Chris Bambery – Catalunya: La justícia, els drets humans i la democràcia no es troben entre les quatre llibertats de la Unió Europea. Brave New Europe
La brutalitat amb què els governs d’Espanya i França ataquen als seus ciutadans s’ha convertit en una cosa habitual a la UE, tant o més que els cadàvers de refugiats que suren a la Mediterrània. La justícia, els drets humans i la democràcia no es troben entre les quatre llibertats de la UE.
Article traduït per AnnA (@annuskaodena)
El matí del dimecres 16 de gener d’aquest any, la Policia Nacional espanyola va anar a les cases de dos alcaldes catalans i els va arrestar per càrrecs de desordre públic. Un dels funcionaris locals detinguts va ser l’Ignasi Sabater (@ignasisabater), alcalde de Verges, l’altre és l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà (@danicornella), tots dos municipis de la província de Girona, al nord de Catalunya, pedra angular del suport a la independència. Ambdós són membres de la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) d’esquerra radical. També es va detenir altres activistes de la CUP, 16 en total.
Els càrrecs es refereixen a una manifestació celebrada a Girona el 6 de desembre de 2018, amb motiu del 40è aniversari de la Constitució espanyola.
L’advocat de Sabater, Benet Salellas, va descriure les detencions com “injustificades i desproporcionades”, assenyalant que, en general, els que s’enfronten a càrrecs de desordre públic són convocats per carta i no són arrossegats fora dels seus domicilis pels agents de la policia paramilitar.
A més, va afirmar que quan va anar a la comissaria per veure el seu client, no se li va permetre entrar perquè parlava català i no castellà. Va manifestar que es tractava “d’un atac al multilingüisme i, en aquest cas, també al dret a la defensa”.
Uns 700 alcaldes i regidors catalans s’enfronten a càrrecs similars per crims despietats com ara mantenir els edificis municipals oberts o alçar la senyera catalana el dia de la Fiesta Nacional de España. D’altra banda, he escrit sobre el cas de Tamara Carrasco (@TamaraVila83), membre dels Comitès populars de Defensa de la República (CDRs), que va ser detinguda en una batuda a l’alba per la Guàrdia Civil espanyola armada i traslladada a Madrid acusada de “terrorisme” després d’haver participat en bloquejos pacífics de carreteres. El jutge espanyol va desestimar aquesta acusació, però va mantenir l’acusació de desordre públic i la Fiscalia va dir que presentaria noves acusacions. La Tamara ha estat confinada a la seva ciutat natal sota supervisió policial. Espanya és un Estat Borbó, amb el Rei Felip VI Borbó com a cap d’Estat. Ell continua amb la tradició familiar de reprimir els opositors polítics.
La democràcia espanyola, el seu historial en matèria de drets humans i la neutralitat del sistema judicial espanyol es convertiran en el centre d’atenció quan comenci el judici de 18 polítics i líders civils catalans al Tribunal Suprem de Madrid en relació amb el referèndum independentista de l’octubre de 2017, acusats de “rebel·lió” i “sedició”. Es tracta de delictes que fa temps que es van eliminar de la legislació en altres democràcies europees. La Fiscalia exigeix sentències de fins a 25 anys.
El fet que 18 persones seuran juntes al banc dels acusats enfrontant-se a càrrecs polítics farà que el judici sembli una farsa. Se’ls acusa de fomentar la rebel·lió violenta per organitzar el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
Pels que recorden els fets d’aquell dia, l’única violència va venir de la mà de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyoles, que van ser enviades pel Govern espanyol per aturar físicament la votació, assaltant els col·legis electorals per a apoderar-se de les urnes i atacant als ciutadans que esperaven per votar. La resposta catalana va ser totalment no violenta, com s’ha mantingut fins ara.
L’anterior Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell (@ForcadellCarme), també està acusada de permetre un debat sobre la independència, cosa que volien la majoria dels diputats. Tots els altres membres de la llavors Mesa del Parlament que van estar d’acord amb el debat també s’enfronten a un judici a Catalunya, però no la Carme Forcadell, que serà traslladada a Madrid. Hi ha una opinió generalitzada que això es deu al fet que la Carme havia estat presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el moviment popular independentista més gran i una espina clavada del Govern d’Espanya.
Forcadell es troba en presó preventiva des de març juntament amb altres sis polítics catalans, entre ells l’exvicepresident Oriol Junqueras. Dues personalitats civils, Jordi Cuixart, president d’Òmnium, la associació cultural més gran d’Europa, i Jordi Sànchez, un altre expresident de l’ANC, en presó preventiva des de l’octubre de 2017. Amnistia Internacional ha demanat que es retirin els càrrecs que se’ls imputen i que se’ls posi en llibertat. Amnistia enviarà observadors al proper judici.
Part de l’evidència contra Cuixart és el seu ús de l’eslògan “No Passaran”. El Fiscal General de l’Estat sosté que això és una crida a la violència. Els orígens històrics de l’eslògan pels republicans en la Guerra Civil Espanyola clarament ignorats!
Per descomptat, per als catalans, el llegat de Franco, el vencedor d’aquella guerra brutal, i la seva dictadura, segueixen vius. Es van haver d’enfrontar no només a les execucions i a la repressió de tots els seus oponents, sinó també a l’intent de liquidació de la seva llengua i la seva cultura. El català estava prohibit en públic, a les escoles i a la premsa escrita.
Se suposava que tot això havia desaparegut després de la mort de Franco el 1975 i la transició a la democràcia, sustentada des de llavors per la UE com un model a seguir per altres.
Malgrat tot, com més coses descobrim sobre l’estat de la democràcia espanyola, més interrogants ens plantegem sobre la transició. Per exemple, la neutralitat del poder judicial, pedra angular d’altres democràcies europees. Els governs espanyols poden nomenar als jutges en funció de la seva lleialtat política. Els governs de centreesquerra i el centredreta ho han fet durant els seus mandats, però des de mitjans dels anys 90, els successius governs de dretes del Partit Popular han nomenat a aquells jutges que comparteixen la seva determinació de mantenir la unitat de l’Estat espanyol i la seva animadversió cap a les aspiracions catalanes de més autonomia i posterior independència.
El 2010, el Tribunal Constitucional va eliminar clàusules clau d’un nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, acordat pels Parlaments espanyol i català i per referèndum a Catalunya. L’acció dels jutges, molts d’ells nomenats políticament, va crear un suport popular a la independència de la nit al dia.
Entre els jutges que participaran en el judici massiu del mes que ve es troben aquells que han estat escoltats fent declaracions contra l’actual Govern de Catalunya.
Des de 2010, el Tribunal Constitucional espanyol ha desenvolupat el gust per anul·lar les lleis aprovades pel Parlament català, inclosa la prohibició de les curses de braus, considerades pel Tribunal com un símbol de la identitat espanyola. L’any passat, després que els partits independentistes catalans proposessin un candidat a la presidència, Jordi Turull, i aquest no aconseguís el suport d’una majoria en la primera ronda de votacions, els jutges el van empresonar obligant-lo a enretirar-se de la llista, i trepitjant així la sobirania parlamentària de Catalunya.
El fet que l’anterior govern conservador i altament corrupte del Partit Popular, i l’actual govern socialdemòcrata en minoria a Espanya duguessin a terme una campanya de repressió policial a Catalunya, sembla haver envalentit a aquests jutges.
En aquesta situació, el silenci de la UE és impressionant i escandalós, si més no poc sorprenent. Espanya és la quarta economia de la zona euro, i això compte, mentre que els principals líders de la UE no estan a favor de la desintegració dels Estats. Encara que la UE aplicaria sancions si el que he descrit passés a Rússia i Turquia. No hi hauria d’haver dos enfocaments diferents de la democràcia i els drets humans, però hi són.
La situació actual a Catalunya és que el 80 per cent de la població dóna suport als presos, molt més que a la independència, però el suport a la independència creix amb una estreta majoria a favor. Una majoria encara més àmplia vol desfer-se de la monarquia després que el Rei Felip intervingués directament per atacar la independència catalana.
Catalunya també ha estat escenari d’accions de protesta sostingudes i inigualables arreu d’Europa en els últims temps. Aquestes mobilitzacions han vençut les divisions que de vegades es posen de manifest entre els tres partits polítics independentistes.
Una de les debilitats del moviment independentista ha estat la seva incapacitat per fer front a les deficiències de la democràcia espanyola, exigint l’abolició de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional (ambdós pilars del règim franquista) i desafiant els límits reals d’una Constitució redactada el 1978. A Espanya, els actors, comediants i cantants de rap s’enfronten judicis o a l’exili per delictes com insultar el Rei o l’Església Catòlica.
Les eleccions autonòmiques a Andalusia, la regió del sud que sempre ha estat un bastió de suport per als socialistes, van veure col·lapsar el vot i d’esquerres, i l’èxit obtingut pel bloc de dretes del Partit Popular, els neoliberals de Ciudadanos i el partit feixista Vox, que va guanyar escons per primera vegada. Tot ells competeixen per veure qui és més dur amb Catalunya.
Un altre canvi més positiu, però, és l’augment del suport a Catalunya al País Basc, encapçalat per una esquerra radical que ja s’ha enfrontat a prohibicions i presons, en un cas clau declarat il·legal pels tribunals europeus. El País Basc i Catalunya van ser baluards de la resistència antifeixista en els últims anys del franquisme.
L’any 1970, la dictadura franquista moribunda va encausar a 18 membres del grup nacionalista revolucionari basc ETA. El judici es va celebrar a la ciutat de Burgos, seu de l’exèrcit espanyol i centre de la rebel·lió de la dreta de 1936 contra un govern del Front Popular que va conduir a la Guerra Civil Espanyola.
Els 18 acusats de Burgos van ser condemnats a mort, el procés judicial va crear una commoció en l’àmbit internacional i una onada de protestes al país i a l’estranger. El règim va haver de commutar les penes de mort, els acusats van ser vencedors morals i això va encoratjar la creixent oposició a Franco i a la seva dictadura arreu d’Espanya.
Quan comenci el judici a Madrid, els 18 acusats voldran exposar el dèficit democràtic que existeix a Espanya i la falta de neutralitat judicial. Queda per veure si podran fer-ho o no. Però arreu d’Europa i més enllà, tots aquells que valoren la democràcia i les llibertats civils han de garantir que el món entengui que aquest judici és un atac a ambdues coses, un atac dirigit per jutges que es troben força lluny de la imparcialitat.
Informació d’interès adicional:
Quatre llibertats (Unió Europea): https://ca.wikipedia.org/wiki/Quatre_llibertats_(Uni%C3%B3_Europea)
Europa i les quatre llibertats: https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1289776-europa-i-les-quatre-llibertats.html
Tractats de la Unió Europea: https://www.parlament.cat/document/activitat/150220.pdf
Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.
Font: Brave New Europe @BRAVENEWEUROPE1 https://braveneweurope.com
Autor: Chris Bambery @chrisbambery
Chris Bambery és autor i locutor. Coautor (amb George Kerevan) de Catalonia Reborn: How Catalonia took on the corrupt Spanish state and the legacy of Franco (Catalunya renascuda: com Catalunya va desafiar el corrupte Estat espanyol i el llegat de Franco) (Luath Press, juny 2018)
Data de publicació: 16 de gener de 2019