ENTREVISTA. En una visita a Còrsega, la presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Elisenda Paluzie, acusa Espanya de “deriva autoritària”.
Article traduït par AnnA (@annuskaodena)
Des de l’inici de la crisi a Catalunya, l’associació que ella dirigeix ha activat els carrers. Al capdavant de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), el moviment popular independentista que ha originat les grans manifestacions contra el govern espanyol agrupant centenars de milers de persones, Elisenda Paluzie va estar a Còrsega dimecres per moderar una trobada a Bastia.
Enmig de la crisi entre Barcelona i Madrid, la comissió de suport “Còrsega-Catalunya” va convidar la independentista per intentar construir una cadena de solidaritat a tota Europa.
-Le Point: Quin sentit té la seva visita a Còrsega?
Elisenda Paluzie: Viatjo molt per Europa per sensibilitzar l’opinió pública sobre el que està succeint a Catalunya. Si la visió de la gent canvia, tindrà un impacte en els diferents governs per pressionar a l’estat espanyol. Sé que a Còrsega tenim suport de pes.
-Des del referèndum sobre la independència de l’1 d’octubre de 2017, Catalunya s’ha vist immersa en un món desconegut. Com traureu el cap de l’aigua?
Un conflicte polític s’ha de resoldre mitjançant una negociació política, però aquesta no és la manera en què l’Estat espanyol pretén fer front a la situació a Catalunya. Van destituir el govern català forçant la legislació i van convocar eleccions al desembre, esperant guanyar, organitzant una campanya enganyosa sobre el catastrofisme econòmic. Malgrat això, en l’últim trimestre de 2017, el PIB català va créixer més de pressa que la mitjana espanyola i europea.
-Res no ha canviat des de les eleccions de desembre que van donar als independentistes catalans la majoria d’escons?
No. El govern espanyol ha preferit regular aquesta situació mitjançant una deriva autoritària amb una justícia que debilita els drets fonamentals i practicant abusivament la detenció preventiva. De moment, Catalunya està sota tutela. Hem perdut la nostra autonomia.
Madrid dirigeix de manera il·legal mitjançant acusacions falses de rebel·lió contra els dirigents independentistes catalans. Però l’únic que van fer va ser organitzar un referèndum sobre l’autodeterminació…
Els líders catalans són tractats com a terroristes.
-La declaració d’independència proclamada per Carles Puigdemont el passat 10 d’octubre no va precipitar aquesta situació de bloqueig?
Vull recordar que els independentistes van guanyar les eleccions regionals posteriors. Després de la resistència dels catalans a la violència policial durant el referèndum, no declarar-la hauria estat una gran decepció per als independentistes. Va ser el següent pas lògic.
-Va ser escollida el 24 de març al capdavant de l’ANC per succeir el líder independentista Jordi Sànchez, ara a la presó. En quin estat d’ànim ha pres aquestes funcions?
Avui en dia, posicionar-se políticament en el moviment independentista català comporta riscos. Als ulls de l’Estat espanyol, l’independentisme a Catalunya s’ha convertit en un delicte. Per poder empresonar als nostres líders, els jutges es van inventar un delicte que no van cometre: la rebel·lió. Dins el Codi Penal espanyol, això suposa que hi ha una revolta violenta contra les institucions estatals. Això no ha succeït pas així. Van ser les forces de seguretat espanyoles les que van fer ús de la violència per retirar les urnes dels col·legis electorals. Però el jutge considera que aquesta situació va ser provocada per l’organització del referèndum…
-El 14 de maig, el nou president català, Quim Torra, va nomenar els seus consellers actualment a la presó. Madrid ho va considerar una provocació i ha demanat formar un govern “viable” que “sigui capaç de dialogar”…
Aquests diputats tenen els seus drets polítics intactes. No són condemnats i han estat candidats a les eleccions. No hi ha cap base jurídica per evitar que el president Torra els nomeni. Es tractava de restablir el govern legítim, destituït il·legalment. Si Madrid vol apaivagar les coses, n’hi ha prou que el Fiscal General retiri les acusacions de rebel·lió contra els governants catalans. Però són tractats com a terroristes. Avui, els jutges belgues, alemanys i escocesos reconeixen que el que va passar a l’octubre a Catalunya no és un esdeveniment violent, sinó un referèndum. Aquestes decisions pesaran molt quan s’iniciï el judici a Espanya contra els consellers de Puigdemont, el pròxim mes de setembre.
-Quim Torra, que prové de l’ANC, realment no té bona premsa. El diari espanyol “El Mundo” el presenta com el “ventríloc” de Puigdemont…
Puigdemont és el president legítim del moviment independentista i té els seus drets polítics intactes. No va poder ser elegit, el govern espanyol va utilitzar la justícia per evitar-ho. Quim Torra ha acceptat ser el president temporal fins que Puigdemont pugui ser elegit. No és cap titella.
-Tornem a Còrsega. A part de la presència de les majories nacionalistes al capdavant de les dues regions, quines són les similituds entre Còrsega i Catalunya?
Els processos són bastant diferents, tot i que, com els catalans, els corsos tenen una llengua, una història i han estat independents en el passat. A Còrsega, la independència no és en discussió sobre la taula ara com ara. El context recorda la situació catalana dels anys vuitanta amb la majoria autonomista de l’època. Si s’haguessin respectat els drets de Catalunya, per exemple durant el procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia el 2006, l’agenda política no hauria canviat potser? A Còrsega, hi ha una negociació amb l’Estat francès, especialment al voltant de la llengua i les noves competències per avançar cap a una gestió autònoma. França té tot l’interès per respectar aquesta voluntat popular.
-Això vol dir que l’actitud de l’estat espanyol cap a Catalunya ha enfortit la reivindicació independentista?
Absolutament. Durant la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’any 2006, diverses propostes van topar amb la negativa de Madrid, que va iniciar un procés de recentralització. Des de llavors, el catalanisme s’ha tornat predominantment independentista.
-Segons vostè, quines solucions polítiques poden compartir Còrsega i Catalunya?
El que nosaltres reivindiquem es basa en el dret dels pobles a l’autodeterminació, que Europa té tot l’interès a fer complir. Haurà d’adonar-se que el que està passant a Espanya és una violació dels drets fonamentals, que va en contra dels principis fundacionals de la Unió Europea. És a dir, el final de la persecució de les minories, el diàleg polític i l’amistat entre els pobles.
Article traduït par AnnA (@annuskaodena) selon ma meilleure connaissance du français.
Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement del francès.
Font: Le Point
Autor: Entrevista de Julian Mattei
Data de publicació: 24 de maig 2018
Font de la imatge: © ROSER VILALLONGA / BCN / PRO