Vés al contingut
Twitter Telegram YouTube
Comunicats.cat
  • INICIAmplia
    • QUI SOMAmplia
      • Manifest per a la defensa dels drets civils i políticsAmplia
        • Cartografia de la intolerància política
        • CARTOGRAFIA D’INCIDENTS FEIXISTES
    • ARTICLES DE COL·LABORADORS
    • OPINIÓ Comunicats
    • CRÒNIQUES ComuniCATs
    • ARTICLES PROPIS TRADUÏTSAmplia
      • DRET D’AUTODETERMINACIÓAmplia
        • CATALUNYA. DRET D’AUTODETERMINACIÓ
        • CATALONIA. RIGHT TO SELF-DETERMINATION
        • CATALOGNA. DIRITTO ALL’AUTODETERMINAZIONE
        • CATALOGNE. DROIT À L’AUTODÉTERMINATION
        • KATALONIEN. RECHT AUF SELBSTBESTIMMUNG
        • CATALUÑA. DERECHO A LA AUTODETERMINACIÓN
      • HISTÒRIA DE CATALUNYAAmplia
        • ELS CATALANS CONFORMEN UNA NACIÓ: UNA BREU HISTÒRIA DE CATALUNYA (I), (II), (III)
        • THE CATALANS CONSTITUTE A NATION: A BRIEF HISTORY OF CATALONIA (I), (II), (III)
        • LOS CATALANES CONFORMAN UNA NACIÓN: BREVE HISTORIA DE CATALUÑA (I)(II)(III)
      • The truth about the imam of Ripoll. Público Milford Edge @milfordedgeAmplia
        • La vérité sur l’imam de Ripoll. Público
    • PUBLICAT
    • TOTES LES CATEGORIESAmplia
      • DESINTOXICACIÓ
      • GEOPOLÍTICA
      • CRÒNIQUES Comunicats
      • OPINIÓ Comunicats
      • REPRESALIADES REPÚBLICA CATALANA #MésDe4500Represaliats
      • FILS TWITTER. Recuperem la informació
      • RESISTÈNCIA CIVIL NO VIOLENTA
      • DOCUMENTS/INFORMES/WEBS
      • HISTÒRIA DE CATALUNYA
      • e-REPÚBLICA
  • DESINTOXICACIÓAmplia
    • DESINTOXICACIÓ/FAKE NEWS
    • GEOPOLÍTICA
    • LLUITA A L’EXILI
    • DOCUMENTS/INFORMES/WEBS
    • TWITTER
    • ¿CLOACAS? SÍ, CLARO
    • CATALANOFÒBIA
    • HISTÒRIES REALS
    • DOCUMENTALS
    • OPINIÓ Comunicats
  • LLENGUA CATALANAAmplia
    • AUDIOVISUAL CATALÀ
    • AUDIOVISUAL EN CATALÀ. LLISTAT DE CREADORS
    • CALENDARIS SERIES PEL·LÍCULES AUDIOVISUAL CATALÀ
    • ACTIVISME PER LA LLENGUA
    • CATALANOFÒBIA
  • ACTIVISMEAmplia
    • REPRESALIADES REPÚBLICA CATALANA
    • ACTIVISME PER LA LLENGUA. #MésAudiovisualCatalà
    • ACTIVISME CLIMÀTIC #StopJJOO
    • AUDIOVISUAL EN CATALÀ. LLISTAT CREADORS
    • ANTIFEIXISME
    • GENERACIÓ 1 D’OCTUBRE
    • DRET D’AUTODETERMINACIÓAmplia
      • CATALUNYA. DRET D’AUTODETERMINACIÓ
      • CATALONIA. RIGHT TO SELF-DETERMINATION
      • DERECHO A LA AUTODETERMINACIÓN
      • CATALOGNE. DROIT À L’AUTODÉTERMINATION
      • KATALONIEN. RECHT AUF SELBSTBESTIMMUNG
      • CATALOGNE. AUTODETERMINAZIONE
    • TERTÚLIES REPUBLICANES
    • CRÒNIQUES Comunicats
    • HISTÒRIES REALS
    • FEMINISME
    • SINDICALISME
    • RESISTÈNCIA CIVIL NO VIOLENTA
    • INICIATIVES PER LA REPÚBLICAAmplia
      • TERTÚLIES REPUBLICANES
      • Birres per la República @Birresrepublica
      • FEM CONSELL. COORDINADORAAmplia
        • @Fem_Consell
      • CARTES PER LA REPÚBLICA
  • ECONOMIA PER LA INDEPENDÈNCIAAmplia
    • QUÈ ÉS L’ECONOMIA PER LA INDEPENDÈNCIA? Com pots utilitzar el teu Consum per reforçar la República de Catalunya i afavorir la Independència?
    • COOPERATIVISME
    • BANCA ÈTICA
    • TERRITORI I SOSTENIBILITAT
    • SINDICALISME
  • CAT NORDAmplia
    • Presentació Catalunya Nord
    • CONSELL PER LA REPÚBLICA. DELEGACIÓ CATALUNYA NORDAmplia
      • Twitter CxR DELEGACIÓ CATALUNYA NORD
  • CAT EXTERIORAmplia
    • Presentació Cat Exterior. SPREADING THE WORDS
    • ARTICLES PROPIS TRADUÏTS
    • PREMSA NACIONAL. DIARISAmplia
      • Vilaweb
      • Nació Digital
      • El Nacional.Cat
      • El Punt Avui
      • Fot-li Pou
      • Via Empresa
      • l’Independant
    • ARTICLES PER IDIOMESAmplia
      • CAT-EN
      • EN-CAT
      • CAT-ES
      • ES-CAT
      • CAT-DE
      • DE-CAT
      • DE-ES
      • CAT-IT
      • IT-CAT
      • ENG-FR
      • FR-CAT
      • FR-ES
      • PT-CAT
      • ES-EN
      • IS-CAT
      • IS-ES
      • JP-CAT
    • PREMSA INTERNACIONAL DIARISAmplia
      • CommonSpace
      • Eldiario.es
      • EuObserver
      • Euronews Italia
      • BBC Radio 4
      • Courthouse News
      • CNBC
      • Correio Braziliense
      • CounterPunch
      • Crypto Disrupt
      • Daily Record
      • Equinox
      • BarbaryFigs
    • PREMSA INTERNACIONAL. PAÏSOSAmplia
      • ALEMANYA
      • AUSTRÀLIA
      • BÈLGICA
      • BRASIL
      • EEUU
      • ESCÒCIA
      • ESPANYA
      • FRANÇA
      • IRLANDA
      • ISLÀNDIA
      • ISRAEL
      • ITÀLIA
      • LUXEMBURG
      • PORTUGAL
      • REPÚBLICA TXECA
      • REGNE UNIT
      • SARDENYA
      • Suïssa
  • CONSELL PER LA REPÚBLICAAmplia
    • LLUITA A L’EXILI
    • Consell per la República CatalanaAmplia
      • Twitter @ConsellxRep
      • #AccioSocialRepublicana a Twitter
      • Fons Republicà d’Acció Solidària
    • Consell per la República Catalana. Delegació Catalunya NordAmplia
      • Twitter CxR DELEGACIÓ CATALUNYA NORD
Twitter Telegram YouTube Correu electrònic
Comunicats.cat
DESINTOXICACIÓ/FAKE NEWS | TWITTER

Atac directe de Nació Digital a Beatriz Talegón (@BeatrizTalegon). Carlos Vecino (@CarlosVecino4) recorda les falsetats del diari

PerRedacció 02/04/202202/04/2022
Comparteix
  • Twitter
  • Telegram
  • Facebook
  • Whatsapp
  • Email
  • Print

Carlos Vecino (@CarlosVecino4) 01/04/2022

La misèria i indecència infinita del Cap de Redacció de @naciodigital, @jserracarne.

Amb tu, @BeatrizTalegon, incondicionalment.

Fil d’enfilalls sobre trajectòria de @naciodigital, el seu editor @MiquelMacia i @jserracarne i el seu periodisme absent d’ética professional.

El passadís de «La brúixola» de @jserracarne: la difusió de tesis antivacunes i teories conspiratives sobre l'origen del coronavirus han lesionat la credibilitat de Bea Talegón. I torna a ensopegar amb les anàlisis sobre la guerra a Ucraïna https://t.co/YuP4VnbN0n pic.twitter.com/c1wfuCGyCN

— NacióDigital (@naciodigital) April 1, 2022

L’affaire’ @vpartal: @jserracarne enxampat pel director de @VilaWeb publicant falsetats al llibre de Serra Carné “Enemics Íntims’, incomplint les més básiques normes deontológiques del periodisme.

Cal llegir editorial de @vpartal.

🔸@vpartal, director de @VilaWeb, ha enxampat els periodistes @OriMarch, Cap de Política i @jserracarne, Redactor en Cap, ambdós de @naciodigital, publicant falsedats sobre ell.

🔸Cal llegir aquest editorial de @vpartal, contundent i incontestable, sobre Deontología i Periodisme https://t.co/rH60ry42Yb

— Carlos Vecino (@CarlosVecino4) July 24, 2021

El director de @vilaweb respon a una falsedat sobre ell publicada en un llibre d'@Ed_proa https://t.co/KP5ISJGYfz

— VilaWeb (@VilaWeb) July 24, 2021

@jserracarne enxampat per @vpartal en flagrant violació de les més bàsiques normes de la Deontologia periodística, amb la publicació llibre q difama amb falsetats el director de @VilaWeb.

Oriol March, Joan Serra i una mentida que fan córrer sobre mi. Vicent Partal

“El pitjor exercici periodístic possible és aquell que fa un periodista si ‘selecciona’ les fonts que fa servir i les que no per a justificar, tot intentant donar aparença d’objectivitat, allò que, al capdavall, només és el seu punt de vista”

https://www.vilaweb.cat/noticies/oriol-march-joan-serra-i-una-mentida-que-fan-correr-sobre-mi/

Tots els oficis tenen pautes sagrades, coses que no pots violar sense causar un dany irreparable a la professió i a tu mateix. En el periodisme, una d’aquestes pautes sagrades és el contrast. Contrast que consisteix a aconseguir informació de fonts independents, però sobretot a preguntar a qui adjudiques una acció o un fet, si hi té res a dir. El deure, l’obligació, del contrast periodístic ha estat proclamat en documents oficials, com ara els Principis Internacionals d’Ètica Professional del Periodisme, elaborats per la UNESCO el 1983, i, deu anys més tard, al punt quart de la famosa resolució 1.003 del Consell d’Europa.

Per això, dimarts passat em vaig quedar perplex quan vaig llegir, en una piulada a Twitter, un fragment d’un llibre publicat fa poc per Pòrtic Edicions i escrit pels periodistes de Nació Digital Oriol March i Joan Serra. El text afirmava que Jordi Bacardit, com a membre de l’equip negociador d’Esquerra Republicana,havia expressat a Marta Rovira la sorpresa perquè un comunicat negociat entre ERC i Junts el gener del 2018 l’havia hagut de negociar amb mi.

La meua resposta a la piulada va ser demanar si era una broma. Simplement no em cabia al cap que aquests dos periodistes haguessen pogut escriure una afirmació tan greu sense haver-me demanat si era veritat. He de recordar que el criteri número 2 del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya diu: “El periodista s’ha de posar en contacte prèviament amb els afectats per a donar-los l’oportunitat de la resposta.” Cosa que ells no han fet i que els desqualifica, diguen què diguen després per a justificar-se.

Abans de parlar amb els autors, però, vaig voler comprovar que no hi hagués hagut cap malentès. I per això vaig parlar, dimarts mateix, amb Marta Rovira, i dimecres, amb Jordi Bacardit, les dues persones que, tal com era escrit el text, podia semblar que estaven a l’origen de la història. Rovira em va dir que ella no podia respondre pel contingut d’un llibre que no havia escrit i Bacardit que no en sabia res, d’aquests fets que es narren al llibre i que no van passar. Però Bacardit també em va voler deixar clar, i em va autoritzar a fer-ho públic, que en cap cas els autors no s’havien posat en contacte amb ell. Una altra violació del codi deontològic.

Una simple telefonada, o dues encara millor, haurien estalviat a Oriol March i Joan Serra, i també al Grup 62, l’error en què algú sembla que els ha volgut fer caure. I hauria frenat a temps aquest intent d’empastifar-me públicament, de mirar de projectar una ombra de sospita sobre el meu comportament professional.

Per això, encara que no siga necessari, però perquè no hi haja ni una ombra de dubte, aclariré tot allò que en sé.

El relat que fan sobre mi és una mentida. Amb una tècnica de manipulació ben coneguda, els periodistes de Nació Digital em situen a l’escena, però sense explicar als seus lectors què hi feia, allí, en realitat. Perquè resulta que jo era a l’hotel de Brussel·les on es feien aquelles negociacions, efectivament, però cercant-ne informació. Informació que em va servir per a fer aquest reportatgeque vaig publicar l’endemà a VilaWeb. Se sabia que l’acord de govern era imminent, vaig saber on es feia la reunió i m’hi vaig plantar, hores i més hores, davant els ascensors, preguntant a tothom que pujava o baixava. Per un motiu evident: aquella era la meua feina. Això és el que fem els periodistes.

Finalment me’n vaig anar, ja tard, a l’hotel on m’allotjava i allí vaig rebre, ja el matí següent, la primera indicació que l’acord semblava que s’havia segellat. Concretament vaig escoltar com ho explicava Mònica Terribas a l’informatiu de Catalunya Ràdio. Aleshores vaig bescanviar un missatge de text amb el president Puigdemont i un altre amb Xavier Vendrell, d’Esquerra Republicana, missatges que guarde, tots dos, al meu telèfon. Les converses s’havien fet a l’hotel HUSA President, situat al bulevard del rei Albert II, i jo era al Thon Hotel de la Wetstraat, ben lluny. I supose que qualsevol pot entendre que si jo hagués fet això que els autors diuen que vaig fer, ni me n’hauria assabentat per la ràdio, ni Catalunya Ràdio hauria tingut la primícia ni encara menys hauria hagut de demanar el contrast, la confirmació, a tots dos partits exactament a les 8.05 del 10 de gener de 2018.

És per això que la meua perplexitat perquè aquestes dues persones hagen publicat aquest relat sense contrastar-ho amb mi és enorme. Especialment perquè, violant d’aquesta manera el codi deontològic, March i Serra no solament fan mal a la professió sinó que també perden l’oportunitat, si més no, de dubtar de les fonts que diuen tenir. Si m’ho haguessen preguntat, jo els hauria pogut ensenyar aquests missatges, per exemple, o hauríem pogut contrastar l’afer amb una trucada entre les tres persones que ells assenyalen en el text. I estic segur que això els hauria hagut de portar necessàriament a qüestionar seriosament la fiabilitat de les fonts que han emprat per a escriure el llibre.

En qualsevol cas la meua perplexitat no és només per la violació evident i gravíssima del codi deontològic, sinó també perquè no aconseguesc d’entendre que algú es puga inventar una cosa tan absurda. Tan absurda, de fet, que la pregunta clau, que crec que tothom pot entendre, és com és que dos periodistes, davant una afirmació tan insòlita, tan fora d’allò que és normal i d’allò que s’espera, no pensen en cap moment que m’haurien de telefonar per si en tinc cap explicació.

No tinc la resposta a aquesta pregunta clau, però, siga com siga, el fet és que ells van optar per no preguntar-me res. De manera que m’he trobat –jo i els lectors– la mentida impresa i publicada al seu llibre. Només em puc imaginar que qui hi haja darrere la invenció es deu pensar que això que jo puga dir i fer, una vegada assenyalat i marcat davant els lectors que es creguen la mentida impresa, valdrà de ben poc.

Però s’equivoquen molt. Em sap greu especialment pel grup 62, una empresa prestigiosa i respectada que es troba arrossegada al mig de la polèmica, però em consta que no sóc l’única persona sobre la qual aquest llibre diu mentides. Tanmateix, a diferència d’allò que m’han dit aquestes persones, jo no pense callar ni deixar passar un episodi com aquest. I encara menys després d’haver parlat amb un dels autors aquest dijous i d’haver comprovat la insolència infantil amb què ha pretès tapar la seua mala praxi: afirma, com si això tingués cap valor, que té tres fonts que li expliquen aquesta història.

Això que diré ara és tan bàsic, tant de primer de carrera, que fins i tot em fa vergonya haver-ho d’explicar a dos periodistes. Tenir una font, siga quina siga, no elimina la necessitat de consultar les fonts a qui s’atribueix un fet. Que són les úniques a qui no pots deixar de consultar. Invocaré de nou el codi deontològic del periodisme català. En el criteri cinquè, precisament dedicat a la gestió de les fonts, diu: “En cap cas l’anonimat [les fonts anònimes] pot ser utilitzat per a atacar individus i organitzacions de manera injustificada.” Que és això que ells han fet.

Jo sóc periodista perquè crec de manera apassionada que aquest ofici meu és un servei públic, imprescindible en qualsevol democràcia. Durant més de vint-i-sis anys he dedicat la meua vida a crear i consolidar un diari, VilaWeb, del qual estic enormement orgullós, i sempre he lluitat perquè aquest diari responga a les exigències més elevades de la professió: el rigor, l’elegància, la independència, el respecte a les normes professionals. I avui he d’insistir particularment en aquesta qüestió del respecte a les normes perquè és essencial per a acabar d’entendre el tema que tractem.

Hi ha un debat important entre els periodistes sobre si és possible l’objectivitat o no, sobre si pot existir un periodisme objectiu. I ja fa molts anys que Bill Kovack i Tom Rosenstiel van clarificar-ho al llibre Principis de periodisme, considerat arreu del món com la bíblia de la professió. Els autors expliquen, i demostren, que l’objectivitat no es pot demanar al periodista, a qui en tot cas s’ha de demanar que siga honrat, sinó que l’objectivitat s’aconsegueix amb l’aplicació del mètode periodístic, d’allò que se’n diu “la disciplina de verificació”. Kovack i Rosenstiel afirmen, més concretament –i és important per al cas que ens ocupa–, que el pitjor exercici periodístic possible és aquell que fa un periodista si selecciona les fonts que fa servir i les que no fa servir per a justificar, tot intentant donar aparença d’objectivitat, allò que, al capdavall, no és sinó el seu punt de vista. Rematen l’apartat dedicat a aquesta pràctica repugnant amb una contundència demolidora que jo subscric: “Aquesta pràctica de seleccionar les fonts perjudica la credibilitat de tota la professió i és particularment condemnable en una època en què la credibilitat de la premsa es posa tant en dubte com ara.”

I aquesta, en definitiva, és la gravetat última i suprema d’això que han fet Oriol March i Joan Serra. No m’ataquen només a mi quan publiquen aquesta mentida, sinó que ataquen el periodisme en conjunt i també la seua credibilitat. Perquè ara podran explicar tantes històries com vulguen per a intentar justificar el seu comportament, però és fora de tota discussió que quan van decidir de manera explícita i conscient de no posar-se en contacte amb mi van exercir aquesta “selecció de fonts” que Kovack i Rosenstiel assenyalen com a base del pitjor periodisme, del més nefast socialment.

Jo, que cada dia de la meua vida escric obertament què pense, sóc dels qui s’alcen en públic quan els valors del periodisme estan amenaçats. Per la meua responsabilitat pública com a ciutadà, però sobretot com a periodista, i em coste el preu que em coste. Ho he fet sempre. Ho vaig fer al Congrés de Periodistes Catalans l’any 2016, quan vaig denunciar la deriva sensacionalista, groga, de molts diaris digitals. I ho torne a fer avui, però no tan sols perquè sóc jo l’afectat. Ho faig perquè no permetré que uns periodistes sense cap mena de respecte per les normes més bàsiques de la professió publiquen impunement un llibre com aquest. Estic convençut que un text com el que han escrit, en tot cas, a qui perseguirà, i a qui tacarà per sempre més, serà a ells dos. Però vull afegir que ho faig també esperançat que un dia, en aquest país, la premsa independent, la premsa no condicionada pels poders ni sotmesa a operacions que no tenen res a veure amb el periodisme, serà tota la premsa. I que els periodistes, com a persones, deixaran de ser previsibles perquè pensaran lliurement, per ells mateixos, i es comportaran com a tals.

Dijous la Setmana del Llibre en Català va anunciar que Xavier Graset és el guanyador, més que merescut, del premi a la difusió del llibre d’enguany. I en el discurs es va referir a aquestes tertúlies en què ja saps què diran els participants abans d’obrir la boca, concepte que em va semblar extraordinari i fabulós. Aquestes tertúlies en què els periodistes o els convidats en realitat “representen” partits sense dir-ho. La política sempre ha intentat de dominar els mitjans, controlar-nos, però la ingerència brutal que vivim avui, amb l’obsessió dels polítics per a controlar diaris i amb la conversió de molts periodistes en simples corretges de transmissió dels partits, en propagandistes acrítics, jo no l’havia vista mai abans d’una manera tan descarada. I això és un problema molt greu, per al país, que sempre m’ha preocupat però que avui tinc raons fins i tot personals per a proclamar que cal denunciar i encarar, abans no ens faça a tots un mal irreparable.

Control de danys’ de @jserracarne davant l’escàndol provocat per la difusió de les falsetats sobre @vpartal publicades al seu llibre ‘Enemics Íntims’.

🔸@jserracarne, Redactor en Cap de @naciodigital, enxampat pel director de @VilaWeb, @vpartal, publicant falsedats sobre ell— juntament amb @OriMarch, Cap de Política de @naciodigital —, en mode “control de danys”.

🔸Trepitjant jardins perillosos, en la meva opinió …

1/11🔻 https://t.co/1N46558akv

— Carlos Vecino (@CarlosVecino4) July 24, 2021

La sinèrgia i conexió de @naciodigital amb els alts càrrecs de @Esquerra_ERC; no és exagerat dir que @naciodigital és un dels principals “voceros” d’ERac, com denuncía @BeatrizTalegon.

@MiquelMacia, editor i director de @naciodigital, i el seu menyspreu inacceptable, sent el seu digital un dels més afavorits per la ‘Publicitat Institucional’ gestionada des de la Consellería d’Economía de @perearagones al govern del MHP @QuimTorraiPla.

🔸No és estranya la ‘sinèrgia’ entre càrrecs d’ERC i @naciodigital, un digital ‘regat’ generosament amb la publicitat institucional del 2018 al 2020, quan el repartiment depenía de la Conselleria d’Economia de @perearagones.

🔸Generositat no justificada pel seu Rànking.

🔻🔻🔻 https://t.co/Zt1uMvhMjq

— Carlos Vecino (@CarlosVecino4) October 16, 2021

🔸Fer ‘propaganda’ política partidista amb la “solidaritat contra la repressió”, com va fer ahir @Esquerra_ERC amb l’aval de 2,1 M de € per l’ex-Conseller @raulromeva dipositat al Tribunal de Cuentas és, senzillament, MISERABLE.

🔸És mostra d’una baixesa moral inacceptable. https://t.co/LlIwURyfLO pic.twitter.com/jswQsef15B

— Carlos Vecino (@CarlosVecino4) October 16, 2021

L’escàndol de les subvencions a @naciodigital via ‘Publicitat Institucional’ durant els anys en que aquesta partida es gestionava des de la Conselleria d’Economía de @perearagones al Govern del MHP @QuimTorraiPla.

🔸Les xifres publicades a les Memòries de 2019 i 2020 (també 2018) de la Comissió Assessora de Publicitat Institucional (CAPI) sobre el repartiment de publicitat institucional SON PARTICULARMENT ESCANDALOSES segons dades del CEO sobre preferències de “premsa digital” a Catalunya. https://t.co/wqfXeJPryV

— Carlos Vecino (@CarlosVecino4) August 2, 2021

El sr. Boyé ho deixar clar, escolteu pic.twitter.com/hf2G1vnBLB

— carme de gràcia (@kanen49) October 16, 2021

A VILAWEB CONSIDEREM QUE ÉS UNA INVERSIÓ PUBLICITÀRIA DEL TOT DESPROPORCIONADA I QUE HAURIA DE SER REDUÏDA DE MANERA MOLT DRÀSTICA I IMMEDIATA

Publicitat institucional: l’escàndol de fer política amb els diners de tots

“Les xifres de la despesa en publicitat són un escàndol. Tant pel volum de la despesa com per la intencionalitat política evident que té, visible en la discrecionalitat amb què s’han repartit els diners” Editorial especial de Vicent Partal

“El pitjor exercici periodístic possible és aquell que fa un periodista si ‘selecciona’ les fonts que fa servir i les que no per a justificar, tot intentant donar aparença d’objectivitat, allò que, al capdavall, només és el seu punt de vista”

https://www.vilaweb.cat/noticies/publicitat-institucional-lescandol-de-fer-politica-amb-els-diners-de-tots/

Divendres el govern de la Generalitat va publicar les memòries sobre la despesa en publicitat institucional corresponents als anys 2019 i 2020. D’acord amb el reglament s’haurien d’haver publicat molt abans, però el govern anterior no ho va fer. La despesa publicitària del govern, amb independència de quin departament feia l’anunci. era fins ara en mans d’Esquerra Republicana, concretament de l’actual president, Aragonès, i ara és en mans del conseller Giró, de Junts.

Les xifres són un escàndol. Tant pel volum de la despesa com per la intencionalitat política evident que té, visible en la discrecionalitat amb què s’han repartit els diners. Ens trobem així que aquests dos anys han tingut les xifres més elevades de despesa en publicitat institucional d’ençà del 2007, moment des del qual hi ha dades públiques homologables i per tant podem parlar-ne amb propietat. Amb seguretat podem dir que l’any passat va ser l’any que la Generalitat es va gastar més diners en publicitat institucional.

I, per si això no fos prou, el salt durant la legislatura passada va ser important i significatiu. El 2014 la inversió de la Generalitat en publicitat institucional va ser de 18 milions d’euros, va saltar a una mitjana de 24 milions durant la legislatura de Junts pel Sí, i ha arribat a 33 milions (9 milions més!) el 2020. És cert que el 2020 ha estat un any crític per als mitjans a causa de l’impacte de la pandèmia i que hom podria argumentar que amb aquest mecanisme s’han vehiculat ajudes a la premsa en un moment molt i molt complicat. El problema, si això fos així, és com s’han vehiculat, tot afavorint de manera molt descarada uns mitjans i uns grups concrets, amb una intenció partidista difícil de discutir, de construcció d’un discurs, de construcció mediàtica d’això que han anomenat hegemonia política.

Aquests dies, arran de la publicació de les memòries, s’ha destacat, i és lògic que siga així, que el Grup Godó ha rebut el 20% d’aquesta despesa. La Vanguardia, RAC1 i la resta de mitjans del grup han percebut de la Generalitat, en concepte de publicitat, un total de 6,3 milions d’euros. Som molt lluny de les denúncies que el republicà Josep Bargalló va formular quan va ser nomenat conseller en cap del president Maragall. Aleshores, Bargalló es va mostrar escandalitzat perquè el 2003 i el 2004 La Vanguardia havia rebut la meitat de la despesa en publicitat institucional atorgada pel govern de Jordi Pujol i va prometre que es crearien mecanismes per a impedir que es repetís una situació semblant.

Certament un 20% ja no és la meitat, però cal remarcar que la progressió del favoritisme envers el Grup Godó és espectacular durant la darrera legislatura. El 2017, amb un govern de Junts pel Sí, el Grup Godó va rebre 2 milions d’euros de la despesa en publicitat institucional de la Generalitat, xifra que representava el 6% de la inversió total. El 2018, amb el control de la despesa primer en mans del 155 i després d’ERC, el Grup Godó va saltar al doble d’inversió –4 milions d’euros–, i dos anys després, amb el control en mans d’ERC i en any pre-electoral, en va rebre més de 6 i la va triplicar. Passant d’acaparar el 6% de la inversió total el 2017 al 20% el 2020. De 2 milions d’euros a més de 6.

La discrecionalitat es repeteix a tots els camps. I és molt descarada sobretot quant a la premsa digital. El 2020 el Grup Godó va rebre de la Generalitat, dins l’apartat digital, 1,3 milions d’euros; l’Ara, 1,1 milions; el grup d’El Periódico, 720.000 euros; Nació Digital, 720.244; El Nacional, 591.000; Público, 490.000; El Punt Avui, 257.000; Time Out, 190.000; El Món, 162.000, i VilaWeb, 129.000. Aquesta peculiar llista, que és evident que no té res a veure amb la realitat dels impactes ni amb la penetració social de cada capçalera, tan sols es pot explicar per la voluntat d’apuntalar mitjans políticament pròxims o per acostar mitjans a les posicions d’Esquerra Republicana.

Volem deixar ben clara la nostra posició: a VilaWeb considerem que el problema no és tan sols la intenció de premiar la premsa de partit i castigar la premsa independent, sinó que considerem que és una inversió publicitària desproporcionada i que s’hauria de reduir de manera molt dràstica i immediata. Per a tothom. És molt complicat d’obtenir prou informació de totes les empreses editores i dels diners institucionals que reben, via subvencions, via publicitat, via encàrrecs institucionals o per qualsevol altra via, però és una evidència que hi ha capçaleres, moltes probablement, que no existirien sense una injecció enorme de diners institucionals, que no és gratuïta en cap cas. I hi ha una dada al respecte que rebla el clau quant a la intenció de la classe política.

Aquesta gràfica publicada per Mèdia.cat analitza com el govern de la Generalitat ha anat reduint amb el pas dels anys la despesa en subvencions per incrementar-la molt en publicitat institucional. Una tendència que encara és més exagerada avui –les dades de la gràfica acaben el 2018 perquè les posteriors no s’han sabut fins aquest divendres.

Per què passa això? Perquè les subvencions estan molt regulades i no es pot fer trampa. En canvi, la publicitat és discrecional i, per tant, el govern, i encara més el partit fent servir els diners del govern, pot decidir de prioritzar els mitjans pròxims o aquells que vol acostar al seu discurs. És així de lamentable.

Ara caldrà veure què faran els nous gestors. Fóra bo, més encara enmig de la pandèmia i la crisi social que vivim, que la despesa publicitària en mitjans es reduís com a mínim a la meitat i que s’atorgués amb criteris objectius i no polítics. Tanmateix, he de dir que no tinc gaire confiança que això passe i que em semblarà nefast si l’únic que acaba passant és que ara Junts afavoreix uns altres mitjans o intenta acostar-los a les seues posicions fent servir també els diners de tots.

Ara bé, crec que cal dir també que no és tan sols una qüestió del govern. Quan fa uns dies vaig escriure en un editorial que el vice-president Puigneró en un país nòrdic hauria dimitit per la ja famosa foto de la paella, vaig fer referència a la voluntat retòrica que l’independentisme sempre ha expressat de ser “la Dinamarca del sud”. I em reafirme avui en això mateix.

La despesa pública és un tresor originat en l’esforç dels ciutadans que no pot ser balafiat però cal dir, a més -i aquesta és la característica essencial de les societats nòrdiques- que la societat civil té obligacions per si mateixa: no tot depèn del govern.

La de criticar al govern és una d’aquestes obligacions, però també la de construir alternatives. La de crear un sistema de mitjans que no necessite els ingressos públics per a ser sostenibles.

Per això, exactament perquè nosaltres sí que creiem que es pot fer un país molt millor, des de la seua fundació el 1995 VilaWeb ha treballat sempre per viure dels ingressos que genera. Els primers nou anys no vam rebre ni un sol euro públic i d’ençà del 2004 hem optat per un model basat en els subscriptors com a peça central del projecte i com a font de finançament principal, cosa que ja és una realitat avui amb més de 21.000 subscriptors, però que volem portar molt més lluny encara per a convertir-nos, sense dependre dels diners de cap institució ni empresa comercial, en el gran mitjà de referència dels Països Catalans que aspirem a ser.

Perquè la Dinamarca del sud només la construirem si tots, i no només el govern, prenem decisions que ens acosten al funcionament d’Europa i ens allunyen del funcionament d’Espanya.

@naciodigital mentint sobre la seva posició en el Rànking de audiència, que desmenteixen els resultats continuats de diversos Baròmetres del CEO.

🔸@naciodigital intentant “vendren’s” q és el digital “més llegit” en català, quan les dades del Barómetre CEO ho desmenteixen.

🔸Un intent de justificar q van ser, el 2020, el 3r ‘digital’ més afavorit x la publicitat institucional de la Gene, amb augment del 21% sobre 2019. https://t.co/OCtL7UNhwl pic.twitter.com/6zUWgOL4cl

— Carlos Vecino (@CarlosVecino4) August 5, 2021

NacióDigital acaba el curs sent el diari més llegit en català

L'auditor de referència comScore certifica més d'un milió de lectors el passat mes de junyhttps://t.co/NQWmOmnm2e

— NacióDigital (@naciodigital) August 3, 2021

Més sobre l’escàndol del finançament de @naciodigital via “Publicitat Institucional’ durant l’època de @perearagones com a Conseller d’Economia.

La a CAPI depèn de la Secretaría de Difusió, integrada en la Conselleria d’Economía (@perearagones) en el Govern del MHP Torra, i el seu President ha estat el Secretari de Difusió Miquel Martín Gamisans, afí a @Esquerra_ERC, de juny/2018 a juny/2021.

http://economia.gencat.cat/ca/departament/publicacions/memories/capi/

L’anterior Govern va bloquejar la publicació de les memòries i ha estat el nou Secretari de Difusió, @jofrellombart —q encara no porta 1 mes en el càrrec— qui les fet publiques.

Difusió depèn ara del Conseller d’Economía Jaume Girò, afí a @JuntsXCat.

https://dircomfidencial.com/marketing/la-generalitat-retrasa-sine-die-la-difusion-de-los-medios-agraciados-con-publicidad-institucional-20210201-0404/

A banda de les consideracions sobre volum total de despesa de la Generalitat en Publicitat Institucional (PI) i el repartiment desproporcionat, q podeu copçar en aquest art. —prou objectiu malgrat ser @VilaWeb un dels perjudicats—, em centraré en l’anàlisi de les dades relatives a la publicitat institucional als “diaris digitals”, a on com diu @Vilaweb el repartiment «és evident que no té res a veure amb la realitat dels impactes ni amb la penetració social de cada capçalera» i «tan sols es pot explicar per la voluntat d’apuntalar mitjans políticament pròxims o per acostar mitjans a les posicions d’Esquerra Republicana.».

Compararé les quantitats assignades x la Secretaría de Difusió (amb ‘assessorament’ de la COPI) als digitals @VilaWeb, @elnacionalcat i @naciodigital amb la posició d’aquestes capçaleres en el llistat de preferències dels ciutadans de Catalunya que proporcionen les diferents onades del Baròmetre d’Opinió del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) els anys 2020 i 2018 (del 2019 no disposo de les quantitats assignades en PI). (Segueix el fil)

🔸Any 2020

🔹Posició al CEO (3 onades):@VilaWeb: 5è, 3r, 6è@elnacionalcat: 8è, 6è, 8è@naciodigital: 13è, 12è, 12è

🔹Quantitats rebudes en PI el 2020:@naciodigital: 697.000 € (4t)@elnacionalcat: 591.000 € (5è)@VilaWeb: 129.000 €
(10è) pic.twitter.com/33ZtPdUUBF

— Carlos Vecino (@CarlosVecino4) August 2, 2021

Carlos Vecino (@CarlosVecino4) 01/04/2022

Comparteix:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Telegram (Opens in new window)
  • Click to share on WhatsApp (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)
Etiquetes d'entrada #Bea Talegón#Carlos Vecino#DESINTOXICACIÓ#FILS TWITTER#NACIÓ DIGITAL#Twitter

Navegació d'entrades

Anterior Anterior
IMATGES. VAGA GENERAL EDUCATIVA EN DEFENSA DEL CATALÀ I L’ESCOLA EN CATALÀ
SegüentContinua
Coneixeu ClapClap.cat? Aquí els hi teniu. Voleu descobrir nou contingut en #català? Fil amb la llista de vídeos que han rebut més claps a ClapClap aquest mes de marçClapClap (@ClapClap_cat)

Tweets by comuni_cats

copyright 2021 Comunicats.cat

Desplaçament a dalt de tot
  • INICI
    • QUI SOM
      • Manifest per a la defensa dels drets civils i polítics
        • Cartografia de la intolerància política
        • CARTOGRAFIA D’INCIDENTS FEIXISTES
    • ARTICLES DE COL·LABORADORS
    • OPINIÓ Comunicats
    • CRÒNIQUES ComuniCATs
    • ARTICLES PROPIS TRADUÏTS
      • DRET D’AUTODETERMINACIÓ
        • CATALUNYA. DRET D’AUTODETERMINACIÓ
        • CATALONIA. RIGHT TO SELF-DETERMINATION
        • CATALOGNA. DIRITTO ALL’AUTODETERMINAZIONE
        • CATALOGNE. DROIT À L’AUTODÉTERMINATION
        • KATALONIEN. RECHT AUF SELBSTBESTIMMUNG
        • CATALUÑA. DERECHO A LA AUTODETERMINACIÓN
      • HISTÒRIA DE CATALUNYA
        • ELS CATALANS CONFORMEN UNA NACIÓ: UNA BREU HISTÒRIA DE CATALUNYA (I), (II), (III)
        • THE CATALANS CONSTITUTE A NATION: A BRIEF HISTORY OF CATALONIA (I), (II), (III)
        • LOS CATALANES CONFORMAN UNA NACIÓN: BREVE HISTORIA DE CATALUÑA (I)(II)(III)
      • The truth about the imam of Ripoll. Público Milford Edge @milfordedge
        • La vérité sur l’imam de Ripoll. Público
    • PUBLICAT
    • TOTES LES CATEGORIES
      • DESINTOXICACIÓ
      • GEOPOLÍTICA
      • CRÒNIQUES Comunicats
      • OPINIÓ Comunicats
      • REPRESALIADES REPÚBLICA CATALANA #MésDe4500Represaliats
      • FILS TWITTER. Recuperem la informació
      • RESISTÈNCIA CIVIL NO VIOLENTA
      • DOCUMENTS/INFORMES/WEBS
      • HISTÒRIA DE CATALUNYA
      • e-REPÚBLICA
  • DESINTOXICACIÓ
    • DESINTOXICACIÓ/FAKE NEWS
    • GEOPOLÍTICA
    • LLUITA A L’EXILI
    • DOCUMENTS/INFORMES/WEBS
    • TWITTER
    • ¿CLOACAS? SÍ, CLARO
    • CATALANOFÒBIA
    • HISTÒRIES REALS
    • DOCUMENTALS
    • OPINIÓ Comunicats
  • LLENGUA CATALANA
    • AUDIOVISUAL CATALÀ
    • AUDIOVISUAL EN CATALÀ. LLISTAT DE CREADORS
    • CALENDARIS SERIES PEL·LÍCULES AUDIOVISUAL CATALÀ
    • ACTIVISME PER LA LLENGUA
    • CATALANOFÒBIA
  • ACTIVISME
    • REPRESALIADES REPÚBLICA CATALANA
    • ACTIVISME PER LA LLENGUA. #MésAudiovisualCatalà
    • ACTIVISME CLIMÀTIC #StopJJOO
    • AUDIOVISUAL EN CATALÀ. LLISTAT CREADORS
    • ANTIFEIXISME
    • GENERACIÓ 1 D’OCTUBRE
    • DRET D’AUTODETERMINACIÓ
      • CATALUNYA. DRET D’AUTODETERMINACIÓ
      • CATALONIA. RIGHT TO SELF-DETERMINATION
      • DERECHO A LA AUTODETERMINACIÓN
      • CATALOGNE. DROIT À L’AUTODÉTERMINATION
      • KATALONIEN. RECHT AUF SELBSTBESTIMMUNG
      • CATALOGNE. AUTODETERMINAZIONE
    • TERTÚLIES REPUBLICANES
    • CRÒNIQUES Comunicats
    • HISTÒRIES REALS
    • FEMINISME
    • SINDICALISME
    • RESISTÈNCIA CIVIL NO VIOLENTA
    • INICIATIVES PER LA REPÚBLICA
      • TERTÚLIES REPUBLICANES
      • Birres per la República @Birresrepublica
      • FEM CONSELL. COORDINADORA
        • @Fem_Consell
      • CARTES PER LA REPÚBLICA
  • ECONOMIA PER LA INDEPENDÈNCIA
    • QUÈ ÉS L’ECONOMIA PER LA INDEPENDÈNCIA? Com pots utilitzar el teu Consum per reforçar la República de Catalunya i afavorir la Independència?
    • COOPERATIVISME
    • BANCA ÈTICA
    • TERRITORI I SOSTENIBILITAT
    • SINDICALISME
  • CAT NORD
    • Presentació Catalunya Nord
    • CONSELL PER LA REPÚBLICA. DELEGACIÓ CATALUNYA NORD
      • Twitter CxR DELEGACIÓ CATALUNYA NORD
  • CAT EXTERIOR
    • Presentació Cat Exterior. SPREADING THE WORDS
    • ARTICLES PROPIS TRADUÏTS
    • PREMSA NACIONAL. DIARIS
      • Vilaweb
      • Nació Digital
      • El Nacional.Cat
      • El Punt Avui
      • Fot-li Pou
      • Via Empresa
      • l’Independant
    • ARTICLES PER IDIOMES
      • CAT-EN
      • EN-CAT
      • CAT-ES
      • ES-CAT
      • CAT-DE
      • DE-CAT
      • DE-ES
      • CAT-IT
      • IT-CAT
      • ENG-FR
      • FR-CAT
      • FR-ES
      • PT-CAT
      • ES-EN
      • IS-CAT
      • IS-ES
      • JP-CAT
    • PREMSA INTERNACIONAL DIARIS
      • CommonSpace
      • Eldiario.es
      • EuObserver
      • Euronews Italia
      • BBC Radio 4
      • Courthouse News
      • CNBC
      • Correio Braziliense
      • CounterPunch
      • Crypto Disrupt
      • Daily Record
      • Equinox
      • BarbaryFigs
    • PREMSA INTERNACIONAL. PAÏSOS
      • ALEMANYA
      • AUSTRÀLIA
      • BÈLGICA
      • BRASIL
      • EEUU
      • ESCÒCIA
      • ESPANYA
      • FRANÇA
      • IRLANDA
      • ISLÀNDIA
      • ISRAEL
      • ITÀLIA
      • LUXEMBURG
      • PORTUGAL
      • REPÚBLICA TXECA
      • REGNE UNIT
      • SARDENYA
      • Suïssa
  • CONSELL PER LA REPÚBLICA
    • LLUITA A L’EXILI
    • Consell per la República Catalana
      • Twitter @ConsellxRep
      • #AccioSocialRepublicana a Twitter
      • Fons Republicà d’Acció Solidària
    • Consell per la República Catalana. Delegació Catalunya Nord
      • Twitter CxR DELEGACIÓ CATALUNYA NORD
Cerca

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca