Comunicats

Comunicació Alternativa Territorial

CAT EXTERIOR PREMSA INTERNACIONAL

“12 líders catalans s’enfronten a un judici per sedició i rebel·lió contra Espanya,” per Meg Bernhard – Los Angeles Times

Los Angeles Times_capçalera

Ha passat més d’un any des que Espanya va esclafar un moviment independentista a la regió semiautònoma de Catalunya.

Ara 12 persones seran jutjades per haver organitzat el referèndum d’independència que va desencadenar la repressió.

El govern espanyol inculpa els acusats de sedició i rebel·lió, acusacions que en conjunt podrien donar lloc a sentències de fins a 25 anys de presó – i que pretenen enviar una advertència severa a qualsevol altra persona que somiï abandonar Espanya.

Però en lloc d’apagar els anhels d’independència, la fiscalia ha donat energia a un moviment més ampli d’autodeterminació i ha convertit els acusats -nou dels quals es troben en presó preventiva- en herois.

Milers de catalans s’han manifestat durant l’últim any per l’alliberament dels polítics, reunits al voltant del crit “Free political prisoners!”

El president de Catalunya, Quim Torra, va dir en una entrevista a casa seva aquest mes que els acusats no feien més que complir la voluntat del poble de celebrar el referèndum de secessió.

“Ens sentim tan culpables com ells, i ens sentim tan innocents com ells”, va dir. “Per aquesta raó, estem lluitant per la seva innocència.”

El referèndum, celebrat l’1 d’octubre de 2017, contra les ordres del govern espanyol, que el va considerar inconstitucional, va atreure tan sols al 40% dels votants.

Però el 90% d’ells va votar a favor de la secessió, i tres setmanes després, Carles Puigdemont, el llavors president de la regió, va declarar la independència.

Això va precipitar la crisi constitucional més profunda a Espanya des que el país va esdevenir una democràcia fa 40 anys.

El govern espanyol va suspendre al parlament català, va prendre el control de la regió, va començar a arrestar els polítics i va convocar eleccions anticipades per escollir nous líders.

Els resultats van deixar clar que Catalunya està molt polaritzada pel que fa a la independència. Els partits separatistes junts van guanyar un gran nombre d’escons al parlament, però un partit antiindependentista, Ciutadans, [or Citizens], va guanyar més escons que qualsevol altre partit sol.

El juny, després de mesos d’incertesa sobre el lideratge a la regió, Torra, un polític poc conegut del partit de Puigdemont, va jurar com a president i va prometre continuar la lluita per la independència.

Membres del Parlament regional català i diputats independentistes, mostrant cintes grogues i els retrats dels líders polítics i socials independentistes catalans empresonats, en una manifestació celebrada el mes passat a Barcelona. (Andreu Dalmau / EPA / Shutterstock)

La crisi del 2017 va ser l’última d’una llarga història d’enfrontaments entre el govern central i Catalunya, una de les 17 regions a les que la Constitució de 1978 va concedir cert grau d’autonomia -principalment en la supervisió dels seus propis sistemes educatius i infraestructures- .

La darrera vegada que Catalunya va declarar la seva independència va ser el 1934, dos anys abans de l’inici de la Guerra Civil espanyola. El govern central va suspendre ràpidament el govern regional i va empresonar molts dels seus polítics. El president català va ser condemnat a 30 anys de presó, però va ser posat en llibertat i va tornar al seu lloc quan un govern nacional de coalició d’esquerres va aconseguir el poder el 1936.

Aquest cop, el govern sembla decidit a imposar càstigs severs.

S’espera que el judici comenci a principis de febrer, un cop el tribunal aprovi els testimonis i perits.

Entre els acusats es troben l’exvicepresident català Oriol Junqueras, els activistes Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, l’expresident del Parlament de Catalunya i diversos membres del gabinet de Puigdemont.

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va deixar clar que considerava el referèndum com un assalt a la pròpia Espanya, en escriure en la seva acusació als separatistes que “aquest procés va ser un atac a l’ordre constitucional” realitzat amb “una gravetat i persistència no vistes en cap democràcia del nostre entorn “.

Però els defensors dels organitzadors diuen que estaven actuant per voluntat dels catalans, que el 2015 havien votat a favor dels partits independentistes amb majoria al Parlament regional, i que el resultat del referèndum va donar als polítics el mandat de la secessió.

És un judici contra les urnes, va dir Jordi Pina, advocat de tres dels separatistes, en una conferència de premsa el 15 de gener.

El novembre, més de 120 professors van signar una carta en què s’oposaven als càrrecs de rebel·lió i sedició per motius legals, argumentant que aquests delictes estaven destinats al processament de grups armats o terroristes, no a organitzadors pacífics.

Només una persona ha estat condemnada per rebel·lió des de la transició democràtica espanyola – un tinent coronel de la Guàrdia Civil espanyola que va dirigir un intent de cop d’estat el 1981.

Des del punt de vista judicial, un delicte de rebel·lió és violent, va dir Manuel Cancio, professor de dret penal de la Universitat Autònoma de Madrid i signatari de la carta.

Va afegir que no creu que Catalunya tingui un dret constitucional a l’autodeterminació.

No tots els líders del referèndum seran jutjats.

Puigdemont va escapar de la detenció fugint a Bèlgica, on roman en un exili autoimposat. Altres van anar a Suïssa i Escòcia.

Espanya va emetre ordres de detenció internacionals contra els polítics, però els tribunals estrangers han bloquejat els intents d’extraditar-los.

Puigdemont i els altres exiliats han seguit impulsant el cas, presentant queixes davant les Nacions Unides i organitzant activitats per tota Europa per argumentar que Catalunya té dret a l’autodeterminació.

Molts catalans segueixen considerant a Puigdemont com el seu líder legítim, i fins i tot Torra va dir que vol que torni al poder, tot i que l’arrest seria el seu destí més probable si torna a Espanya.

Torra també ha estat buscant aliats estrangers, embarcant-se en una sèrie de viatges per convèncer el món que Espanya està trepitjant les llibertats civils dels acusats.

“Ens dirigim a les persones, europeus i nord-americans, i a les persones del món lliure, que se senten preocupades pels drets civils i els drets humans”, va dir Torra.

El desembre, quatre catalans empresonats es van declarar en vaga de fam durant més de dues setmanes per cridar l’atenció sobre la seva causa.

“El moviment es troba en la situació més forta que mai haguem vist”, va dir Torra. “El cas dels catalans és millor i més comprès.”

No obstant això, no s’ha avançat en les converses amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, en les negociacions que Torra espera que condueixin a un nou referèndum.

“A cada reunió a la qual anem, proposem una sèrie de temes, anem amb els deures fets, i Espanya sempre ve amb una pàgina en blanc”, va dir Torra. “Mai amb una proposta concreta.”

 


Article traduït per Albert (@dites_dites)
Article translated by Albert (@dites_dites)


Font original: Los Angeles Times (@latimes)

https://www.latimes.com/world/europe/la-fg-spain-catalonia-separatists-20190121-story.html

Autora: Meg Bernhard (@meg_bernhard)

Data de publicació: 21 de gener del 2019


 

LEAVE A RESPONSE

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca