França

Puigdemont torna a Bèlgica per activar el Consell de la República. Le Peuple breton

Le Peuple Breton 300x68 - Puigdemont torna a Bèlgica per activar el Consell de la República. Le Peuple breton

La fi del juliol està marcada per la tímida arrencada del diàleg entre els governs català i espanyol. Cadascú marcant el seu terreny i buscant establir les bases per enfortir les seves posicions abans d’entrar en els debats.

Article traduït per @HaedusCrabittu

Puigdemont torna a Bèlgica 300x169 - Puigdemont torna a Bèlgica per activar el Consell de la República. Le Peuple breton

Aquesta setmana (dimecres, 1r d’agost) se celebrarà a Barcelona la primera reunió de la comissió bilateral Generalitat-Estat. A l’hora d’establir l’ordre del dia, cada part ha insistit a incloure (o negar-se a tractar …) el màxim de punts que li interessa. Així, finalment, el govern català ha aconseguit que, a més de les qüestions de finançament i inversió a Catalunya, a la comissió també s’hi parli de presos polítics i “vies perquè Catalunya decideixi el seu futur”. En paral·lel, el president Quim Torra ha demanat a Madrid una reunió d’emergència de la comissió bilateral de seguretat per la proliferació d’atacs feixistes a Catalunya contra les persones, els símbols i els locals independentistes (Vic, Barcelona …). Dimecres 25 també es van reunir els ministres d’Afers Estrangers a Madrid, l’espanyol jacobí antiindependentista, Josep Borrell i el català (antic socialista, membre d’ERC, Ernest Maragall) per provar de travar el diàleg des de posicions diametralment oposades.

Catalunya: el rei Felip VI i Quim Torra es retroben als Jocs Mediterranis. L’Indépendant

LIndépendant capçalera - Catalunya: el rei Felip VI i Quim Torra es retroben als Jocs Mediterranis. L'Indépendant

El president de la Generalitat Quim Torra no va deixar d’afirmar la seva oposició al rei durant la cerimònia d’obertura dels Jocs Mediterranis que s’ha celebrat aquest divendres a la tarda a Tarragona.

Article traduït per @HaedusCrabittu

Jocs Mediterranis Tarragona Quim Torra Felip VI Pedro Sánchez - Catalunya: el rei Felip VI i Quim Torra es retroben als Jocs Mediterranis. L'Indépendant
Felip VI, Pedro Sánchez, el primer ministre espanyol i Quim Torra – AFP

No havien pas de creuar-se. Quim Torra fins i tot havia amenaçat de boicotejar la cerimònia d’obertura per no aparèixer al costat del rei Felip VI, a tall de protesta pel seu discurs del 3 d’octubre.

Tot i això, tots dos homes han interactuat al marge de la cerimònia. Abans de la sortida del rei, el President de la Generalitat ha lliurat a Felip VI un informe del Síndic de Greuges català sobre les conseqüències del referèndum -prohibit pel Tribunal Constitucional- i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució amb un missatge clar sobre “la violació dels drets fonamentals i de les llibertats públiques en el curs de la reacció punitiva a l’1-O i en l’aplicació de l’article 155”

Això no obvia que Felip VI hagi estat rebut majoritàriament per aplaudiments al Nou Estadi de Tarragona, també amb força xiulets. Sobretot, han estat les banderes espanyoles les que han estat desplegades en diverses ubicacions de l’estadi.


Article traduït par @HaedusCrabittu selon ma meilleure connaissance du français.
Article traduït per @HaedusCrabittu segons el meu millor coneixement del francès.


Font: L’Indépendant @lindependant

https://www.lindependant.fr/2018/06/22/catalogne-le-roi-felipe-vi-et-quim-torra-se-retrouvent-au-jeux-mediterraneens,4292172.php

Autor: lindependant.fr

Data de publicació: 23 de juny 2018


 

A Espanya, la venjança dels independentistes catalans contra Mariano Rajoy. Le Monde

Le Monde - A Espanya, la venjança dels independentistes catalans contra Mariano Rajoy. Le Monde

Els diputats independentistes van votar per la moció de censura que va provocar la caiguda de l’anterior President del govern conservador.

Article traduït par AnnA (@annuskaodena)

Le Monde Rajoy - A Espanya, la venjança dels independentistes catalans contra Mariano Rajoy. Le Monde
Pierre-Philippe Marcou/Pool via REUTERS

A Espanya, la caiguda de Mariano Rajoy va coincidir amb el final del control de Catalunya, vigent des de la declaració d’independència unilateral del 27 d’octubre de 2017. L’aixecament de l’article 155 de la Constitució espanyola es va produir el dissabte 2 de juny, després de la presa de possessió del nou govern català.

El seu líder, Quim Torra, que va jurar el càrrec el dissabte a Barcelona, va demanar diàleg amb el nou President espanyol socialista, Pedro Sánchez, que va jurar el càrrec per governar Espanya a Madrid. “President Pedro Sánchez, parlem, fem-nos càrrec del problema, prenem riscos, vostè i jo”, va dir el senyor Torra.

El president català de la comunitat autònoma havia reconsiderat, dimarts, la composició del seu govern per excloure els consellers a l’exili o en presó preventiva, malgrat l’enuig de la influent associació independentista ANC, que el va acusar de doblegar-se a Madrid.

Com a resultat, una de les últimes mesures del govern de Mariano Rajoy va ser autoritzar la publicació del decret de nomenament al Butlletí Oficial català, el que permet l’aixecament automàtic de l’article 155.

“A Catalunya, l’independentisme ha esdevingut un delicte”. Le Point

Le Point - “A Catalunya, l’independentisme ha esdevingut un delicte”. Le Point

ENTREVISTA. En una visita a Còrsega, la presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Elisenda Paluzie, acusa Espanya de “deriva autoritària”.

Article traduït par AnnA (@annuskaodena)

Elisenda Paluzie - “A Catalunya, l’independentisme ha esdevingut un delicte”. Le Point
Font de la imatge: © ROSER VILALLONGA / BCN / PRO

Des de l’inici de la crisi a Catalunya, l’associació que ella dirigeix ha activat els carrers. Al capdavant de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), el moviment popular independentista que ha originat les grans manifestacions contra el govern espanyol agrupant centenars de milers de persones, Elisenda Paluzie va estar a Còrsega dimecres per moderar una trobada a Bastia.

Enmig de la crisi entre Barcelona i Madrid, la comissió de suport “Còrsega-Catalunya” va convidar la independentista per intentar construir una cadena de solidaritat a tota Europa.

-Le Point: Quin sentit té la seva visita a Còrsega?

Elisenda Paluzie: Viatjo molt per Europa per sensibilitzar l’opinió pública sobre el que està succeint a Catalunya. Si la visió de la gent canvia, tindrà un impacte en els diferents governs per pressionar a l’estat espanyol. Sé que a Còrsega tenim suport de pes.

-Des del referèndum sobre la independència de l’1 d’octubre de 2017, Catalunya s’ha vist immersa en un món desconegut. Com traureu el cap de l’aigua?

Un conflicte polític s’ha de resoldre mitjançant una negociació política, però aquesta no és la manera en què l’Estat espanyol pretén fer front a la situació a Catalunya. Van destituir el govern català forçant la legislació i van convocar eleccions al desembre, esperant guanyar, organitzant una campanya enganyosa sobre el catastrofisme econòmic. Malgrat això, en l’últim trimestre de 2017, el PIB català va créixer més de pressa que la mitjana espanyola i europea.

-Res no ha canviat des de les eleccions de desembre que van donar als independentistes catalans la majoria d’escons?

No. El govern espanyol ha preferit regular aquesta situació mitjançant una deriva autoritària amb una justícia que debilita els drets fonamentals i practicant abusivament la detenció preventiva. De moment, Catalunya està sota tutela. Hem perdut la nostra autonomia.

Madrid dirigeix de manera il·legal mitjançant acusacions falses de rebel·lió contra els dirigents independentistes catalans. Però l’únic que van fer va ser organitzar un referèndum sobre l’autodeterminació…

Els líders catalans són tractats com a terroristes.

-La declaració d’independència proclamada per Carles Puigdemont el passat 10 d’octubre no va precipitar aquesta situació de bloqueig?

Vull recordar que els independentistes van guanyar les eleccions regionals posteriors. Després de la resistència dels catalans a la violència policial durant el referèndum, no declarar-la hauria estat una gran decepció per als independentistes. Va ser el següent pas lògic.

-Va ser escollida el 24 de març al capdavant de l’ANC per succeir el líder independentista Jordi Sànchez, ara a la presó. En quin estat d’ànim ha pres aquestes funcions?

Avui en dia, posicionar-se políticament en el moviment independentista català comporta riscos. Als ulls de l’Estat espanyol, l’independentisme a Catalunya s’ha convertit en un delicte. Per poder empresonar als nostres líders, els jutges es van inventar un delicte que no van cometre: la rebel·lió. Dins el Codi Penal espanyol, això suposa que hi ha una revolta violenta contra les institucions estatals. Això no ha succeït pas així. Van ser les forces de seguretat espanyoles les que van fer ús de la violència per retirar les urnes dels col·legis electorals. Però el jutge considera que aquesta situació va ser provocada per l’organització del referèndum…

-El 14 de maig, el nou president català, Quim Torra, va nomenar els seus consellers actualment a la presó. Madrid ho va considerar una provocació i ha demanat formar un govern “viable” que “sigui capaç de dialogar”…

Aquests diputats tenen els seus drets polítics intactes. No són condemnats i han estat candidats a les eleccions. No hi ha cap base jurídica per evitar que el president Torra els nomeni. Es tractava de restablir el govern legítim, destituït il·legalment. Si Madrid vol apaivagar les coses, n’hi ha prou que el Fiscal General retiri les acusacions de rebel·lió contra els governants catalans. Però són tractats com a terroristes. Avui, els jutges belgues, alemanys i escocesos reconeixen que el que va passar a l’octubre a Catalunya no és un esdeveniment violent, sinó un referèndum. Aquestes decisions pesaran molt quan s’iniciï el judici a Espanya contra els consellers de Puigdemont, el pròxim mes de setembre.

-Quim Torra, que prové de l’ANC, realment no té bona premsa. El diari espanyol “El Mundo” el presenta com el “ventríloc” de Puigdemont…

Puigdemont és el president legítim del moviment independentista i té els seus drets polítics intactes. No va poder ser elegit, el govern espanyol va utilitzar la justícia per evitar-ho. Quim Torra ha acceptat ser el president temporal fins que Puigdemont pugui ser elegit. No és cap titella.

-Tornem a Còrsega. A part de la presència de les majories nacionalistes al capdavant de les dues regions, quines són les similituds entre Còrsega i Catalunya?

Els processos són bastant diferents, tot i que, com els catalans, els corsos tenen una llengua, una història i han estat independents en el passat. A Còrsega, la independència no és en discussió sobre la taula ara com ara. El context recorda la situació catalana dels anys vuitanta amb la majoria autonomista de l’època. Si s’haguessin respectat els drets de Catalunya, per exemple durant el procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia el 2006, l’agenda política no hauria canviat potser? A Còrsega, hi ha una negociació amb l’Estat francès, especialment al voltant de la llengua i les noves competències per avançar cap a una gestió autònoma. França té tot l’interès per respectar aquesta voluntat popular.

-Això vol dir que l’actitud de l’estat espanyol cap a Catalunya ha enfortit la reivindicació independentista?

Absolutament. Durant la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’any 2006, diverses propostes van topar amb la negativa de Madrid, que va iniciar un procés de recentralització. Des de llavors, el catalanisme s’ha tornat predominantment independentista.

-Segons vostè, quines solucions polítiques poden compartir Còrsega i Catalunya?

El que nosaltres reivindiquem es basa en el dret dels pobles a l’autodeterminació, que Europa té tot l’interès a fer complir. Haurà d’adonar-se que el que està passant a Espanya és una violació dels drets fonamentals, que va en contra dels principis fundacionals de la Unió Europea. És a dir, el final de la persecució de les minories, el diàleg polític i l’amistat entre els pobles.


Article traduït par AnnA (@annuskaodena) selon ma meilleure connaissance du français.
Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement del francès.

Font: Le Point

http://www.lepoint.fr/europe/en-catalogne-l-independantisme-est-devenu-un-delit-24-05-2018-2221004_2626.php

Autor: Entrevista de Julian Mattei
Data de publicació: 24 de maig 2018
Font de la imatge: © ROSER VILALLONGA / BCN / PRO


 

Catalunya: Espanya no s’escapa del judici europeu. Le Soir

Le Soir - Catalunya: Espanya no s’escapa del judici europeu. Le Soir

La justícia belga es va negar el proppassat dimecres a extradir els tres exconsellers catalans contra els quals la justícia espanyola havia emès una ordre de detenció europea el passat mes de març.

Article traduït par @HaedusCrabittu

PhotoNews Puigdemont 1 300x200 - Catalunya: Espanya no s’escapa del judici europeu. Le Soir
PhotoNews

Malauradament, per a l’interès del debat, els jutges belgues ni tan sols havien de decidir sobre el fons: tan sols han pogut constatar que els seus col·legues espanyols havien omès, tot i dos recordatoris, d’integrar tots els documents a l’expedient…

També es van emetre ordres d’arrest semblants en contra d’altres dos exconsellers refugiats al Regne Unit i a Suïssa i, òbviament el més mediàtic, contra l’expresident Carles Puigdemont a Alemanya, on havia estat arrestat i alliberat ràpidament amb mesures cautelars, mentre tornava a Bèlgica des de Finlàndia, on s’havia exiliat com els seus altres col·legues.

La decisió dels jutges belgues, la primera de la sèrie que es va produir, ha estat acollida amb fredor per les autoritats espanyoles i per l’opinió pública espanyola. Veuen Bèlgica com un aliat tàcit de l’independentisme català, d’ençà que el seu primer ministre va criticar la violència de la repressió als votants en el referèndum català de l’1 d’octubre de 2017, i encara més des que una primera ordre de detenció europea emesa per Espanya contra els exconsellers catalans refugiats a Bèlgica va haver de ser retirada pel jutjat de Madrid, perquè les consideracions exposades semblaven estar ja abocades al seu rebuig.

Un cas que esdevé europeu.

La decisió judicial belga, encara que no ha pogut passar de l’examen formal, constitueix el primer revés jurídic, i per tant polític, per a l’Estat espanyol en l’àmbit europeu. I això en dos nivells. En primer lloc, pel seu efecte material: els exconsellers catalans, ja definitivament, no poden ser importunats en territori belga. Ho podrien ser si, teòricament, es traslladen i són detinguts en un altre país de la Unió, on es reeditaria el mateix procediment d’ordre de detenció europea. Però altres tres estats europeus s’hauran de pronunciar aviat sobre els altres tres casos, amb força possibilitats que se segueixi la mateixa lògica que la dels magistrats belgues.

Anna Gabriel, retirada. Libération

Liberation 1 - Anna Gabriel, retirada. Libération

Feminista i anticapitalista, la militant independentista catalana ha hagut d’exiliar-se a Suïssa per continuar la lluita.

Article traduït par @HaedusCrabittu

1119720 anna gabrieljpg 240x300 1 240x300 - Anna Gabriel, retirada. Libération
Font de la imatge: Olivier Vogelsang

Sovint es desperta amb la sensació d’un malson: què faig aquí, a Suïssa, a Ginebra, si el meu lloc és a Catalunya, per lluitar a favor de la independència que haurà de ser arrencada a ‘l’estat espanyol’? Li han deixat una habitació al centre de la ciutat suïssa. “És que la vida resulta cara!”, se n’exclama diverses vegades. Anna Gabriel no entrarà en detalls, però “els amics catalans i suïssos” han estat generosos amb ella, permetent-li atendre les seves necessitats, a la vora del llac Léman on triomfen els milionaris. Llavors sí, ens atrevim a preguntar-li: què fa aquí un activista anticapitalista, amb texans usats, samarreta morada i dessuadora blava, la imatge de la simplicitat, en una actitud relaxada sense maquillatge? Els cabells llargs, sedosos i negres d’atzabeja, les arracades de plata de gran diàmetre per pura coqueteria, segons diu, la mirada en la mirada, amb tota la seva força de convicció: “Jo què faig aquí? Vaig posar el meu cos i la meva vida al servei d’una causa justa”.

Per a la justícia i el govern espanyols, així com per a una gran majoria de ciutadans ibèrics, Anna Gabriel, de 43 anys, és una fugitiva. Algú que ha escapat. Igual que una dotzena d’altres personalitats secessionistes catalanes, el Tribunal Suprem l’acusa de ‘rebel·lió’, un dels càrrecs més greus del codi penal espanyol, que pot conduir als trenta anys de presó. La seva perspectiva és diametralment oposada: “Sóc una exiliada”. Una exiliada que va triar bé el seu destí: Suïssa, que no forma part de la Unió Europea (UE), l’ordre de detenció comunitària no s’hi aplica pas, i els processos d’extradició són llargs i complicats. Especialment entre Madrid i Berna, la capital espanyola s’ha negat fins ara a lliurar l’informàtic Hervé Falciani, franc-suís que havia robat les dades de 130.000 clients de l’HSBC.

La fugida o l’exili d’Anna Gabriel es remunta al febrer: l’única manera d’evitar els cops judicials del jutge Pablo Llarena que la voldria rere uns barrots. “L’elecció de Ginebra ha estat ben pensada. Aquí s’acostuma a refusar sistemàticament una extradició si els càrrecs són de naturalesa política, com és òbviament el meu cas”. Afegeix:” Ginebra és la ciutat de les ONG i de la defensa dels drets humans, una ciutat que pot servir de bona caixa de ressonància per a la causa catalana”.

Ella ha insistit en què l’entrevista i la sessió de fotografies es facin al costat de ‘la Chaise’, a la gran plaça al costat de la seu de les Nacions Unides. També ha insistit en què la trobada coincideixi amb la presència de desenes de dones kurdes amb roba tradicional que protesten contra el règim d’Erdogan, cantant a viva veu en un sistema de so saturat. “En comparació amb d’altres, sóc una exiliada de luxe”, admet.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca