Dones pedagogues: Anna Rubiés Monjonell
Anna Rubiés Monjonell (1881-1963)
Mestra, pedagoga i escriptora.
Autora: @annuskaodena

“El nostre paper és molt més modest i cada dia ens hem d’anar retirant cap a la penombra de l’aula per deixar lloc preeminent, el de plena llum, a l’infant, que ha esdevingut personatge de primera categoria”.
Va néixer al Port de la Selva, Alt Empordà, el 1881. Filla de metge i la gran de sis germans. Va començar a exercir com a educadora a Cassà de la Selva, un cop obtinguda la titulació quan tenia setze anys. El 1909 va ingressar al cos del Magisteri Nacional i va ocupar diverses destinacions a Girona, Lleida, el Tarragonès i la Barceloneta.
Va tenir un paper molt destacat en l’organització de les Colònies Escolars. La formació física, l’excursionisme, la pràctica d’esports com el rugbi, etc., van formar part de la vida escolar als centres on va treballar.
Va ser membre del Deganat de l’Associació dels Mestres Barcelonins, de 1923 a 1936, i degana-presidenta els darrers anys.
El 1931 va ser nomenada directora del Grup Ramon Llull del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona i membre del Consell de Cultura de la Generalitat, l’única dona, on va treballar en la Ponència d’Ensenyament Primari.
Va introduir el mètode Decroly, que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Europa, als Països Catalans.
El mètode pedagògic de Jean-Ovide Decroly es basava en l’aplicació d’un programa d’idees associades per estudiar l’infant i el medi social en què es trobava. Per fer-ho, utilitzava els centres d’interès per dividir les disciplines segons les funcions psicològiques: observació, associació i expressió. Es tractava de conèixer o millorar el coneixement sobre un tema que interessés els alumnes.
Podríem dir que l’observació té l’objectiu de posar en moviment les diverses activitats mentals; després, cada infant ha d’associar idees per construir aprenentatges, de tal manera que aquesta associació esdevindrà una representació pura, única, d’allò que observi; i, finalment, mitjançant l’expressió s’intenta consolidar el seu desenvolupament intel·lectual a través de diferents exercicis de llenguatge, del dibuix, de treballs manuals, etc.
Decroly creia que l’infant no percep la realitat a partir dels detalls o fraccionada en parts, sinó en la seva totalitat, de forma global. Així, la globalització parteix de la idea que l’educació ha de començar pel tot i després descompondre’s progressivament en les parts.
Acabada la guerra, l’Anna Rubiés va patir la repressió franquista en forma de trasllat forçós fora de Catalunya durant cinc anys, tot i comptar amb quasi seixanta anys. Després, Tortosa i El Masnou foren les seves darreres destinacions com a mestra. Rubiés va intensificar la seva activitat literària amb l’escriptura de contes infantils i reculls de llegendes i monografies sobre les comarques de l’Empordà i de la Selva.
L’any 1958, va obtenir el premi Dr. Pi Figueras de l’Institut d’Estudis Empordanesos sobre llegendes de l’Empordà. També va escriure poesia, amb la seva germana Mercè. Va morir a Barcelona, l’any 1963, al seu domicili del carrer Ausiàs March.
Obres destacades:
La aplicación de los centros de interés en la escuela primaria (1929)
Experiències didàctiques (1933)
Fonts:
– Vikipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rubi%C3%A9s_Monjonell
– Vikipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A8tode_Decroly
– Evocacions http://evocacions.blogspot.com/2011/08/anna-rubies-i-monjonell-el-compromis.html
– Enciclopèdia.cat https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0057221.xml
– http://www.educat.cat/blog/?p=2909
– “Vint mestres i pedagogues catalanes del segle XX” Joan Soler Mata, coordinador