CATALUNYA – DRET D’AUTODETERMINACIÓ

Foto 1 self determination 300x137 - CATALUNYA - DRET D’AUTODETERMINACIÓ

Per Carles @Cjaumev i AnnA @annuskaodena 

All peoples have the right to self-determination. Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació.

Darrerament, es parla poc o molt de si Catalunya pot acollir-se al dret d’autodeterminació o no i per què.

En aquest article volem exposar els arguments favorables a què podem acollir-nos com a poble per exercir aquest dret universal i democràtic. Començarem per intentar definir i mostrar quins poden ser els arguments a debatre.

Drets històrics- Descolonització

Entre l’any 988 i 1714 Catalunya va ser un país sobirà, primer en solitari, més tard confederat amb altres regnes en diferents estadis i formes, va poder mantenir els seus representants (Comtes, Reis, Virrei, Diputats), les seves Institucions (Corts, Generalitat, Cancelleria, Tribunals de Justícia), Lleis pròpies (Usatges i més endavant Constitucions d’ençà de 1283, la darrera el 1706), també l’exèrcit (Almogàvers, Miquelets, Coroneles, Terços), moneda i ambaixadors (Cònsols de Mar). També signava tractats amb altres estats (Corbeil amb França 1258, Gènova amb Anglaterra 1705). Totes les característiques que defineixen un país independent. Certament, formava part d’un estat confederal (la confederació catalana-aragonesa) que respectava les característiques i singularitats de tots els seus integrants (Aragó, Principat de Catalunya, València, Mallorca, Sardenya, Sicília).

Tractat de Genova 291x300 - CATALUNYA - DRET D’AUTODETERMINACIÓ
Tractat de Gènova – Museu d’història de Catalunya

Tot això va acabar quan es va produir l’ocupació castellana de 1714, que va reduir el nostre país a la condició colonial. Les cròniques de l’època van parlar del final de la nació catalana. El gener de 1716, Felip V va emetre el Decret de Nova Planta, abolint la sobirania legislativa, financera i jurídica de Catalunya, i imposant el seu propi control absolutista.

És curiós que els polítics espanyols actuals afirmin que la unitat d’Espanya és permanentment indivisible i indissoluble, semblen ignorar que altres països s’han independitzat del Regne de Castella/Regne d’Espanya al llarg dels últims cinc segles. Totes les independències excepte dues (Sàhara Occidental i Guinea Equatorial, catalogats com a colònies per l’ONU) van ser il·legals. Ni en la legalitat espanyola ni en la legalitat internacional estaven reconegudes com a colònies; simplement eren territoris de la monarquia o constitucionalment espanyols al mateix nivell que qualsevol província peninsular.

Països Baixos (1581)
Portugal (1640)
Equador (1809)
Colòmbia (1810)
Mèxic (1810)
Veneçuela (1811)
Paraguai (1811)
Argentina (1816)
Uruguai (1816)
Xile (1818)
El Salvador (1821)
Perú (1821)
Panamà (1821)
Nicaragua (1821)
El Salvador (1821)
Hondures (1821)
Costa Rica (1821)
Guatemala (1821)
República Dominicana (1821)
Bolívia (1825)
Cuba (1898)
Filipines (1898)
Guinea Equatorial (1968)
Sàhara Occidental (1976)

Òbviament Espanya no va reconèixer mai el dret a l’autodeterminació de cap d’aquests països i mai va acceptar un exercici d’autodeterminació ordenat i pacífic.

Tots aquests elements justifiquen sobradament que per raons històriques els catalans puguin voler recuperar la sobirania que els va ser arrabassada i la seva devolució, així com el dret a l’autodeterminació.

La Devolució és, l’acció de tornar a tota la Nació Catalana les seves Lleis i llibertats, que li van ser manllevades per dret de conquesta, l’acció de tornar la legitimitat i la sobirania a la Nació. Podeu ampliar informació a www.devolució.cat.

Foto 2 Catalonia senyeras foreign policy 300x146 - CATALUNYA - DRET D’AUTODETERMINACIÓ
Diada Nacional de Catalunya l’11 de setembre de 2014 a Barcelona / David Ramos / Getty Images

Drets Humans i Democràtics – Carta de les Nacions Unides

S’ha de dir que el terme “colònia” no és gens clar. Fins i tot en termes legals és dubtós. Quins criteris es fan servir per decidir què és o no és una colònia? Per què Gibraltar (autodeterminada dues vegades) és catalogada com a colònia per l’ONU i Nova Caledònia no? Si només les colònies tenen dret a l’autodeterminació, com és que França reconeix el dret a l’autodeterminació de Nova Caledònia?

Quina seria la diferència entre una colònia a l’Àfrica o a Àsia i Catalunya?
Abans de la seva ocupació i conquesta ambdós territoris han disposat de manera sobirana dels seus recursos, han tingut legislació pròpia, han desenvolupat la seva cultura, de vegades la seva pròpia llengua, els seus representants són independents i sobirans per no haver d’acatar ordres de qualsevol altre territori aliè.

Catalunya a priori no és una colònia, però la negació del dret a l’autodeterminació i la realitat nacional catalana per part del Reialme és una prova que Catalunya forma part d’Espanya per la força. Catalunya és un territori incorporat a Castella per la força de les armes.

Es pot negar doncs el dret d’autodeterminació a Catalunya? Amb quins arguments?

Si el dret d’autodeterminació permet deslliurar-se democràticament del colonitzador, no ha de poder permetre el mateix amb l’invasor, conqueridor, dictador i repressor?

Si el poble d’un territori decideix que ja no vol compartir més temps el seu país amb l’opressor, ha de seguir suportant l’opressió perquè trenca la legalitat de l’opressor?

Woodrow Wilson, impulsor de la Societat de Nacions (1920), precedent clar de les Nacions Unides, ja va entendre en el si de la Lliga per fer efectiva la Pau que el dret a l’autodeterminació podia esdevenir la directriu de l’acció política internacional, a fi de permetre als pobles i nacions del món una porta d’accés a la sobirania per medis pacífics.

Amb la Carta de les Nacions Unides, per salvar les bones relacions d’amistat entre pobles i nacions del món, s’escau atorgar rellevància de dret fonamental al dret de l’autodeterminació que va quedar, el 1966, integrat igualment en el Pacte de Drets Humans, ja que els pobles i nacions el formen persones que tenen, en exercici de la seva llibertat més bàsica, el dret a la formació política i la seva lògica determinació.

Amb la ratificació expressa del Regne d’Espanya, en el Pacte de Drets Civils i Polítics (ICCPR) i el Pacte de Drets Econòmics, Socials i Culturals, també es recull, de forma imperativa, que el dret a la lliure determinació de les comunitats polítiques existeix, s’ha de defensar i s’ha de fer valdre. En aquest sentit, xoca la constant negativa espanyola a aplicar i defensar un ordenament jurídic que ha subscrit de forma explícita després de la fi dels llargs anys de la dictadura del general Franco, amb la pretensió d’equiparar-se, en tots els sentits, a una democràcia occidental moderna. Tanmateix, fins al dia 1 d’octubre de 2017, aquest dret ha quedat sempre postergat. L’Estat espanyol així, aquest dia tan important en la història del poble català, va contravenir la Resolució 2625 de l’ONU, segons la qual tot estat té el deure de promoure, mitjançat acció conjunta o individual, l’aplicació del principi de la igualtat de sobirania de drets i de la lliure determinació dels pobles.

Quan s’esgotin els procediments iniciats, es veurà l’abast d’aquest incompliment. Per tant, quedi clar que el dret existeix i el deure també. El dret dels catalans a l’autodeterminació i l’obligació de l’Estat espanyol de respectar-lo, ambdues categories, de forma simultània.

El Regne d’Espanya, amb el dret internacional públic a la mà, ha de complir amb els pactes que té subscrits, els quals, més enllà d’incloure els principis formadors inclosos en la Carta de Nacions Unides i en especial el dret a la lliure determinació dels pobles, ja tenen naturalesa normativa que l’obliga, pel que fa al fidel compliment dels acords internacionals (pacta sunt servanda).

Per això, hi ha l’anomenat dret de lliure determinació intern i també l’anomenat dret de lliure determinació extern. La via interna suposaria la voluntat del Regne d’Espanya de facilitar, d’acord amb el dret internacional públic, la lliure determinació de Catalunya, establint una negociació franca i clara, de tipus bilateral, amb l’àmbit català. La sortida, per tant, rau per la via de l’autodeterminació externa.

El dret a la lliure determinació és un dret polític que forma part dels drets fonamentals més bàsics i és constitutiu de la mateixa naturalesa humana, i com a tal està explícitament reconegut en els Pactes subscrits pel Regne d’Espanya.

En un escenari d’igualtat de drets, no és admissible, en cap cas, admetre amb normalitat la negació sistemàtica del dret a la lliure determinació dels catalans. El Regne d’Espanya, per mitjà del govern i les institucions, ha optat per desenvolupar un clima ideològic contrari al sentit lliure de l’exercici d’aquest dret universal.

És pertinent ressaltar que el referèndum d’autodeterminació ja es va celebrar, amb prou èxit de participació. El resultat va ser favorable a la constitució d’un nou estat en forma de república per a Catalunya. I, de resultes d’això, és totalment pertinent actuar en consonància i no admetre cap forma política ni solució provisional que permeti deslluir aquest resultat democràtic i les seves conseqüències.

Per la Llei 19/2017, del 6 de setembre, del Referèndum d’autodeterminació aflora una excepció jurídica que estableix que totes les normes que puguin entrar en conflicte amb l’exercici del dret fonamental del dret d’autodeterminació queden condicionades o han de ser aplicades de forma que el garanteixin i el protegeixin, per tant establint que els fonaments de dret d’una possible resolució judicial no són admissibles si perjudiquen o condicionen l’exercici bàsic d’aquest dret fonamental de caràcter col·lectiu. La Llei de Referèndum d’autodeterminació, en contra del que s’ha dit, no subverteix l’ordre jurídic vigent, simplement en reclama un espai singular.

Retallades a l’Estatut d’Autonomia 2006

El 30 de setembre del 2005, el Parlament va aprovar de manera solemne l’Estatut de Catalunya més ambiciós de la història. Aquell Estatut, aprovat en referèndum el 2006, va patir multitud de retallades i una esporgada definitiva per part del Tribunal Constitucional (TC). L’actual Estatut d’Autonomia que van votar els catalans té molt poc a veure amb el text aprovat finalment. El PP va recollir signatures en contra i va presentar un recurs al TC que 4 anys després va donar per bo un Estatut que no era el que els catalans havien votat.
El constitucional espanyol va anul·lar 14 articles i en va reinterpretar 27, desvalorant la definició de Catalunya com a nació i anomenant vuit vegades la indissoluble unitat d’Espanya.

  • Nació, sense valor jurídic
  • Retallada del poder judicial català
  • Retallades contra el català com a llengua preferent de l’administració i els mitjans
  • Retallada a les vegueries
  • Retallada de les competències d’immigració
  • Retallada de l’abast de les competències exclusives
  • Retallada de les competències compartides
  • Retallada de les consultes
  • Retallat el paper del Síndic de Greuges
  • Retallat el control dels tributs dels ajuntaments
  • Retallades dels serveis socials
  • Retallades de competències sobre les caixes
  • Retallat el caràcter vinculant dels dictàmens del Consell de Garanties estatutàries

Lleis aprovades al Parlament de Catalunya suspeses pel Tribunal Constitucional

Per això fem la República, perquè totes aquestes lleis siguin possibles.

Més de quaranta lleis catalanes han estat recorregudes al Tribunal Constitucional espanyol des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del 2006. La gran majoria total o parcialment anul·lades, i la resta suspeses cautelarment. Més de la meitat de recursos han afectat polítiques socials i la recaptació d’impostos de la Generalitat.

Un dels casos més greus és la llei social suspesa pel Constitucional de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Pràcticament, tots els impostos creats els últims anys han estat diana de recursos: l’euro per recepta, l’impost sobre els dipòsits bancaris, a les centrals nuclears, a les operadores d’Internet, als pisos buits…

Aquí podeu trobar el llistat: https://www.esquerra.cat/ca/lleis-tombades-tc-catalunya

Informe de l’expert independent de les Nacions Unides, Alfred-Maurice de Zayas

“La Unió Europea es basa en tres pilars: la democràcia, l’estat de dret i els drets humans. Quan ignores l’autodeterminació, estàs violant els tres”.

Això és degut al fet que “l’autodeterminació és una expressió de la democràcia i un dels drets humans fonamentals que pertanyen a tots els pobles. No és una prerrogativa dels estats atorgar-la”.

Hi ha una bona raó per la qual el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) posa l’autodeterminació en el seu primer article. Segons aquest mateix article, de Zayas argumenta que “cada estat té l’obligació de promoure’l. No és tan sols que no hagin de posar obstacles. Tenen una obligació positiva d’avançar. Per tant, negar un referèndum és absolutament aberrant. A Europa és inconcebible”.

“A més de l’adhesió als instruments internacionals més importants sobre el dret d’autodeterminació, Espanya ha votat a favor de nombroses Resolucions de Nacions Unides de suport a aquest dret.
Conclusió: Espanya s’ha obligat internacionalment a complir amb el dret d’autodeterminació, sense posar-hi cap reserva.”

Foto 3 De Zayas Catalonia Votes 300x169 - CATALUNYA - DRET D’AUTODETERMINACIÓ

Original EN
Traducció CA
Traducció ES
Traducció DE


Avui, 22 de juliol de 2018, una sentència del Tribunal Suprem sobre el cas de
violència de gènere de la nena (filla d’Ángela González), assassinada pel seu pare, reconeix els errors comesos per l’Estat en el cas i estableix l’obligatorietat de complir les recomanacions dels organismes de drets humans ratificats pel nostre país.

El seu raonament jurídic, que estableix jurisprudència i doctrina, va molt més enllà d’aquest cas i aclareix conceptes bàsics sobre la responsabilitat d’Espanya de complir les recomanacions dels comitès de Nacions Unides i altres tractats del dret internacional subscrits per Espanya. El Suprem recorda, a més, que l’article 96 de la Constitució reconeix com a part de l’ordenament jurídic intern la normativa internacional que hagi estat ratificada i publicada al Butlletí Oficial de l’Estat i que l’article 10.2 de la Carta Magna explica que “les normes relatives als drets fonamentals s’interpreten d’acord amb la Declaració Universal de drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre aquesta matèria.

Aquesta sentència és rellevant perquè afirma categòricament que les recomanacions dels comitès de Nacions Unides són vinculants i d’obligatori compliment i que un Estat democràtic i de dret ha de buscar els mecanismes i les vies per donar-los compliment. La sentència ve a reforçar de forma important la protecció dels drets humans a Espanya i deixa palès que l’afirmació que el dret internacional està molt bé però no és d’obligat compliment, s’ha acabat com a excusa.

Cada dia hi ha més suport internacional pel dret d’autodeterminació de Catalunya i hem de continuar alçant la veu ben alt i internacionalitzant el cas català fins que ens sigui reconegut aquest dret, un dret que se’ns ha vulnerat per l’Estat espanyol i que pertany a tots els pobles, Catalunya no n’és cap excepció. Seguirem fins a aconseguir-ho, sense defallir, fins al final. Perquè ens correspon.

VIDEO – Catalan Self-Determination (subtítols en anglès)


Fonts i enllaços d’interès:

http://unilateral.cat/2018/05/17/com-exercir-lautodeterminacio-i-si-el-govern-autonomic-constitueix-un-entrebanc/ (Llorenç Prats)

http://unilateral.cat/2017/09/11/les-excepcions-juridiques-existeixen-el-cas-del-dret-dautodeterminacio/ (Llorenç Prats)

Declaració Universal de Drets Humans https://www.ohchr.org/EN/UDHR/Documents/UDHR_translations/cln.pdf

Estatut d’autonomia
https://www.vilaweb.cat/noticia/3748884/20100629/sentencia-lestatut-obre-nova-era-politica-catalunya.html

Perspectiva de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) sobre el dret a decidir
http://unpo.org/article/20827

Tribunal Supremo: las claves de una sentencia histórica que saca los colores a España
http://www.publico.es/sociedad/angela-gonzalez-tribunal-supremo-claves-sentencia-historica-saca-colores-espana.html

Catalonia Has a Right to Self-Determination / Catalunya té dret a l’autodeterminació
http://unpo.org/article/20348

http://thecatalanvoice.blogspot.com/2018/06/catalonia-right-to-secede-and-right-to.html

Legal Aspects of Self-Determination / Aspectes legals de l’autodeterminació https://pesd.princeton.edu/?q=node/254

International law allows unilateral indy / El dret internacional permet la
independència unilateral
https://ideasforeurope.eu/news/international-law-allows-unilateral-indy/

Five Lies They Tell to Deny Self-Determination
http://thecatalanvoice.blogspot.com/2018/07/five-lies-they-tell-to-deny-self.html?spref=tw

Les cinc falsedats amb què intenten negar el dret d’autodeterminació
https://www.vilaweb.cat/noticies/les-cinc-falsedats-amb-que-intenten-negar-el-dret-a-lautodeterminacio/

Vies per a l’autodeterminació – Informe per una Comissió d’experts internacionals
http://exteriors.gencat.cat/web/.content/00_ACTUALITAT/notes_context/FULL-REPORT-Catalonias-legitimate-right-to-decide.pdf


Castellano

Cataluña – Derecho a la Autodeterminación

Por Carles @Cjaumev i AnnA @annuskaodena. Traducción al castellano por @HaedusCrabittu.


English

Catalonia – Right to Self-Determination

Original article by Carles @Cjaumev and AnnA @annuskaodena 

Translated into English by AnnA @annuskaodena 


Extracte traduït a l’anglès per AnnA @annuskaodena

Catalonia’s right to self-determination. Key aspects.

Word Art 3 300x165 - CATALUNYA - DRET D’AUTODETERMINACIÓ


 

Puntuació dels lectors
vots4 mitjana4.8