CARLES PUIGDEMONT I QUIM TORRA: Ha passat un any i Catalunya encara no és lliure | OPINIÓ. Newsweek

Ha passat més d’un any des que els ciutadans de Catalunya van votar en un referèndum d’independència d’Espanya. Malgrat la por a la violència i l’abús per part de la policia espanyola, prop de 2,3 milions de persones van anar a votar l’1 d’octubre de 2017.
Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

Estava clar que la por no era tan forta com la voluntat col·lectiva de decidir el nostre propi futur. Persones de totes les edats van arriscar la seva seguretat per defensar aquestes urnes com si la democràcia mateixa fos dins. En gran manera, així era.
Al contrari de la història sobre dues Catalunyes presentada als mitjans de comunicació, segons una enquesta el setembre de 2017, el 80% de la població catalana considera que el futur de Catalunya s’ha de resoldre mitjançant un referèndum legalment vinculant. Els catalans estan units per la voluntat de decidir el seu futur de manera democràtica. Però, quan escoltarà el govern espanyol?
En pocs dies, alguns dels nostres presos polítics hauran passat un any a la presó. Un any entre reixes sense judici; el seu únic “delicte” va ser donar suport i organitzar el referèndum. Segons les darreres enquestes, aproximadament el 80 per cent de la població catalana està en contra de la repressió (així com en contra de la monarquia espanyola, per cert).
Ens hem quedat amb diverses preguntes clau: Es pot tractar un referèndum com una rebel·lió en un estat membre de la Unió Europea? Es poden retenir polítics/polítiques a la presó o l’exili perquè van ajudar a organitzar un esdeveniment democràtic? Per què no s’ha investigat l’excessiva violència policial als tribunals espanyols?
Afortunadament, la decisió de marxar a l’exili ens ha permès veure com funciona un sistema de justícia independent: el Tribunal alemany de Schleswig-Holstein va rebutjar que el referèndum pogués ser considerat com a rebel·lió o sedició, Bèlgica va rebutjar l’ordre d’extradició europea i la Suïssa ni tan sols ho va considerar. La justícia europea va enviar un clar senyal, faran cas els jutges i fiscals espanyols?
No hi ha dubte que marxar a l’exili és difícil, però ha servit per mostrar al món la naturalesa no violenta de la lluita catalana i la manca d’estàndards europeus en matèria de justícia a Espanya.
La tolerància de facto de la UE a la violència de l’any passat, i sobre l’existència de presos polítics i líders exiliats, envia un missatge alarmant per al futur d’Europa. L’ús de la força física i la repressió contra els rivals polítics sembla que ha estat acceptat com una eina legítima.
Segons el codi penal espanyol, organitzar un referèndum o declarar la independència d’una manera pacífica no és un delicte. A més, el dret d’autodeterminació es reconeix en diversos tractats internacionals que Espanya va ratificar amb els anys. És sorprenent que els anomenats jutges independents tractin la unitat de l’estat com la seva màxima preocupació, per sobre dels drets humans o la mateixa democràcia.
Tot i la caiguda de Mariano Rajoy com a President del Govern d’Espanya, un any després del referèndum encara no hi ha propostes concretes per part del govern espanyol, liderat ara per Pedro Sánchez. Si existeixen, hi ha una clara falta de voluntat d’implementar-los.
La pressió política i mediàtica contra qualsevol proposta per a Catalunya procedent del Partit Popular (PP) de la dreta i de Ciudadanos (Cs) és enorme, i difícil de resistir sense suport ni mediació europeus. El rei Felipe VI ha estat tan clarament parcial contra Catalunya que ell no pot ser l’àrbitre de la democràcia espanyola.
Creiem que cal reconèixer el dret a l’autodeterminació de Catalunya per trobar una solució política. I la mediació internacional serà certament necessària.
Una solució que es basi en els principis de la democràcia i l’autodeterminació hauria de ser sempre més acceptable que la simple solució d’un problema polític a través de la força. Això és tot el que volem per a Catalunya.

Quim Torra i Carles Puigdemont són el president i expresident de Catalunya, respectivament.
Les opinions expressades en aquest article són opinions pròpies dels autors.
Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.
Font: Newsweek @Newsweek
Autors: MHP Carles Puigdemont @KRLS i MHP Quim Torra @QuimTorraiPla
Data de publicació: 26 d’octubre de 2018