Jaume Duch, un peó al servei d’Espanya per a aturar l’independentisme a l’Eurocambra

El portaveu i director general de comunicació del parlament europeu utilitza la seva posició per combatre el procés català

https://www.vilaweb.cat/noticies/jaume-duch-un-peo-al-servei-despanya-per-a-aturar-lindependentisme-a-leurocambra

Fa una dècada que la figura de portaveu del parlament europeu és en mans d’un català, Jaume Duch (Barcelona, 1962). I del febrer del 2017 també és el director general de comunicació de l’eurocambra. És a dir, que ha tingut el control i la direcció de la comunicació institucional d’una de les institucions comunitàries principals durant els anys d’eclosió de l’independentisme a Catalunya i els de tensió màxima. Però Duch, tot i haver presumit alguna vegada de ser un portaveu neutral, cosa que ja forma part de la naturalesa del càrrec, ha aprofitat la seva posició privilegiada, de notorietat i d’home de referència d’una institució com el parlament europeu per maniobrar en favor de les seves preferències polítiques sobre l’independentisme o sobre la demanda d’un referèndum a Catalunya. I aquests interessos són els mateixos que els del govern espanyol i que els dels partits espanyols principals. Per reconèixer-li els favors prestats últimament, Duch va rebre el mes passat l’Orde d’Isabel la Catòlica, que concedeix Felipe VI.

El darrer afer polèmic que ha esquitxat Duch ha estat la transcripció i traducció interessada que va fer el servei de traducció a l’espanyol de l’eurocambra (del qual depèn directament) d’un debat que hi va haver al comitè de peticions arran d’una denúncia contra la immersió lingüística a Catalunya. L’eurodiputat d’ERC Josep M. Terricabras es va enfilar fins al capdamunt quan va veure que la nota de premsa sobre el debat passava per malla els arguments en favor de la immersió que s’hi havien exposat.

Aquest no ha estat l’únic incident d’un portaveu a qui li agrada fer gala de neutralitat política però que ha esdevingut un dels homes clau de l’ofensiva diplomàtica espanyola contra l’independentisme a les institucions europees. No és amb l’acció del maldestre González Pons o amb els estirabots de representants del cos consular espanyol a la UE o en diversos països on Espanya ha reeixit en aquest combat. És en la col·locació i en el control de càrrecs de perfil tecnòcrata i institucional tant en el parlament europeu com en la Comissió Europea, de personatges amb capacitat de decisió i influència en les accions i en els posicionaments d’aquestes institucions. Ho hem vist en el cas de la cúpula sota sospita de corrupció de la Comissió, amb la valenciana Clara Martínez Alberola en un paper destacat. I ho veiem en el cas de Jaume Duch, portaveu de l’eurocambra presidida ara per un dels principals aliats internacionals de Rajoy, l’italià Antonio Tajani, un altre assot europeu contra l’independentisme català.

Tajani aviat no tindrà prou lloc a casa per a desar tots els premis que li ha anat atorgant Espanya aquests darrers mesos. Del primer moment, Tajani va fustigar l’independentisme, criticant-lo sempre que n’ha tingut l’oportunitat, avalant la repressió espanyola a Catalunya i boicotant-ne els intents d’explicar-se al parlament europeu. El 9 de maig vinent el rei espanyol Felipe VI li lliurarà el Premio Europeo Carlos V a proposta del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol; aquest mes d’abril ha estat guardonat amb el Premio Nueva Economía, que va rebre de la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría; i el dia de Sant Jordi l’entitat unionista Societat Civil Catalana li va atorgar, juntament amb Manuel Valls, el Premi al Seny, en un acte presidit també per Sáenz de Santamaría.

I Duch? Ell també té premi, i dels lluents: l’Orde d’Isabel la Catòlica premia ‘aquells comportaments extraordinaris de caràcter civil, realitzats per espanyols i estrangers, que redunden en benefici de la nació o que contribueixen, de manera rellevant, a afavorir les relacions d’amistat i cooperació de la nació espanyola amb la resta de la comunitat internacional’. Aquesta és la definició més actualitzada, del 1998, d’una condecoració d’origen colonial que es va empescar Ferran VII per ‘recompensar la lleialtat a Espanya (…) en aquells serveis excepcionals fets en favor de la prosperitat dels territoris americans i ultramarins’.

De serveis excepcionals, Duch n’ha fet. Quan tot just li acabaven de donar el guardó feia unes declaracions que no tenien pas res de neutrals felicitant-se pel fet que un debat organitzat al parlament europeu l’octubre proppassat sobre la independència de Catalunya ajudés a ‘aturar l’intent d’europeitzar el procés’. Un debat entre els grups a l’eurocambra organitzat de tal manera que els eurodiputats partidaris de la independència no tinguessin opció d’intervenir-hi.

L’independentisme sempre ha estat una cosa que era incòmoda i que era preferible d’evitar en un començament i que calia combatre quan es va fer evident que tenia prou força social a Catalunya per a acabar-se imposant. Feia menys d’una setmana de la seva demostració de força més espectacular, la Via Catalana, i Duch era entrevistat a Catalunya Ràdio. Doncs bé, el portaveu del parlament europeu va decidir que contribuiria al discurs de l’amenaça de la sortida de la UE que aquells dies pregonaven els dirigents dels partits espanyols majoritaris.

Les seves opinions personals es poden posar en context a la vista del seu passat polític. Ell va ser un dels líders de les joventuts de la UCD a Catalunya a final dels anys setanta, va ser candidat pel partit d’Adolfo Suarez en les primeres eleccions autonòmiques, quan encara es feia dir Jaime i va arribar al parlament europeu treballant com a assistent d’una diputada d’Unió, Concepció Ferrer. Ací en teniu més informació: Jaume Duch, un portaveu que amenaça, amb un passat clarificador.

‘El tema no és a l’agenda de les institucions europees perquè ningú no pensa que un govern d’una part d’un territori europeu prengui decisions que trenquin la legalitat nacional i, per tant, de la UE’, deia Duch en una entrevista a La Vanguardia uns mesos abans de l’1-O. Passada la tardor republicana, aquell ‘govern d’una part d’un territori’ ha estat destituït de manera il·legítima amb un ús abusiu de la constitució espanyola. Aquest trencament de la legalitat que ha estat aquesta aplicació concreta del 155, el neutral portaveu de l’eurocambra no l’ha qüestionada. Un portaveu que ja porta, orgullós, la distinció d’Isabel la Catòlica.