Compliré cadena perpètua a la presó si cal, afirma Jordi Cuixart, el “màrtir” català. The Sunday Times
Article traduït per AnnA (@annuskaodena)
L’Amat només tenia sis mesos quan el seu pare va ser empresonat. Un any després, ja és prou gran per reconèixer el camí cap a la presó. “Papa, papa”, barbotejava entusiasmat a mesura que ens apropàvem a l’aparcament del centre penitenciari de Lledoners, a uns 40 quilòmetres de Barcelona, la setmana passada.
Jo seguia a la seva mare, Txell Bonet, mentre ella el portava en braços per passar pel detector de metalls. Havíem anat a veure Jordi Cuixart, en presó preventiva per rebel·lió contra l’Estat espanyol. El dimarts va fer un any que es troba tancat entre barrots.
Un somriure va il·luminar la cara de Cuixart quan la seva companya i el seu fill van entrar a la sala de visites, on ell seia darrere d’una pantalla de vidre. A través d’un telèfon, va cantar una cançó de bressol a l’Amat, nom que significa “estimat” en llengua catalana. La cançó parlava d’un elefant en un parc. Pare i fill pressionant les mans juntes contra el vidre.”És massa petit per entendre-ho”, va dir Cuixart, “però espero que estigui orgullós de mi un dia. Pot semblar impossible a l’Europa del segle XXI, però sóc un presoner polític. Què vaig fer per merèixer estar separat de la meva família?”
L’empresari de 43 anys anirà a judici abans de Nadal amb vuit personalitats independentistes més, acusades d’organitzar el referèndum de l’any passat a Catalunya que va dur a la declaració d’independència d’Espanya el 27 d’octubre de 2017. La votació va ser declarada il·legal i Madrid va imposar el control directe sobre la regió.
Els partidaris veuen a Cuixart i als seus amics com a màrtirs. Però per al govern de Madrid són la causa de la pitjor crisi d’Espanya durant dècades.
La negativa de Bèlgica i Alemanya a extradir Carles Puigdemont, l’anterior president de la regió que es va exiliar juntament amb cinc polítics catalans més, va exposar el que Cuixart denomina la naturalesa “desproporcionada” dels càrrecs de “sedició i rebel·lió” per part de Madrid.
A diferència dels altres presos, Cuixart no és un polític, és el cap d’una associació cultural, i no va tenir cap paper en la declaració d’independència.
Va ser detingut juntament amb Jordi Sánchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), després que el parell fossin filmats damunt d’un cotxe de policia adreçant-se als manifestants uns dies abans del referèndum.
Van ser acusats d’incitar una protesta contra la policia, que buscaven urnes i paperetes de votació que s’utilitzarien per al referèndum. Però les imatges dels esdeveniments mostren clarament que Cuixart i Sánchez demanen a la multitud que es dissolgui.
Cuixart recordava: “Nosaltres vam dir a la guàrdia civil: ‘Hem d’aconseguir que se’n vagin a casa’ i vam començar a intentar dir-ho a la gent, però no ens sentien, així que vam pujar damunt del cotxe després de demanar permís. La policia va dir: ‘Sí, endavant’.”
Va afegir: “No sóc culpable de cap delicte, mai he repartit armes o demanat que hi hagi violència, mai faria mal a una mosca”.
Les seves esperances van augmentar al juny quan el govern de dretes de Mariano Rajoy va ser substituït per una coalició de centreesquerra liderada per Pedro Sánchez, un socialista, que ha procurat un major diàleg amb Catalunya. El control directe es va acabar i un nou govern amb majoria independentista va ser escollit novament al Parlament a Barcelona, però es va abstenir d’un altre intent de secessió.
Al juliol, els tribunals espanyols van acceptar, per motius de compassió, la transferència dels presos de Madrid a Catalunya perquè poguessin estar més a prop de les seves famílies a Barcelona. Els hi permeten visites de persones estimades i amics de 40 minuts cada cap de setmana, així com cinc minuts cada dia per telèfon i una visita conjugal una vegada al mes.
Cuixart llegeix molt i aprèn coneixements de ceràmica. Però el judici seguirà endavant. Cuixart tem que els jutges a Madrid tractin de fer-los servir d’exemple, a ell i els altres presos, imposant la sentència màxima de 30 anys per rebel·lió.
“Jo no vull estar a la presó, vull tornar a casa amb la meva dona i la família i el meu negoci”. Però estic preparat, si és necessari, per passar molt de temps aquí”, va dir.
Cuixart descarta acceptar un indult, si se li ofereix. “Significaria reconèixer la meva culpa i jo no en sóc de culpable”.
Bonet, la seva companya, s’està armant de valor per si toquen llargs anys visitant Cuixart amb el seu fill. “Em segueixo imaginant com serà d’aquí a uns anys quan l’Amat sigui molt més gran i qüestioni tota mena de preguntes. Com li explicaré el que el seu pare hi fa aquí, a la presó”.
Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.
Font: The Sunday Times @thesundaytimes
Autor: Matthew Campbell @Mcinparis
Data de publicació: 21 d’octubre de 2018