hem vist la va concretar.

La Maria Novell i Picó va néixer a Figueres el març de 1914. La seva mare, Maria Picó, era mestressa de casa i una persona especialment bondadosa i franca, i el seu pare, Lluís Novell, nascut a Portbou, “un arrauxat empordanès federal que feia de taxista”, segons paraules d’en Joaquim Carbó, que també es va dedicar al comerç; un home temperamental i expansiu. Explicava que els besavis eren titellaires itinerants per l’Empordà. No provenia, doncs, d’un entorn intel·lectual i tot així ja de nena es va abocar a la lectura.

Ben aviat, la família va venir a viure a Barcelona. El 1932 va ingressar a l’Escola de Bibliotecàries, i s’hi va graduar l’any 1935, defensant la tesina Catàleg de les publicacions periòdiques que sobre pedagogia i filosofia hi ha a les biblioteques de Barcelona. Aquell mateix any, el claustre de l’Escola la va proposar com a representant al Segon Congrés Internacional de Biblioteques i Bibliografia. És en aquesta Escola on coneix la Rosa Leveroni, companya d’estudi al llarg d’un any.

El 1936 va començar la seva tasca com a bibliotecària a la Universitat de Barcelona i, paral·lelament, hi va estudiar Filosofia i Lletres, llicenciant-se l’any 1941. A la universitat, serà companya de figures de gran rellevància a la nostra cultura literària, lingüística i pedagògica, com Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Joana Raspall i novament de Rosa Leveroni.

Posteriorment, el 1947, va començar a donar classes de filosofia, història i literatura a l’Acadèmia Pérez Iborra i a l’Institut Tècnic Eulàlia. Una docència que va exercir fins a la seva mort prematura, l’any 1969.

D’adolescent, va escriure per a revistes locals i infantils: Sigronet, El noi català, La dona catalana, Arts i lletres de Barcelona i a Sol ixent de Cadaqués. Eren textos plens “de màgia i fantasia, la majoria protagonitzades per princeses i prínceps que viuen en castells, entre boscos ombrívols i tenebrosos, ben a la vora de coves poblades per gegants, bruixes i dracs, a tocar masies humils on s’esforcen a sobreviure pagesos i pastors. Tot plegat, fruit de lectures populars, per més que sovint s’hi endevinen referències més cultes.” [Joaquim Carbó. El Punt Avui. Cultura/Centenari: Maria Novell (1914-1969).]

L’any 1947 va publicar Berkeley , a Seix y Barral a la Colección Estudio, un llibre divulgatiu en castellà sobre el filòsof George Berkeley. El franquisme, però, amb la seva repressió de la cultura, va impactar molt en la Maria, per la qual cosa durant molts anys no va publicar i es va dedicar tan sols a la docència.

En Joaquim Carbó va formar part del grup que va crear Cavall Fort l’any 1961. Precisament, va ser ell qui el 1964 la va proposar al consell de redacció per a que escrigués un article sobre el teatre grec que es publicaria a la revista el 1965. La Maria, a més, els hi va presentar un text de caràcter més personal, La cabra d’or, en què homenatjava l’arribada dels grecs a Empúries, uns mariners a la recerca de la cabra d’or que l’heroi Jasó hauria enterrat per aquelles contrades.

Van aprofitar per sembrar a la terra que havien remenat. “I la cabra d’or? No! No la van trobar ahir ni avui, per més que els pagesos que hi viuen continuen llaurant aquells camps: l’or de les collites és el fruit del seu treball.” [Joaquim Carbó. La meva Maria Novell (1914-1969). Revista Faristol.]

A Cavall fort, va arribar a ser membre del consell de Redacció. Hi va publicar articles, petites peces teatrals i fins i tot un guió de còmic, De Balaguer a Kum-Ram, il·lustrat per Manel.

Posteriorment, a la col·lecció Fem teatre, va publicar Les orenetes (1967) i Perot joglar (1968). L’any següent, però, va morir sobtadament: el seu cor va dir prou, als 55 anys, tot just en la seva plena maduresa creativa i docent.

Va deixar redactada una biografia de Jaume el Conqueridor que seria publicada publicada pòstumament (1973), així com el text dramàtic Tres vegades era un rei (1975) i el llibre recopilatori de les seves narracions a Cavall Fort que ja hem esmentat, Viatge per la història de Catalunya (1975).

De la Maria, podem dir que va ser una dona enèrgica, amb formació, que va mantenir contacte amb dones intel·lectuals de la seva època i que va veure en part estroncat el seu potencial arran de l’ensorrament de la República. Amb tot, va poder exercir de professora, hem vist que de manera exigent i compromesa, animant sempre a la lectura als seus alumnes, i ens va deixar una obra escrita prou nodrida, malgrat el context i la seva mort prematura.

I és a partir d’aquesta obra que neix un gènere que ha estat i està molt present en les obres literàries per a nens i joves, la narració de la història, ben documentada, en què els protagonistes són persones planeres, els qui en realitat són a la base de la realitat que posteriorment esdevé la matèria de la història: “narrativa històrica que ha donat autors tan destacats com els ja esmentats Oriol Vergés i Josep Vallverdú, però també Mercè Canela, Enric Bagué, Joan Barceló, Jaume Cabré, Sebastià Sorribes o Emili Teixidor.“  [1914/2014. Centenari de Maria Novell. ReportEducació. Biblioinformacions. Servei educatiu del baix llobregat.6. 13/01/2014.]

I reprenent l’àmbit familiar i personal que ha inspirat aquest text, tan sols afegir que la Maria Novell sempre serà recordada per la nostra família. Per tot el que va fer per la Rafi, per com la va educar, per com en va tenir cura, i per la petjada cultural que ens ha deixat i que segueix fent via a través dels més joves: els néts d’aquella nena cordovesa.

Obres publicades:

A la revista Cavall Fort:

Narracions de la història de Catalunya

La cabra d’or (núm. 53)

Els elefants d’Hanníbal (núm. 54)

En Daina i els soldats (núm. 56)

Gal·la Placídia (núm. 57)

Les aventures d’en Pau Secall (núm. 60)

L’Arnau se’n va a Terra Santa (núm. 64)

Els set fills d’en Pere Sabater (núm. 66)

Els dos amics (núm. 67)

El tabaler (núm. 69)

L’home que va fer tard (núm. 71)

El secret (núm. 75)

El desafiament (núm. 76)

La mort d’en Guillot Salvatge (núm. 79)

La fal·lera d’en Martí (núm. 80)

El rei astut (núm. 83)

Les germanes d’en Bernat (núm. 84)

La pesta (núm. 86)

Aventura en terres d’Egipte (núm. 90)

L’home que parlava a la babalà (núm. 93)

El mercader i el bastaix (núm. 96)

El remença (núm. 99)

Paraula per paraula (núm. 105)

Els tres fills del fargaire (núm. 106)

Els dos tossuts (núm. 117)

La badia del coral (núm. 119)

Senyor i criat (núm. 124)

Qui té rao, té raó (núm. 142)

El mercader que es va fer soldat (núm. 143)

El casament (núm. 145)

Tres dibuixos i una història (núm. 149)

Teatre

El rei presumit (núm. 114)

El barret de cascavells (núm. 131)

El llogarret (núm. 133)

Articles

Els orígens del teatre (núm. 42)

Parlem dels gremis (núm. 100)

Els enigmes (núm. 127)

Guió de còmic

De Balaguer a Kum-Ram (núms. 175 a 178)

Conte

En Sisó i la Siseta (núm. 164)

Publicacions en format llibre:

Les presoneres de Tabriz. Il. Llucià Navarro. Barcelona: La Galera, 1967

Les orenetes. Il. Maria Dolz. Barcelona: Tàber, 1967 (Fem teatre)

Perot Joglar. Il. Helena Cortés. Barcelona: Tàber, 1968 (Fem teatre)

Jaume el Conqueridor. Il. de Josep Granyer. Barcelona: Proa, 1973

Tres vegades era un rei… Il. Xita Camps. Barcelona: La Galera, 1975 (Teatre joc d’equip, 14)

Viatge per la història de Catalunya. Il. Fina Rifà. Barcelona: La Galera, 1975

Cites:

«Ens correspon a tots, pares i educadors, fer que els infants llegeixin –i no només a l’escola–, i que llegeixin de gust i profitosament.»

Fonts:

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Novell_i_Pic%C3%B3

Diccionari biogràfic de dones: http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=2056

Gran Enciclopèdia Catalana: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046522.xml

ReportEducació: https://serveiseducatius.xtec.cat/baixllobregat6/biblioteca-escolar/informacions/19142014-centenari-de-maria-novell/

Biblioteconomia i documentació. Dones bibliotecàries: http://bid.ub.edu/10dones.htm

el diari de l’educació: http://diarieducacio.cat/20-pedagogues-que-han-revolucionat-leducacio-a-catalunya/#prettyPhoto

Editorial La Galera: http://www.lagaleraeditorial.com/ca/novell-i-pico-maria

El Punt Avui. Cultura. Centenari: http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/740736.html?cca=1

LaVanguardia.cat: http://www.lavanguardia.com/encatala/20150504/54431008706/maria-novell-oriol-pi-cabanyes.html

Leveroni, Rosa. “Maria Novell, recordada“, Serra d’Or (Barcelona), any XI, núm. 115, abril de 1969, p. 51.