Comunicats

Comunicació Alternativa Territorial

Chad Post
CAT EXTERIOR PREMSA INTERNACIONAL

La paradoxa catalana, 4a part – Conversa amb Chad Post. LA Review of Books

LA Review of Books

Article traduït per Projecte TransMate

Chad Post

CHAD POST @chadwpost és un dels advocats més infatigables de la literatura en traducció. Post és escriptor i editor d’Open Letter, una editorial capdavantera en literatura internacional en traducció. Open Letter va engegar recentment un pla rigorós de cinc anys per publicar un llibre català cada any, convertint-se en una editorial a tenir en compte pels interessats en cultura catalana.

Entre els títols catalans de l’editorial hi ha dos dels meus favorits personals: Quanta, quanta guerra, i La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda. Totes dues novel·les mostren la veu glacial i explosiva de Rodoreda i el seu talent per escriure frases tendres i fosques en igual mesura. Ambientades en gran part a Barcelona i a la propera província de Girona, les seves novel·les i contes barregen elements reals amb elements surrealistes en la seva exploració de la violència, la vida domèstica, la feminitat i l’adolescència. Nascuda a Barcelona el 1908, Rodoreda es va exiliar durant la Guerra Civil espanyola, i va viure a França i a Ginebra. Més endavant va tornar a Catalunya, on va viure a Romanyà de la Selva fins a la seva mort el 1983. La Fundació Mercè Rodoreda i Espais Escrits ofereixen mapes de rutes literàries que abarquen el barri on l’escriptora va passar la infantesa, els llocs descrits en la seva novel·la més famosa (La Plaça del Diamant), i la seva casa de Romanyà de la Selva. Està considerada un dels escriptors més prodigiosos de Catalunya i es troba entre les millors escriptores mediterrànies del segle XX.

Vaig parlar amb Chad del seu interès per Catalunya, l’estat de la traducció en l’edició d’avui, i com va descobrir els autors que estima.

AZAREEN VAN DER VLIET OLOOMI: Què l’atreu a la literatura catalana? Hi ha estils narratius i temes particulars a la literatura catalana que creu que interessen els lectors angloparlants?

CHAD POST: Tenint en compte que Quim Monzó i Mercè Rodoreda van ser els dos primers autors catalans que vaig llegir expressament, no veig com podria deixar de sentir atracció per la literatura catalana!

No soc un erudit, però com a lector, vaig veure immediatament que aquests llibres fan una cosa única quant a narració i estructura. Els contes de Quim semblen tan normals en certa manera, i tot i així els reculls en conjunt tenen una mena curiosa de patró, i molts dels contes tenen girs inesperats que diuen alguna cosa sincera sobre el caràcter humà.

La mort i la primavera i Mirall trencat, de Rodoreda, són novel·les perfectes en la meva opinió.

[A la literatura catalana], hi ha una mena de llibertat, una voluntat de jugar amb la forma que m’interessa molt. Per exemple, a Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya, de Max Besora, que Mara Faye Lethem tradueix actualment per a nosaltres. Aquest és un altre llibre estructuralment desbocat, que sembla una mica esgavellat en certa manera (la fundació d’una Barcelona nova a Sud-Amèrica, ovnis, etc), i que a mi se’m posa de conya. M’agraden els llibres agosarats.

Tenint en compte la resposta als llibres que hem fet fins ara, crec que els lectors angloparlants estan entusiasmats amb la barreja d’enginy i fermesa emocional que troben en aquests llibres. Però per ser sincers, no estic segur si això és específic de la literatura catalana, o una de les raons per les quals tants llibreters joves s’interessen per escriptors internacionals, o escriptors en anglès que amplien les idees de com pot ser una ficció. Vivim un temps magnífic per ser un lector de ficció compromès i curiós, amb tantes editorials noves que apropen tantes veus noves al públic lector, i la conversa global entre autors (que escriuen en qualsevol llengua) sembla més vibrant avui que, diguem, fa una dècada o dues.

Com va descobrir Mercè Rodoreda i Quim Monzó? Podria descriure la recepció de la seva obra als Estats Units?

Vaig descobrir-los tots dos durant un viatge editorial a Barcelona el 2006. Aquesta mena de viatges, que molts països arreu del món tendeixen a patrocinar, són absolutament impagables. Havia sentit parlar de Monzó a Robert Coover un parell d’anys abans, però no tenia prou context per entendre la literatura catalana, la seva història, o allò que la feia única. Tenir l’oportunitat de visitar Barcelona, reunir-se amb l’Institut Ramon Llull, parlar amb editors, crítics, traductors i autors em va proporcionar un context més gran i alhora va estimular el meu interès lector. Alguns dels primers llibres que vaig llegir quan creàvem Open Letter eren les versions antigues de llibres de Rodoreda que havien publicat Graywolf i la Universitat de Nebraska. És per això que La mort i la primavera va acabar sent un dels nostres primers títols.

Tots dos han tingut molt bona rebuda als Estats Units, però especialment Rodoreda. La mort i la primavera es va imprimir un parell de vegades amb tapa dura i unes quantes més com a llibre de butxaca. En part és perquè Jesmyn Ward la va recomanar a NPR, i la constant invocació que en fa John Darnielle com una de les escriptores més grans de tots els temps. Monzó sortia en una ressenya com “el millor escriptor de qui heu sentit parlar mai,” i amb cada títol que publiquem, el seu impacte i el nombre de lectors creix i creix. Un any enrere si fa no fa, vam començar el podcast Two Month Review per parlar de llibres “difícils” d’una manera divertida i reveladora, i una de les temporades més populars va ser quan vam fer l’Antologia de contes i La mort i la primavera de Rodoreda.

Creu que el fet que el català estigués proscrit a Espanya durant bona part del segle XX ha afectat el nombre de traduccions del català disponibles en anglès? Quins són alguns dels reptes a l’hora de llançar o adquirir una novel·la escrita en una llengua sense estat? L’actual crisi geopolítica a Catalunya ha influït en les tendències de publicació i traducció?

He estat escrivint una sèrie d’apunts a Three Percent sobre literatura a Espanya, mirant estadístiques de quins llibres es tradueixen de l’espanyol castellà, el gallec, el basc i el català.

L’espanyol és òbviament el més popular, però, amb les altres llengües, hi ha gairebé sempre una editorial o dues que fan el gruix de les traduccions. Com ara Small Stations per al gallec, o Open Letter i Dalkey Archive per al català. Crec que la història del català i l’actual situació política han captat l’atenció de llibreters i lectors, però potser encara no dels editors. Perquè els editors realment s’hi fixin, necessitem una noia catalana amb el Tatuatge del Drac. Llavors veuríeu una riuada de llibres catalans sortint al mercat.

El web d’Open Letter classifica la literatura d’Espanya i Catalunya per separat. Tenint en compte la seva diversitat a més de la seva història de censura, quins són alguns dels reptes d’advocar per les literatures i llengües de la Península Ibèrica?

Estic interessat a incorporar autors bascos i gallecs a les nostres llistes. En contrast amb la literatura catalana i espanyola, és com si no hi hagués gairebé gens d’informació disponible sobre escriptors bascos o gallecs contemporanis.

Un dels reptes més grans de publicar llibres de la Península Ibèrica (que no estiguin escrits en espanyol) és la desconeixença general dels lectors nord-americans de les altres llengües i cultures. En certa manera, això hauria de ser un avantatge —els lectors haurien de voler conèixer altres cultures!— però no sempre funciona així. Sense cap marc per a Galicia (llevat de saber que el Santiago de Compostela a vegades juga a la primera divisió de La Liga), a molts lectors els fa respecte agafar un llibre d’un autor gallec. Volen comoditat, no pas incertesa. Llevat que sigui un llibre que en parli tothom, és difícil treure’l dels prestatges. I la crítica de llibres sempre podria fer una tasca millor destacant llibres d’editorials i parts del món úniques.

Com és el procés d’obtenir permisos i drets? Busca activament traductors que treballin des del català, o espera que ells es posin en contacte amb vostè? Hi ha organitzacions catalanes que col·laborin en el finançament i facilitin la logística comercial?

La Fundació Ramon Llull, l’organització de cultura catalana, aporta informació sobre un cert nombre de títols cada any, alguns dels quals ens interessen, i ofereix finançament i assistència a l’hora d’establir relacions amb editorials catalanes, agents, etc. Uns quants traductors també ens porten recomanacions, i això és d’allò més útil. A més, amb visites com la del setembre passat, o amb trobades a la Fira del Llibre de Londres, la Fira dels Drets de Nova York, etc, etc descobrim un cert nombre de llibres pel nostre compte. L’origen del projecte, o bé adquirim els drets i després ens posem en contacte amb traductors per veure qui podria estar interessat en el projecte, o adquirim els drets amb el traductor ja pensat. Una cosa que no recalcarem mai prou és fins a quin punt hi intervenen les interaccions personals i la serendipitat. Podrien proposar-nos un llibre un any i descartar-lo per les raons que sigui, i tornar a aquell mateix autor al cap de cinc anys amb una nova mostra i amb ulls nous i de sobte contractem tots els seus llibres. Tan eficient com la gent voldria que fos l’edició, en realitat no ho és.

Parlant en general, com i quan els editors decideixen que una cosa val la pena de traduir? Quins són els factors que informen si creieu o no que un llibre podria tenir un públic ampli en anglès?

Hi ha una mena de càlcul en la manera que prenem les decisions: Hi ha algú a l’editorial disposat a defensar fins al final un llibre concret? Hi ha finançament disponible per a la traducció? ¿Afegeix alguna cosa al nostre catàleg, com ara ser d’una llengua en la que no hem treballat, o que aporti una perspectiva diferent? Quin és el potencial de vendes? Estem més que satisfets de fer un gran llibre que sabem que té un potencial de vendes limitat, però sempre intentarem envoltar aquella publicació amb un parell de títols que tenen un sostre molt més alt.

És molt difícil concretar quines qualitats ajuden un llibre literari a tenir un públic ampli. Amb llibres més comercials, o thrillers, és una mica més fàcil d’avaluar. Hi ha certs elements en llibres individuals que podem analitzar com a més o menys probables d’arribar a un gran públic, però fins i tot així, hi ha elements metatextuals que en realitat acaben posicionant o conformant l’èxit d’un llibre. Això és el que m’ha obsessionat durant anys: la qualitat d’un llibre per si mateixa no és l’única explicació de si arriba o no a un públic ampli. Hi ha tants altres factors que conformen la resposta inicial dels lectors, des de la idea que l’editorial que el llança “mola” i és fiable, fins al disseny de la tapa, les respostes inicials de veus literàries respectades i quantes llibreries el tenen a mà. A més de la gran tasca dels editors amb el text, necessites moltes altres coses per aconseguir que un llibre es faci conèixer, especialment si parlem d’un llibre traduït per una editorial petita.

Com podrien influir les tensions polítiques i econòmiques actuals a Europa en les tendències de traducció en els propers anys? I com podrien influir les traduccions en la circulació d’idees a través de les fronteres nacionals i en la canonització de grans obres de la literatura en el futur?

Bona part de la meva recerca i dels meus articles miren en general cap enrere: cap a les tendències, els canvis que han tingut lloc en el mercat, en part perquè no estic segur si les estadístiques que he recollit per a la Base de Dades de la Traducció són gaire útils a l’hora de fer projeccions. Però assumint que ningú em farà respondre d’aquestes prediccions, diré aquí que crec que tindrem un període turbulent per a la traducció en els propers anys. El finançament per a les traduccions sempre és inestable, i si n’elimines qualsevol part, el nombre de llibres publicats caurà en picat. (Això sembla probable, especialment si hi ha una altra recessió.)

Al mateix temps, la barrera per entrar a publicar és relativament baixa, i la generació de literats que arriben als 30 i volen començar la seva pròpia editorial, amb un focus internacional, ja que sempre han viscut en un món global, augmentarà, obrint la possibilitat que més traduccions surtin al mercat, d’individus amb talent, creatius, prou llestos per atreure l’atenció a les seves publicacions. (Ja ho hem vist amb Transit i Deep Vellum i New Vessel.) I en tot això hi té molt impacte la consolidació del paisatge editorial i la dificultat de trobar vendes i el finançament necessari per sostenir la indústria. Els títols traduïts no solen vendre’s gaire bé (amb rares excepcions), i per això tantes editorials que s’hi dediquen solen ser sense ànim de lucre. Sense un enfocament més destinat a augmentar el finançament per a l’edició sense ànim de lucre, és fàcil d’imaginar Minneapolis com un refugi per a aquestes editorials, mentre tots els altres fan la viu-viu. També hi ha unes quantes coses importants que passen entre bastidors en termes de la distribució de llibres d’editorials petites i independents, que poden afectar aquests editors en els propers dos anys. Afortunadament tot és cíclic.

És més optimista sobre el futur de la literatura en traducció als Estats Units comparat amb fa 10 anys, quan va començar?

Sí i no. Em sembla que hi ha més lectors per a les traduccions dels que hi havia abans, però no diria pas que hi hagi més lectors en conjunt, i això és una preocupació molt més gran. La revifalla de llibreries independents és enorme, però crec que encara estem a un terç del nombre de botigues que hi havia el 2000. Crec que soc optimista sobre la manera en què llibreters, lectors, crítics i acadèmics responen a la traducció com a pràctica i als llibres traduïts en general, però soc cautelós pel que fa a la macroestructura de la indústria del llibre pel que fa a aquest particular forat de mercat.


Article traduït per Projecte TransMate


Font: LA Review of Books LARB Books @LARBBooks

https://ja.cat/K2eLx

Autora: Azareen Van der Vliet Oloomi @avandervliet
Autora de Call Me Zebra, ambientat parcialment a Catalunya
http://www.azareenvandervlietoloomi.com/call-me-zebra

Data de publicació: 26 de maig de 2019



 

LEAVE A RESPONSE

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca