IRLANDA

L’eurodiputat insta al Parlament Europeu a donar suport als presos polítics catalans. Galway Daily News

GALWAY DAILY - L'eurodiputat insta al Parlament Europeu a donar suport als presos polítics catalans. Galway Daily News

L’eurodiputat Matt Cathy ha condemnat el que ell descriu com “el silenci del Parlament Europeu” després de l’empresonament de dos exdiputats del Parlament Europeu per part de les autoritats espanyoles.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

Matt Cathy MEP - L'eurodiputat insta al Parlament Europeu a donar suport als presos polítics catalans. Galway Daily News

L’eurodiputat de la regió Midlands del nord-oest va parlar després d’una conferència celebrada aquest matí a Estrasburg sobre l’abús dels drets fonamentals per part d’Espanya.

Va dir:

“El silenci de la majoria del Parlament Europeu és ensordidor quan es tracta de la repressió política a Catalunya. El fet que la majoria de parlamentaris guardin silenci quan es tracta de l’empresonament polític de dos exdiputats del Parlament Europeu és escandalós.

“Ara hi ha nou presos polítics empresonats i en espera de judici per “rebel·lió” per haver organitzat el referèndum sobre la independència de l’1 d’octubre a Catalunya. Alguns fa més de set mesos que són en presó preventiva. Cadascun d’ells s’enfronta a penes de fins a 30 anys de presó.

“Diversos líders polítics s’han vist obligats a exiliar-se a Europa, fins i tot l’expresident Carles Puigdemont, a qui vaig conèixer a Brussel·les. El fet que els tribunals de Bèlgica i Alemanya hagin rebutjat les ordres d’extradició espanyoles mostra com són de dubtoses aquestes acusacions.

“A Alemanya, l’ordre d’extradició contra el Sr. Puigdemont va ser rebutjada perquè el tribunal va assenyalar que no hi havia evidència de cap mena de violència per part dels organitzadors del referèndum; mentre que a Bèlgica vam ser testimonis de l’estrany espectacle dels mateixos fiscals demanant al tribunal que rebutgessin les ordres contra dos exconsellers catalans.

“L’actitud de les institucions europees, inclòs el Parlament, dient que la repressió política a Catalunya és un “assumpte intern per a Espanya” és simplement injustificable.

Sóc un escriptor català i vull la independència del meu país. The Irish Times

 

THE IRISH TIMES 1 1024x93 - Sóc un escriptor català i vull la independència del meu país. The Irish Times

Espanya no és el lloc adient per a mi, diu Eduard Márquez, abans de la seva aparició al Festival Internacional de Literatura de Cúirt (Irlanda)

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

I am a Catalan writer - Sóc un escriptor català i vull la independència del meu país. The Irish Times

Sóc un escriptor català i vull la independència del meu país. Per què? Primer, perquè em sento català. No em sento alemany, o italià, o irlandès, o espanyol. Català. Em sembla que és fàcil d’entendre. És una qüestió emocional. Catalunya encarna la meva identitat: la meva família, els meus paisatges, els meus records, la meva llengua. Segon, perquè després dels esdeveniments dels últims mesos, ja no vull viure més en un país que no permet a la gent decidir sobre el seu futur, i que respon a les peticions de la gent que pensa diferent amb la violència de la policia i la repressió judicial. I aquí comença el problema polític i social i això necessita una mica d’explicació històrica.

A principis del segle XVIII, el Rei Carles II va morir sense descendència. La successió de la corona espanyola va originar una guerra en la qual la majoria dels països europeus hi va participar. A la península Ibèrica, les institucions de la Corona d’Aragó van donar suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria, però Castella va optar per Felip de Borbó, el representant de la monarquia francesa. Els partidaris de l’arxiduc van ser derrotats a la batalla d’Almansa (1707) i els exèrcits borbònics van ocupar el País Valencià i el Regne d’Aragó. Felip V va abolir les institucions d’aquests regnes i va començar a reprimir les seves poblacions. El 1713, les monarquies europees van signar el Tractat d’Utrecht, que va acabar amb la guerra a Europa. Felip V va ser reconegut com el Rei d’Espanya, a canvi de concessions territorials i econòmiques. Malgrat tot, Catalunya va mantenir la seva resistència. Els catalans sabien que el Rei Felip V aboliria les constitucions i les institucions de Catalunya si envaïa el país. Barcelona va resistir el setge de l’exèrcit borbònic durant mesos, però finalment va caure derrotada l’11 de setembre de 1714. Aquest dia és el dia nacional de Catalunya. Un dia de derrota que va convertir-se en un dia de celebració. Per no oblidar. Crec que això explica molt sobre el nostre caràcter.

Irlanda: la veu de les dones al cor de la campanya sobre la liberalització de l’avortament. L’express

Lexpress - Irlanda: la veu de les dones al cor de la campanya sobre la liberalització de l'avortament. L'express

Dublín – Com moltes dones que han evitat la prohibició constitucional de l’avortament a Irlanda, la Fabiana Mizzoni fa campanya per la seva derogació en el referèndum de divendres i denuncia la hipocresia del seu país sobre el tema.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

lexpress Referendum avortament - Irlanda: la veu de les dones al cor de la campanya sobre la liberalització de l'avortament. L'express
Font de la imatge: afp.com/Artur Widak

“Dir que l’avortament ha de romandre il·legal no impedeix que es practiqui, només evita que es practiqui amb tota seguretat”, diu la jove de 27 anys. Tenia 17 anys quan va optar per acabar amb un embaràs no desitjat.

Gairebé deu anys després dels fets, ja no té cap complex per explicar la seva elecció i el seu alleujament d’haver avortat a l’estranger.

A l’edat de l’escola secundària, va preferir no dir res als seus amics que, com ella, assistien a “Escoles catòliques on ens van dir coses terribles sobre les dones que es quedaven embarassades accidentalment”.

A part dels seus pares, que li van donar llibertat per decidir, ningú no ho sap, ni tan sols les seves tres germanes grans que només van conèixer la història uns anys més tard, “tristes” i “enutjades” per no haver-la pogut recolzar.

– “Paranoica” –

La dublinesa recorda el clima de tensió que va envoltar l’organització del seu viatge a Anglaterra, explicant les “trucades fetes des d’aparcaments” per arribar a la clínica i l’excusa d’una visita a la seva àvia per fer el viatge.

“Em vaig tornar paranoica i tenia por que es veiessin contradiccions en la meva història”, explica, afirmant que si els seus records sobre l’avortament són “borrosos”, recorda el seu alleujament en despertar.

Fins i tot convençuda que la seva decisió va ser la correcta, evoca “un sentiment contradictori” de vergonya en tornar a Irlanda que s’explica pel fet d’haver sigut criada en una societat on l’avortament és tabú. La seva prohibició, excepte quan la vida de la mare està en perill, ha estat a la constitució durant 35 anys.

La jove d’aspecte apagat ha estat fent campanya pel dret a l’avortament des de fa uns anys, convençuda que malgrat estar prohibit, és una realitat quotidiana.

“Em va sorprendre, a la clínica de Liverpool on vaig ser, que les infermeres fossin particularment agradables amb les irlandeses, perquè ens hi veuen cada dia”, explica ella.

Va compartir públicament la seva història ara fa dos anys, quan les raons de les dones sobre l’avortament es van poder exposar més lliurement, considerant un deure el “parlar en nom de persones que no poden”.

I esmentant dones amb discapacitats, dones immigrants que no poden viatjar o que no es poden pagar el viatge i que no han tingut el mateix suport moral i financer que ella.

– Vergonya i secret

En una campanya de referèndum on es multipliquen els testimonis personals, Fabiana Mizzoni considera que aquests són necessaris per posar de relleu el fenomen que durant un llarg temps ha estat “cobert sota un vel de secret i vergonya”.

Segons ella, això també ha permès desmitificar l’avortament, mostrant que “afecta a persones normals”, lluny dels “estereotips de dones que practiquen sempre el sexe sense protecció i que tant els hi fa quedar-se embarassades”.

Ella que es trobava massa jove per ser mare considera la prohibició de l’avortament “molt injusta”, explicant que havia anat porta a porta i reunint-se amb dones “que en la seva cinquantena o seixantena es posen a plorar perquè mai no havien parlat del seu avortament”.

A mesura que s’apropa la votació, la professora de ioga diu que és “optimista amb prudència” sobre el resultat, mentre que les enquestes d’opinió donen l’avantatge al Sí, però encara hi ha molt indecís.

Denunciant els atacs sovint “agres” de l’altre bàndol, recorda les setmanes “esgotadores” que va passar donant voltes als records personals. Si el No guanya, ella està preparada per baixar a protestar al carrer.


Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement del francès.

Article traduït par AnnA (@annuskaodena) selon ma meilleure connaissance du français.


Font: l’express

https://www.lexpress.fr/actualites/1/styles/irlande-la-parole-des-femmes-au-coeur-de-la-campagne-sur-l-avortement_2010832.amp.html?__twitter_impression=true
Autoria: Styles / Per L’Agence France-Presse (AFP)
Data de publicació: 23 maig 2018
Font de la imatge: afp.com/Artur Widak


 

Republicanisme irlandès i Catalunya. The Red Pen

The Red Pen - Republicanisme irlandès i Catalunya. The Red Pen

Els valors i els principis del republicanisme irlandès reafirmen que els republicans haurien de donar suport al poble català en la seva lluita.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

 

Republicanisme Irlandès i Català e1526681276546 1 300x232 - Republicanisme irlandès i Catalunya. The Red Pen
Ajuntament de Dublín / Font: The Red Pen (Trinity College Dublin)

A primers de novembre, els regidors de la ciutat de Dublín van votar a favor de penjar l’Estelada, la bandera nacional de la proclamada República Catalana, a l’ajuntament de Dublín durant un mes. La votació es va fer exactament un mes després que el regidor del Sinn Féin, Chris Andrews, prengués la iniciativa escalant l’ajuntament i hissant la bandera ell mateix. Va descriure les seves accions com un acte de solidaritat amb la lluita per la independència a Catalunya.

La moció per fer volar l’Estelada haurà de ser ratificada per l’ajuntament en ple en una data posterior, i s’han plantejat preguntes sobre perquè l’estat constitucional de Catalunya ha provocat una reacció dins la política irlandesa. La resposta és que la lluita catalana reflecteix la lluita històrica per la independència a Irlanda. A més, els valors i els principis del republicanisme irlandès no només es corresponen amb el reclam de nacionalitat de Catalunya, també corroboren positivament que els republicans han de donar suport al poble català en la seva lluita.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca