Regne Unit

«Catalonia: a region apart» Documental BBC de 1979

Comunicats Youtube 1024x492 - «Catalonia: a region apart» Documental BBC de 1979

«Catalonia: a region apart» Documental BBC de 1979

Aquest oblidat documental de la BBC de 1979 va ser el capítol final d’una sèrie de 5 parts titulada ‘Realitats d’Espanya’. Va ser descobert per l’escriptor i enginyer químic Josep Grau-Bové, qui ho va obtenir en vídeo VHS d’un amic de Glasgow. Ho va digitalitzar i ho va pujar a YouTube amb l’esperança que més gent ho veiés.

El document, imprescindible, compta amb el relat dels fets de l’historiador Josep Benet així com opinions de ciutadans de l’època.

Al 2018, 39 anys més tard, un documental de tan sols 4 anys després de la mort del dictador Francisco Franco, demostra com la lluita històrica de Catalunya ha de concloure indiscutiblement en Llibertat.

«Catalonia: a region apart». Canal YouTube ComuniCATS


Fonts: 

Pàgina a la Viquipèdia dedicada a Josep Benet i Morell

Josep Grau-Bové. Científic del patrimoni, professor lector en “Science and Engineering in Art, Heritage and Archeology” a l’University College London.
@lomecreu

Blog personal de Josep Grau-Bové a Ara.cat


 

(Vídeo) Documental. Crisis in Catalonia. BBC

BBC World News Our World - (Vídeo) Documental. Crisis in Catalonia. BBC

Captura de pantalla 2018 07 05 a les 17.34.56 e1530805673818 - (Vídeo) Documental. Crisis in Catalonia. BBC
Imatge BBC World

The independence vote in the north-eastern region of Catalonia shook Spain’s democracy to the core. The Spanish authorities used force to try and stop it, but more than two million Catalans defied the police to back a new independent republic. Nine months on, Catalonia is still part of Spain, its leaders in prison or abroad and its people deeply split on the region’s future. BBC correspondent Niall O’Gallagher, who reported on the referendum, has gone back to ask what happens next. BBC World

El vot d’independència a la regió Nord oriental de Catalunya va sacsejar la democràcia espanyola fins als seus fonaments. Les autoritats espanyoles van fer ús de la força per intentar detenir-ho, però més de dos milions de catalans van desafiar a la policia recolzant una nova república independent. Nou mesos després, Catalunya segueix sent part d’Espanya, els seus líders a la presó o a l’estranger i la seva gent està profundament dividida sobre el futur de la regió. El corresponsal de la BBC, Niall O’Gallagher, que va informar sobre el referèndum, ha tornat a preguntar què succeirà a continuació. BBC World


Documental Crisis in Catalonia   Niall O’Gallagher @BBCNiallOG BBC World 


 

Protestes per l’alliberament d’uns empresonats per abusos sexuals per part d’un tribunal espanyol. The Times

The Times - Protestes per l'alliberament d'uns empresonats per abusos sexuals per part d'un tribunal espanyol. The Times

Article traduït per Miquel Santos

Els manifestants van sortir als carrers a Espanya ahir a la nit després que un tribunal ordenés l’alliberament de cinc homes empresonats per nou anys per abusar sexualment d’una noia en els encierros de Pamplona.

The Times Protestes La Manada - Protestes per l'alliberament d'uns empresonats per abusos sexuals per part d'un tribunal espanyol. The Times
La gent porta una pancarta “No són abusos sexuals, és violació”, en una protesta contra la decisió d’alliberar els cinc homes./Foto: VIILLAR LOPEZ/EPA

Els homes, coneguts com La Manada pel nom del seu grup de WhatsApp, havien estat absolts de la violació en grup de la noia de 18 anys, però van ser condemnats a l’abril pel càrrec menor d’abusos sexuals. Tres jutges van sentenciar que la víctima no havia estat sotmesa a intimidació ni violència durant l’incident, el 2016, un veredicte que va aixecar protestes generalitzades i reclamacions en el sentit que la llei es canviés.

Ahir un tribunal de Pamplona va ordenar posar en llibertat els cinc homes amb una fiança de 6.000 €, tot esperant el resultat de l’apel·lació. Han passat dos anys a la presó.

Grups de defensa dels drets de les dones van utilitzar les xarxes socials per convocar protestes a Pamplona i Barcelona amb l’eslògan: “Si La Manada surt al carrer, nosaltres també”.

Yolanda Besteiro , presidenta de la Federació de Dones Progressistes, va declarar: “Aquesta decisió és molt negativa, més que res per l’alarma i la tensió que causarà.”

Ahir a la nit 21.265 persones havien signat una petició a change.org exigint que els cinc homes no fossin alliberats. Estan previstes més protestes avui a l’exterior del Ministeri de Justícia de Madrid, a Sevilla, d’on són els homes, i en altres ciutats.

Un dels acusats és membre de la Guàrdia Civil, ara suspès, i un altre havia estat a l’exèrcit. Tots són seguidors del Sevilla FC. El fet que els homes gravessin l’incident amb els telèfons i se’n vantessin per WhatsApp va fer incrementar la ràbia. Aquest cas va inspirar un #MeToo propi a Espanya, ja que centenars de dones van sortir a les xarxes socials per denunciar que havien patit abusos sexuals.


Article traduït per Miquel Santos segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by Miquel Santos to the best of my knowledge of English.

Font: The Times @thetimes   

https://www.thetimes.co.uk/article/protests-as-spanish-court-frees-men-jailed-for-sex-abuse-q0g35n0xl

Autor: Graham Keeley @grahamkeeley 
Data de publicació: 22 de juny de 2018

Font de la imatge: VIILLAR LOPEZ/EPA

Llegenda de la imatge: La gent porta una pancarta “No són abusos sexuals, és violació”, en una protesta contra la decisió d’alliberar els cinc homes.


 

El nou president del govern espanyol Pedro Sánchez es compromet a traslladar les restes de Franco. The Times

The Times 300x28 - El nou president del govern espanyol Pedro Sánchez es compromet a traslladar les restes de Franco. The Times

Les restes del General Franco seran traslladades d’un vast mausoleu prop de Madrid i tornades a enterrar, ha promès el nou president del govern espanyol.

Article traduït per Miquel Santos

The Times El Valle de los Caídos 300x169 - El nou president del govern espanyol Pedro Sánchez es compromet a traslladar les restes de Franco. The Times
Prop de 30.000 persones que van morir a la guerra civil van ser enterrats al Valle de los Caídos / Getty Images

Pedro Sánchez ha dit que el monumental Valle de los Caídos, on el dictador va ser enterrat el 1975, hauria de convertir-se en un centre per a la “reconciliació”, en un país algunes parts del qual continuen profundament dividides gairebé 80 anys després del final de la guerra civil 1936-39.

El compromís de Sánchez de retirar les restes de l’antic cabdill feixista arriba després que l’any passat una votació parlamentària no vinculant defensés la seva exhumació de la basílica. L’anterior govern conservador no va aplicar la legislació. Sánchez, un socialista que va arribar al poder aquest mes després de fer caure el seu predecessor conservador amb una moció de censura, s’ha compromès ara a respectar la votació.

“El govern ho farà”, va dir Sánchez en la seva primera entrevista televisada com a primer ministre.

“Espanya no es pot permetre que els símbols divideixin els espanyols. Un fet inimaginable a Alemanya o Itàlia, països que també han patit dictadures feixistes, tampoc no hauria de ser imaginable al nostre país.”

Franco mateix va dedicar el mausoleu a “tots els caiguts” de la guerra civil, en un intent de reconciliació, però només dues tombes estan gravades: la seva i la de José Antonio Primo de Rivera, fundador del partit Falangista d’extrema dreta, que va donar suport a la dictadura. A l’interior no hi ha cap referència als morts del bàndol republicà perdedor, que es van veure obligats a construir el monument. Les restes de centenars de republicans morts a la guerra van ser arrabassats de tombes de tot el país per omplir els buits. Unes 30.000 persones estan enterrades en aquest lloc.

Probablement les restes de Franco seran traslladades a un panteó familiar a Madrid, al costat de la seva dona, Carmen Polo, que va morir el 1988, i la seva única filla, Carmen Franco, que va morir l’any passat.

La promesa de Sánchez ha aixecat protestes de la família del dictador i la Fundació Francisco Franco, que guarda el llegat de l’home que dirigir Espanya des de després de la guerra civil fins a la seva mort a l’edat de 82 anys.

Un parlamentari escocès demana al nou govern espanyol que alliberi els presos catalans. The National

The National 300x61 - Un parlamentari escocès demana al nou govern espanyol que alliberi els presos catalans. The National

Un parlamentari escocès ha demanat la llibertat dels presos polítics de Catalunya alhora que espera que la presa de possessió d’un nou president espanyol doni estabilitat a les relacions entre les dues parts.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

Scots MP urges new Spanish government to free Catalans The National 300x200 - Un parlamentari escocès demana al nou govern espanyol que alliberi els presos catalans. The National
La presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Elisenda Paluzie, a Westminster/The National

Douglas Chapman, del Partit Nacional Escocès (SNP) va parlar després de reunir-se amb Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), a Westminster amb el Grup Parlamentari APPG (All Party Parliamentary Group On Catalonia). Va dir que havia presentat una moció a l’ordre del dia donant la benvinguda al nou govern espanyol i al restabliment del govern i del parlament català.

Chapman va dir: “Des del referèndum celebrat el passat mes d’octubre, al SNP hem dit que l’única manera de resoldre la situació serà mitjançant un diàleg polític respectuós i si ambdues parts veuen els esdeveniments actuals com una oportunitat, llavors s’ha d’aprofitar.

“També he demanat que els presos polítics siguin alliberats de les presons a Madrid. Mantenir polítics elegits democràticament retinguts o obligar-los a exiliar-se per evitar ser detinguts mentre duien a terme els seus deures democràtics és simplement inacceptable.

“Estem particularment preocupats per Clara Ponsatí que està exiliada a Escòcia i espera notícies sobre el seu destí. Si bé tenim l’esperança d’un canvi de direcció política, els primers indicis no són encoratjadors tenint en compte alguns dels comentaris dels nous ministres espanyols d’Afers Exteriors i per Catalunya.

“El Grup APPG continuarà buscant un resultat respectuós i pragmàtic, tot i que no subestimem els reptes i les dificultats que es plantegen.”

Paluzie va informar el grup sobre la crisi catalana i va dir que era escèptica sobre la possibilitat que el nou President d’Espanya socialista, Pedro Sánchez, fos més favorable al diàleg entre Madrid i Barcelona.

“No espero cap canvi”, va dir, abans de criticar el nomenament del nou ministre d’Afers Exteriors: “Josep Borrell és un jacobí català que parla de desinfecció. No veig cap possibilitat real de canvi polític. Però no s’ha entès que els partits independentistes hagin recolzat la moció de censura (contra Mariano Rajoy) per mantenir en el poder el cap responsable de la situació”.

Rajoy ja no hi és. Podrà Pedro Sánchez abordar la corrupció que arrasa Espanya?

The Guardian e1528653459229 300x98 - Rajoy ja no hi és. Podrà Pedro Sánchez abordar la corrupció que arrasa Espanya?

Després d’anys d’escàndols i confusió dirigits pels conservadors, el nou president ha de mostrar que la socialdemocràcia encara té influència.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

Rajoy ja no hi és - Rajoy ja no hi és. Podrà Pedro Sánchez abordar la corrupció que arrasa Espanya?
Font de la imatge: Pierre-Philippe Marcou/AFP/Getty Images

La sorpresa a Espanya no és que el president, Mariano Rajoy, ja no hi sigui, sinó que hagi durat tant. El seu partit conservador, Partit Popular (PP), ha estat implicat fins al coll en escàndols de corrupció durant anys. Hi ha hagut tants personatges clau del partit involucrats que es fa impossible destriar els corruptes. El partit en si mateix feia pudor de putrefacció.

D’alguna manera, però, els esdeveniments van conspirar per mantenir a Rajoy al poder. Va ser només quan la seva policia va començar a colpejar als ciutadans als carrers de Catalunya que la resta del món es va adonar del que això realment podria significar. La pitjor part del seu llegat ha estat la restricció dels drets fonamentals i el seu poder de decisió sobre una força policial que ara pot, fins i tot, multar les persones per fer fotografies dels presumptes abusos.

Rajoy va transformar el Tribunal Constitucional no només en un àrbitre del bé i del mal, sinó també en un cooperador per a la implementació del reglament, i va provocar una perillosa combinació de política i justícia oberta a l’abús. Convertint els tribunals en una arma, va transformar els problemes polítics, inclosos els de Catalunya, en problemes jurídics. Va ser una renúncia a la responsabilitat i el lideratge.

Els èxits de Rajoy, però, expliquen el perquè al nou president socialista d’Espanya, Pedro Sánchez, ara li resultarà tan difícil governar. La capacitat del seu predecessor d’aferrar-se al poder tenia tant a veure amb el caos de l’esquerra com amb la seva pròpia sorprenent tenacitat, encara que discreta.

El conflicte entre la socialdemocràcia i els seus aspirants d’esquerres, representats per Podemos, ha sigut tan hostil com el conflicte entre l’esquerra i la dreta. Seran capaços ara de treballar junts? Tot això es complica encara més veient l’alegria amb què els nacionalistes de tota mena han destruït gran part de les afinitats que uneixen Espanya.

Sánchez és l’emoció immediata d’una bèstia política d’altra banda moribunda: la socialdemocràcia europea. Ell també pot ser la seva última esperança. Té l’atractiu d’imatge de Justin Trudeau o d’Emmanuel Macron, i la mateixa capacitat d’atraure una bona part del centre.

No obstant això, Sánchez encara té al davant un camí bastant més difícil per recórrer que qualsevol dels altres dos herois, del que finalment pot convertir-se en un nou consens centrista. Molts votants encara recorden que va ser el partit de Sánchez, sota el mandat del President José Luis Rodríguez Zapatero, el primer a sacrificar el benestar dels espanyols del carrer a l’altar de l’austeritat de la zona euro.

Espanya no millorarà la seva imatge donant diners als periodistes. The Times

The Times - Espanya no millorarà la seva imatge donant diners als periodistes. The Times

Als periodistes els encanta guanyar premis, ens estimulen els nostres fràgils egos.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

Dastis - Espanya no millorarà la seva imatge donant diners als periodistes. The Times

Un dia en vaig rebre un per part del govern espanyol per un article sobre arquitectura. Però aquesta setmana hem rebut notícies d’un premi que jo i qualsevol altre corresponsal que tingui una mica de respecte per si mateix preferiria no guanyar, tot i el premi generós de 12.000 €.

El Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya aporta els diners per al corresponsal estranger que escrigui el millor article “sobre el paper d’Espanya a l’exterior”.

El premi Palacio de Viana, que porta el nom del palau del segle XV on el ministre espanyol d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, té les seves oficines, és un dels premis per promoure la imatge d’Espanya.

Escriure lloant aquest bell país que, malgrat la seva embogidora burocràcia i tradicions excèntriques, és un lloc gloriós per viure, no hauria de ser difícil.

Però això no és periodisme, són Relacions públiques.

Aquest anunci arriba en un moment en què la imatge del govern espanyol a l’exterior necessita de totes les Relacions públiques que pugui obtenir. Amb l’honorable excepció, irònicament, del Ministeri d’Afers Exteriors, que ha fracassat miserablement en una ressentida guerra mediàtica sobre la crisi de la independència catalana.

La setmana passada, Madrid va renovar el seu compromís de mantenir el control directe sobre Catalunya, tot i l’elecció d’un nou líder regional. Nou polítics catalans romanen sota custòdia en espera de judici per càrrecs que van des de la rebel·lió fins a l’extorsió. Donant accés a periodistes estrangers, els independentistes han difós el seu missatge i guanyen la batalla dels mitjans a l’estranger.

Mentrestant, Mariano Rajoy, el president espanyol, s’ha mantingut al marge. Li va tocar al senyor Dastis fer front a la premsa mundial, perquè és eloqüent i parla anglès, però hauria d’haver estat el president qui expliqués perquè el seu govern va optar per actuar de la manera en què ho va fer durant el referèndum sobre la independència. Unes sessions informatives amb els corresponsals estrangers haurien ajudat a entendre al món, com a mínim, per què van enviar la policia. L’exlíder català exiliat Carles Puigdemont ha explotat aquestes escletxes amb una campanya acuradament coordinada a les xarxes socials i amb entrevistes ben triades amb els mitjans internacionals.

Si el govern espanyol vol millorar la seva imatge, el millor seria explicar les seves accions a Catalunya. I el premi més preuat que podria oferir en aquests moments no són 12.000 € sinó una entrevista amb el President espanyol.

Graham Keeley (@grahamkeeley) és corresponsal a Madrid


Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement del català i l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of Catalan and English.

Font: The Times (@thetimes)

https://www.thetimes.co.uk/article/spain-won-t-improve-its-image-by-giving-journalists-money-q8qb3st8s

Autor: Graham Keeley (@grahamkeeley)

Data de publicació: 30 maig 2018

Font de la imatge: The Times


 

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca