Referèndum

1-O referendum and UDI were legal. Nació Digital

Nació Digital 300x69 - 1-O referendum and UDI were legal. Nació Digital

«Marchena, Casado, Sánchez or Llarena have the power to interpret the Constitution as they wish, but with the law as it stands the Jordis and the government are political prisoners.»

Traduït per l’AnnA (@annuskaodena)

Aleix Sarri 300x190 - 1-O referendum and UDI were legal. Nació Digital

The imprisonment of Catalan politicians and the Jordis is illegal. They are in prison for helping the people of Catalonia to exercise their right to self-determination as recognised in the International Treaties that Spain has signed.

All those who follow the legal argument to justify the ban on the referendum forget that in order to become an acceptable State for the Western bloc, Spain ratified a series of Treaties (the UN Charter of Human Rights, the International Covenant on Civil and Political Rights and the Covenant of Social and Cultural Economic Rights) that recognise the right to self-determination. In neither of these cases, the State showed any reservations or demanded any exemptions in that regard, and therefore they are fully valid as ratified by the BOE in 1977 (yes, before the famous Constitution). Once the Constitution was approved, Article 96.1 makes it clear that all International Treaties ratified and in force (such as the 3 mentioned above) are part of the internal order. As explained by Professor De Zayas (a UN rapporteur for the promotion of democracy until recently), this means that the right to self-determination is fully part of the Spanish legal system and that applies to Catalonia. Therefore, the 1-O should have been considered legal by the Spanish Constitutional Court.

La crisi constitucional espanyola: llei, legitimitat i sobirania popular. Verfassungsblog

Verfassungsblog 300x59 - La crisi constitucional espanyola: llei, legitimitat i sobirania popular. Verfassungsblog

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

Nico Krisch YouTube 300x169 - La crisi constitucional espanyola: llei, legitimitat i sobirania popular. Verfassungsblog

La crisi constitucional espanyola s’intensifica, i ara, finalment, ha trobat una atenció més àmplia, gràcies al referèndum de l’1 d’octubre i la violència de la policia espanyola que pretenia evitar-lo. Encara hi ha molta confusió sobre com abordar la crisi, a part de l’evident condemna de les violacions dels drets humans durant el referèndum i en les setmanes anteriors. Havent estat un observador proper de la crisi que s’ha desenvolupat durant l’última dècada, aquí intento aclarir-ho.

Why Madrid press ignore the ’20-S’ documentary. El Nacional.cat

El Nacional.cat  1 300x73 - Why Madrid press ignore the '20-S' documentary. El Nacional.cat

Better lose the eyes than not see properly. This is what Madrid press have done with the ’20-S’ documentary, produced by Mediapro and broadcasted on TV3’s Sense Ficció.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

El Nacional Jordis coche 300x158 - Why Madrid press ignore the '20-S' documentary. El Nacional.cat
Image Source: Crónica Global / El Español

On Thursday night the Catalan public television ratings rose to a stratospheric 34.8% thanks to this documentary, however, the Madrid newspapers have reacted like an ostrich in danger, burying their heads in the sand, or like small children, who think they can disappear just by closing their eyes. We know, ignorance is the best contempt.

982,000 people in Catalonia watched the documentary, well over a million during peak time. It was a success, certainly. In social networks, it generated 121,400 tweets and 9.7 million impressions. The hashtag #20STV3 produced more than 50,200 tweets; it was the top trending topic in Spain and the third in the world during two and a half hours on Thursday night. All in all, ’20-S’ was the most talked about TV programme of the day in Spain, according to data from Twitter and Kantar Media, the auditing firm of reference.

This Friday, ’20-S’ was also the star theme of the two great morning shows in Catalan radio, El Matí de Catalunya Ràdio and El Món a RAC1, which together have about 1.5 million listeners.

Ignored news
It’s a bad comparison but, as an example, Spain v Morocco World Cup match had 1,441,000 Catalan viewers, ratings of 58.3%. A blockbuster on TV can get up to between 23% and 25% at the most. Here, the documentary has better rating figures.

Everybody could say this is news just because of the data. A piece of news so easy to spot like an elephant in the room.

However, this was not the case according to Madrid press, both printed and digital, where the ’20-S’ ratings were a little over 0%. There is a small mention in Público (digital), their owner and Mediapro owner are the same person. Tomàs Delclós wrote a column in El País, lightly describing the contents of the documentary: “Audiovisual testimonies question the judicial version regarding the demonstration that took place opposite the Ministry of Economy”. El Confidencial published a brief piece in Vanitatis, their paparazzi section. We won’t mention Vertele nor Ecoteuve, specialised leading TV portals.

El Nacional Madrid press 1 300x169 - Why Madrid press ignore the '20-S' documentary. El Nacional.cat
Image source: Diario Público

Reasons for this rejection
What is it about this documentary, that they don’t like it?
It provides elements that take Judge Pablo Llarena’s version apart regarding the demonstration that surrounded the Ministry of Economy during the Civil Guard assault on the 20th of September 2017.

It shows how the Spanish police tried to enter the headquarters of the political party CUP without a court order and how they remained outside for more than three hours waiting for sparks to fly and a riot to start that could just justify whatever they were there for.

The documentary puts into context the iconic photo of the Jordis on top of the Civil Guard vehicle which has been used to charge them. They were the last ones to climb on top, after the reporters, amongst others.

It questions why the police force left weapons and ammunition unattended inside the cars: nothing happened, either among the people demonstrating on 20-S or among the officers that left them in plain sight.

It denies the public prosecutor’s version which states there were no officers at the Ministry’s doors. It also ridicules his insolent sarcasm when interrogating Major Trapero.

It warns that the Vice-President, Sáenz de Santamaría; the Minister of the Interior, Zoido and the head of the judicial police in Catalonia, Baena, refused to make any statements for the documentary.

It makes clear the Jordis rejected any sort of violence, on the contrary: they opposed it at all times, they actively discouraged it and they acted as mediators between the Civil Guard and the demonstrators.

The documentary does all of this, furthermore, with previously unpublished footage.
It is precisely because of all this that they don’t like it. What would appeal to others, has the opposite effect here. Because ‘20-S’ not only points at the police and judicial fabrications that have served to keep Jordi Sánchez and Jordi Cuixart nine months in preventive prison. It also points at the complicity of the media in spreading these deceits and in trying to make it the dominant tale in Spain. The documentary removes their masks and places them in front of the mirror. They have not looked at themselves properly, hence the situation.


Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.

Source: El Nacional @elnacionalcat

https://www.elnacional.cat/ca/politica/premsa-madrid-ignora-documental-20-s_283317_102_amp.html?__twitter_impression=true

Author: Antoni Maria Piqué
29th June 2018
Image source 1: Crónica Global – El Español
Image source 2:  Diario Público


 

LLUITA PER CATALUNYA. Poema de Vàlia Terranova. Català, búlgar i anglès

2017100109490219106 - LLUITA PER CATALUNYA. Poema de Vàlia Terranova. Català, búlgar i anglès

Poema de Vàlia Terranova @Valia_Terranova , català i búlgar. Traducció a l’anglès Anna @annuskaodena

 

LLUITA PER CATALUNYA

Tot s’hi val

per la unitat d’Espanya

amb la que somien

els castellans,

sense escrúpols

ni vergonya,

dissenyen de fa segles

la fi dels catalans.

Diuen que adoctrinem

la canalla.

I ni tan sols

es volen adonar,

que la nostra batalla

és salvar

la nostra llengua

i identitat.

L’ira creix davant

d’aquesta injustícia,

fins i tot

un color és prohibit

i ens empeny

cap a la independència

com a única

sortida del partit.

De debò s’espera de nosaltres

que restem de

braços plegats?

Lluitarem,

perquè estem convençuts

que la República

ens tornarà

les llibertats.

Ni que el vespre cridi

la foscor,

i la nit encara més la domini,

la matinada

obrirà la claror a una

Catalunya

que sola podrà

caminar!

БОРБА ЗА КАТАЛУНИЯ

Всичко бива

за единността на Испания

с която сънуват

кастилците,

безскрупулно,

без срам,

проектират от векове

края на каталунците.

Казват, че индоктринираме

децата.

И дори

не искат да осъзнаят,

че нашата битка

е да спасим

нашия език и

идентичността ни.

Гневът расте пред

тази неправда,

където дори

един цвят е забранен

и към борба за

независимост ни тласка

като единствен

изход от играта.

Наистина ли от нас се очаква

да останем със

скръстени ръце?

Ще се борим,

защото сме убедени

че Републиката

ще върне

свободата.

Дори вечерта да извика

тъмнината,

и нощта да е в нейно владение,

зората

ще огрее една

Каталуния,

която ще може да проходи

сама!

BATTLE FOR CATALONIA

Anything goes

for the unity of Spain

with which Castilians dream,

with no qualms

neither shame,

planning the end of the Catalans

for centuries.

They say that we indoctrinate

the children.

And they don’t even

want to realise,

that our own battle

is to save

our language

and identity.

Anger grows

in the face of injustice,

even a colour

has been forbidden

and this pushes us

towards independence

as our only way out.

Are we really expected

to remain with our arms folded?

We will continue to fight,

because we are convinced

that the republic

will bring back

our freedoms.

Even if the evening

calls for darkness,

and the night takes control,

dawn will bring the light

to a Catalonia

that alone will walk!

Els autors de la guardonada investigació sobre el referèndum català diuen a CommonSpace: el càrrec de malversació contra Ponsatí i companyia és una falsedat. CommonSpace

CommonSpace 1 300x57 - Els autors de la guardonada investigació sobre el referèndum català diuen a CommonSpace: el càrrec de malversació contra Ponsatí i companyia és una falsedat. CommonSpace

L’èxit de vendes revela que el càrrec de malversació contra els polítics catalans podria basar-se en una falsedat.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

ELS PERIODISTES CATALANS Laia Vicens i Xavi Tedó, els autors que hi ha darrere d’una investigació èxit de vendes sobre la planificació del referèndum d’independència de 2017 de Catalunya, han explicat a CommonSpace que les seves troballes demostren que el càrrec de malversació contra polítics catalans com ara Clara Ponsatí no té cap fonament.

CommonSpace Foto 1 300x200 - Els autors de la guardonada investigació sobre el referèndum català diuen a CommonSpace: el càrrec de malversació contra Ponsatí i companyia és una falsedat. CommonSpace
Laia Vicens i Xavi Tedó / CommonSpace

Publicat a Espanya el desembre de 2017, Operació Urnes – és una exploració de la trama clandestina que va permetre el referèndum català, tot i ser declarat il·legal, que es va convertir ràpidament en un dels èxits de vendes de l’any. Ara, en la seva desena edició, el llibre ha venut més de 50.000 còpies, va guanyar el Premi de la Societat de Periodistes Professionals de Catalunya i es va convertir en el volum de no ficció més venut durant el passat Dia Internacional del Llibre de Catalunya (Sant Jordi). Els plans per publicar a França i al Quebec estan en marxa, mentre continuen les negociacions per a les edicions escocesa i alemanya.

El llibre detalla la xarxa secreta i piramidal de personalitats, en gran part anònimes, de tota la societat catalana, un “exèrcit d’invisibles“, els esforços dels quals van assegurar el dret d’autodeterminació del poble català, malgrat els desesperats esforços de les autoritats espanyoles, i revelen per primera vegada com ho van aconseguir.

Vicens i Tedó van entrevistar a cinquanta d’aquests participants en l’Operació Urnes, i són els únics periodistes, fins ara, que han parlat amb el “cervell” darrere del pla, conegut només com a “Lluis”. A través de la seva investigació, van descobrir com es van comprar les urnes a la Xina i es van introduir d’estranquis a Europa, amagades durant les setmanes prèvies al referèndum, sovint a les llars de la gent, i es van distribuir en secret per tot el territori abans del dia de la votació.

També han afirmat que la seva tasca, en concert amb la d’altres periodistes, demostra que els materials del referèndum, com ara les urnes o les paperetes, van ser pagats per un “ciutadà” encara no revelat, i no pel Govern català, desautoritzant les acusacions del govern espanyol que els polítics catalans, com la Clara Ponsatí, són culpables de malversació.

Explicant el significat de les revelacions del seu llibre i el que li pot passar a Catalunya, Vicens i Tedó van parlar amb CommonSpace a través d’un traductor assignat per la seva editorial.

La gènesi del llibre es va produir quan el parell, tots dos periodistes del diari català ARA, van escriure un article sobre l’origen de les paperetes del referèndum, i posteriorment van ser contactats per un membre de l’Operació Urnes, qui sospitava d’on havien rebut la seva informació.

“Llavors el vam conèixer i ens va dir que ell era la persona que havia obtingut les paperetes del referèndum. Va explicar la seva història, i aquesta va ser una història molt important. Vam haver d’escriure el llibre perquè la història s’ha d’escriure, perquè les persones puguin saber-ho”.

Pel que fa a “l’exèrcit d’invisibles“, Vicens i Tedó diuen que, encara que molts hi estaven involucrats, només uns quants coneixien tots els detalls i les interaccions: “A la part alta de la piràmide hi ha tres persones, després deu persones més. Però, quan les paperetes van arribar als territoris catalans hi havia centenars de persones. Un dels homes al capdamunt de la piràmide ens va dir que hi ha entre 2.000 i 3.000 implicats en el referèndum“.

CommonSpace Foto 2 209x300 - Els autors de la guardonada investigació sobre el referèndum català diuen a CommonSpace: el càrrec de malversació contra Ponsatí i companyia és una falsedat. CommonSpace
Ruth Marigot

Tenint en compte la insòlita familiaritat que mostren amb les circumstàncies sota les quals es va produir el referèndum, quina credibilitat tenen les acusacions del govern espanyol contra els activistes i polítics catalans que han estat arrestats pel seu paper en l’organització de la votació?

“Hi ha tres càrrecs pels quals s’acusa a totes aquestes persones que van participar, de manera visible o no visible, en el procés del referèndum”, diuen Vicens i Tedo. “Rebel·lió, sedició i malversació. Els dos primers, la rebel·lió i la sedició, impliquen un acte violent.

“Pel que fa al tercer, s’ha demostrat, especialment en el llibre, però també en altres investigacions, que les paperetes les va pagar un ciutadà, una persona, no un govern”.

El referèndum català es va tornar tristament famós als ulls del món com a resultat de la violència generalitzada que van infligir les autoritats espanyoles als votants en un intent de supressió. Vicens i Tedó diuen que els organitzadors del referèndum estaven igual de sorpresos i no esperaven una reacció com aquesta. Les arrels d’aquesta violència estatal, diuen, rauen en el fracàs de l’Operació Anubis, l’intent de la Guàrdia Civil espanyola de desmantellar el marc del referèndum, que va donar lloc a registres de ministeris catalans i la detenció de 14 persones.

“Aquí tothom sap que el departament de seguretat de la policia espanyola va fracassar en la recerca de les paperetes durant dos mesos, i el que vam veure l’1 d’octubre va ser una venjança. La major part de la violència va provenir d’aquesta venjança, de no poder trobar les paperetes, els documents, cap de les coses que es requerien per a realitzar el referèndum”.

‘Catalunya no ignorarà el resultat del vot independentista’. The National

The National 300x61 - ‘Catalunya no ignorarà el resultat del vot independentista’. The National

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

‘Catalunya no ignorarà el resultat del vot independentista’, diu el president del Parlament

 

The National Catalunya no ignorarà el resultat del vot independentista 300x183 - ‘Catalunya no ignorarà el resultat del vot independentista’. The National
El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va denegar una sol·licitud per alliberar els exministres de la presó / The National

El president del Parlament de Catalunya ha dit que el govern comença a tornar a la normalitat, però no ignorarà el resultat del referèndum de l’1 d’octubre, que va veure a més del 90% dels votants donar suport a la independència.

En una entrevista exclusiva, Roger Torrent va dir a The National que el punt de partida per a qualsevol discussió sobre el futur d’aquest estat pròsper nord-oriental hauria de ser el restabliment de la “legitimitat política” del govern.

“Hi ha les eines, d’una banda, i la legitimitat política, de l’altra. El dia 1 d’octubre es va donar la legitimitat política al govern per dibuixar l’escenari futur de Catalunya”, va dir.

“Però després de l’1 d’octubre es va aplicar l’article 155 [control directe des de Madrid] que va eliminar moltes coses per les quals havíem lluitat institucionalment, com ara la representació a l’exterior.

“Ara hem de recuperar tot el que es va endur el 155 i treballarem en la direcció marcada políticament pel resultat del [referèndum].

“El primer és, des d’un punt de vista institucional, recuperar tots els instruments que la Generalitat de Catalunya va perdre –l’autogovern al nostre país–, i recuperar la situació en relació amb el que va passar el dia 1 d’octubre”.

Un altre senyal del retorn de la normalitat va ser el ministre d’Afers Exteriors, Ernest Maragall, que va anunciar a Brussel·les, on hi ha l’única oficina de la delegació catalana en funcionament, accions per restablir altres delegacions que Espanya havia tancat, en un termini de setmanes. Les oficines es troben a Londres, Nova York, Washington, Roma, Berlín i Suïssa.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca