Vídeos

«Catalonia: a region apart» Documental BBC de 1979

Comunicats Youtube 1024x492 - «Catalonia: a region apart» Documental BBC de 1979

«Catalonia: a region apart» Documental BBC de 1979

Aquest oblidat documental de la BBC de 1979 va ser el capítol final d’una sèrie de 5 parts titulada ‘Realitats d’Espanya’. Va ser descobert per l’escriptor i enginyer químic Josep Grau-Bové, qui ho va obtenir en vídeo VHS d’un amic de Glasgow. Ho va digitalitzar i ho va pujar a YouTube amb l’esperança que més gent ho veiés.

El document, imprescindible, compta amb el relat dels fets de l’historiador Josep Benet així com opinions de ciutadans de l’època.

Al 2018, 39 anys més tard, un documental de tan sols 4 anys després de la mort del dictador Francisco Franco, demostra com la lluita històrica de Catalunya ha de concloure indiscutiblement en Llibertat.

«Catalonia: a region apart». Canal YouTube ComuniCATS


Fonts: 

Pàgina a la Viquipèdia dedicada a Josep Benet i Morell

Josep Grau-Bové. Científic del patrimoni, professor lector en “Science and Engineering in Art, Heritage and Archeology” a l’University College London.
@lomecreu

Blog personal de Josep Grau-Bové a Ara.cat


 

(Vídeo) Documental. Crisis in Catalonia. BBC

BBC World News Our World - (Vídeo) Documental. Crisis in Catalonia. BBC

Captura de pantalla 2018 07 05 a les 17.34.56 e1530805673818 - (Vídeo) Documental. Crisis in Catalonia. BBC
Imatge BBC World

The independence vote in the north-eastern region of Catalonia shook Spain’s democracy to the core. The Spanish authorities used force to try and stop it, but more than two million Catalans defied the police to back a new independent republic. Nine months on, Catalonia is still part of Spain, its leaders in prison or abroad and its people deeply split on the region’s future. BBC correspondent Niall O’Gallagher, who reported on the referendum, has gone back to ask what happens next. BBC World

El vot d’independència a la regió Nord oriental de Catalunya va sacsejar la democràcia espanyola fins als seus fonaments. Les autoritats espanyoles van fer ús de la força per intentar detenir-ho, però més de dos milions de catalans van desafiar a la policia recolzant una nova república independent. Nou mesos després, Catalunya segueix sent part d’Espanya, els seus líders a la presó o a l’estranger i la seva gent està profundament dividida sobre el futur de la regió. El corresponsal de la BBC, Niall O’Gallagher, que va informar sobre el referèndum, ha tornat a preguntar què succeirà a continuació. BBC World


Documental Crisis in Catalonia   Niall O’Gallagher @BBCNiallOG BBC World 


 

(Vídeo) Documental 20-S “Sense ficció”. 24 tuits traduïts a l’anglès

Jordi Borras Jordis negociant - (Vídeo) Documental 20-S "Sense ficció". 24 tuits traduïts a l'anglès
Imatge de Jordi Borràs

Documental 20-S del programa “Sense ficció” emès el passat dijous 28 de juny, a les 22.05, a TV3. Produït per Mediapro i dirigit per Jaume Roures. Aquest documental ha desmuntat la versió que l’estat espanyol ha defensat per empresonar a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i per extensió a tota la macrocausa catalana. Les imatges han parlat per elles mateixes. El documental ha arrasat a Catalunya però també a nivell mundial.

Primer “trending topic” a Espanya i tercer mundial durant bona part de la nit. 1.071.000 espectadors de mitjana van veure el documental 20-S. Una quota de pantalla del 34,8%. A Twitter, el documental va generar 1.214.000 missatges durant tot el dia, amb 9,7 milions d’impressions, I el hashtag #20STV3 va tenir més de 50.200 tuits.

La nostra traductora l’Anna @annuskaodena va traduir en el moment de la transmissió molts tuits a l’anglès. Hem completat els que va publicar amb traduccions del compte de @senseficcio i altres d’interès.

(Vídeo) Qui van ser “Els Angelets de la Terra”?

Angelets de la Terra: la darrera revolta del Rosselló

Article de Carles @Cjaumev 

Angelets de la terra 1024x793 - (Vídeo) Qui van ser “Els Angelets de la Terra”?

Com a conseqüència del tractat dels Pirineus del 1659, els Comtats Catalans del nord del Pirineu van passar a l’administració del rei de França. El 1661 amb ocasió de l’establiment de la Gabella (nou impost de la Sal) va començar una revolta al Vallespir, que Josep de Trinxeria, de Prats de Molló, va liderar de bon principi. Més endavant, s’hi va afegir des del Conflent en Joan Miquel Mestre (L’Hereu Just), el 1670.

El President del Consell Sobirà, òrgan substitut de les institucions catalanes, Josep de Segarra, va enviar 300 homes armats que van ser derrotats pels Angelets al pas del Llop i van haver de retirar-se a Arles.

En nombre de 1500, els Angelets assalten Ceret i la casa de la Gabella el març de 1670. Com a reacció, els francesos hi envien 4000 homes, els angelets es retiren de Ceret i es reorganitzen, tot i que són derrotats al Coll de la Regina.

Sembla que, el 1674 a Aquisgrà, França vol negociar el retorn dels Comtats i això fa que es planifiqui un complot als mateixos Comtats: l’anomenat Complot de Vilafranca.

Vilafranca de Conflent amb les seves autoritats s’havia d’alçar i, des del Principat; Miquelets i tropes castellanes havien d’entrar per la Cerdanya. Perpinyà i Cotlliure també s’havien de revoltar. Josep de Trinxeria fa alçar-se el Vallespir. El governador de Vilafranca descobreix el complot i amb l’ajut de tropes franceses aconsegueix que els conspiradors siguin conduïts a Perpinyà, on seran torturats i jutjats pel Consell Sobirà. Finalment, van ser esquarterats a la via pública i el cap de Manuel Descatllar va ser penjat a les portes de Vilafranca de Conflent.

A partir d’aquell moment, les detencions i execucions esdevenen habituals.

Josep de Trinxeria i Carles de Banyuls s’exilien al Principat i la revolta quedarà apaivagada definitivament.

En l’actualitat, un col·lectiu musical i un de Castellers (Angelets del Vallespir) els homenatgen en la seva denominació.


Article de Carles @Cjaumev 

“Sóc un jove escriptor de vuitanta anys. L’any 2000 em van jubilar de les tasques pedagògiques i va ser en aquest moment quan vaig pensar que en comptes d’anar a jugar a la petanca valia més que em dediqués a escriure.

Podeu veure un recull de vídeos que em va fer L’Associació del Banc de la Memòria amb motiu de la creació de l’arxiu internacional The Memoro Project.”

Manuel Folch Ribas


 

Anselm Clavé

Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d’abril de 1824-25 de febrer de 1874)

Anselm Clavé 768x1024 - Anselm Clavé
Photo by rofi on Foter.com / CC BY-NC-SA

Polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral a Catalunya i Espanya, impulsor del moviment associatiu.

Va ser un músic i poeta totalment autodidacta, interpretava les seves composicions pels cafès de Barcelona, va viure en el moment històric del naixement i desenvolupament de la Renaixença que va representar redescoberta i la reivindicació de l’antiga nació catalana el seu redreçament cultural comença llavors.

De ben jove va abraçar la causa republicana i del socialisme utòpic, va militar al partit republicà d’Abdó Terrades i col·laborà als ideals i intents icarians de Narcís Monturiol amb els qui va participar en la creació del primer diari socialista i a les bullangues de 1840-1843 per les quals va ser empresonat a la ciutadella.

En sortir de la presó va tornar a cantar pels locals amb el grup “La Aurora”, el qual dirigia. En ser un grup nombrós i haver de cantar plegats la va transformar en la coral “La Fraternidad”, societat d’auxilis mutus i primera coral de la península, l’any 1850.

Amb la seva creació va voler acostar la música i cultura a les classes treballadores que no tenien mitjans, ni possibilitats d’accedir-hi d’acord amb la seva ideologia progressista i filantròpica. Va crear els balls fraternals, on hi havia una barreja de classes socials, no habitual a l’època. La música la posava “La Fraternidad”. En poc temps el model de la coral es va escampar pels pobles i ciutats de Catalunya.

El cant coral va ser l’activitat de la classe popular i la seva vàlvula d’escapament. Des de 1853 fins al 1856 es van establir al Passeig de Gràcia, als Jardins de la Nimfa i als Camps Elisis, fins que en Clavé va ser deportat.

L’exèrcit de la República de Catalunya serà Digital

ANDREU PUIG. - L'exèrcit de la República de Catalunya serà Digital
Barcelona. Manifestació de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural per reclamar la llibertat dels presos polítics. / Foto: Andreu Puig

S’ha plantejat moltes vegades la pregunta de si la nova República de Catalunya necessita un exèrcit. Doncs bé, el millor exèrcit que pot tenir un país del SXXI és una bona defensa. I quina millor que la que protegeixi allò que és protagonista d’aquesta era a la que vivim, que ja no és futur sinó present: el Ciberespai, les xarxes socials, les telecomunicacions, Internet.

La clau són les paraules del Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró i Ferrer:

Jordi Puigneró e1529860507986 - L'exèrcit de la República de Catalunya serà Digital

“El problema, fins ara, és que hem intentat construir un país del segle passat, i és molt probable que en el futur siguin molt diferents.

La forma com governarem les societats han de comptar molt més amb les persones, i per tant cal empoderar-les digital i tecnològicament.

“Sempre ens havien dit que entrarien els tancs per la diagonal i el que va passar és que els tancs digitals van entrar per la xarxa.”

Jordi Puigneró a la consulta del 9-N com a president del Cesicat i director general de Telecomunicacions ja va avisar que els ciberatacs serien un risc a tenir en compte.

Catalunya va patir “El pitjor ciberatac durant el cap de setmana de la consulta del 9 de novembre del 2014”.

A 15 dies de celebrar-se l’1-O, ja amb l’Agència de Ciberseguretat creada, va xifrar l’increment dels ciberatacs en un 200% en comparació amb el 2016.

“Els més importants van ser el bombardeig amb spam del correu de coordinació dels alcaldes amb la Generalitat, fet que va inutilitzar la bústia durant una estona, i l’intent d’usurpació de la contrasenya del compte de Twitter del president de la Generalitat Carles Puigdemont.”

Per aquest motiu considera que l’Agència de Ciberseguretat és una “estructura d’estat”

(Vídeo) Què es necessita per crear un nou país? CNBC

CNBC - (Vídeo) Què es necessita per crear un nou país? CNBC

Who wants indepencence 1024x1024 - (Vídeo) Què es necessita per crear un nou país? CNBC
Font @CNBC

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • Es poden trobar moviments separatistes en tres continents.
  • El nombre de països de les Nacions Unides ha passat de 51 estats reconeguts l’any 1945 a 193 estats actualment.
  • Hi ha quatre principis que poden determinar fortament si un lloc es pot considerar un país o no.

Els moviments secessionistes en tres continents estan competint per formar estats nous i independents.

De Catalunya fins a Taiwan, els independentistes augmenten cada vegada més la pressió sobre els governs nacionals, que s’enfronten a la possibilitat de noves ruptures.

CNBC analitza el que es necessita per crear un país des de zero.

Qui pot formar un estat?

El nombre de països de les Nacions Unides ha passat de 51 estats reconeguts l’any 1945 a 193 estats actualment.

No existeixen unes normes internacionals oficials, però hi ha directrius disponibles per als moviments secessionistes.

La Convenció de Montevideo, celebrada a l’Uruguai l’any 1933, va dir que una regió ha de complir quatre requisits per convertir-se en estat: una població permanent, un territori definit, un govern i la capacitat de formar relacions amb altres estats nacionals.

S’han de complir altres condicions, inclosa una clara evidència que la majoria de les persones ha triat lliurement la independència, que les minories són benvingudes i respectades. Un estat també ha de ser capaç d’acordar termes de divorci mútuament amb el país del qual es desprèn.

A la pràctica, a molts els ha resultat difícil complir amb totes les directrius.

Who wants independence in Europe? from CNBC.

Per què són tan difícils de complir?

Els governs nacionals gairebé sempre s’oposen a la secessió.

Taiwan és un estat democràtic en gairebé tot menys el nom. Ha tingut la seva pròpia constitució des de 1947 i ha funcionat com un estat autònom des de 1950. A diferència de la Xina continental, Taiwan té líders votats democràticament i va ser el primer lloc a Àsia en legislar a favor del matrimoni homosexual.

Tanmateix, el president de la Xina, Xi JinPing, considera que Taiwan és una província i ha pressionat alguns països perquè no hi tinguin relacions diplomàtiques. Només 19 països, juntament amb el Vaticà, reconeixen oficialment Taiwan.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca