Catalunya és un país inclusiu, una república cívica. EuObserver. Traducció de Projecte TransMate
Acusacions recents han intentat pintar l’ampli moviment independentista català com si tingués matisos racistes i xenòfobs, comparant-lo amb moviments populistes d’extrema dreta que ens recorden una època passada.
Afortunadament, a Catalunya aquesta mena de política identitària va quedar enrere fa dècades per part d’aquells que estan a favor de construir una República Catalana independent.
Catalunya ha estat històricament, i encara ho és avui, una terra on diferents cultures s’han trobat, barrejat i conviscut. Els ciutadans catalans són un reflex dels diferents pobles que en el passat han arribat a aquest tros de terra i l’han anomenat casa seva.
És sorprenent per tant sentir descriure el moviment independentista català com a racista quan per exemple, per mitjà dels seus partits polítics i també dels moviments cívics, ha donat suport unànimement a la manifestació més gran d’Europa en favor d’obrir les fronteres als refugiats.
Més sorprenent encara quan es descobreix que el govern de Catalunya va demanar fins i tot al govern central espanyol que mantingués els seus compromisos europeus i ajudés a facilitar l’arribada de refugiats a ciutats i pobles catalans, i va enviar una carta al comissari de migracions Dimitris Avramopoulos mostrant la nostra voluntat de rebre més refugiats.
Malauradament, tot i que la societat catalana i tant les institucions nacionals com les locals es trobaven a punt, els que tenien la capacitat per ajudar no hi van fer res. Potser aquells que fan aquestes estrafolàries acusacions encara no han descobert que els partits independentistes catalans van donar suport unànime al dret a una sanitat universal, incloent-hi els immigrants sense papers, al Parlament Català.
Força majoritària
Això va tenir lloc malgrat l’oposició de part dels partits unionistes i el govern central espanyol, que van bloquejar el moviment. Encara és més desconcertant sentir que el moviment català reflecteix la pitjor mena de xenofòbia quan, de fet, els partits independentistes catalans han estat representats regularment per diputats i senadors d’una àmplia varietat d’orígens (mentre que es fa realment difícil trobar una varietat semblant entre els representants unionistes).
La senadora Ana Surra, una refugiada de l’Uruguai, el senador Robert Masih, que va néixer a l’Índia, i la diputada Najat Driouech, que va esdevenir la primera musulmana al Parlament Català i la primera diputada a portar vel, són exemples de ciutadans catalans que representen la societat inclusiva, diversa i lliure que volem construir.
El govern creat pel recentment elegit president Quim Torra també ha esdevingut un mirall de la societat catalana moderna, amb el nomenament de Chakir el Homrani, d’origen marroquí, com a conseller d’afers socials, benestar i família. Els recents atacs contra el moviment independentista català a vegades se centren en un odi aparent contra els pobles d’altres parts d’Espanya.
Mentre que alguns moviments polítics es beneficien de dividir societats amb línies ètniques o lingüístiques, la idea d’una República Catalana independent de fet ha esdevingut majoritària en acceptar tots els ciutadans, indistintament del seu origen.
Organitzacions de la societat civil com ara Súmate, que representen ciutadans independentistes amb un rerefons espanyol i tenen membres en diversos partits polítics independentistes, han estat instrumentals a l’hora de fer del moviment independentista, que havia estat marginal, una força majoritària.
Això es deu al fet que el suport a la independència ha crescut especialment entre aquells els pares dels quals tenien l’origen en altres parts d’Espanya, catalans que han migrat a la seva nova llar des d’altres parts de la península, i entre aquells que no tenen el català com a llengua materna.
El moviment independentista català ara representa els sectors més heterogenis de la societat.
Cap increment de la xenofòbia
Els migrants, sigui quin sigui el seu origen, sempre han estat els fonaments de Catalunya, i aquest continua sent el cas avui. En els darrers 15 anys, la població ha crescut en més de 1,5 milions de persones gràcies principalment a la nova onada d’immigració.
Això ha passat sense un increment d’actituds o partits xenòfobs, a diferència d’altres parts d’Europa. Catalunya és una terra que acull un ventall divers de ciutadans amb diferents orígens que han conformat allò que som ara.
Estem orgullosos d’estar representats per aquesta diversitat. En un temps en què els drets civils i polítics a Espanya estan en regressió, amb polítics i músics a la presó i a l’exili, una de les principals raons per perseguir de manera pacífica i democràtica la creació d’una nova República Catalana és per garantir un futur millor, no tan sols a tots aquells ciutadans que actualment viuen a Catalunya, indistintament del lloc d’on vinguin, sinó també per a aquells que hi viuran en el futur, indistintament del seu origen.
Donar suport a una nova mena de país, situat en peu d’igualtat amb altres nacions, no ve determinat per l’origen històric, lingüístic o cultural d’algú.
Allò que ho determina és la voluntat de crear i compartir un futur millor.
Per fer que això passi ens cal construir una república que vetlli per tothom, i només podem avançar a la una i fer que això passi si incloem tots els ciutadans en aquest procés. Difícilment podríeu anomenar-ho un projecte supremacista, sinó més aviat un de cívic i inclusiu.
Jordi Solé @jordisolef del partit Esquerra Republicana de Catalunya, és membre del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.
Traducció de Projecte TransMate segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Traducció de Projecte TransMate to the best of my knowledge of English.
Font: EuObserver @euobs
Autor: Jordi Solé @jordisolef
Data de publicació: Brussel·les, 6 de juny 2018
Font de la imatge: Day Donaldson