Catalunya – Jordi Cuixart: “Ja no em poden amenaçar, ja sóc a la presó”. L’Indépendant
Per a la seva primera entrevista amb mitjans internacionals, el pres polític Jordi Cuixart, president d’Omnium Cultural, associació cultural que lluita activament per la independència de Catalunya, ha triat a L’Indépendant.
Article traduït per Carles (@Cjaumev)
Agafem la sinuosa carretera C-25, “l’eix” que travessa la Catalunya interior d’est a oest. Al final d’aquest camí, una vegada superats els nombrosos cartells a favor de la República de Catalunya i en defensa dels presos polítics, es troba el centre penitenciari Lledoners, als afores de Manresa.
Al final d’un passadís, un altre i després d’una escala i un pati: la sala. Al vidre que ens separa, Jordi Cuixart ja ha posat la mà dreta. “Així és com saludem aquí”, explica amb un gran somriure.
Què tal?
Bé (suspira). El més dur és el primer mes, et trobes completament perdut. Des de llavors, he trobat el meu equilibri. Entre meditació, tallers de ceràmica i lectures … Evidentment, trobo a faltar la família, el meu fill Amat (un any i mig, nota de la redacció) i la meva companya Txell. Per descomptat, és una “putada” estar tancat aquí. Tot i que, paradoxalment, crec que estant detingut és quan he assolit el màxim nivell de llibertat. Ja no em poden amenaçar, ja sóc a la presó!
Què és Òmnium, l’associació de la qual segueixes sent president, exactament?
Òmnium va néixer el 1961 i té com a objectiu treballar per la cohesió social a Catalunya, sobretot en la defensa de la llengua i la cultura catalana i fer-les accessibles a tothom. El 1963, el poder franquista es va adonar que això anava més enllà del folklore que havien imaginat i els fundadors d’Òmnium han de traslladar temporalment la seu a París. Avui, l’associació compta amb 130.000 socis, que financen el 95% del pressupost i, tot i que no som polítics electes, tenim la capacitat d’influir en la societat.
Quina és la implicació d’Òmnium en l’organització del referèndum i en les manifestacions de setembre i octubre de 2017?
No era el nostre paper organitzar el referèndum, sinó el del Govern de la Generalitat. Nosaltres vam fer una crida a la gent a ocupar els col·legis electorals el dia anterior, per permetre la votació i perquè la participació fos massiva. Nosaltres hem participat en les convocatòries de les diferents manifestacions, sempre pacífiques i no violentes, sempre festives …
Si ets a la presó, acusat de rebel·lió i sedició, com Jordi Sànchez, és especialment per haver participat en la convocatòria de les manifestacions del 20 de setembre …
Aquell dia, la gent ja s’havia mobilitzat espontàniament, cap a les 8 del matí. El nostre paper era mantenir permanentment un cordó de seguretat per permetre la intervenció de les autoritats espanyoles. La mobilització volia afirmar els drets d’expressió i manifestació a favor de l’autodeterminació de Catalunya.
La imatge dels dos “Jordis” damunt del cotxe de la Guàrdia Civil, cridant megàfon en mà, és la que ha quedat fixada. Ho lamentes?
El que lamento és que cap canal de televisió espanyol ha subtitulat les nostres paraules. Ja s’havia acabat la mobilització i nosaltres demanàvem calma. D’altra banda, crec que deixar aquests dos vehicles al mig del carrer va ser una provocació al desbordament. A més, l’endemà vam saber que havien deixat armes a l’interior. Davant les provocacions, el poble català sempre ha respost amb serenitat. El que va passar a Catalunya és la revolta popular i pacífica més important dels últims 50 anys a Europa.
Fa més d’un any que sou en presó preventiva, sense data de judici. Per què ets un pres polític?
Perquè, igual que els nou companys i companyes detinguts, estic pres per motius polítics. Encara que sóc representant d’una entitat cultural, en el meu cas. No hi ha una situació similar a Europa. És comparable al d’Osman Kavala a Turquia. O altres, a Iran, a la Xina … Quan anem a judici, demanarem l’absolució.
El suport que reps al nord de Catalunya és una excepció al silenci internacional …
Hem rebut la visita d’eurodiputats que denuncien la situació al Parlament europeu. Amb la Catalunya del Nord formem els Països Catalans. És lògic que la gent s’hi identifiqui amb més facilitat que en altres llocs i estic molt agraït pels nombrosos alcaldes que ens han donat suport.
Però en el joc polític-judicial d’escacs, el més important és convèncer a Espanya, per exemple a Pablo Iglesias (Podemos), que us ha visitat avui. Creieu possible una millor relació amb Espanya?
Sóc escèptic, però, per descomptat, ens hem de mantenir oberts al diàleg. Hi ha restes del franquisme en les estructures judicials i en les forces de seguretat de l’estat. Si volem viure en una República, és per tenir accés a una llibertat més completa.
Article traduït par Carles (@Cjaumev) selon ma meilleure connaissance du français.
Article traduït per Carles (@Cjaumev) segons el meu millor coneixement del francès.
Font: L’Indépendant @lindependant
Autor: Fabien Palem @fabienpalem
Data de publicació: 20 d’octubre de 2018
Font de la imatge: AFP
Articles relacionats que et poden agradar:
Quan es van produir els atemptats contra les mesquites de Nova Zelanda, la víctima més jove, un nen de 3 anys, va córrer cap al terrorista. The Washington Post
Un veredicte de ‘manca d’imparcialitat’ torna a col·locar els jutges espanyols sota els focus. The Irish Times. Traducció de Projecte TransMate
