The National - Foto 2 - Catalonia Reborn
CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

Catalonia Reborn: per què la crisi de Catalunya és la crisi d’Europa. The National

The National

Extracte exclusiu de Catalonia Reborn, el nou llibre del columnista de The National George Kerevan i Chris Bambery

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

The National - Foto 2 - Catalonia Reborn
Imatge de Luath Press

Tant si una Catalunya independent sorgeix de la crisi precipitada pel referèndum d’octubre de 2017 com si s’incorpora novament al programa estatal espanyol, qualsevol dels resultats tindrà un efecte transformador a la Unió Europea.

Si s’afegeixen les negociacions simultànies i agres sobre el Brexit entre el Regne Unit i Europa, podem dir que la tardor del 2017 va marcar un punt d’inflexió per a la història de la postguerra del “projecte” europeu.

Al llarg de la crisi catalana, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es va afanyar a defensar la intransigència i la manca de voluntat de negociar de Mariano Rajoy. “No vull una situació en què, demà, la Unió Europea es compongui de 95 estats diferents”, va dir Juncker, anterior Primer Ministre del petit Luxemburg (una tercera part de la població de Barcelona).

Angela Merkel va ser igual de solidària amb Rajoy. Després d’una reunió entre els líders del govern espanyol i alemany, el portaveu de Merkel, Steffen Seibert, va informar: “En la seva conversa amb Mariano Rajoy, la cancellera va ratificar el seu suport a la unitat d’Espanya”.

Per emfatitzar com era la situació, la Comissió de la UE va fer una declaració explicant sense embuts que els catalans haurien de sortir de la UE i tornar a demanar l’ingrés, si continuaven endavant amb la DUI.

Alex Salmond va captar l’opinió pública tant a Catalunya com a Escòcia quan va dir:

“Crec que la UE s’ha quedat a la banqueta en tot l’assumpte. Lamento la seva manca de voluntat per condemnar rotundament la violència que vam veure per part de l’Estat espanyol sobre els ciutadans de Catalunya que simplement intentaven exercir el seu dret al vot”.

La posició hostil a l’autodeterminació catalana adoptada per Juncker, Merkel i Donald Tusk, el president del Consell Europeu, no es pot explicar en termes de coherència de la UE. Presumiblement, es van oposar a la declaració d’independència de Catalunya perquè no volien veure la desintegració d’Espanya (un Estat membre de la UE). Tanmateix, a principis de la dècada de 1990, els membres de la UE van ser els primers a encoratjar la dissolució de Iugoslàvia.

The National - Foto 1 - Catalonia Reborn
Alemanya i les principals institucions de la UE han estat disposades a ignorar les violacions dels drets humans a Catalunya / The National

El registre tampoc és millor quan es tracta de que les institucions de la UE es mantinguin al marge dels assumptes dels estats membres individuals. La manera com els programes de rescat per a Grècia, Irlanda, Portugal, Xipre i la pròpia Espanya es van imposar durant la crisi de l’euro és un clar exemple d’intervenció antidemocràtica de la Comissió, el Banc Central Europeu i el Bundesbank alemany.

Grècia i Itàlia, governs europeus elegits democràticament, van ser obligats a dimitir sota la pressió de la UE i van ser substituïts per administracions no electes dirigides per tecnòcrates.

Tot plegat ens porta a la conclusió que la suposada decisió de la UE de recolzar la repressió de Rajoy a Catalunya, una decisió recolzada per Alemanya, França i el Regne Unit, era sui generis i premeditada.

En el cas d’Alemanya, hi ha una preocupació per les incerteses econòmiques derivades de la crisi catalana, al voltant de 1.000 empreses alemanyes han invertit a Catalunya, incloent-hi Volkswagen-SEAT i els gegants de la indústria química Bayer i BASF.

I l’establishment polític alemany es va sentir tan preocupat per l’augment del suport al partit autonomista bavarès que el Tribunal Constitucional Federal, al gener de 2017, va dictaminar: “… no hi ha lloc dins la constitució perquè els estats individuals intentin separar-se. Això viola l’ordre constitucional.”

Però aquestes preocupacions amb prou feines expliquen la vehemència amb què Alemanya i les principals institucions de la UE han donat suport a Rajoy, o la seva disposició a ignorar les violacions dels drets humans que l’Europa moderna, la majoria de gent pensava, havia rebutjat feia temps.

La millor explicació és que els ciutadans catalans són prescindibles als ulls de la UE, mentre la Unió fa esforços per mantenir-se unida políticament davant l’augment dels partits populistes en contra de la UE, els constants fracassos estructurals de la moneda comuna i el Brexit britànic.

La UE és bàsicament un mecanisme per protegir els béns i els interessos comercials de grans empreses multinacionals i dels bancs internacionals que els presten serveis. Aquest mecanisme es troba actualment sotmès a una forta pressió, no només des del punt de vista polític sinó també econòmic.

El capitalisme europeu s’enfonsa davant la competència dels rivals nord-americans i xinesos. Cap de les empreses de tecnologia més grans i competents del món és europea. Els bancs d’inversió nord-americans s’han recuperat de la crisi financera de 2008 i ara dirigeixen la inversió mundial, mentre els seus homòlegs europeus segueixen tenint problemes.

Mantenir la UE unida és una condició sine qua non per protegir el capitalisme europeu d’una major competència estrangera. Perquè això tingui èxit, Merkel i Macron han calculat que necessiten a l’estat espanyol de la seva banda, políticament parlant.

El problema és que, recolzant la repressió espanyola del PP a Catalunya, la UE només ha aconseguit aïllar la comunitat més proeuropea dins l’Estat espanyol. Pitjor encara, observant des de lluny com les porres de la Guàrdia Civil colpejaven els caps de ciutadans europeus que intentaven votar, la Comissió Europea ha desencadenat una crisi massiva de legitimitat per a l’organització.

A més, la declaració fantasiosa de la Comissió dient que expulsaria una República Catalana de la Unió instantàniament, és clarament contrària als interessos econòmics de la Unió. Tots els principals enllaços de transport de superfície entre la resta d’Espanya i França passen per Catalunya. Com seria possible que el mercat únic de la UE i la unió duanera comuna entre Espanya i França funcioni si s’expulsa a Catalunya de la Unió? La majoria de les exportacions i importacions d’Espanya es realitzen a través de Catalunya.

L’opció “nuclear” d’exiliar a Catalunya de la família econòmica europea seria desastrosa per a la resta de l’economia espanyola en termes de barreres aranzelàries. A més, més de 6000 multinacionals disposen d’instal·lacions ubicades a Catalunya, la majoria de les quals són franceses, alemanyes, britàniques i italianes. A aquestes empreses no els interessa que Catalunya quedi aïllada de la UE. Catalunya també acull uns 300.000 ciutadans d’altres països de la UE, que es beneficien dels drets de lliure circulació.

Els grans estats de la UE han calculat que Rajoy pot dir adéu als catalans mentre la Comissió tracta amb els britànics. Això farà que Europa guanyi temps per estabilitzar-se i reiniciar la inversió de capital, en l’intent de competir amb els nord-americans i xinesos.

Però la veritat és que el sistema actual de la UE no és més adequat que el règim espanyol del 1978. La centralització excessiva, les dures polítiques d’austeritat dissenyades en última instància per protegir els bancs alemanys insolvents, l’alt atur juvenil i una crisi d’immigració provocada per la desestabilització occidental a l’Orient Mitjà i el Pròxim Orient, s’han combinat per deslegitimar el projecte europeu de la postguerra. Des d’aquesta perspectiva, l’autodeterminació catalana podria ser part de la solució al dèficit democràtic d’Europa.

Suposem per un moment que una Catalunya lliure conserva amb èxit la seva pertinença a la UE. Això no vol dir normalitat. És poc probable que Catalunya accepti l’actual domini de la UE per part d’Alemanya o la imposició de les polítiques d’austeritat que han imposat la Comissió Europea i el Banc Central Europeu. El camí romandria obert a una aliança entre Catalunya, Portugal d’esquerres i potser Grècia, i possiblement Escòcia, si aconsegueix la independència seguint les passes de Catalunya, per rebutjar la imposició de polítiques d’austeritat i exigir un pressupost de la UE més expansionista.

Fins i tot si l’Alemanya de Merkel i la França de Macron s’hi oposessin hauria sorgit una nova aliança progressista dins de la UE, que està destinat a canviar el debat intern cap a la descentralització, l’antiausteritat i l’acció contra les multinacionals.

Improbable? Hem estat aquí abans, tot i que breument. A finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, hi va haver un moviment popular dins de la UE per crear una “Europa de les Regions” en un intent d’abordar el mateix dèficit democràtic i mobilitzar el suport popular pel projecte de la UE en un moment de forta crisi econòmica .

El 1994, es va crear un Comitè de les Regions com un nou organisme de la Unió Europea per donar sentit polític al nou concepte. La pega va ser la introducció de l’euro com a moneda única, al començament del segle XXI. Això va conduir a una re-centralització de la política econòmica liderada per Alemanya, ja que l’euro era essencialment l’antic marc alemany amb un nou nom.

Les polítiques d’emergència per “salvar l’euro”, imposades per Alemanya, van tenir efectes desastrosos a Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya. D’altra banda, donat el balanç de forces actual, el pronòstic d’una Unió Europea progressiva i rejovenida composta d’estats nous com Catalunya ha de ser en gran mesura negativa. Tanmateix, hi ha indicis d’un moviment a l’esquerra que té com a objectiu reformar l’actual UE, i si això no és possible, crear una alternativa progressista.

La reacció negativa de les institucions de la UE davant la crisi catalana ha exposat totes les falles polítiques de la Unió. La fe en la bona fe democràtica de la UE s’ha vist sacsejada no només a Catalunya, sinó a tota Europa. Tot això suggereix que, a mesura que la crisi catalana es desenvolupi, a la UE li resultarà difícil mantenir-se al marge de les conseqüències polítiques.


Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.


Font: The National @ScotNational 

http://thenational.scot/news/16311057.Book_extract__Why_Catalonia_s_crisis_is_Europe_s_crisis/

Autors: George Kerevan @GeorgeKerevan i Chris Bambery @chrisbambery
Data de publicació: 25 de juny 2018
Font de la imatge 1: Luath Press
Font de la imatge 2: The National


 

Catalana. Londinenca. Republicana. Llicenciada en Filologia Anglogermànica. Traductora i correctora. Estimo les llengües i els llibres. Estimo la meva terra, Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca