GretaThunberg
ACTIVISME,  CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

‘Vostès no han actuat a temps’. Discurs sencer de Greta Thunberg als diputats del Parlament britànic. The Guardian

The Guardian

Em dic Greta Thunberg. Tinc 16 anys. Sóc de Suècia. I parlo en nom de les generacions futures.

Sé que molts de vostès no volen escoltar-nos, diuen que només som canalla. Però nosaltres només repetim el missatge de la ciència climàtica unida.

Molts de vostès semblen preocupats pel fet que estiguem perdent un temps valuós de classes escolars, però els asseguro que tornarem a l’escola tan aviat comencin a escoltar la ciència i ens ofereixin un futur. És molt demanar?

L’any 2030 faré 26 anys. La meva germana petita Beata tindrà 23 anys. Com molts dels seus propis fills o néts. Aquesta és una edat magnífica, ens han dit. Quan tens tota la vida al davant. Però no estic gaire segura que sigui una edat fantàstica per a nosaltres.

Vaig tenir la sort de néixer en una època i en un lloc on tothom ens deia que somiéssim sense estar-nos de res. Podríem ser el que volguéssim. Podríem viure on volguéssim. La gent com jo teníem tot el que necessitàvem i més. Coses amb què els nostres avis ni tan sols podien somiar. Teníem tot el que podíem desitjar i ara pot ser que no tinguem res.

Probablement ara ja no tenim ni un futur.

Perquè aquest futur es va vendre perquè un reduït nombre de persones poguessin guanyar quantitats inimaginables de diners. Ens el van robar cada vegada que ens deien que el cel era el límit, i que només es viu una vegada.

Ens van mentir. Ens van oferir esperances falses. Ens van dir que el futur era quelcom que calia esperar amb il·lusió. I el més trist és que la majoria de nens i nenes ni tan sols són conscients del destí que ens espera. No ho entendrem fins que sigui massa tard. I malgrat tot, nosaltres som els afortunats. Els que es veuran més perjudicats ja pateixen les conseqüències. Però les seves veus no són escoltades.

Està encès el meu micròfon? Poden sentir-me?

Al voltant de l’any 2030, d’aquí a 10 anys, 252 dies i 10 hores, ens trobarem en una situació que desencadenarà una reacció en cadena irreversible més enllà del control humà, que molt probablement conduirà a la fi de la nostra civilització tal com la coneixem. Llevat que en aquest temps s’hagin produït canvis permanents i sense precedents en tots els aspectes de la societat, inclosa una reducció de les emissions de CO₂ d’almenys un 50%.

I tinguin en compte que aquests càlculs depenen d’invencions que encara no han estat desenvolupades a gran escala, invencions que suposadament netejaran l’atmosfera de quantitats astronòmiques de diòxid de carboni.

A més, aquests càlculs no inclouen punts d’inflexió i bucles de retroalimentació imprevistos com el metà extremadament potent que s’escapa del permagel àrtic que desglaça ràpidament.

Aquests càlculs científics tampoc inclouen el reescalfament que ja ha quedat ocult per la contaminació tòxica de l’aire. Ni l’aspecte de l’equitat -o justícia climàtica- clarament estipulada en l’acord de París, i que és absolutament necessari que funcioni a escala mundial.

També hem de tenir en compte que es tracta només de càlculs. Estimacions. Això vol dir que aquests “punts de no retorn” poden succeir una mica abans o després de 2030. Ningú pot saber-ho amb seguretat. Malgrat tot, podem estar segurs que succeiran aproximadament dins d’aquests terminis, perquè aquests càlculs no són opinions o suposicions esbojarrades.

Aquestes projeccions estan fomentades en fets científics, concertats per totes les nacions a través de la Prevenció i control integrat de la contaminació (IPCC). Gairebé tots els principals organismes científics nacionals del món donen suport sense reserves la tasca i les conclusions de la IPCC.

¿Han escoltat el que acabo de dir? Entenen bé el meu anglès? Està encès el micròfon? Perquè estic començant a dubtar-ho.

Durant els últims sis mesos he viatjat per Europa en trens, cotxes elèctrics i autobusos durant centenars d’hores, repetint aquestes paraules transformadores una vegada darrera l’altra. Però ningú sembla parlar-ne, i res ha canviat. De fet, les emissions segueixen augmentant.

Quan viatjo per donar conferències a diferents països, sempre m’ofereixen ajuda per escriure sobre les polítiques climàtiques específiques de cada país. Però no cal. Perquè el problema fonamental és el mateix a tot arreu. I el problema fonamental és que en realitat no s’està fent res per aturar -o fins i tot alentir- la degradació climàtica i ecològica, malgrat totes les belles paraules i promeses.

El Regne Unit però és molt especial. No només pel seu al·lucinant deute històric de carboni, sinó també per la seva actual i creativa comptabilitat de les emissions de carboni.

Des de 1990, el Regne Unit ha aconseguit una reducció del 37% de les seves emissions territorials de CO₂, segons el Global Carbon Project. I això sembla molt impressionant. Però aquestes xifres no inclouen les emissions de l’aviació, el transport marítim i les relacionades amb les importacions i exportacions. Si s’inclouen aquestes xifres, la reducció és del voltant del 10% des de 1990, o una mitjana del 0,4% anual, segons Tyndall Manchester.

I la raó principal d’aquesta reducció no és la conseqüència de les polítiques climàtiques, sinó més aviat una directiva de la UE de 2001 sobre la qualitat de l’aire que, essencialment, va obligar el Regne Unit a tancar les seves centrals elèctriques de carbó, antiquíssimes i extremadament contaminants, i a substituir-les per centrals elèctriques de gas menys contaminants. I el canvi d’una font d’energia desastrosa a una altra lleugerament menys desastrosa resultarà, per descomptat, en una reducció de les emissions.

Però potser el malentès més perillós sobre la crisi climàtica és que hem de “reduir” les nostres emissions. Però això no és suficient ni de bon tros. Les nostres emissions s’han d’aturar si volem mantenir-nos per sota dels 1,5-2ºC d’escalfament. La “reducció de les emissions” és, per descomptat, necessària, però és només el començament d’un procés accelerat que ha de conduir a una aturada total en un parell de dècades, o menys. I per “aturada” em refereixo a zero néts – i ràpidament a xifres negatives. Això exclou la major part de les polítiques actuals.

El fet que parlem de “reduir” en lloc “d’aturar” les emissions és potser el motiu més gran que existeix darrere de continuar com de costum. L’actual suport actiu del Regne Unit a la nova explotació de combustibles fòssils -com per exemple, la indústria britànica de fracking de gas d’esquist, l’expansió dels jaciments de petroli i gas natural al mar del Nord, l’expansió dels aeroports, així com el permís per construir una mina de carbó totalment nova- és una absurditat.

Aquest comportament irresponsable i constant serà sens dubte recordat en la història com un dels més grans fracassos de la humanitat.

La gent sempre em diu a mi i als milions d’estudiants en vaga que hauríem d’estar orgullosos del que hem aconseguit. Però només cal fixar-se en la corba d’emissions. I ho sento, però segueix pujant. Aquesta corba és l’únic que hauríem d’observar.

Cada vegada que prenem una decisió ens hauríem de preguntar: ¿com afectarà aquesta decisió a la corba? Ja no hauríem de mesurar la nostra riquesa i èxit a través del gràfic que mostra el creixement econòmic, sinó a través de la corba que mostra les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Ja no només ens hauríem de preguntar si tenim prou diners per fer-ho, sinó també si tenim fons de carboni suficients per seguir endavant. Això hauria i ha de convertir-se en el centre de la nostra nova moneda.

Molta gent diu que no hi ha solucions per a la crisi climàtica. I tenen raó. Perquè, ¿com ho fem? Com “solucionem” la crisi més gran a la qual s’ha enfrontat la humanitat? Com es “soluciona” una guerra? Com es pot “resoldre” anar a la lluna per primera vegada? Com “solucionem” la invenció de nous invents?

La crisi climàtica és alhora el problema més fàcil i el més difícil al qual ens hem enfrontat fins ara. La més fàcil perquè sabem el que hem de fer: d’aturar les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La més difícil perquè la nostra economia actual encara depèn totalment de la crema de combustibles fòssils i, per tant, destrueix els ecosistemes per crear un creixement econòmic durador.

“Així que, com ho solucionem exactament?”, vostès ens pregunten a nosaltres, els escolars que lluiten pel clima.

I nosaltres contestem: “Ningú ho sap amb seguretat. Però hem de deixar de cremar combustibles fòssils i restaurar la natura i moltes altres coses que encara no hem esbrinat del tot”.

I llavors vostès diuen: “Això no és una resposta!”

Llavors diem: “Hem de començar a tractar la crisi com una crisi, i actuar encara que no comptem amb totes les solucions”.

“Això continua sense ser una resposta!”, diuen vostès.

Quan vam començar a parlar de l’economia circular i de la rehabilitació de la naturalesa i de la necessitat d’una transició justa vostès no entenien de què parlàvem.

Diem que totes aquestes solucions necessàries no són conegudes arreu del món i per tant hem d’unir-nos darrere de la ciència i trobar-les junts sobre la marxa. Però vostès no escolten. Perquè aquestes respostes són per resoldre una crisi que la majoria de vostès ni tan sols entenen del tot. O no volen entendre-ho.

No escolten a la ciència perquè només els interessen les solucions que els permetran continuar com abans. Com ara. I aquestes respostes ja no existeixen. Perquè vostès no han actuat a temps.

Evitar la degradació del clima requereix una mentalitat semblant a la construcció d’una catedral. Cal posar els fonaments mentre encara no sabem exactament com construir el sostre.

A vegades simplement hem de trobar la manera. En el moment que decidim dur a terme quelcom, ho podem dur a terme. Només cal decidir-ho. I estic segura que en el moment que comencem a comportar-nos com si es tractés d’una emergència, podrem evitar la catàstrofe climàtica i ecològica. Els éssers humans som molt adaptables: encara som a temps d’arreglar això. Però l’oportunitat de fer-ho no durarà gaire temps. Hem de començar avui. No tenim més excuses.

Nosaltres, la mainada, no estem sacrificant la nostra educació i la nostra infància perquè vostès ens diguin el que consideren políticament possible en la societat que vostès han creat. No hem sortit al carrer perquè vostès es facin selfies amb nosaltres, i ens diguin que realment admiren el que fem.

Nosaltres, la mainada, estem fent tot això per despertar als adults. Nosaltres, la mainada, estem fent tot això perquè vostès deixin de banda les seves diferències i comencin a actuar com ho farien en una crisi. Nosaltres, la mainada, estem fent tot això perquè volem recuperar les nostres esperances i els nostres somnis.

Espero que el meu micròfon estigués encès. Espero que tots poguessin escoltar-me.


Vídeo (discurs sencer)


Traduït per AnnA @annuskaodena/ Translated by AnnA @annuskaodena


Font: The Guardian @guardian
https://www.theguardian.com/environment/2019/apr/23/greta-thunberg-full-speech-to-mps-you-did-not-act-in-time

Autora: Greta Thunberg @GretaThunberg
Data de publicació: 23 abril de 2019


Catalana. Londinenca. Republicana. Llicenciada en Filologia Anglogermànica. Traductora i correctora. Estimo les llengües i els llibres. Estimo la meva terra, Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca