OpenDemocracy - El que es jutjarà serà la nostra llibertat ideològica
CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

Catalunya: el que es jutjarà serà la nostra llibertat ideològica. openDemocracy, Projecte TransMate

OpenDemocracy

“Aquest cas no va de demostrar que actes específics constitueixen un delicte. Va de la desactivació d’un moviment independentista i del seu lideratge.”

Article traduït per Projecte TransMate

El desembre de 2017, Carme Forcadell rebia periodistes al seu magnífic despatx revestit de fusta, on les fotografies dels prestatges explicaven la història del compromís incansable de la presidenta del parlament català, com era aleshores, a la seva estimada Catalunya. Durant anys Forcadell havia atret molts seguidors fidels com a presidenta de l’ANC, una de les organitzacions més grans de la societat civil que lluiten per la independència. Llavors, el 2015, el somni dels seus nombrosos seguidors es va fer realitat quan una activista com ella va ser elegida per al càrrec públic més alt. Els seus opositors, però, la veien com a “ideològicament inflexible”.

Avui Carme Forcadell és asseguda darrere d’una partició de vidre, amb un vestit gris, i parla ràpidament cap a l’intèrfon com si l’amoïnés que el guarda de la presó pogués arrencar-l’hi de la mà. La presó de Mas d’Enric, on Forcadell ha estat confinada esperant judici des del juliol, té uns 700 interns i 30 internes, complint llargues penes de presó, moltes per delictes violents o relecionades amb les drogues. És una construcció grisa de formigó. Els visitants passen per un sistema de filtratge que consisteix en vuit reixes de seguretat fetes de barres d’acer, corredors successius, dos edificis i un gran pati buit, abans d’entrar a la zona de visitants atapeïda amb el que sembla un centenar de cabines de vidre.

Està tan bé com “es pot esperar donades les circumstàncies”, diu Carme a l’intercomunicador. Se la veu fràgil, quan parla. Ha marcat en un calendari de paper cadascun dels 280 dies o més que ha passat en presó preventiva. “Com si fos a l’exèrcit”, bromeja amb aire eixut. Aquesta presó projectada per a homes, situada no gaire lluny de Tarragona, és particularment dura, diu. La va triar perquè és l’única a prop de la seva mare de 90 anys i dels seus nets.

A Madrid, on va ser a la presó junt amb l’exconsellera catalana Dolors Bassas, el règim era més lax, amb cel·les obertes. A Mas d’Enric Forcadell passa 16 hores al dia tancada a la cel·la de 15 metres quadrats. De nit està tancada. Els altres interns tenen poc en comú amb la seva companya de presó membre del parlament. Aquí l’expresidenta és una dona entre tantes, a qui descriu com a “diferents” i “en alguns casos extremament agressives”. En la rutina diària de la presó, no es fa cap distinció entre ella, confinada esperant judici, i criminals convictes.

Por d’un judici injust

Si el proper i transcendental judici contra els líders del moviment independentista troba aquesta dona de 63 anys culpable de rebel·lió, s’enfronta a molts anys de presó. Havia pres en consideració la presó quan va ignorar deliberadament les ordres donades pel Tribunal Constitucional? “Quan el 2015em vaig presentar a les eleccions per la llista de Junts pel Sí, no em va passar mai pel cap que acabaria a la presó tres anys després”, respon Forcadell. Com a màxim, esperava una acusació per desacatament, però mai de rebel·lió. El caràcter pacífic del moviment independentista era reconegut àmpliament. “Vaig permetre un debat al Parlament. Em vaig assegurar que cap tribunal podia censurar la voluntat del Parlament. No puc entendre què té a veure això amb rebel·lió”, diu.

Té por? Forcadell dubta: “Em fa por de no tenir un judici just”. El fiscal de l’estat ha basat el seu cas únicament en l’informe de la Guàrdia Civil. “Les imputacions fins i tot repeteixen els mateixos errors, per exemple cita anys equivocats en les meves activitats a l’ANC. D’altra banda, cap de les meves declaracions davant del Tribunal ha estat presa en consideració”, explica. Tampoc pot entendre la lògica per la qual el seu vot a la Taula del Parlament hauria de comptar més que el dels seus col·legues, que només han estat acusats de desacatament per exactament les mateixes decisions.

I no hi ha cap justificació per a la llarga detenció preventiva, diu. Forcadell havia pagat una fiança de 150.000 euros i va complir escrupolosament totes les condicions imposades pel Tribunal durant mesos. En opinió seva la raó per la qual, no obstant això, la van enviar a la presó gairebé cinc més tard era que continuava les seves activitats polítiques com a membre del Parlament: “La situació no va canviar el més mínim entre el 22 de març, quan vaig votar com a membre del Parlament la investidura del president del govern català, i el 23 de març, quan em van ficar a la presó.” Tots cinc membres del Parlament acusats van ser empresonats al mateix temps, incloent-hi el nominat per a president. “Tenen clarament un interès a mantenir-nos a la presó,” diu Forcadell al telèfon.

Després de la nostra visita, Olga Arderiu, advocada de Forcadell, afegeix que creu que la seva clienta té bones raons per preocupar-se. Mai, en 20 anys de pràctica legal, ha vist una politització semblant de la justícia. Confirma que no hi ha cap argument legal pel qual Forcadell hauria de ser acusada de rebel·lió i els altres acusats per la mateixa decisió de desacatament. A més, tota l’acusació es basa en presumpta violència el dia del referèndum declarat il·legal pel Tribunal Constitucional i durant les protestes a l’exterior de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre de 2017, que en cap cas van ser de l’abast definit pel Dret Penal espanyol després de l’intent de cop d’estat del 1981.

Carme Forcadell veu una raó clara darrere de la imputació de rebel·lió i no és per les seves decisions com a Presidenta del Parlament: “Sóc aquí perquè vaig ser presidenta de l’ANC. Aquesta és l’única diferència qualitativa entre jo i els meus col·legues i, en opinió meva, l’única explicació objectiva.” L’advocada de Forcadell subratlla: “Aquest cas no va de demostrar que uns actes específics constitueixen un delicte. Va de la desactivació d’un moviment independentista i del seu lideratge.”

El judici marcarà un abans i un després per als drets civils

Amnistia Internacional Espanya posa el judici en qüestió i ha anunciat que vol seure-hi com a observadora. Fa unes setmanes el sistema legal espanyol va patir un altre cop quan el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg va distaminar que el separatista basc Arnaldo Otegi no havia tingut un judici just a Espanya. Forcadell i la seva defensa posen grans esperances en els tribunals europeus. Forcadell està convençuda que els jutges espanyols la trobaran culpable. “Tant si són tres anys com disset, dictaran una sentència de presó.”

Així i tot, molts catalans troben que els polítics europeus els han deixat a l’estacada, diu Forcadell. Entre el referèndum del 1r d’octubre de 2017 i la declaració simbòlica d’independència el 27 d’octubre, esperaven suport de Brussel·les, que no es va materialitzar mai. “El nostre moviment sempre ha estat proeuropeu i creiem que l’autodeterminació és el nostre dret. La Unió Europea ens hauria de donar suport, no pas a la independència sinó a exercir els nostres drets”, va explicar l’expresidenta.

Aquesta és una altra raó per la qual Forcadell creu que l’imminent judici contra els líders del moviment independentista assenyalarà el camí: “Anirà sobre la nostra llibertat d’opinió i la nostra llibertat ideològica. Per primera vegada des de la transició cap a la democràcia a Espanya, aquests drets es portaran davant d’un tribunal. Això és el que hauria de fer por a la gent.” Pel que fa a la causa –la independència– Forcadell diu: “Des de fa un cert temps. això ja no va d’independència, és una qüestió sobre les nostres llibertats i drets. Les lleis poden canviar, però els nostres drets són intocables. Altrament, nosaltres, com a societat, anirem enrere. Em nego a acceptar-ho.”

Però la situació política a Catalunya resta enfosquida per la manca d’una estratègia comuna per part dels partits independentistes contra l’estat espanyol. Malgrat tot, Carme Forcadell no se sent abandonada en la seva cel·la: “Tots som éssers humans. La repressió pesa moltíssim. No condemno ningú pel que han fet o no han fet en resposta a aquesta repressió”, diu. Ara la gent saben quin seria el preu.

“Ser a la presó vol dir que no pots ser prop de les persones que estimes.” Clarament, creu que la seva situació i la dels seus companys empresonats pot unir més la gent, no tan sols a Catalunya sinó també a la resta d’Espanya: “Molta gent està contra la repressió, fins i tot contraris a la independència. I el vuitanta per cent encara vol exercir el seu dret a l’autodeterminació. Crec que no és mai tard per al diàleg.” Naturalment, no té cap desig d’esdevenir una màrtir. “Vull recuperar la llibertat i tornar amb la meva família” respon, pragmàtica.

Un saxofon davant de la presó

La gent corrent dona suport a la seva Carme. Durant mesos, Òscar Cid ha tocat el saxofon davant de les reixes de la presó cada vespre a les set. Carme no en pot sentir la música, però Òscar ens diu emocionat que ella el va rebre a la presó per agrair-li el gest. Una dotzena de seguidors de totes les edats dels Comitès de Defensa de la República (CDRs) s’hi ajunten. Un home gran pinta amb esprai armilles grogues amb l’estelada, la bandera independentista catalana.

També l’expresident del govern català exiliat, Carles Puigdemont, ha adoptat una postura combativa. És cofundador d’un Consell per la República per promoure la República Catalana des de Bèlgica. Ha utilitzat la cobertura que donen els mitjans en el seu propi país per enviar un missatge a Madrid i a les seves pròpies files: “Ja no ens poden tocar més. No tenim por i actuarem sense cap restricció de la nostra llibertat d’opinió.” El seu successor com a president, Quim Torra, va fer-se ressò de les paraules de Puigdemont: “Estem preparats per fer-ho tot per aconseguir la llibertat.”

Mentrestant, Carme Forcadell, a la seva cel·la de la presó de Mas d’Enric, lluita per articles tan mundans com un assecador de cabells, que les presons d’homes no proporcionen. O pintura verda per alegrar una paret amb arbres. Considera que activitats com aquestes són bones per a les internes. “Fins i tot el món de la presó està dominat per homes. Només si som fortes juntes podem canviar les coses,” diu amb determinació.

Quan els visitants sortim de l’edifici, un extracte de la Constitució espanyola escrit a la paret per recordar-nos com es justifica la reclusió: “Els càstigs que impliquin empresonament i mesures de seguretat estaran destinats a la rehabilitació i a la reinserció social.”


Article traduït per Miquel Santos segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by Miquel Santos to the best of my knowledge of English.


Font: openDemocracy@openDemocracy

https://www.opendemocracy.net/can-europe-make-it/krystyna-schreiber/catalonia-trial-will-be-about-our-ideological-freedom

Autora: Krystyna Schreiber @KommunikaCat 
Data de publicació: 26 de gener de 2019


 

Catalana. Londinenca. Republicana. Llicenciada en Filologia Anglogermànica. Traductora i correctora. Estimo les llengües i els llibres. Estimo la meva terra, Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca