Project Syndicate

La nostra revolució de la informació encara es troba en la seva infantesa. Project Syndicate

Project Syndicate 300x38 - La nostra revolució de la informació encara es troba en la seva infantesa. Project Syndicate

A mitjans del segle XX, la gent temia que els ordinadors i les comunicacions ens duguessin al tipus de control centralitzat descrit a la novel·la distòpica “1984” de George Orwell. Avui, milers de milions de persones portem, desitjosos, el Gran Germà a les nostres butxaques.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

Project Syndicate La nostra revolució de la informació 300x150 - La nostra revolució de la informació encara es troba en la seva infantesa. Project Syndicate
Getty Images

CAMBRIDGE – Sovint es diu que estem experimentant una revolució de la informació. Però què vol dir això, i cap a on ens porta la revolució?

Les revolucions d’informació no són noves. El 1439, la impremta de Johannes Gutenberg va iniciar l’era de la comunicació de masses. La nostra revolució actual, que va començar a Silicon Valley als anys seixanta, està lligada a la Llei de Moore: la quantitat de transistors en un xip d’ordinador es duplica cada dos anys.

A començaments del segle XXI, la potència informàtica costava una mil·lèsima part del que costava a principis dels anys setanta. Ara la Internet ho connecta gairebé tot. A mitjans de 1993, hi havia al voltant de 130 pàgines web al món; l’any 2000, la xifra havia superat els 15 milions.

Avui, més de 3,5 mil milions de persones estan connectades. Els experts prediuen que, l’any 2020, la “Internet de les coses” connectarà 20 mil milions de dispositius. La nostra revolució de la informació encara es troba en la seva infantesa.

La característica clau de la revolució actual no és la velocitat de les comunicacions; la comunicació instantània per telègraf es remunta a mitjans del segle XIX. El canvi crucial és l’enorme reducció en el cost de transmissió i emmagatzematge d’informació.

Si el preu d’un cotxe es reduís tan ràpidament com el preu de la potència informàtica, avui podríem comprar un cotxe pel mateix preu que un dinar barat. Quan el preu d’una tecnologia disminueix tan ràpidament, es torna molt més accessible i les barreres per accedir-hi cauen. Per a tots els efectes pràctics, la quantitat d’informació que es pot transmetre a tot el món és pràcticament infinita.

El cost de l’emmagatzematge de la informació també ha disminuït dràsticament, fet que permet la nostra era actual de grans dades. La informació que abans omplia un magatzem ara cap a la butxaca de la teva camisa.

A mitjans del segle XX, la gent temia que els ordinadors i les comunicacions de la revolució de la informació actual ens duguessin al tipus de control centralitzat descrit a la novel·la distòpica “1984” de George Orwell. El Gran Germà avui ens controlaria des d’un ordinador central, fent que l’autonomia individual manqués de sentit.

En canvi, a mesura que el cost de la potència informàtica ha disminuït i els ordinadors s’han reduït a la mida dels telèfons intel·ligents, els rellotges i altres dispositius portàtils, els seus efectes descentralitzadors han complementat els seus efectes centralitzadors, possibilitant la comunicació d’igual a igual i la mobilització de grups nous. Tanmateix, irònicament, aquesta tendència tecnològica també ha descentralitzat la vigilància: milers de milions de persones actualment porten de manera voluntària un dispositiu de seguiment que contínuament viola la seva privacitat mentre rastreja torres cel·lulars. Portem el Gran Germà a les nostres butxaques.

De la mateixa manera, els mitjans socials omnipresents generen nous grups transnacionals, però també creen oportunitats per a la manipulació per part dels governs i d’altres. Facebook connecta a més de dos mil milions de persones i, com va demostrar la intromissió russa en les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016, aquestes connexions i grups es poden explotar amb finalitats polítiques. Europa ha intentat establir normes per a la protecció de la privacitat amb el nou Reglament General de Protecció de Dades, però el seu èxit encara és incert. Mentrestant, la Xina combina la vigilància amb el desenvolupament dels rànquings de crèdit social que restringiran les llibertats personals, com ara viatjar.

La informació proporciona poder, i més persones tenen accés a més informació que mai, per bé i per mal. Aquest poder pot ser utilitzat no només pels governs, sinó també per actors no estatals que van des de grans corporacions i entitats sense ànim de lucre fins a criminals, terroristes i grups informals ad hoc.

La propera onada de desplaçats climàtics. Project Syndicate

Project Syndicate 300x38 - La propera onada de desplaçats climàtics. Project Syndicate

Des de 1951 la comunitat internacional no ha elaborat cap tractat per protegir l’estatus legal dels refugiats del món. Actualment, s’estan debatent dos acords a les Nacions Unides, i cadascun ofereix una oportunitat molt especial per protegir els migrants globals de la font de desplaçament més gran que hi ha en l’actualitat.

Article traduït per Miquel Santos

Project Syndicate La propera onada de desplaçats climàtic 300x150 - La propera onada de desplaçats climàtics. Project Syndicate
Oli Scarff/Getty Images

JOHANNESBURG – Governs de tot el món estan compromesos en una sèrie de converses que podrien modificar fonamentalment la manera de tractar el moviment de persones a través de les fronteres. Un diàleg se centra en la protecció dels refugiats; l’altre en les migracions.

Aquestes discussions, liderades per les Nacions Unides, no elaboraran acords legalment vinculants. Però les converses mateixes són una oportunitat molt especial per forjar un consens sobre els reptes de les migracions contemporànies.

I, encara més important, oferiran a la comunitat internacional una oportunitat de planificar pensant en l’impacte del canvi climàtic, que aviat esdevindrà un factor clau de desplaçament i migració globals.

En el darrer recompte, hi havia uns 258 milions de migrants a tot el món, amb 22,5 milions de persones considerades refugiats per l’Agència per als Refugiats de l’ONU. Aquestes xifres quedaran empetitides només que les prediccions més modestes relacionades amb el clima es facin realitat. Segons l’Organització Internacional per a les Migracions, el canvi climàtic podria desplaçar fins a mil milions de persones cap al 2050. I tanmateix cap tractat internacional engloba les migracions induïdes pel clima, un buit que cal corregir ja.

Des de 1951 no s’ha dedicat tanta atenció a les pautes internacionals per a la protecció dels refugiats. Aquell any, amb més de 80 milions de persones desplaçades després de la Segona Guerra Mundial, els països membres de l’ONU van ratificar un marc global per estandarditzar el tractament dels refugiats. El Conveni Global sobre Refugiats que s’està debatent actualment redissenya aquest marc amb estratègies per donar poder als refugiats i ajudar els governs amfitrions. De manera ben significativa, arrencaria dels signants el compromís de protegir “els desplaçats per desastres naturals i pel canvi climàtic.”

El segon acord és encara més transcendent per al tractament del desplaçament induït pel clima. No hi ha hagut mai un tractat global que reguli les migracions, i en el passat els esforços bilaterals s’han centrat gairebé exclusivament en la violència i el conflicte com a causes de desplaçament. El Conveni Global per a les Migracions proposat va més enllà d’aquests factors, i adverteix que el canvi climàtic es troba entre els “elements adversos i factors estructurals que obliguen la gent a deixar el seu país d’origen.”

Aquest tipus de llenguatge regulador reafirma el que les poblacions en risc de tot el món ja saben: la sequera, els desastres naturals, la desertificació, les collites insuficients i molts altres canvis ambientals estan posant de cap per avall els mitjans de subsistència i fent que comunitats senceres esdevinguin inhabitables.

En el meu país, Sud-àfrica, una sequera històrica està obligant grans ciutats a prendre en consideració el racionament d’aigua. Si persisteix l’escassesa d’aigua, és ben segur que provocarà una migració.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca