EDITORIAL. En poques setmanes seran jutjats els líders independentistes empresonats al llarg de més d’un any. Mentrestant, l’olor s’ha tornat més rància.
Article traduït per Albert @dites_dites
Els espanyols han celebrat aquests dies els 40 anys de la seva Constitució. Quaranta anys de consolidació de la democràcia, de la modernització integral i de la plena integració del seu país a Europa i al món … Amb tot, la festa ha estat espatllada per una forta olor a ranci. Desapareguda al llarg d’aquestes quatre dècades, ara, de sobte, retorna l’extrema dreta, nodrida sobretot per una crisi catalana que està lluny de resoldre’s. Les setmanes i els mesos propers seran especialment difícils per a Espanya. I els auguris no són bons.
Així, la irrupció del partit Vox fa una setmana, durant les eleccions d’Andalusia. Al voltant de nostàlgics de la dictadura del general Franco, s’han aglutinat els enuigs dels qui quedaven fora del corrent dominant de la globalització, un fenomen que ha esdevingut avui gairebé banal a tot arreu d’Europa. Però caldria ser cec per no veure, en aquest ressorgiment del “patriotisme desacomplexat” a Espanya, el resultat del llarg deteriorament de la crisi de la independència catalana i, sobretot, de la mala resposta que hi ha donat la classe política i el govern espanyols.
Sobre aquesta qüestió: “Vox, la irrupció de l’extrema dreta espanyola”
https://www.letemps.ch/monde/vox-lirruption-lextreme-droite-espagnole
Tothom estava esperant una trobada cara a cara entre Madrid i Barcelona. Però el xup-xup era en realitat a altres llocs. En aquestes regions, que, com Andalusia, consideren que el joc dels secessionistes catalans ha durat prou i que ara és el moment de “restablir l’ordre” al país, fins i tot transformar Espanya en una caricatura autoritària i centralitzada d’estat.
Les autoritats espanyoles no poden defugir les seves responsabilitats: en fer anar la porra a Catalunya contra una multitud pacífica, acusant els sobiranistes catalans de “sedició” i convertint-los en colpistes, el govern de Madrid ha abusat dels reflexos (ultra)nacionalistes d’una altra època, tant per càlcul polític com per convicció.
En fer-ho, ha obert les portes per les quals s’hi escolen els extremistes.
Llegir també: “Fins a 25 anys de presó sol·licitats contra els polítics separatistes catalans”
https://www.letemps.ch/monde/jusqua-25-ans-prison-requis-contre-politiciens-catalans-separatistes
Avui en dia, escudant-se en la posició de víctimes, els detinguts catalans (incloent-hi a en Jordi Cuixart, amb qui Le Temps es va reunir a la presó [https://www.letemps.ch/monde/lledoners-cabinet-lombre-independantistes]) ho tenen bé per fer passar en silenci la seva boja fugida endavant independentista. Tot i la ingenuïtat fingida que mostren, no han contribuït poc, ells també, a les perilloses tensions actuals. Però els independentistes catalans ho saben bé: els judicis que arrencaran contra ells en poques setmanes no poden ser guanyats per “Madrid” de manera simple, si més no en termes d’imatge. La “qüestió catalana” és aquí per quedar-s’hi.
Al cor d’aquesta tempesta, que en gran part ha heretat, el primer ministre, Pedro Sánchez, navega a la vista.
L’arribada de Vox, si es confirma a escala nacional, no només farà créixer la fragmentació, sinó també la polarització, de les forces polítiques. El socialista fa la pinta d’aferrar-s’hi. Però podria resultar arrossegat en qualsevol moment, com un bri de palla, sense haver resolt res.
Article traduït par Albert @dites_dites selon ma meilleure connaissance du français.
Article traduït per Albert @dites_dites segons el meu millor coneixement del francès.
Font: Le Temps @letemps
https://www.letemps.ch/opinions/catalogne-proces-lespagne-ne-gagner
Data de publicació: 16 de decembre 2018