Anselm Clavé

Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d’abril de 1824-25 de febrer de 1874)

Polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral a Catalunya i Espanya, impulsor del moviment associatiu.

Va ser un músic i poeta totalment autodidacta, interpretava les seves composicions pels cafès de Barcelona, va viure en el moment històric del naixement i desenvolupament de la Renaixença que va representar redescoberta i la reivindicació de l’antiga nació catalana el seu redreçament cultural comença llavors.

De ben jove va abraçar la causa republicana i del socialisme utòpic, va militar al partit republicà d’Abdó Terrades i col·laborà als ideals i intents icarians de Narcís Monturiol amb els qui va participar en la creació del primer diari socialista i a les bullangues de 1840-1843 per les quals va ser empresonat a la ciutadella.

En sortir de la presó va tornar a cantar pels locals amb el grup “La Aurora”, el qual dirigia. En ser un grup nombrós i haver de cantar plegats la va transformar en la coral “La Fraternidad”, societat d’auxilis mutus i primera coral de la península, l’any 1850.

Amb la seva creació va voler acostar la música i cultura a les classes treballadores que no tenien mitjans, ni possibilitats d’accedir-hi d’acord amb la seva ideologia progressista i filantròpica. Va crear els balls fraternals, on hi havia una barreja de classes socials, no habitual a l’època. La música la posava “La Fraternidad”. En poc temps el model de la coral es va escampar pels pobles i ciutats de Catalunya.

El cant coral va ser l’activitat de la classe popular i la seva vàlvula d’escapament. Des de 1853 fins al 1856 es van establir al Passeig de Gràcia, als Jardins de la Nimfa i als Camps Elisis, fins que en Clavé va ser deportat.

En tornar de la deportació a Balears va reprendre l’activitat i va canviar el nom de “La Fraternidad” a “Societat Coral Euterpe”. Més endavant va fundar la “Asociación Euterpense”, des de la que proveïa de música i assessorament a altres corals i així també les tenia controlades. Va portar la música de Wagner “La marxa de Tannhäuser” per primer cop a Barcelona, l’any 1862, interpretada per les seves corals.

Entre 1860 i 1864 l’associació va tenir el seu punt culminant i van organitzar grans festivals.

El 1864 el moment de màxima esplendor va comptar amb 2.000 cantaires, 300 músics i 57 cors participants.

El 1867 va ser empresonat i alliberat un any més tard. Des d’aquest moment i fins a la dissolució de la primera República, l’any 1874, va ocupar diversos càrrecs públics als governs republicans.

La pervivència de l’associació i el seu ideari ha perdurat fins avui en dia amb alts i baixos. Després de la mort de Clavé, va començar un període de crisi que va culminar amb l’escissió en dos del moviment l’any 1887: Associació Euterpense, on hi havia la filla i el director Josep Rodoreda i la Asociación de los Coros de Clavé que va aplegar la majoria dels cors tot i que no va poder fer-se amb els drets històrics. El 1895 Enric Morera va ser el director de l’Associació Euterpense i tot i això no va ajudar a redreçar la situació, el van cessar i llavors s’endugué els cantaires més joves.

En aquests anys fins al 1936 les activitats més remarcables van ser les anomenades expedicions Mallorca 1892, València 1893, Bilbao i Madrid 1895, París 1900 i Brussel·les 1909.

Just a l’inici de la guerra es van unificar totes les associacions en la Federació Euterpense de Cors i Orfeons de Clavé.

Els darrers anys és significativa la creació de la Federació de Catalunya Nord 2005 que aplega 20 corals i 700 cantaires.

Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d’abril de 1824 – 24 de febrer de 1874. Les flors de maig. Cor jove i Orfeó català. Esteve Narbona, director