Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, signat per les Nacions Unides el 16 de desembre del 1966.
Article 1.
“ Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides”.
Por Carles @Cjaumev i AnnA @annuskaodena. Articolo tradotto da @BabelRepubliCat @BabelRepCat_IT http://www.babelrepublicat.cat/ Tutti i popoli hanno il diritto all’autodeterminazione. Ultimamente si parla …
Original article by Carles @Cjaumev and AnnA @annuskaodena Translated into English by AnnA @annuskaodena All peoples have the right to self-determination. There …
Por Carles @Cjaumev i AnnA @annuskaodena. Traducción al castellano por @HaedusCrabittu. All peoples have the right to self-determination. Todos los pueblos tienen derecho a …
Per Carles @Cjaumev i AnnA @annuskaodena All peoples have the right to self-determination. Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. Darrerament, es …
Translated THREAD👇By AnnA @annuskaodena Scandal: 181 generals and high commanders in the reserve request ‘respect for Franco’. The military commanders, all …
Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya
Una llengua, jurisprudència, institucions polítiques i tradicions socioculturals pròpies, tarannà comercial i industrial, un espai d’acollida per als nouvinguts, un sentit de nació de la majoria de ciutadans defensat mitjançant una resistència activa noviolenta i, per sobre de tot, de manera democràtica.
English and Catalan subtitles/Subtítols en anglès i català Subtitulat al català per Miquel Santos via @comuni_cats *Propietat del canal Fem Història @fem_historia (english audio)
Una lengua, jurisprudencia, instituciones políticas y tradiciones socioculturales propias, talante comercial e industrial, un espacio de acogida para los recién …
Una lengua, jurisprudencia, instituciones políticas y tradiciones socioculturales propias, talante comercial e industrial, un espacio de acogida para los recién …
Una lengua, jurisprudencia, instituciones políticas y tradiciones socioculturales propias, talante comercial e industrial, un espacio de acogida para los recién …
Una llengua, jurisprudència, institucions polítiques i tradicions socioculturals pròpies, tarannà comercial i industrial, un espai d’acollida per als nouvinguts, un …
Una llengua, jurisprudència, institucions polítiques i tradicions socioculturals pròpies, tarannà comercial i industrial, un espai d’acollida per als nouvinguts, un …
El subdirector general d’Estratègia i Comercial del Port de Barcelona i president de l’Associació Internacional de Ports (International Association of …
Marta Mata Garriga (1926-2006) Autora: AnnA @annuskaodena Pedagoga, diputada i senadora. «Per aconseguir allò que la humanitat reclama de l’educació, …
Una lengua, jurisprudencia, instituciones políticas y tradiciones socioculturales propias, talante comercial e industrial, un espacio de acogida para los recién …
Una lengua, jurisprudencia, instituciones políticas y tradiciones socioculturales propias, talante comercial e industrial, un espacio de acogida para los recién …
Una lengua, jurisprudencia, instituciones políticas y tradiciones socioculturales propias, talante comercial e industrial, un espacio de acogida para los recién …
Una llengua, jurisprudència, institucions polítiques i tradicions socioculturals pròpies, tarannà comercial i industrial, un espai d’acollida per als nouvinguts, un …
«Ens correspon a tots, pares i educadors, fer que els infants llegeixin –i no només a l’escola–, i que llegeixin de gust i profitosament.»
Maria Novell i una nena cordovesa
Ben sovint, no puc deixar de mirar les fotografies antigues de la família. Amb els anys, n’he aconseguit recopilar més de cinc-centes. Un esforç que en realitat ha resultat un autèntic plaer en haver de contactar amb tanta gent: una recol·lecció d’aquesta mena sempre duia associades llargues converses, la qual cosa em va permetre fer un viatge al passat i veure i entendre la realitat de les nostres famílies.
D’entre totes, sempre m’ha cridat l’atenció una fotografia del bateig del meu cunyat. Hi apareix el seu avi patern, periodista a La Rambla i La Publicitat, que va combatre a les serres de Pàndols i de Cavalls, fet presoner a Bot, i que va passar pels camps de concentració de Miranda d’Ebre i Urduña; a la imatge, també s’hi veu la meva sogra Rafi, mare ben jove, bellíssima cordovesa, que s’hi està expectant en un segon terme; i la padrina de bateig, cofada amb una mantellina fosca. És la Maria Novell, una dona d’aspecte enèrgic que va ser molt important per a la nostra família. No vull deixar d’esmentar que l’avi matern ja havia mort. Camperol, afiliat a la CNT, va ser milicià del Batalló Córdoba i va lluitar en la defensa de Madrid, on va ser ferit greument per una granada d’aviació el novembre de 1936 al Parc de l’Oest.
Arxiu familiar Albert
En documentar-me sobre la figura de la Maria, de seguida es fa palès que qui més ha reivindicat la seva figura ha estat l’escriptor Joaquim Carbó; de llarg, és qui més ha escrit sobre ella. He contactat amb ell i m’ha fet arribar tot allò que hi ha escrit. Explico això, perquè tots els seus textos mostren una part d’enfocament personal, ja que la Maria Novell va ser la persona que el va guiar, la qui li va donar accés a la seva biblioteca en temps del franquisme, en definitiva, la qui va sembrar i fer germinar el seu amor per la cultura. I així, en Carbó va seguir creixent i es va convertir en escriptor.
“No hi pot haver una escola amb ideals educatius si aquests no són compartits per pares i professors que facin possible l’existència d’una comunitat educativa”.
Nascuda a Camarasa (Noguera) el 21 de novembre de 1932. Durant la Guerra Civil el seu pare es va haver de refugiar a França mentre la resta de la família vivia en un petit poble del Pirineu català proper a la frontera. Va estudiar el batxillerat a Lleida i va aconseguir el títol de mestra de primera ensenyança per la Normal de Lleida l’any 1951. El 1957 es va llicenciar en matemàtiques a la Universitat de Barcelona.
Professora d’institut a la Seu d’Urgell, 1962-1963, on va ser Cap d’Estudis. De 1967 a 1977 va treballar a l’Escola Normal de Mestres de la Universitat Autònoma de Barcelona i va impulsar l’escola “L’Espiga” de Lleida, de caràcter catalanista i aconfessional. El 1973 va ser catedràtica de Matemàtiques a l’Escola Universitària de Lleida.
En els anys seixanta va ser professora numerària de l’Escola Normal de Sòria i, posteriorment, catedràtica de matemàtiques de l’Escola Normal de Lleida, on va ser directora els anys 1990-92. En la seva pràctica professional hi destaquen diversos centres d’interès, com ara la didàctica de les matemàtiques, participant en jornades, organitzant grups de mestres i fent cursos a Rosa Sensat i a Sabadell. Durant la dècada dels setanta va ser professora adjunta de la Universitat Autònoma de Barcelona a la Facultat de Ciències, catedràtica de matemàtiques de l’Escola Normal Fra Juníper Serra de les Illes Balears, i responsable del professorat de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, des d’on va poder col·laborar amb experts de la UNESCO en l’organització de cursos i seminaris de metodologia. Paral·lelament, col·labora en la redacció de llibres de matemàtiques.
Un altre centre d’interès per a Maria Rúbies va ser la catalanització de l’ensenyament, impulsant l’escola “L’Espiga” de Lleida, capdavantera de la catalanització i la renovació educatives a les Terres de Ponent, i organitzant cursos de llengua catalana a Lleida, Solsona, Tàrrega, Balaguer.
Sempre oberta a les idees noves, va impulsar l’ensenyament de la informàtica als nens ja el 1974, a través del sistema Logo.
«Per aconseguir allò que la humanitat reclama de l’educació, cal una escola, una comunitat decidida, planificada i estructurada democràticament, amb la participació de tots els seus membres.»
Neix a Barcelona el 22 de juny de 1926, filla de Josep Mata Virgili, tècnic industrial, i d’Àngels Garriga, il·lustre pedagoga catalana. Va estudiar a les aules dels grups escolars de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1937 comença el batxillerat a l’Institut-Escola del Parc de la Ciutadella, dirigit per Josep Estalella. Acaba els estudis de batxillerat l’any 1943, a l’Institut Verdaguer, i inicia els de Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona.
L’any 1944, a causa d’una malaltia, es trasllada a passar la convalescència a la casa familiar, Cal Mata de Saifores, en un petit poble del Penedès de seixanta habitants, on comença a treballar en l’educació del temps lliure dels infants, seguint les orientacions de la seva mare Àngels Garriga, que des de 1946 s’ha retirat allà mateix a causa d’una paràlisi. Viuen a Saifores fins al 1965.
Marta Mata amb la seva mare Àngels Garriga a Saifores, 1951 / Foto de Fundació Marta Mata
Des de Saifores estudia, en règim lliure, la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, que acaba l’any 1957, i continua amb els cursos de doctorat. Forma part de la primera promoció de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Durant aquests anys es construeix la xarxa d’amistats amb persones clau en la fundació d’escoles com Talitha o Costa i Llobera i que, de manera discreta, reben el mestratge d’Alexandre Galí, Artur Martorell i Jordi Rubió.
A Santa Oliva, població veïna de Saifores participa en la gestació del primer Jardí d’Infants per a nens menors de sis anys, que comença a funcionar l’any 1962.
L’any 1959 fa una primera sortida a Ginebra per estudiar el fons de llibres de text del Bureau International d’Éducation on coneix Pere Rosselló. Fa l’assessorament pedagògic de les editorials Nova Terra i La Galera, i de la revista Cavall Fort, i treballa en algunes publicacions de l’I i de les editorials Teide i Vicens Vives. L’estiu de 1964 viu un mes al kibbutz Dvir d’Israel on coneix el seu sistema d’educació. Aquí entra en contacte amb Joan Reventós i altres dirigents del socialisme català, on militarà amb gran convicció i protagonisme.
Esdevindrà regidora a Barcelona, diputada al Parlament de Catalunya i al Congrés de Madrid, i senadora. L’any 1965 torna a Barcelona. Amb un equip de mestres de diverses escoles, M. Antònia Canals, M. Teresa Codina, Jordi Cots, Pere Darder, Enric Lluch, Anna M. Roig, i amb el suport d’alguns pares d’alumnes d’aquestes escoles, inicien de manera clandestina l’Escola de Mestres Rosa Sensata la qual es dedica a temps complet.
Marta Mata n’assumeix la coordinació i hi té un paper destacat. Per exemple, en la recuperació de les escoles d’estiu.
La formació dels mestres com a base per fer realitat l’escola pública, l’escola de tots i per a tots, l’escola democràtica, l’escola activa, és el seu gran objectiu.
Convençuda que l’educació és una responsabilitat de la societat, de la ciutat, i que la renovació pedagògica necessita una actuació política valenta, uneix les dues facetes, l’educació i la política, en la seva trajectòria vital i l’any 1976 s’afilia a Convergència Socialista, que esdevé el mateix any el Partit Socialista de Catalunya i finalment el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), al qual pertany tota la vida.
Les eleccions de 1977 la porten al Congreso de los Diputados de Madrid per la circumscripció de Barcelona. Torna a ser-ne elegida l’any 1979. Aquest mateix any, impulsa la creació del Patronat Municipal de Guarderies de Barcelona. El 1980 deixa el Congreso, i és escollida diputada al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Tarragona. De 1983 a 1984 és senadora en representació del Parlament de Catalunya.
Les eleccions de l’any 1984 li tornen a donar l’escó de diputada al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona, fins al 1988. L’any 1987 l’escullen regidora de l’Ajuntament de Barcelona, i ho serà durant dos mandats fins a 1995. Aquests vuit anys s’ocupa de l’Àrea d’Educació. Des de 1987 fins a 1991 és també diputada responsable de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. De 1993 a 1996 és senadora electa per la circumscripció de Barcelona.
En tots els mandats parlamentaris treballa en temes i comissions d’Educació i Cultura, i concretament en els textos constitucional i estatutari d’Educació i en els de diverses lleis: LOECE, LODE, Normalització Lingüística, pas de les escoles del CEPEPC a públiques, Consells Escolars, LOGSE. Presenta proposicions de llei i altres iniciatives en diversos temes educatius, d’una manera especial en el camp de l’educació dels infants fins a tres anys. Com a diputada a les Cortes a Madrid, l’any 1978, defensa una interpel·lació al govern en favor de la llibertat d’expressió.
«Quan tenia 17 anys vaig convèncer el pare per anar a estudiar pedagogia a Barcelona, perquè jo el que volia era ensenyar a ensenyar.»
Va néixer a Ciutadella, Menorca, l’any 1937. Amb 17 anys ja era mestra. El 1955 es va graduar en magisteri a l’Escola de Magisteri de les Illes Balears, el 1960 es va llicenciar en pedagogia i el 1963 en història a la Universitat de Barcelona.
El 1985 es va treure un doctorat en pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1972, ha sigut professora i catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la UAB i va impulsar el Moviment de Renovació Pedagògica.
Membre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va tenir una participació molt activa en l’etapa constituent de la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser redactora del Manifest de Bellaterra, per la qual cosa va rebre la Medalla de Bronze de la institució.
Ha treballat a l’Escola Costa i Llobera i a l’Escola Talitha.
Ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formació del professorat a Catalunya i a Espanya. És experta en temes de revisió de la programació escolar en ciències socials i ha assessorat les administracions públiques en referència a tot el cicle formatiu. Ha estat directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
“El nostre paper és molt més modest i cada dia ens hem d’anar retirant cap a la penombra de l’aula per deixar lloc preeminent, el de plena llum, a l’infant, que ha esdevingut personatge de primera categoria”.
Va néixer al Port de la Selva, Alt Empordà, el 1881. Filla de metge i la gran de sis germans. Va començar a exercir com a educadora a Cassà de la Selva, un cop obtinguda la titulació quan tenia setze anys. El 1909 va ingressar al cos del Magisteri Nacional i va ocupar diverses destinacions a Girona, Lleida, el Tarragonès i la Barceloneta.
Va tenir un paper molt destacat en l’organització de les Colònies Escolars. La formació física, l’excursionisme, la pràctica d’esports com el rugbi, etc., van formar part de la vida escolar als centres on va treballar.
Va ser membre del Deganat de l’Associació dels Mestres Barcelonins, de 1923 a 1936, i degana-presidenta els darrers anys.
El 1931 va ser nomenada directora del Grup Ramon Llull del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona i membre del Consell de Cultura de la Generalitat, l’única dona, on va treballar en la Ponència d’Ensenyament Primari.
Va introduir el mètode Decroly, que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Europa, als Països Catalans.
El mètode pedagògic de Jean-Ovide Decroly es basava en l’aplicació d’un programa d’idees associades per estudiar l’infant i el medi social en què es trobava. Per fer-ho, utilitzava els centres d’interès per dividir les disciplines segons les funcions psicològiques: observació, associació i expressió. Es tractava de conèixer o millorar el coneixement sobre un tema que interessés els alumnes.
Podríem dir que l’observació té l’objectiu de posar en moviment les diverses activitats mentals; després, cada infant ha d’associar idees per construir aprenentatges, de tal manera que aquesta associació esdevindrà una representació pura, única, d’allò que observi; i, finalment, mitjançant l’expressió s’intenta consolidar el seu desenvolupament intel·lectual a través de diferents exercicis de llenguatge, del dibuix, de treballs manuals, etc.
Decroly creia que l’infant no percep la realitat a partir dels detalls o fraccionada en parts, sinó en la seva totalitat, de forma global. Així, la globalització parteix de la idea que l’educació ha de començar pel tot i després descompondre’s progressivament en les parts.
Acabada la guerra, l’Anna Rubiés va patir la repressió franquista en forma de trasllat forçós fora de Catalunya durant cinc anys, tot i comptar amb quasi seixanta anys. Després, Tortosa i El Masnou foren les seves darreres destinacions com a mestra. Rubiés va intensificar la seva activitat literària amb l’escriptura de contes infantils i reculls de llegendes i monografies sobre les comarques de l’Empordà i de la Selva.
L’any 1958, va obtenir el premi Dr. Pi Figueras de l’Institut d’Estudis Empordanesos sobre llegendes de l’Empordà. També va escriure poesia, amb la seva germana Mercè. Va morir a Barcelona, l’any 1963, al seu domicili del carrer Ausiàs March.
Obres destacades: La aplicación de los centros de interés en la escuela primaria (1929) Experiències didàctiques (1933)
Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.
La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.
