Eva-Rosich
CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

Com Eva Rosich combina les línies de la Medicina Moderna i els Remeis Naturals. Smithsonian. Traducció de Projecte TransMate

A mesura que el nostre món avança, moltes tradicions queden enrere oblidades.

Formada originalment com a infermera, Eva Rosich viu en una zona rural de Catalunya, treballant per revifar les millors d’aquelles tradicions i entrellaçar-les amb la medicina moderna.

La seva relació amb la natura és llarga i afectuosa. Moltes de les tècniques de Rosich i fins i tot el procediment amb què tracta els seus pacients evoquen les pràctiques de les trementinaires, que en altres temps recorrien Catalunya a peu venent els seus remeis naturals. Com elles, Rosich cerca de compartir els seus coneixements amb la seva comunitat i més enllà.

Al Folklife Festival de 2018, Rosich farà demostracions i tallers amb el públic sobre l’elaboració de sabons exfoliants, pegats d’aromateràpia i altres, utilitzant lavanda, donació de Lovemore Lavender Farm, d’Owings, Maryland. Abans del seu viatge als Estats Units, li vam fer unes preguntes sobre la seva història i els seus procediments.

Com va ser la transició del teu amor per la natura a la pràctica d’elaborar remeis naturals?

Jo sempre era enmig de la natura. Aquí dalt, a la vall, tenim la naturalesa davant del nas. Quan estava creixent, jo admirava les petites flors salvatges i totes les herbes. Formaven part del meu paisatge. Me les trobava durant les excursions, caminades i aventures.

M’agradava moltíssim, i encara ara, triar i remenar entre allò que la natura té per oferir. Té molt sentit per a mi. Es triga una mica a entendre-ho, però si no s’hi troba sentit, no és perquè no en tingui, sinó més aviat perquè no hem dedicat prou temps a trobar-n’hi. A més, la idea de no participar en el cercle del malbaratament sempre m’ha atret. Si puc reutilitzar, reciclar, aprofitar alguna cosa que ja hi és, doncs per què comprar-ho?

Com vas aprendre a fer sabons i remeis naturals?

Bàsicament sóc autodidacta. Ho intentava i fracassava. Ho tornava a intentar i fracassava, fins que finalment ho vaig intentar i ho vaig aconseguir. Val a dir que no partia de zero. Per aquests verals, tothom sap les tècniques bàsiques de fer sabó. Tot el que cal és aigua, lleixiu i olis essencials. Aquí, la gent reutilitzava l’oli brut per fer sabó. Tot i que jo reciclo i reutilitzo com a principi, no ho faig amb l’oli brut; no vull que els radicals lliures entrin en contacte amb la pell, per tant el substitueixo per oli de coco o d’una altra mena. Intento trobar la millor aigua que puc… m’agrada l’aigua de la font de la meva propietat.

Com mantens les tradicions de les trementinaires?

En la família de la meva mare, hi va haver un curandero molt famós i amb molt de renom a la vall. Es deia Adobador de Mas Bernat. Tant si això té res a veure amb la meva elecció com si no, tant si hi ha una relació entre les seves habilitats i les meves com si no, guarir sempre ha estat un dels meus interessos, així com les herbes. Com més sé, més vull saber, així doncs ha esdevingut un cercle virtuós. En molts sentits, per a mi era com despertar, una cosa que té sentit. Si això significa que els gens de l’Adobador han tornat a aparèixer en mi, qui sap, però el que sé és que em sento tant en contacte amb aquesta línia de curació com a aquella per a la qual em van formar com a infermera.

També m’agrada observar. M’agrada parar atenció a la manera que tenen altres de fer les coses, com fan els animals les coses a la natura, quins processos tenen lloc. Us heu fixat mai que l’herba de sant Joan creix en llocs on s’ha alterat el curs natural de les coses, com ara els marges de carreteres acabades de construir, o prop del lloc on la terra ha estat aplanada per construir-hi una casa nova? És perquè té propietats antidepressives. L’herba de sant Joan creix en aquests llocs per guarir la ferida, la ferida de la natura.

Quina relació hi ha entre el teu interès pels remeis naturals i la teva carrera com a infermera?

Quan vaig esdevenir infermera, em vaig adonar que tot i que les pastilles i els medicaments a vegades són molt necessaris, no sempre és així. Com que faig d’infermera rural a Camprodon, atenc gent que vénen a dir-me que aquest mal o aquell altre haurien estat sanats pel curandero abans que la medicina socialitzada esdevingués una opció a l’abast de tothom. Estic molt i molt interessada en totes les històries que m’expliquen aquests homes i dones.

Amb els anys, he col·leccionat les seves fórmules. Guardo tot de paperets en una carpeta esperant que tingui una mica de temps i les converteixi en alguna cosa que es pugui llegir… algun dia, potser. Bona part d’aquest coneixement va desapareixent. Algunes d’aquestes fórmules o tradicions semblen una mica estranyes. Per exemple, hi havia un curandero que podia guarir el mal a la gola fent massatges al canell. Sona impressionant, però hauria de saber-ne més perquè realment tingués sentit. Altres històries o fórmules, quan les examino des del meu rerefons mèdic, ràpidament prenen molt sentit.

No fa pas gaire, vaig tenir una pacient de Rocabruna que tenia una nafra lletja que trigava a guarir-se. Em va dir que se n’hauria encarregat ella mateixa, però que no havia aconseguit fer el seu perfum. Això em va deixar perplexa, naturalment. Un perfum per a una nafra sonava estrany. Però sempre m’ho miro amb mentalitat oberta. He après a no descartar mai res ni riure-me’n, sinó més aviat observar i preguntar sistemàticament. Vaig demanar més detalls sobre el perfum. Va explicar que fa un xarop amb la flor seca del saüc. Fuma el xarop, hi afegeix oli, i el torna a fumar. Una vegada està a punt, aplica la poció sobre la nafra.

Tot dinant vaig parlar-ne amb el metge amb qui treballo. La flor de saüc té propietats antisèptiques. Resulta que el “perfum” de la Francisca té molt sentit, sigui com sigui el que ella en digui. Qui sap, potser el seu perfum fins i tot venç els bacteris resistents.

A causa de la meva formació professional com a infermera i tècnica de laboratori, entenc la tecnologia del laboratori. Faig servir la nova tecnologia per elaborar fórmules antigues adaptades als nostres temps. Les herbes tenen capacitat per guarir, això és sabut de fa segles. Així, senzillament ajunto nou i vell i deixo que interactuïn.

En un moment en què els productes naturals es popularitzen, com podem dir quins són millors per a nosaltres?

La regla d’or és: com menys ingredients, millor. És ben fàcil.

Rachel Barton és becària de ciències de la comunicació al Centre Smithsonian per l’Herència Cultural i Folklòrica. Prometedora estudiant de darrer any a la Rowan University, amb la doble especialitat en Filologia Anglesa i Escriptura. Fanàtica de la cura de la pell, però sempre buscant maneres d’ajudar a guarir l’entorn.

Aquesta entrevista va ser traduïda per l’adjunta de recerca Txell Martin i Prado, i se n’ha fet un extracte per qüestions de llargada i claredat.


Traducció de Projecte TransMate segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Traducció de Projecte TransMate to the best of my knowledge of English.


Font: SmithsonianFolklife @SmithsonianFolk

https://festival.si.edu/blog/how-eva-rosich-blends-modern-medicine-natural-remedy

Autora: Rachel Barton
Data de publicació: 23 de juny de 2018
Font de la imatge: Pablo Molinero


 

Catalana. Londinenca. Republicana. Llicenciada en Filologia Anglogermànica. Traductora i correctora. Estimo les llengües i els llibres. Estimo la meva terra, Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca