A Espanya, la venjança dels independentistes catalans contra Mariano Rajoy. Le Monde
Els diputats independentistes van votar per la moció de censura que va provocar la caiguda de l’anterior President del govern conservador.
Article traduït par AnnA (@annuskaodena)
A Espanya, la caiguda de Mariano Rajoy va coincidir amb el final del control de Catalunya, vigent des de la declaració d’independència unilateral del 27 d’octubre de 2017. L’aixecament de l’article 155 de la Constitució espanyola es va produir el dissabte 2 de juny, després de la presa de possessió del nou govern català.
El seu líder, Quim Torra, que va jurar el càrrec el dissabte a Barcelona, va demanar diàleg amb el nou President espanyol socialista, Pedro Sánchez, que va jurar el càrrec per governar Espanya a Madrid. “President Pedro Sánchez, parlem, fem-nos càrrec del problema, prenem riscos, vostè i jo”, va dir el senyor Torra.
El president català de la comunitat autònoma havia reconsiderat, dimarts, la composició del seu govern per excloure els consellers a l’exili o en presó preventiva, malgrat l’enuig de la influent associació independentista ANC, que el va acusar de doblegar-se a Madrid.
Com a resultat, una de les últimes mesures del govern de Mariano Rajoy va ser autoritzar la publicació del decret de nomenament al Butlletí Oficial català, el que permet l’aixecament automàtic de l’article 155.
Per fer caure a Mariano Rajoy, els vots dels independentistes catalans eren indispensables. Pedro Sánchez va assegurar que no va negociar res amb ells per aconseguir-los. Però els independentistes, que havien fet de Mariano Rajoy la seva bèstia negra, no van dubtar gaire estona. “Aquesta no és una moció a favor del Partit Socialista [PSOE], sinó en contra del Partit Popular”, va insistir ERC.
“Diàleg urgent”
Quim Torra, va acollir amb satisfacció la caiguda del “govern que, fa vuit mesos, va enviar la policia a pegar als ciutadans indefensos que van votar”. Malgrat tot, va insistir que “el PSOE ha estat còmplice de la repressió. (…) Serem molt exigents amb Pedro Sánchez”, va afegir, demanant un “diàleg urgent”.
El diputat d’ERC, Joan Tardà, ha avançat que la primera sol·licitud de l’executiu català serà “l’acostament dels presos a Catalunya”. El dirigent socialista català, Miquel Iceta, proper a Pedro Sánchez, va respondre que “la decisió haurà de ser presa pels jutges i la direcció de les institucions penitenciàries”.
Tot i que s’ha mostrat com un fervent defensor de la unitat d’Espanya i un fidel aliat de Mariano Rajoy durant el control de les institucions catalanes, i que recentment ha qualificat el President català Quim Torra de “racista”, i de “Le Pen de la política espanyola”, la sensibilitat política de Pedro Sánchez, l’apropa als defensors d’un nou encaix de Catalunya dins d’Espanya.
“Crec que Espanya és una nació on hi ha territoris que també se senten com una nació”, va explicar durant la moció de censura contra Mariano Rajoy. Va prometre treballar per “normalitzar” les relacions entre Madrid i el nou govern català i reprendre el diàleg.
Article traduït par AnnA (@annuskaodena) selon ma meilleure connaissance du français.
Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement del francès.
Font: Le Monde @lemondefr
Autora: Sandrine Morel, corresponsal a Madrid @sandrinemorel
Data de publicació: 2 de juny 2018
Font de la imatge: POOL/REUTERS