Francesc Aragó

El català que va triomfar a París

Article de Carles @Cjaumev 

Francesc Aragó Foto de lAssociació Joan Ponç 242x300 - Francesc Aragó
Francesc Aragó / Imatge de l’Associació Joan Ponç

Estagell, Rosselló, 26 de febrer de 1786 — París, 2 d’octubre de 1853

La seva figura perdura i continua essent coneguda malgrat els anys passats des de la seva mort.

Va ser un estudiant tan brillant i precoç que no havia acabat encara els estudis que ja estava agregat al Bureau des Longitudes i va ser nomenat secretari de l’observatori. Conjuntament amb Biot els van encarregar prosseguir els treballs de mesurament de l’arc del meridià de París després de la mort de l’astrònom Mechain, a Castelló de la Plana. De 1806 a 1808 es va establir al País Valencià i es va rodejar dels millors erudits del país.

Estant a Mallorca i com a conseqüència de la invasió napoleònica va ser empresonat durant dos mesos. En aquells anys el seu coneixement del català el va ajudar múltiples vegades a sortir airós a diversos llocs dels Països Catalans.

Estàtua de Francesc Aragó a Perpinyà 199x300 - Francesc Aragó
Estàtua de Francesc Aragó a Perpinyà

Va ser elegit acadèmic al seu retorn a París, amb 23 anys. Va impartir classes d’anàlisi matemàtica i geodèsia, a l’École Polytechnique. El 1830 va ser nomenat director de l’observatori de París i secretari perpetu de l’Académie des Sciences.

Durant la seva vida també es va dedicar a la recerca sobre astronomia, física, mecànica, òptica, electricitat, magnetisme, meteorologia i geografia.

També va descobrir diversos fenòmens físics i astronòmics. Fins al punt que el van batejar com el punt d’Aragó (un dels tres punts de la vertical que passa pel Sol per als quals la radiació difosa celeste té polarització nul·la i que roman generalment uns 20° pel damunt de l’antisol).

Francesc Aragó va descobrir el disc que porta el seu nom, el disc d’Aragó, un experiment científic que es va reproduir en tots els laboratoris de física del segle XIX.

També destaquen els seus treballs en magnetisme, precursors dels de Foucault.
Va publicar la primera obra científica de l’astronomia “Astronomie Populaire” i va tenir més de cinc-cents treballs científics publicats a la seva mort. Les Obres Completes van ser publicades a partir del 1854.

Va destacar també pel seu vessant polític. Les conviccions polítiques liberals, el van fer diputat el 1830 i líder del grup d’extrema esquerra, amb un programa de reforma social. Va ser president del Consell General del Sena, membre del Govern Revolucionari Provisional l’any 1848 i Ministre de l’Interior i de Marina de la Segona República. Es va retirar a la vida privada a causa del triomf de l’autoritarisme. Hi ha una traducció catalana de la seva obra Història de la meva joventut (1937).

Per finalitzar posem a la vostra disposició, la conferència que es va fer a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC):


Fonts
GEC https://www.enciclopedia.cat/EC-HP-0632401.xml
IEC http://blogs.iec.cat/sct/2018/04/10/conferencia-sobre-francesc-arago-roig-precursor-de-lelectromagnetisme-i-la-relativitat/

Puntuació dels lectors
vots1 mitjana5

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.