ComuniCATs

CATALONIA – RIGHT TO SELF-DETERMINATION

Foto 1 self determination 300x137 - CATALONIA - RIGHT TO SELF-DETERMINATION

Original article by Carles @Cjaumev and AnnA @annuskaodena 

Translated into English by AnnA @annuskaodena 

All peoples have the right to self-determination.

There are quite a lot of talks lately about whether or not Catalonia has the right to self-determination and why.

In this article we want to expose the favourable arguments that we as a people can accept to exercise this universal and democratic right. We will start by trying to define and expose these arguments.

CATALUÑA – DERECHO A LA AUTODETERMINACIÓN

Foto 1 self determination 300x137 - CATALUÑA - DERECHO A LA AUTODETERMINACIÓN

Por Carles @Cjaumev i AnnA @annuskaodena. Traducción al castellano por @HaedusCrabittu.

All peoples have the right to self-determination. Todos los pueblos tienen derecho a la autodeterminación.

Últimamente, se habla poco o mucho sobre si Cataluña puede acogerse al derecho de autodeterminación o no y por qué.

En este artículo queremos exponer los argumentos favorables a que podemos acogernos como pueblo para ejercer este derecho universal y democrático. Empezaremos por intentar definir y mostrar cuáles pueden ser los argumentos a debatir.

CATALUNYA – DRET D’AUTODETERMINACIÓ

Foto 1 self determination 300x137 - CATALUNYA - DRET D’AUTODETERMINACIÓ

Per Carles @Cjaumev i AnnA @annuskaodena 

All peoples have the right to self-determination. Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació.

Darrerament, es parla poc o molt de si Catalunya pot acollir-se al dret d’autodeterminació o no i per què.

En aquest article volem exposar els arguments favorables a què podem acollir-nos com a poble per exercir aquest dret universal i democràtic. Començarem per intentar definir i mostrar quins poden ser els arguments a debatre.

Crònica: “Fem unes Birres Carteres amb Cartes x República”

Crònica de l’Albert @HaedusCrabittu

El passat dimecres, 11 de juliol, vam poder comprovar que la Vila de Gràcia segueix sent un lloc singular, en assistir a la trobada que va organitzar, a Casa Vall, Birres per la República (@Birresrepublica): el lema, “Fem unes Birres Carteres amb Cartes x República”.

signal 2018 07 08 205520 300x300 - Crònica: "Fem unes Birres Carteres amb Cartes x República"

És del tot innegable que una cervesa, una clara, una aigua trencada o un simple te ens uneix i ens obre la porta. El primer contacte amb aquestes persones fantàstiques va ser precisament poder brindar i fer un glop. I a partir d’aquí, es van desencadenar les paraules.

Cicle de conferències: DEFENSANT LA DEMOCRÀCIA. PASSEM A L’OFENSIVA. Girona

Crònica de l’Albert @HaedusCrabittu

EL PROCÉS CATALÀ VIST DES DE L’EXTERIOR.  Toni Strubell, Cathal Brugha i Mikko Kärnä.

DhG2db4XcAICzqZ 213x300 - Cicle de conferències: DEFENSANT LA DEMOCRÀCIA. PASSEM A L’OFENSIVA. Girona

La Fundació Llibreria LES VOLTES (@LesVoltes), en el marc del cicle de conferències DEFENSANT LA DEMOCRÀCIA. PASSEM A L’OFENSIVA, va organitzar el passat 6 de juliol a l’Auditori Josep Irla de Girona la conferència EL PROCÉS CATALÀ VIST DES DE L’EXTERIOR, en la qual van ser ponents en Mikko Kärnä (@KarnaMikko), Diputat del Parlament Finlandès, i en Cathal Brugha, professor emèrit de la University College of Dublin i president de l’Analytics Society d’Irlanda. En Toni Strubell (@toni_strubell) va conduir el debat, en un format ben adient, de preguntes als ponents i en el qual els assistents van poder plantejar per escrit les seves qüestions.

Girona 300x225 - Cicle de conferències: DEFENSANT LA DEMOCRÀCIA. PASSEM A L’OFENSIVA. Girona

Arístides Maillol

Arístides Maillol, escultor, pintor i gravador català

Article de @Cjaumev

Optimized Arístides Maillol 1925 225x300 - Arístides Maillol
Arístides Maillol, 1925

Arístides Maillol, escultor, pintor i gravador català, va néixer a Banyuls de la Marenda al #Roselló el 1861, on hi va morir el 1944. Als tretze anys va pintar el seu primer quadre. El 1882 marxà a París.

El 1855 va ingressar a l’Ecole de Beaux Arts de París. Va ser amic de Gauguin. Des del 1895, s’interessa principalment per l’escultura. Tot i que els seus tapissos tenien gran acceptació, va haver d’abandonar-los per problemes amb la visió.

El 1905 li va arribar la popularitat i el reconeixement al Saló de l’Automne on va presentar Mediterrània.

La seva obra és un retorn a la forma pura i a la llum de la mediterrània.

Durant la seva carrera, va fer exposicions a París, Nova York, Berlín, Chicago, entre altres ciutats del món.

L’amistat amb el Comte Kressler li ocasionà problemes en ésser titllat de col·laboracionista dels alemanys, cosa que va refutar Clemenceau a la publicació Home Lliure.

Va fer molta amistat amb Sunyer, Togares i Claret, als qui va ajudar durant l’ocupació franquista de la Catalunya del Sud.

Tot i ser famós, es va establir a Perpinyà un cop consolidada la seva carrera, i va formar part de l’escola del Rosselló junt amb altres artistes. Prengué per deixebles a Elie Rocaries, Enric Frère, Gaspar-Maillol, i va influenciar artistes com Jordi Caseblanque o Roger Maureso.

El 1940 va començar la seva darrera estàtua, Harmonia, que no va acabar.

Optimized Als Morts a les guerres de Banyuls 1933 1024x813 - Arístides Maillol

Als Morts a les guerres de Banyuls 1933

La seva casa a Banyuls va ser convertida en Museu Maillol a Banyuls  el 1994 i també hi ha un Museu Maillol a París

Maillol “parlava català, anava amb espardenyes, duia faixa i barretina, ballava sardanes” i afirmava: “Jo considero Catalunya la meva veritable pàtria”


Article de @Cjaumev

Pàgina dedicada a Aristides Maillol a Viquipèdia 

Font
*Maguí Noguer, catàleg de l’exposició Fascinació per Grècia, Museu d’Art de Girona, 2009.

Si vols més informació sobre la Catalunya Nord aquí la trobaràs.


 

Espanya no millorarà la seva imatge donant diners als periodistes. The Times

The Times - Espanya no millorarà la seva imatge donant diners als periodistes. The Times

Als periodistes els encanta guanyar premis, ens estimulen els nostres fràgils egos.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

Dastis - Espanya no millorarà la seva imatge donant diners als periodistes. The Times

Un dia en vaig rebre un per part del govern espanyol per un article sobre arquitectura. Però aquesta setmana hem rebut notícies d’un premi que jo i qualsevol altre corresponsal que tingui una mica de respecte per si mateix preferiria no guanyar, tot i el premi generós de 12.000 €.

El Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya aporta els diners per al corresponsal estranger que escrigui el millor article “sobre el paper d’Espanya a l’exterior”.

El premi Palacio de Viana, que porta el nom del palau del segle XV on el ministre espanyol d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, té les seves oficines, és un dels premis per promoure la imatge d’Espanya.

Escriure lloant aquest bell país que, malgrat la seva embogidora burocràcia i tradicions excèntriques, és un lloc gloriós per viure, no hauria de ser difícil.

Però això no és periodisme, són Relacions públiques.

Aquest anunci arriba en un moment en què la imatge del govern espanyol a l’exterior necessita de totes les Relacions públiques que pugui obtenir. Amb l’honorable excepció, irònicament, del Ministeri d’Afers Exteriors, que ha fracassat miserablement en una ressentida guerra mediàtica sobre la crisi de la independència catalana.

La setmana passada, Madrid va renovar el seu compromís de mantenir el control directe sobre Catalunya, tot i l’elecció d’un nou líder regional. Nou polítics catalans romanen sota custòdia en espera de judici per càrrecs que van des de la rebel·lió fins a l’extorsió. Donant accés a periodistes estrangers, els independentistes han difós el seu missatge i guanyen la batalla dels mitjans a l’estranger.

Mentrestant, Mariano Rajoy, el president espanyol, s’ha mantingut al marge. Li va tocar al senyor Dastis fer front a la premsa mundial, perquè és eloqüent i parla anglès, però hauria d’haver estat el president qui expliqués perquè el seu govern va optar per actuar de la manera en què ho va fer durant el referèndum sobre la independència. Unes sessions informatives amb els corresponsals estrangers haurien ajudat a entendre al món, com a mínim, per què van enviar la policia. L’exlíder català exiliat Carles Puigdemont ha explotat aquestes escletxes amb una campanya acuradament coordinada a les xarxes socials i amb entrevistes ben triades amb els mitjans internacionals.

Si el govern espanyol vol millorar la seva imatge, el millor seria explicar les seves accions a Catalunya. I el premi més preuat que podria oferir en aquests moments no són 12.000 € sinó una entrevista amb el President espanyol.

Graham Keeley (@grahamkeeley) és corresponsal a Madrid


Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement del català i l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of Catalan and English.

Font: The Times (@thetimes)

https://www.thetimes.co.uk/article/spain-won-t-improve-its-image-by-giving-journalists-money-q8qb3st8s

Autor: Graham Keeley (@grahamkeeley)

Data de publicació: 30 maig 2018

Font de la imatge: The Times


 

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca