The Guardian

Clara Ponsatí acusa Espanya de venjança il·legal contra els nacionalistes catalans. The Guardian

The Guardian e1528653004704 300x98 - Clara Ponsatí acusa Espanya de venjança il·legal contra els nacionalistes catalans. The Guardian

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

The Guardian Clara Ponsatí acusa Espanya de venjança il·legal 300x180 - Clara Ponsatí acusa Espanya de venjança il·legal contra els nacionalistes catalans. The Guardian
Carla Ponsatí: “El deure de les autoritats catalanes, que tenien un mandat per al referèndum, era organitzar un referèndum” / Russell Cheyne/Reuters

L’acadèmica diu al congrés del Partit Nacional Escocès (SNP) que el referèndum sobre la independència de Catalunya va ser completament legal

Clara Ponsatí, l’acadèmica catalana que s’enfronta a una possible extradició a Espanya, ha acusat el poder judicial espanyol de venjança il·legal contra els nacionalistes catalans.

Ponsatí diu al congrés de primavera del Partit Nacional Escocès que el referèndum de l’octubre passat sobre la independència de Catalunya va ser completament legal, fins i tot sense l’acord amb el govern de Madrid.

“El deure de les autoritats catalanes, que tenien un mandat per al referèndum, era organitzar un referèndum. Ens vam veure obligats a fer-ho. A més, no era il·legal. No hem fet res il·legal”, ha dit.

“Les autoritats espanyoles han manipulat el poder judicial, han manipulat la interpretació de la llei, han manipulat els fets i han obert aquests càrrecs que són totalment, completament il·legals. El que és il·legal és el que fa el poder judicial a Espanya ara. Això si és il·legal”.

Ponsatí, professora d’econòmiques a la Universitat de St Andrews a Escòcia, s’enfronta a una audiència d’extradició de quatre setmanes més endavant aquest estiu després que les autoritats espanyoles van emetre una ordre de detenció europea.

Els tribunals espanyols l’acusen de rebel·lió violenta i de malversació de fons públics en l’organització del referèndum. La posada en escena de la votació va dividir a Catalunya, i Madrid insisteix que va ser il·legal i inconstitucional perquè no havia estat autoritzat com exigeix el congrés espanyol.

L’advocat de Ponsatí, Aamer Anwar, diu que no hi ha “cap mena d’evidència” que recolzi els càrrecs en contra seva, uns càrrecs que comporten sentències màximes de 25 i 8 anys de presó, respectivament. Altres líders catalans, inclòs el llavors President Carles Puidgemont, s’enfronten a casos similars d’extradició a Alemanya.

Anwar ha dit al congrés que els atacs violents per part dels guàrdies civils espanyols als votants en alguns col·legis electorals el dia 1 d’octubre van evocar l’època de Franco i van recordar la supressió dels drets humans durant el règim del dictador feixista, que va governar des de 1936 fins a 1975.

Els activistes del SNP i alguns diputats escocesos s’han sumat a la causa de Ponsatí. El fons per la seva defensa legal ha arribat a 270.000 lliures esterlines, però Anwar ha dit als seus seguidors que necessita 500.000 lliures per cobrir tots els costos legals esperats donada la complexitat del cas.

Joanna Cherry, diputada del SNP i QC (Queen’s Counsel), ha dit al congrés que nou líders polítics i civils que van donar suport al referèndum de l’octubre romanen a la presó, i 19 persones més seran processades a Madrid a l’agost.

Ella i Anwar han dit que els casos d’extradició de Ponsatí i Puidgemont havien augmentat les preocupacions sobre el fet que alguns estats membres de la UE estaven abusant del sistema d’ordre de detenció europea per perseguir opositors polítics en lloc de criminals. Els casos també van plantejar preocupacions sobre la independència judicial.

La Universitat de St Andrews ha donat suport a la Clara Ponsatí oficialment, el que suggereix que l’intent d’extradició contra ella està políticament motivat. El diari Courier, amb seu a Dundee, ha informat que 10 o més acadèmics de St Andrews, incloent-hi el personal de nacionalitat espanyola, estaven descontents amb aquest suport i van demanar que es retirés la declaració.

Moltes coses depenen de si el govern socialista recentment nomenat a Madrid, que va arribar al poder en part com a resultat d’un acord amb els partits catalans, inicia converses amb les autoritats catalanes a Barcelona i acorda una solució política a la crisi.


Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.

Font: The Guardian @guardian
https://www.theguardian.com/politics/2018/jun/09/carla-ponsati-accuses-spain-of-vendetta-against-catalan-nationalists?CMP=Share_iOSApp_Other

Autor: Severin Carrell @severincarrell
Data de publicació: 9 de juny 2018
Font de la imatge: Russell Cheyne/Reuters


 

Homenatge d’un escultor britànic a uns herois de la Guerra Civil espanyola. The Guardian

The Guardian e1528653459229 300x98 - Homenatge d’un escultor britànic a uns herois de la Guerra Civil espanyola. The Guardian

El públic contribuirà a la creació d’una escultura catalana per honorar un vaixell torpedinat quan es dirigia a lluitar contra el feixisme

Article traduït per Miquel Santos

Foto 1 Parc de la Solidaritat Robert MacDonald 300x180 - Homenatge d’un escultor britànic a uns herois de la Guerra Civil espanyola. The Guardian
Robert MacDonald

Probablement no se sabrà mai quants hi van perdre la vida exactament. Però segons dades històriques almenys 45 homes d’arreu del món van morir el 30 de maig de 1937 quan el seu vaixell, el Ciudad de Barcelona, va ser torpedinat davant la costa de Catalunya per un submarí.

Aquests homes es trobaven entre els 300 brigadistes internacionals que es dirigien a Espanya per lluitar per la causa republicana contra forces nacionalistes espanyoles encapçalades per feixistes.

Uns pescadors que vivien prop de la vila costanera de Malgrat de Mar, a la província de Barcelona, van ajudar a salvar més de 120 homes, però desenes més van quedar atrapats quan el vaixell es va enfonsar. Relats de testimonis presencials diuen que els brigadistes cantaven la Internacional mentre s’enfonsaven. Almenys 23 dels supervivents van morir més endavant a la guerra civil.

Era cap al tard“, recorda Alun Menai Williams, un gal·lès que va escriure un llibre sobre les seves experiències, Des de Rhondda a l’Ebre. “Estava repenjat a la barana del vaixell, donant un primer cop d’ull a Espanya i la seva costa, a una milla i mitja de distància, quan vam sentir una explosió esgarrifosa. El vaixell va sotsobrar i es va aixecar enlaire abans de caure en un angle inversemblant“.

Va ser espantós“, deia un altre supervivent, un nord-americà anomenat Jack Freeman “Alguns van morir mentre dormien, alguns van quedar atrapats sota coberta“.

Optimized Foto 3 Parc de la Solidaritat Vaixell 1937 300x180 - Homenatge d’un escultor britànic a uns herois de la Guerra Civil espanyola. The Guardian
Vaixell Ciudad de Barcelona, 1937 / Alamy

Rajoy ja no hi és. Podrà Pedro Sánchez abordar la corrupció que arrasa Espanya?

The Guardian e1528653459229 300x98 - Rajoy ja no hi és. Podrà Pedro Sánchez abordar la corrupció que arrasa Espanya?

Després d’anys d’escàndols i confusió dirigits pels conservadors, el nou president ha de mostrar que la socialdemocràcia encara té influència.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

Rajoy ja no hi és - Rajoy ja no hi és. Podrà Pedro Sánchez abordar la corrupció que arrasa Espanya?
Font de la imatge: Pierre-Philippe Marcou/AFP/Getty Images

La sorpresa a Espanya no és que el president, Mariano Rajoy, ja no hi sigui, sinó que hagi durat tant. El seu partit conservador, Partit Popular (PP), ha estat implicat fins al coll en escàndols de corrupció durant anys. Hi ha hagut tants personatges clau del partit involucrats que es fa impossible destriar els corruptes. El partit en si mateix feia pudor de putrefacció.

D’alguna manera, però, els esdeveniments van conspirar per mantenir a Rajoy al poder. Va ser només quan la seva policia va començar a colpejar als ciutadans als carrers de Catalunya que la resta del món es va adonar del que això realment podria significar. La pitjor part del seu llegat ha estat la restricció dels drets fonamentals i el seu poder de decisió sobre una força policial que ara pot, fins i tot, multar les persones per fer fotografies dels presumptes abusos.

Rajoy va transformar el Tribunal Constitucional no només en un àrbitre del bé i del mal, sinó també en un cooperador per a la implementació del reglament, i va provocar una perillosa combinació de política i justícia oberta a l’abús. Convertint els tribunals en una arma, va transformar els problemes polítics, inclosos els de Catalunya, en problemes jurídics. Va ser una renúncia a la responsabilitat i el lideratge.

Els èxits de Rajoy, però, expliquen el perquè al nou president socialista d’Espanya, Pedro Sánchez, ara li resultarà tan difícil governar. La capacitat del seu predecessor d’aferrar-se al poder tenia tant a veure amb el caos de l’esquerra com amb la seva pròpia sorprenent tenacitat, encara que discreta.

El conflicte entre la socialdemocràcia i els seus aspirants d’esquerres, representats per Podemos, ha sigut tan hostil com el conflicte entre l’esquerra i la dreta. Seran capaços ara de treballar junts? Tot això es complica encara més veient l’alegria amb què els nacionalistes de tota mena han destruït gran part de les afinitats que uneixen Espanya.

Sánchez és l’emoció immediata d’una bèstia política d’altra banda moribunda: la socialdemocràcia europea. Ell també pot ser la seva última esperança. Té l’atractiu d’imatge de Justin Trudeau o d’Emmanuel Macron, i la mateixa capacitat d’atraure una bona part del centre.

No obstant això, Sánchez encara té al davant un camí bastant més difícil per recórrer que qualsevol dels altres dos herois, del que finalment pot convertir-se en un nou consens centrista. Molts votants encara recorden que va ser el partit de Sánchez, sota el mandat del President José Luis Rodríguez Zapatero, el primer a sacrificar el benestar dels espanyols del carrer a l’altar de l’austeritat de la zona euro.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca