Foreign Affairs

Sigue tu propio camino. Foreign Affairs

Foreign Affairs - Sigue tu propio camino. Foreign Affairs

Por qué el aumento del separatismo puede conducir a más conflictos

Artículo traducido por Albert (@HaedusCrabittu)

Foreign Affairs Vés pel teu camí - Sigue tu propio camino. Foreign Affairs
Manifestantes en apoyo de la independencia catalana en Barcelona, ​​España, noviembre de 2017. / Fotografía: ALBERT GEA / REUTERS

Desde la costa mediterránea del norte de España hasta los estados insulares del Pacífico Sur, el secesionismo va en aumento. En 1915 había ocho movimientos que buscaban su propio estado. En 2015 había 59. Una explicación para el aumento es que ahora hay más países de los cuales separarse. Pero incluso teniendo esto en cuenta, la tasa de secesión se ha más que duplicado durante el último siglo.

Pero a pesar de que más grupos intentan romper, cada vez hay menos que recurren a la violencia. Como los secesionistas quieren unirse al club exclusivo de los Estados, están atentos a las señales enviadas por los principales países y organizaciones que indican cómo deben comportarse. Hasta ahora, estas señales no les han desanimado a recurrir a la violencia (y los han hecho más prudentes para evitar víctimas civiles si lo hacen) o a declarar la independencia unilateralmente. Las fuerzas kurdas en Irak y Siria, por ejemplo, han evitado en gran medida asesinar civiles y han ofrecido ayuda a las potencias occidentales que luchan contra el Estado Islámico (o ISIS). Somalilandia, que se separó de Somalia a principios de los años noventa, ha trabajado tranquilamente pero con eficacia con países que intentan frenar la piratería en el Golfo de Adén. Y en Cataluña y Escocia, los movimientos independentistas han optado por referéndums y negociaciones en lugar de realizar declaraciones unilaterales.

Este buen comportamiento ha sido muy poco recompensado. En medio de la guerra contra ISIS, Turquía y Estados Unidos se han movido rápidamente para apaciguar las conversaciones sobre un Kurdistán independiente. Ningún país ha reconocido la condición de estado de Somalilandia. Y el gobierno español declaró ilegal el referéndum catalán e ignoró el resultado. Mientras tanto, el nuevo miembro del club de Estados, Sudán del Sur, obtuvo el reconocimiento internacional a pesar de violar flagrantemente el derecho internacional y los derechos humanos en su lucha por la independencia.

Esta contradicción presenta un dilema para los secesionistas: ¿Deberían creer que aquello que les cuentan es el mejor camino hacia una condición de estado o lo que ven realmente funciona? En las últimas décadas, parece que han cerrado los ojos a la brecha entre la retórica y la realidad. Pero la capacidad de los principales países y organizaciones internacionales para mantener la ficción de que el buen comportamiento conduce al éxito, puede estar erosionándose.

Si los secesionistas concluyen que cumplir las reglas genera pocas recompensas, las consecuencias podrían ser desagradables. Algunos continuarán comportándose bien por razones propias de su movimiento. Pero aquellos que ven las reglas como una restricción externa las abandonarán rápidamente. La tendencia reciente del secesionismo no violento podría ser revertida y aumentarían los costes humanos de la guerra en lugares donde los secesionistas ya han recurrido a la rebelión.

COMO CREAR TU PROPIO ESTADO

Es habitual para los analistas de asuntos internacionales remarcar que, desde la Segunda Guerra Mundial, las guerras civiles se han vuelto más frecuentes que las guerras entre estados. Menos conocida es la creciente tendencia hacia el secesionismo entre grupos rebeldes que luchan en guerras civiles. Los datos que recopilé con mi colega politólogo, Page Fortna, muestran que la proporción de guerras civiles, en las que al menos un grupo rebelde pretendía separarse, aumentó de cero en 1899 al 50 por ciento en 1999.

Vés pel teu camí. Foreign Affairs

Foreign Affairs - Vés pel teu camí. Foreign Affairs

Per què l’augment del separatisme pot conduir a més conflictes

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

Foreign Affairs Vés pel teu camí - Vés pel teu camí. Foreign Affairs
Manifestants en suport de la independència catalana a Barcelona, Espanya, novembre de 2017. / Foto ALBERT GEA / REUTERS

Des de la costa mediterrània del nord d’Espanya fins als estats insulars del Pacífic Sud, el secessionisme va en augment. El 1915 hi havia vuit moviments que buscaven el seu propi estat. L’any 2015 n’hi havia 59. Una explicació per l’augment és que ara hi ha més països d’on separar-se. Però fins i tot tenint això en compte, la taxa de secessió s’ha més que duplicat durant l’últim segle.

Però tot i que més grups intenten trencar, cada vegada n’hi ha menys que recorren a la violència. Com que els secessionistes volen unir-se al club d’Estats exclusiu, paren molta atenció als senyals enviats pels principals països i organitzacions que indiquen com s’han de comportar. Fins ara, aquests senyals no els han desanimat de recórrer a la violència (i els han tornat més prudents per evitar víctimes civils si ho fan) o de declarar la independència unilateralment. Les forces kurdes a l’Iraq i Síria, per exemple, en gran mesura han evitat assassinar civils i han ofert ajuda a les potències occidentals que lluiten contra l’Estat Islàmic (o ISIS). Somalilàndia, que es va separar de Somàlia a principis dels anys noranta, ha treballat tranquil·lament però amb eficàcia amb països que intenten frenar la pirateria al golf d’Aden. I a Catalunya i Escòcia, els moviments independentistes han optat per referèndums i negociacions en lloc de fer declaracions unilaterals.

Aquest bon comportament ha estat molt poc recompensat. Enmig de la guerra contra ISIS, Turquia i els Estats Units s’han mogut ràpidament per apaivagar les converses sobre un Kurdistan independent. Cap país ha reconegut la condició d’estat de Somalilàndia. I el govern espanyol va declarar il·legal el referèndum català i va ignorar-ne el resultat. Mentrestant, el nou membre del club d’Estats, Sudan del Sud, va obtenir el reconeixement internacional tot i violar flagrantment el dret internacional i els drets humans en la seva lluita per la independència.

Aquesta contradicció presenta un dilema pels secessionistes: ¿Haurien de creure que el que els diuen és el millor camí cap a una condició d’estat o el que veuen realment funciona? En les últimes dècades, sembla que han tancat els ulls a la bretxa entre la retòrica i la realitat. Però la capacitat dels principals països i organitzacions internacionals per mantenir la ficció que el bon comportament condueix a l’èxit, es pot estar erosionant.

Si els secessionistes conclouen que complir les regles genera poques recompenses, les conseqüències podrien ser desagradables. Alguns continuaran comportant-se bé per les raons internes del seu moviment. Però aquells que veuen les regles com una restricció externa les abandonaran ràpidament. La tendència recent del secessionisme no violent podria ser revertida i augmentarien els costos humans de la guerra a llocs on els secessionistes ja han recorregut a la rebel·lió.

COM CREAR EL TEU PROPI ESTAT
És habitual pels analistes d’assumptes internacionals remarcar que, des de la Segona Guerra Mundial, les guerres civils s’han tornat més freqüents que les guerres entre estats. Menys coneguda és la tendència creixent cap al secessionisme entre grups rebels que lluiten en guerres civils. Les dades que vaig recopilar amb el meu col·lega politòleg, Page Fortna, mostren que la proporció de guerres civils, en què almenys un grup rebel pretenia separar-se, va augmentar de zero el 1899 al 50 per cent el 1999. …

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca