Aamer Anwar: 10 coses que em van canviar la vida. The National
Entrevista a Aamer Anwar publicada a Sunday National.
Traduït per AnnA (@annuskaodena)
1. La revista The Beano
Jo no era el millor de la classe, era dels últims de la classe. D’alguna manera, un dels meus professors em va aficionar als còmics. Jo llegia The Beano de cap a peus. La meva mare es desesperava, però això em va introduir l’amor per la lectura. Amb la paga setmanal arrossegava la meva mare fins a les botigues per comprar còmics. Jo somiava a viure en un món diferent. The Beano tractava sobre grups d’amics, que era quelcom que jo no tenia: jo era tímid i solitari, però podia llegir la historieta “Bash Street Kids” i veure com aquests companys d’escola feien entremaliadures.
També m’agradaven les històries de superherois de Marvel i DC, especialment Superman.
Vaig créixer a Liverpool, un lloc molt difícil on créixer. Havia de bregar amb el racisme cada dia, així que havies de buscar una via d’escapament.
Quan tenia sis anys, recordo haver pujat per la canonada de desguàs a l’escola fins a la teulada i cridar “puc volar” a tots els nens que hi havia sota. Després vaig saltar i vaig aterrar a la plataforma. Encara tinc el nyanyo al cap.
El primer llibre que em va agradar va ser Les Cròniques de Nàrnia: El lleó, la bruixa i l’armari. Recordo estar assegut dins l’armari moltes vegades pensant: “desitjaria que això s’obrís”.
2. En el nom del pare
Ser portat a judici per desacatament al tribunal em va arruïnar la vida. Va ser per parlar pel meu client Mohammed Atif Siddique després de ser condemnat erròniament per delictes de terrorisme. Em vaig negar a disculpar-me pel meu discurs i em van dir que podia anar a la presó o perdre la meva feina, però aquest jove va ser injustament empresonat i jo vaig prometre a la seva família que lluitaria.
En el nom del pare és una pel·lícula irlandesa-britànica que sempre recomano als joves advocats. Protagonitzada per Emma Thompson en el paper de l’advocada Gareth Peirce, defensant un jove que va ser condemnat per un delicte que no va cometre.
Gareth em va ajudar en el meu cas de desacatament al tribunal. Ella em va aconsellar i em va ajudar a preparar com guanyar-ho. Literalment va posar de genolls a l’estat britànic en representar els Quatre de Guildford, i ha fet molt i molt més. Ella és menuda, però tenia una gran força i no necessitava cridar per aconseguir res. La seva estratègia va ser el seu gran coneixement i preparació, inestimables per a un advocat.
La gent tracta de fer veure que el cas de desacatament al tribunal es tractava només de mi.
No, es tractava dels meus clients. Ells van ser els que van lluitar, es van negar a ser apartats, i quan vam tornar als tribunals i Atif Siddique va ser absolt, vaig tornar a llegir el mateix discurs.
3. La rebel·lió dels animals, George Orwell
Vaig tenir un professor d’anglès que era un exsoldat britànic a Palestina i em va introduir al llibre La rebel·lió dels animals de George Orwell. Va ser la primera cosa política que vaig llegir, i em vaig interessar cada vegada més per la política. Aquest llibre és una bona base per comprendre els moviments polítics i la manera com funcionen, i la manera de pensar que ells tenen raó i la resta no. No hi ha un terme mig.
George Orwell mostra que en el món real és fàcil veure com la gent pot mostrar-se justa, gairebé divina, fins que la seva veritable naturalesa queda al descobert. El meu fill en té una còpia i és genial veure’l gaudir de la mateixa manera com jo ho vaig fer.
4. Sholay
Els meus pares provenen de famílies benestants del Pakistan, però van arribar al Regne Unit després d’un matrimoni per amor i va ser un xoc. La meva mare era secretària i el meu pare treballava conduint autobusos.
Quan jo tenia deu anys, el meu pare va arribar a casa un dia i jo mirava la televisió en blanc i negre amb l’etiqueta d’una ampolla de Lucozade davant dels meus ulls. Ell va preguntar què feia i jo vaig contestar que mirava televisió en color.
Ningú al nostre carrer tenia televisió en color, però això el va entristir molt perquè no volia que ens faltés res. El pare feia jornades dobles i va estalviar i un dia, un dissabte, tota la família sencera vam baixar a Londres i vam comprar una televisió Grundig, equivalent al salari d’un mes.
Vam comprar un VHS massís amb botons com un teclat de piano i quatre o cinc pel·lícules índies, ens ho vam emportar a casa i vam estar desperts mirant pel·lícules fins a les cinc de la matinada. La pel·lícula Sholay es basa en Els set magnífics i va ser protagonitzada per Amitabh Bachchan (foto), un heroi de Bollywood. Ell i el seu amic són uns fanfarrons que arriben a un poble, s’enamoren de noies locals i han de lluitar per elles. Jo volia ser aquest antiheroi, Amitabh Bachchan era l’home que tots volíem ser.
5. Vaig ser assaltat per la policia
Aquest va ser un punt d’inflexió significatiu.
Jo estava involucrat en la política estudiantil i un dia penjàvem cartells quan algú va cridar que venia la policia. Vam córrer i vaig sentir passos darrere meu, algú em va agafar i jo vaig cridar: “M’he aturat”. Algú em va empènyer a terra.
Després vaig sentir com m’aixecaven el cap i l’esclafaven contra el paviment, i les meves dents fent-se miques. Llavors vaig perdre el coneixement.
Quan vaig tornar en si vaig plorar, estava esgarrifat. Jo havia crescut a una milla de Toxteth on havíem sentit les històries de joves negres morint als furgons policials.
L’oficial de policia em va dir que em portaven a comissaria on vaig pensar que em rematarien.
Vaig preguntar per què i em va dir “això és el que succeeix als nois negres bocamolls”.
Llavors em va donar puntades de peu a la cara i a l’estómac, i vaig pensar: “aquesta nit moriré i no penso morir sense cridar”.
Vaig cridar per la meva vida, vaig cridar demanant ajuda. Un professor d’alemany en formació em va sentir cridar i el carrer es va omplir d’estudiants.
Després d’això em vaig emprenyar molt. Podria haver acabat fàcilment a la presó.
Jo hauria volgut ser periodista, però després del judici li vaig dir al meu pare que volia ser advocat.
6. L’autobiografia de Malcolm X
Vaig comprar aquest llibre quan vaig anar a treballar a Chicago durant tres mesos. Un noi d’una llibreria me’l va recomanar i, tot i que havia sentit parlar de Malcolm X, realment no sabia res d’ell.
Aquest llibre em va impactar. El seu pare va ser assassinat, la seva mare va ser retinguda en una institució de salut mental i a ell li van dir, essent un nen negre, que no tenia cap sentit perseguir el seu somni.
La seva vida va anar en davallada i es va tornar violent. El seu raonament: acabar amb les cadenes del racisme per qualsevol mitjà. Jo ara sóc un advocat pacifista, però en aquella època estava molt enfadat i em vaig tornar molt radical.
7. Wham
Recordo haver-me emportat una foto d’Andrew Ridgeley a la perruqueria i demanar un tallat de cabells com el seu. Wham eren joves amb glamur, la manera com vestien i com duien els cabells.
Encara que em vaig aficionar a la música àcid-house i dance, sempre m’ha agradat la música carrinclona. La meva cançó de karaoke sempre era “Let’s Go Outside” de George Michael.
També recordo anar a un concert de Michael Jackson a Liverpool, que va ser increïble. La seva música sempre ha format part de les meves llistes de reproducció.
Malauradament, mai he sabut ballar. La família sempre fa mofa del meu pare ballant i tot el que jo sé fer és saltar amunt i avall sense moure’m del lloc. I encara ho faig a Sub Club (discoteca a Glasgow), de tant en tant.
8. Taverna Curlers a Glasgow
Se suposava que jo havia d’entrar a la Reial Força Aèria (Royal Air Force, RAF) i vaig venir a Glasgow per estudiar enginyeria. A Liverpool havien patit els disturbis de Toxteth, l’any 1981, delmats pels conservadors, i Glasgow també es trobava en un mal moment.
La primera nit vaig sortir a veure el West End, però em vaig equivocar de direcció i vaig acabar caminant per la zona de Maryhill on em van llançar pedres.
Quan vaig tornar als pavellons, estava plorant i volia tornar a casa, però hi havia un amic de Liverpool, que em va preguntar per on havia passat, i després em va portar a la Taverna Curlers.
Estava fascinat. No havia estat mai en un pub. Aquell dia no vaig beure, però això només va durar uns mesos.
9. Strings of Life
La música a les discoteques sempre havia estat material de llistes d’èxits fins que va aparèixer Sub Club. Aquest és realment el lloc que em va enganxar a la música dance i em va fer conèixer amistats per tota la vida. Va trencar els meus prejudicis: vaig arribar a Glasgow essent un intolerant i un homòfob, però va ser allà on vaig fer amistat amb persones de la comunitat gai.
Era un lloc que va trencar amb les barreres de classe, religió, sexualitat i raça i va ser una de les millors discoteques del món. Encara ho és.
Strings of Life de Derrick May em va fer posar la pell de gallina. Encara la poso a tot volum al cotxe, els nens es tornen bojos i em diuen: “què és això?”
10. Justícia per Surjit Singh Chhokar
Recordo la humiliació, la ira i el disgust que vaig sentir quan hi va haver dos judicis que van fracassar amb la condemna per l’assassinat de Surjit Singh Chhokar, i dues investigacions van quedar encobertes. Llavors, el SNP (Partit Nacional Escocès) va aprovar la Llei de Double Jeopardy (doble risc) que ens va permetre reobrir el cas. Va ser un canvi revolucionari que va significar “posar els drets de les víctimes al cor de la justícia penal”. I vam guanyar.
Sabia que les coses havien canviat per a millor, que les persones autèntiques estaven decidides a eliminar el racisme institucional.
Aquest va ser el cas que m’havia trencat el cor, que sempre va estar present, que sempre vaig haver de discutir. Vam lluitar amb dents i ungles. La família Chhokar em va ensenyar moltíssim. Quan les coses es posen difícils, sempre recordo al senyor Chhokar, un lluitador, que fins al seu darrer alè va dir: “Tinc esperança per a la justícia”.
Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.
Font: The National @ScotNational / Sunday National @SunScotNational
http://thenational.scot/news/16897121.aamer-anwar-10-things-that-changed-my-life/
Autora: Kirsteen Paterson @kapaterson
Data de publicació: 23 de setembre de 2018