Cicle de conferències: DEFENSANT LA DEMOCRÀCIA. PASSEM A L’OFENSIVA. Girona

Crònica de l’Albert @HaedusCrabittu

EL PROCÉS CATALÀ VIST DES DE L’EXTERIOR.  Toni Strubell, Cathal Brugha i Mikko Kärnä.

DhG2db4XcAICzqZ 213x300 - Cicle de conferències: DEFENSANT LA DEMOCRÀCIA. PASSEM A L’OFENSIVA. Girona

La Fundació Llibreria LES VOLTES (@LesVoltes), en el marc del cicle de conferències DEFENSANT LA DEMOCRÀCIA. PASSEM A L’OFENSIVA, va organitzar el passat 6 de juliol a l’Auditori Josep Irla de Girona la conferència EL PROCÉS CATALÀ VIST DES DE L’EXTERIOR, en la qual van ser ponents en Mikko Kärnä (@KarnaMikko), Diputat del Parlament Finlandès, i en Cathal Brugha, professor emèrit de la University College of Dublin i president de l’Analytics Society d’Irlanda. En Toni Strubell (@toni_strubell) va conduir el debat, en un format ben adient, de preguntes als ponents i en el qual els assistents van poder plantejar per escrit les seves qüestions.

Girona 300x225 - Cicle de conferències: DEFENSANT LA DEMOCRÀCIA. PASSEM A L’OFENSIVA. Girona

Com reflecteix el seu compte de Twitter, la Llibreria LES VOLTES va ser “constituïda el 1963, en plena dictadura, amb l’objectiu d’estimular la lectura en català. 50 anys lluitant per la cultura catalana. Ara per la independència!!”. Són una Fundació de referència, 50 anys ni més ni menys, i el cicle que han organitzat ha estat ben curós en garantir l’èxit del seu objectiu i títol “Defensant la democràcia. Passem a l’ofensiva”. En són prova la participació d’Elpidio José Silva (@elpidiojsilva), ex-magistrat, i de l’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, juntament amb els ponents que ja hem esmentat de la conferència que va cloure el Cicle; uns perfils, els dels participants, que per si mateixos ja donen bona idea del nivell i la importància de les conferències.

Membres del col·lectiu ComuniCATs (@comuni_cats) hi vam assistir. L’Auditori era ple a vessar, i encara es disposava d’una sala annexa on poder seguir les ponències en pantalles. Hi vam assistir per l’interès pel què s’exposaria i amb l’objectiu que hi tingueu accés, de comunicar-lo.

L’AnnA (@annuskaodena) ha dut a terme la transcripció i traducció de les qüestions que hem considerat més rellevants. Tot seguit ho podeu llegir.

Strubell
– Com es veu el procés català actualment al vostre país des del l’1-O? Hi ha hagut canvis?

Mikko
Hi ha un gran interès per Catalunya a Finlàndia. El punt de no retorn va ser quan MHP Puigdemont va ser a Finlàndia. La premsa va mostrar molt d’interès.

Cathal Brugha
Molts catalans creuen que la UE i altres entitats internacionals no han donat a Catalunya la solidaritat i el suport que esperaven rebre. Per què creieu que això ha estat així? Heu fet les coses malament? Què es pot fer més?

De les altes instàncies del poder no en podeu esperar res. Hi ha una competició pel poder entre els estats i la UE. Aquesta no és la gent de la qual heu d’esperar que se us doni una resposta. El poder de les regions va en augment i això no els agrada; s’han corromput en el seu propi poder.

Necessitem una revolució, on la gent s’ajunta i fa pinya per decidir. Aquesta revolució, encara que la situació de Catalunya sigui única, també és necessària a Irlanda, Escòcia, al Nord d’Anglaterra, al sud de França, al sud d’Itàlia, a tot arreu.

La revolució s’ha de fer a través d’una mobilització, una mobilització de la gent jove, per part de tothom, a distància dels partits polítics, mitjançant les xarxes socials i prenent les regnes. El conflicte no es resoldrà a Europa en aquests alts nivells, com molta gent espera, perquè ells mantenen el control de les regulacions. Son part del mateix sistema.

Mikko
Com a ciutadà europeu em sento avergonyit de la UE per tot el que ha passat. Finlàndia ha estat un dels pocs països que ha tingut el coratge de condemnar la violència de l’1-O.

Hi ha molts països d’Europa que a dia d’avui no han dit res. Han estat silenciats per Espanya. Hi ha molta gent que m’ha decebut. Especialment, m’agradaria assenyalar Donald Tusk, el president del Consell Europeu. Va prometre diàleg amb Espanya si Puigdemont no declarava la independència. Va trucar a Puigdemont i és clar, el MHP se’l va creure. Què va fer Tusk? Res absolutament. Va deixar actuar Rajoy, va deixar sols els catalans, va trair la democràcia i els valors de la Unió Europea.

Strubell
– Quins consells teniu per ajudar a la implementació de la República catalana? Des de l’àmbit internacional; recomanacions?

Mikko
La clau de la internacionalització: escampar el missatge de la resistència no violenta arreu del món.

Els smartphones són l’espasa del segle XXI, són l’eina per arribar al màxim nombre de persones per aconseguir el suport necessari.

Catalunya no serà independent demà, tampoc la setmana que ve, però estic segur que ho serà al llarg de la meva vida. I jo faré tot el possible per donar-vos suport.

Cathal Brugha
Catalunya està obrint una nova era de respecte per la gent, respecte per les comunitats, respecte per les cultures. El poder ha de venir de les comunitats, de les regions.

El fet que Europa faci els ulls grossos, és per por, per preocupació que altres regions d’Europa demanin també la independència.

Mikko
El dret a decidir, a l’autodeterminació, s’ha d’aplicar a Catalunya.

Al setembre, l’ambaixador espanyol a Finlàndia va demanar una reunió amb mi per parlar de la situació de Catalunya. Jo vaig contestar acceptant-la, perquè en una democràcia és bo escoltar totes les parts. Li vaig demanar que deixessin votar els catalans lliurement i que no hi hauria violència durant el referèndum a l’octubre. Em va contestar que si Finlàndia un dia vol solidaritat per part dels seus socis europeus, no hauríem de mostrar solidaritat amb Catalunya. Em va dir que era inacceptable que jo parles sobre això. Espanya no vol que parlem, pressionen. No hem de tenir por de parlar.

Espanya va destituir també el Consol Finlandès a Barcelona. Va ser un xoc a Finlàndia. Des del punt de vista de les relacions diplomàtiques, no vam tenir cap altra opció que acceptar la decisió espanyola.

Si volem mantenir la Unió Europea, nosaltres, els ciutadans europeus, hem de mantenir Europa unida. S’han de construir aliances entre els estats independents, entre les regions. S’ha de respectar el dret a l’autodeterminació dins la Unió.

Cathal Brugha
No us sentiu amenaçats perquè els vostres líders i polítics siguin a la presó. Tot és una mostra de poder. Heu d’arribar a la meta final, tot és una prova, però podeu aconseguir-ho. Espanya ha perdut la batalla, també ha perdut el respecte del món, tothom sap el que ha passat.

Mikko
Es fa molt difícil entendre la justícia espanyola des de Finlàndia. Però un dia Espanya pagarà, amb interessos.

Cathal Brugha
En situacions així, s’ha de posar de rellevància la ridícula i extrema brutalitat contra la gent, en qualsevol oportunitat els heu d’avergonyir, mostrar que no respecten els drets civils i humans, mostrar la seva intimidació i fer que la gent arreu d’Europa parli sobre això en qualsevol oportunitat i així cada vegada hi haurà menys gent que defensi el que fan.

Strubell
– La velocitat del procés preocupa?

Cathal Brugha
Em preocupa, sí. Acceptar els canvis, econòmics, socials, sempre preocupa. El més significatiu és la vostra unitat. Això que passa és un gran canvi comparat amb els últims 5 o 10 anys; és important mantenir l’impuls.

Mikko
Al llarg de la meva estada a Catalunya, he conegut persones que estan decebudes, que pensaven que Catalunya seria una nació independent demà. Malauradament, el reconeixement internacional no és possible ara com ara, perquè primer Catalunya ha de mostrar que compta amb les eines per a ser un estat independent. He enviat una moció al parlament finlandès i espero, des del fons del meu cor, que quan Catalunya tingui les eines, Finlàndia sigui el primer país a reconèixer la independència de Catalunya.

Strubell
– L’opinió pública de Finlàndia i d’Irlanda tenen clar que el procés català és un procés no violent? És evident que la violència (agressions feixistes) que s’està produint a Catalunya només ve d’un costat?

Cathal Brugha
A Irlanda ho tenen absolutament clar.

Mikko
A Finlàndia ho tenen absolutament clar. Per nosaltres és fàcil identificar-nos amb els catalans, encara som una nació independent jove, vam patir la repressió per part de Rússia els últims anys de l’autonomia. Els finlandesos entenem perfectament el vostre desig d’independència.

Strubell
– Irlanda va patir una guerra per arribar a la independència, és possible arribar-hi per una via més pacífica?

Cathal Brugha
Bona pregunta. Hi va haver violència on hi havia les forces britàniques. Ens havíem de defensar, però la intenció no va ser mai començar una campanya militar.

Mikko
Estic totalment convençut que la independència es pot aconseguir sense violència ni morts. De manera cívica i en pau, fent servir els mitjans que fan servir les democràcies. Si ho feu així, teniu el meu suport per sempre.

Strubell
– El jutge Llarena serà castigat algun dia?

Mikko
El jutge Llarena fa un mal ús de la justícia i ha vulnerat els drets humans dels presos i preses polítiques i espero que un dia sigui jutjat per això; no hi ha separació de poders. Vull que un tribunal de drets humans jutgi el jutge Llarena.

Strubell
– Les escoles de Catalunya estan acusades d’adoctrinament. Quina és la vostra opinió? Quina és la línia vermella entre educació i adoctrinament. Veieu correcte que es parli de l’1-O a les escoles?

Mikko
Evidentment que és correcte parlar a les escoles de l’1-O i és totalment absurd acusar els professors d’adoctrinament quan el que feien era la seva feina.

Cathal Brugha
Si la clau del futur és la cultura, les comunitats, l’educació són una eina fonamental, de manera simple a les escoles fent que les noves generacions, els joves siguin totalment actius dins de les comunitats. La feina comença a les escoles. Quan es comença a acusar i detenir professors, la gent i les comunitats els han de fer costat.

Strubell
– Per acabar, quins consells podeu donar per internacionalitzar la situació de Catalunya?

Mikko
Com sabem moltes empreses i negocis internacionals s’han situat o es volen situar a Catalunya. Una idea seria negociar amb aquestes empreses perquè públicament declarin el seu suport pel procés d’independència català i fer-ne ressò. I seguir explicant a l’estranger el que passa a Catalunya.

Cathal Brugha
Denunciar-ho tot, qualsevol atac, des de baix fins a dalt. Desafiar-ho tot, no deixar cap abús, res sense impunitat per culpa de la por. Recuperar el poder és clau.

Strubell
Missatge del MHP Carles Puigdemont (@KRLS):
“Gràcies pel vostre compromís i suport. Som-hi, som-hi, som-hi tots junts! Moltes gràcies!”

Al final de l’acte Toni Strubell els hi fa lliurament, en nom de la Fundació Llibreria LES VOLTES, del llibre “L’esperit de Catalunya” (The Spirit of Catalonia) del doctor Josep Trueta, obra escrita a l’exili l’any 1946, mentre treballava com a cirurgià a la Universitat d’Oxford. Un dels primers intents d’explicar Catalunya al món.

«Poca gent coneix, en aquest país, que alguns dels trets essencials de la civilització occidental —la democràcia, els drets humans i socials— deuen molt a un petit país situat al nord de la península Ibèrica.»

«Un cop més, en el futur pròxim, Catalunya tornarà, pacífica i desitjosa de ser una bona veïna, si els altres li són bons veïns, o bé brusca i font de permanents problemes, si és torturada.»

Creiem que la transcripció d’allò més rellevant és prou il·lustrativa i ens ha de donar molts elements per a construir una estratègia més cohesionada, que ha de seguir sent empesa per la gent, pel jovent també, de manera revolucionària i pacífica. El nostre cas és d’una importància extrema per al futur d’Europa. Hem fet bé moltes coses, però cal escoltar el que ens diuen persones com en Cathal o en Mikko. Les preguntes del Toni Strubell van resultar molt significatives.

En acabar l’acte, @comuni_cats vam poder parlar breument amb el grup finlandès i lliurar a en Mikko Kärnä (@KarnaMikko) uns ninots del nostre ninotaire Paco Santero (@paco_santero) com a mostra d’agraïment pel seu suport permanent per la democràcia i pel seu tarannà personal; una barreja de seriositat i simpatia que també caracteritza a Anna Sirkiä (@ASirkia) i a Janne Riitakorpi (@JanneRiitakorpi).

Ninot 1 300x225 - Cicle de conferències: DEFENSANT LA DEMOCRÀCIA. PASSEM A L’OFENSIVA. Girona Ninot 2 300x206 - Cicle de conferències: DEFENSANT LA DEMOCRÀCIA. PASSEM A L’OFENSIVA. Girona

No voldríem acabar sense un apunt que fa èmfasi en la importància de les xarxes socials: en @JanneRiitakorpi va anar piulant els elements claus de les ponències, i alhora l’@annuskaodena els repiulava traduïts al català. Immediatesa absoluta, accés directe a la informació, una de les claus que expressava @JamilaRaqib com a força de la democràcia. L’hem de recuperar, de cap manera podem permetre que partits polítics, corporacions empresarials, poders dels estats corruptes o radicalitzats i insensibles ens la prenguin. Perquè això de Catalunya va d’això, no ho oblidem pas, de recuperar la democràcia per als ciutadans.

Endavant! #Seguim!


Enllaços d’interès:

  • Entrevista de VilaWeb (@VilaWeb) a Cathal Brugha arrel de la seva visita a Catalunya, Girona.

https://www.vilaweb.cat/noticies/cathal-macswiney-brugha-la-preso-dels-liders-independentistes-catalans-es-una-jugada-estupida-de-madrid-i-un-senyal-que-estan-perdent/

  • Cicle de conferències: DEFENSANT LA DEMOCRÀCIA. PASSEM A L’OFENSIVA

https://www.lesvoltes.cat/la-fundacio-llibreria-les-voltes-ha-organitzat-aquest-cicle-de-conferencies-on-es-parlara-sobre-el-moment-que-esta-vivint-el-proces-catala/


 

 

 

 

 

Puntuació dels lectors
vots1 mitjana5

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.