EL COR DEL DRAC,  POEMES

ARA MARXO. Poema de Paco Santero

Ara marxo

Sóc allà on no vull ser,

sóc el monstre que vull oblidar,

sento la sang a la gola

i el cor batega per sobre el seu compàs.

L’anima deixa el cos a terra,

em trenco

sense que l’esperit vulgui lluitar.

Un crit mut sense paraules,

un silenci eixordador em fa respirar.

És la por a les teves mans fredes

les que m’ajuden a tornar.

-Paco Santero @paco_santero-


 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca