Crònica de la xerrada de Rafael Pous i Bernat Deltell, organitzada per Catalans d’arreu per la República.
Crònica d’Albert (@dites_dites) de la xerrada Rafael Pous (@Pous) i del filòleg i periodista Bernat Deltell (@Bernat_Deltell) al Foment Martinenc (@FomentMartinenc)
Ahir dijous, 31 de gener, Catalans d’arreu per la República (@catalansd ) va organitzar una xerrada al Foment Martinenc (@FomentMartinenc) del barri del Clot de Barcelona amb la participació de l’enginyer i professor Rafael Pous (@Pous) i del filòleg i periodista Bernat Deltell (@Bernat_Deltell): una parella senzillament formidable. Un ambient expectant i ben bé cent persones: el Clot ja té aquestes coses, d’antic.
En Rafael va preguntar-nos emfàticament per l’estat d’ànim general: la resposta mig mig. Llavors ens va recordar que entre una declaració d’independència i la plena efectivitat acostumen a transcórrer mesos o fins i tot anys. Primer missatge, doncs: paciència, perspectiva. També ens va convidar a què estenguéssim les reflexions sobre el Consell per la República que s’hi farien durant la xerrada a familiars, amics i companys de feina.
Prenent com a referència la Revolució Americana de 1765, en Rafael ens va relatar l’enorme canvi de paradigma que va suposar. Històricament, el sobirà rebia el poder directament de Déu i l’exercia sobre els seus súbdits; i així faraons, inques, reis, emperadors… La Revolució de 1765, i posteriorment la francesa de 1798, van capgirar aquesta concepció: per primer cop en mil·lennis, el poder s’exercia de baix a dalt; és a dir, el poble escollia d’entre els seus ciutadans uns determinats governants en qui delegaven la seva sobirania per tal que garantissin l’interès comú, originant-se d’aquesta manera un contracte social que assegurés el benestar general, la justícia, la llibertat.
Aquest nou sistema, però, es va anar corrompent amb els pas del temps. L’aparició dels partits polítics i la voluntat dels seus dirigents de mantenir-se en l’exercici del poder, per vetllar pels seus propis interessos, ha anat degradant aquell innovador i revolucionari sistema aparegut a finals del segle XVIII. Un sistema que pot funcionar com a cercle virtuós, com seria el cas del països escandinaus, però no pas el del reino de España.
En Pous va deixar clar que una de les voluntats del moviment independentista republicà és, precisament, revertir aquesta situació. I com podem fer-ho? Ell veu molt clar, atès el perfil de la nostra societat, que apuntant-nos al Consell per la República. Les noves tecnologies ens obren un ampli ventall de possibilitats que permeten l’apoderament dels ciutadans. El Consell pot esdevenir no una eina sinó un Estat en sí mateix, permetent als ciutadans participar activament en preses de decisions importants o bé en la formulació d’ILP, entre moltes d’altres possibilitats.
A tall d’exemple, va explicar com a través de les valoracions contínues de serveis –en aquest cas el dels taxis o els restaurants– les tecnologies permeten destacar aquells que ofereixen un millor servei, la qual cosa es tradueix en un augment de la demanda i del seu prestigi, i això implicaria que la resta s’hi esforcessin més. Tècnicament, a l’abast, no pas car com ens vol fer creure l’estat respecte als sistemes de votació electrònica.
L’estat disposa de tota la potència tecnològica a l’hora de cobrar-nos els impostos o de sancionar-nos; però per exercir aquest dret fonamental no. Com en moltes altres situacions, com la interlocució amb les grans empreses, els ciutadans han de fer servir paper i bolígraf, burofax.
Tot seguit, en Bernat va iniciar la seva xerrada tot recordant la pel·lícula “Casino” de Martin Scorsese i remarcant, des d’un principi, la importància de parar atenció als detalls. En aquest cas va fer un símil entre la primera escena del film –en què Robert De Niro puja a un cotxe el qual explota– i la música de la presentació –la Passió segons Sant Mateu de Bach, concretament la part de la resurrecció-. Cal dir que en Deltell té una manera fabulosa de comunicar: vam riure molt; moltíssim. Una Captatio Benevolentiae de primera divisió que s’agraeix.
A través d’aquesta analogia, en Deltell va exposar tot el seguit de pressions, o suggeriments, que van portar el govern de Pedro Sánchez a canviar de postura, al llarg de la primera quinzena de desembre del 2018, en relació a una nova aplicació del 155 a Catalunya, a reunir-se, el 21 de desembre, amb Quim Torra i a la reunió bilateral entre membres de tots dos governs. Una pressió que va rebre Mariano Rajoy i el seu govern els quals, amb gran celeritat, van desaparèixer d’escena, per la relativa nimietat de la Gürtel; tot sigui dit, en comparació a totes les il·legalitats i disbarats perpetrats pel seu govern i el Partit Popular.
¿I quin és l’origen d’aquestes pressions segons en Bernat? Angela Merkel. Ja en el sopar entre caps d’Estat del 19 d’octubre de 2017, davant les contínues preguntes sobre com resoldria la crisi catalana, Rajoy va enunciar que aplicaria l’article 155, mecanisme legal contemplat a la Constitució. L’única condició que li va posar Merkel fou que l’aplicació en el temps d’aquest instrument durés el mínim possible, ja que l’economia europea no es podia permetre un nou 3 d’octubre.
En virtut del 155, es van convocar eleccions pel 21 de desembre. La victòria independentista, segons Deltell, va ser producte de tres factors: el fet que la CUP hi concorregués, la influència de les xarxes socials i la manifestació del 7 de desembre a Brusel·les (45.000 manifestants). L’endemà de les eleccions, el 22 de desembre, un comunicat del govern federal alemany –en funcions– valorava, per primer cop, uns comicis regionals, a més de demanar desescalar el conflicte i l’obertura d’un diàleg entre les parts: un fet inèdit. El dia de sant Esteve, primer dia laborable a Espanya després de les eleccions, Zoido ordenava el retorn de les FCSE desplaçades a Catalunya.
A partir d’aquest punt i atès el fracàs de Rajoy en no solucionar el problema català s’inicia el seu declivi polític. Els principals diaris i publicacions internacionals el qüestionarien i anunciarien la fi del seu recorregut polític, la qual cosa va arribar el 2 de juny amb la moció de censura de Pedro Sánchez…
I fins aquí l’exposició d’en Pous i en Deltell: el torn de paraules va passar als assistents que es van mostrar molt participatius i, sobretot, informats sobre la situació del país.
Cal agrair a Catalans d’arreu per la República (@catalansd), i molt especialment a la Rosario Palomino (@rosariopalomi71), l’organització de l’acte: un èxit, de continguts, de debat i d’assistència. També al Foment Martinenc (@FomentMartinenc), constituït el 1877; Creu de Sant Jordi 1995. Un lloc emblemàtic, exemple de l’associacionisme que caracteritza la nostra nació; per tant, un espai immillorable per recuperar debats de caràcter polític i social: una pràctica que ha reviscolat amb força en el context de vulneració de drets actual.
Qui escriu aquestes línies no pot deixar de dir que va passar alguns anys de la seva joventut sent soci del Foment: practicant-hi muntanyisme, escalada, espeleologia, fotografia i també billar: hipnòtic, veure-hi jugar i parlar als millors.
El Clot, Barcelona, 01/02/2019
Crònica d’Albert (@dites_dites) de la xerrada Rafael Pous (@Pous) i del filòleg i periodista Bernat Deltell (@Bernat_Deltell) al Foment Martinenc (@FomentMartinenc)
Fotografia: Foment Martinenc (@FomentMartinenc)