Avui no us parlaré del Principat, tot i que no sortirem dels Països Catalans. I és que tal dia com avui, un 9 de gener de 1708, queia la ciutat d’Alcoi davant les tropes de Felip V.
Des de l’estiu anterior Alcoi va intentar negociar una rendició digna, però Felip V va publicar el 29 de juny un decret exigint un càstig exemplar per als territoris conquerits.
Alcoi va decidir aleshores lluitar, però el primer de gener la ciutat ja es trobava aïllada i incomunicada. Els alcoians resistien heroicament mentre cada cop arribaven més reforços per als borbònics.
Davant l’amenaça de tallar el coll a tots els alcoians, les autoritats van decidir de rendir la ciutat vuit dies després de durs combats. La rendició, però, no es va traduir en cap gest de benevolència del rei Borbó espanyol.
Ben al contrari, les tropes castellanes van estendre el terror per la ciutat. A més de les execucions, van confiscar tot el blat, van imposar una multa enorme a la ciutat i se’n van endur tots els objectes de valor de l’església a canvi de no arrasar tots els edificis d’Alcoi
6) Un mes més tard el català ja era una llengua proscrita a Alcoi en qualsevol document oficial. El País Valencià tornava a patir la crueltat d’uns borbons que ja miraven cap el Principat.
