Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (III)

Una llengua, jurisprudència, institucions polítiques i tradicions socioculturals pròpies, tarannà comercial i industrial, un espai d’acollida per als nouvinguts, un sentit de nació de la majoria de ciutadans defensat mitjançant una resistència activa noviolenta i, per sobre de tot, de manera democràtica.

Per Albert @HaedusCrabittu

800px Senyera Pl. Octavià S. Cugat del Vallès 01 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (III)
Senyera de Catalunya, Pl. Octavià, Sant Cugat del Vallès

Amb la mort de Franco s’inicià un període anomenat la Transició en què des de les altes esferes de poder de la dictadura, en conjunció amb bona part de les forces polítiques i culturals que anys abans havien estat contràries al règim s’anà desenvolupant la reconversió d’Espanya en una democràcia. El rei Joan Carles I esdevindria el nou Cap de l’Estat després de la mort del dictador, ja que Franco el va nomenar successor de forma directa. D’aquesta manera, a Espanya, a la fi del règim no es va celebrar un referèndum per decidir la forma política de l’Estat, fet que va reconèixer l’ex-president espanyol Adolfo Suárez[1], i la monarquia, nomenada a dit pel dictador Franco, va esdevenir automàticament la forma política d’Estat.

Malgrat l’aprovació de la Constitució del 1977, l’obertura de les Corts i la legalització de certs partits polítics, l’ombra de la dictadura fou allargada i influencià en aquest procés. Mostra d’això és l’intent de Cop d’Estat del 23 de febrer de 1981, encapçalat per certs sectors de l’exèrcit i la Guàrdia Civil, la impunitat policial en les massacres de Vitòria del 1976 (5 víctimes mortals) o la dels Sanfermines de 1978, la reconversió del Tribunal de Orden Público en l’Audiencia Nacional actual, la continuïtat de molts càrrecs polítics, militars i policials de la dictadura en la nova etapa democràtica o la promulgació de la Ley de Amnistía del 1977, a través de la qual s’indultaven els crims de la Guerra Civil i el Franquisme i els seus perpetradors.

Amb la Transició, el president de la Generalitat a l’exili Josep Tarradellas i el president espanyol Adolfo Suárez van acordar el restabliment de les institucions de govern catalanes i la creació d’un nou Estatut, el qual entrà en vigor el 1979 i reconeixia Catalunya com una autonomia de l’Estat Espanyol. Tanmateix, l’any 1982, es va aprovar la LOAPA, llei que preveia una transferència progressiva i limitada de competències de l’Estat a les autonomies, motiu pel qual CiU i el PNB, Partit Nacionalista Basc, van presentar recursos d’inconstitucionalitat.

Mon Bar 1985 Bayonne 2 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (III)
Atemptat del GAL a l’hotel Monbar de Baiona (25/09/1985). Van assassinar a Jose Maria Etxaniz Maiztegi, Iñaki Asteazunzarra, Agustin Irazustabarrena Urruzola i Xabin Etxaide Ibarguren. Font: Naiz

Després dels governs socialistes de Felipe González, en el decurs dels quals es practicà terrorisme d’Estat a través dels G.A.L. i es perseguí l’independentisme de forma il·legal mitjançant detencions arbitraries i tortures ordenades pel jutge Baltasar Garzón en els mesos anteriors als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992; el 1996 José María Aznar guanyaria les eleccions. Bona part dels anys 90, i fins el 2003, els governs català i espanyol, amb Jordi Pujol i Aznar al capdavant, van pactar de forma recurrent i CiU va recolzar els pressupostos i diverses polítiques del PP, fet que quedaria plasmat en els anomenats Pactes del Majestic.

Amb la victòria del PSOE liderat per Zapatero l’any 2004, un any més tard, el Parlament de Catalunya va aprovar la Proposta d’un Nou Estatut d’Autonomia. El nou redactat, que diferia de l’aprovat pel Parlament, fou ratificat en referèndum per la població catalana amb el 73,9% dels vots favorables. Poc després d’entrar en vigor, el Nou Estatut fou objecte de diversos recursos d’inconstitucionalitat, destacant el presentat pel Partit Popular juntament amb l’entrega de quatre milions de firmes per l’aprovació d’una no proposició de llei per celebrar un referèndum a tota Espanya sobre el Nou Estatut de Catalunya.

2010 07 10 17 39 28 0033 1024x768 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (III)
Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» (10/07/2010). Fotografia d’Albert @HaedusCrabittu

Quatre anys més tard, el 2010, el Tribunal Constitucional va resoldre el recurs en què considerava inconstitucionals 14 articles de l’Estatut, inclòs el preàmbul en què s’estipulava que Catalunya era una nació, malgrat que determinades parts d’alguns d’aquests fossin molt semblants als d’altres Estatuts, com per exemple el d’Andalusia. La reacció no es va fer esperar i el 10 de juny del mateix any es va convocar una de les majors manifestacions de la Història de Catalunya amb la participació a Barcelona d’entre 1,1 i 1,5 milions de persones sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. La manifestació del 10-J marcà l’inici de les reivindicacions pel dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya.

A partir d’aquí, davant la negativa d’un Pacte Fiscal per a Catalunya, va iniciar-se un procés polític i social per a que Catalunya esdevingui un Estat independent en el decurs del qual s’han efectuat diverses manifestacions, sobretot l’11 de setembre Diada Nacional de Catalunya, com “Catalunya, nou estat d’Europa” (2012), la Via Catalana cap a la Independència (2013), la Via (2014), la Via Lliure a la República Catalana (2015), A punt (2016), la Diada del Sí (2017) o la manifestació per la Llibertat dels Presos Polítics (2018). Amb el segon govern de la Generalitat, presidit per Artur Mas, i després de reivindicar repetidament un referèndum d’autodeterminació pactat amb el govern espanyol, es celebrà el 9 de novembre una consulta en què l’opció Sí a un Estat independent va guanyar amb 1’9 milions de vots. A causa d’aquesta consulta, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs són objecte d’un procés judicial en què se’ls acusa de desobediència i prevaricació.

A les eleccions del 2015, JxSí va guanyar les eleccions i juntament amb la CUP van emprendre un seguit de mesures, com la Llei de Transitorietat Jurídica, per dur a terme el procés cap a la Independència en un termini de 18 mesos. Enfront de la negativa del govern espanyol de Mariano Rajoy de negociar un referèndum o el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític sobirà i les seguides amenaces d’aquest juntament amb les d’altres polítics i sectors socials espanyols, el govern de Carles Puigdemont va promulgar el 6 de setembre de 2017, a través de la Llei 19/2017 del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, la celebració del referèndum l’1 d’octubre del mateix any. Un mes abans de la promulgació de la llei, el 17 d’agost, van tenir lloc els atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils. A dia d’avui segueixen sense esclarir-se les relacions entre el cervell dels atemptats i el CNI, servei d’intel·ligència espanyol, ja que aquest n’era possiblement un confident.

En les setmanes anteriors a l’1 d’octubre, el govern espanyol va enviar a Catalunya, a través de la denominada “Operación Copérnico”, entre 6.000 i 8.000 agents antidisturbis de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de diversos punts d’Espanya (acomiadats a les seves casernes per centenars de ciutadans al crit de “¡A por ellos!”[2]), els quals, el dia del referèndum, van intervenir amb extrema violència fent un ús desproporcionat de la força, emprant bales de goma (prohibides a Catalunya des del 2014) i gasos lacrimògens[3] fet que implicà desobeir i, per tant, saltar-se l’ordre de la magistrada del TSJC de no “afectar la normal convivencia ciudadana”[4]. Tanmateix, la Guàrdia Civil va procedir, també en les setmanes anteriors a la votació, a tirar endavant l’Operació Anubis, per ordre del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. “Es van registrar diferents seus del govern català i es van efectuar 15 detencions d’alts càrrecs, treballadors públics i responsables d’empreses col·laboradores en la preparació del referèndum.[1] Les forces de la Guàrdia Civil van escorcollar les conselleries d’Economia, Governació, Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, i Treball, Afers Socials i Famílies, a més de les dependències vinculades [https://ca.wikipedia.org/wiki/Operaci%C3%B3_Anubis].”

Escola LEstel La Sagrera Barcelona 11017. Fotografia dAlbert @HaedusCrabittu - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (III)
Escola L’Estel, La Sagrera, Barcelona (1/10/2017). Fotografia d’Albert @HaedusCrabittu

L’1 d’octubre, milions de ciutadans van defensar els diversos centres de votació del territori, des de les primeres hores del dia, per permetre el ple exercici de votació. El cossos policials espanyols van clausurar de forma violenta, amb el resultat de 1.000 ferits (un dels quals per la pèrdua d’un ull per l’impacte d’una bala de goma[5]  i un altre per patir un infart[6]), 92 punts de votació mentre que els Mossos d’Esquadra, sense alterar la convivència ni fer ús de la violència, més de 500[7]. La infraestructura informàtica va ser atacada al llarg del dia, tan per la Guàrdia Civil com per altres grups hacktivistes, però gràcies al cens universal 2.286.217 persones van poder votar.

20171111 170405 300x169 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (III)
Manifestació 11N al carrer Marina. Fotografia: Albert @HaedusCrabittu

El resultat final fou una victòria del Sí a la independència amb 2.044.038 vots enfront els 177.547 del No. El referèndum va comptar, a banda d’una Junta Electoral, amb la participació d’Observadors Internacionals que en dies posteriors van presentar les seves conclusions respecte al què es va viure en aquella jornada[8]. Igualment, el referèndum va ser promulgat de forma legal, malgrat la negativa del govern espanyol i el Tribunal Constitucional, ja que el dret a l’autodeterminació dels pobles n’és un de reconegut per les Nacions Unides i també per Espanya en ratificar el Pacte de Drets Civils i Polítics i el Pacte de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Aquest fet comporta que Espanya hauria de permetre i vetllar pel lliure exercici d’aquest dret per part de la població catalana[9].

Cal recordar que l’extrema violència i força exercida per les FCSE contra civils pacífics, l’incompliment de l’auto del TSJC del 27 de setembre, les irregularitats en la cadena de comandament per donar les ordres d’actuació a Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i el fet que aquest últim sigui un cos de naturalesa militar que en part depèn del Ministeri de Defensa són fets més que suficients per a que les autoritats de la Unió Europa haguessin aplicat l’article 7 del Tractat de Lisboa en vista de la violació, per part d’Espanya, dels valors esmentats en l’article 2 del mateix Tractat.

Jordi Borràs 2 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (III)
Manifestació 11N al carrer Marina. Fotografia Jordi Borràs/El Món

El 3 d’octubre i el 8 de novembre es van dur a terme dues aturades de país en què es tallaren les principals carreteres de Catalunya i estacions de ferrocarril, i on fins el 70% dels treballadors públics van exercir el seu dret a vaga. El vespre del dia 3 d’octubre, el rei Felipe VI va fer un discurs bel·ligerant en el qual secundava les accions repressives del govern espanyol i advertia als independentistes de les conseqüències de les seves decisions[10]. En vista dels resultats del referèndum i de la situació que vivia el país el 10 d’octubre el president Puigdemont va proclamar i acte seguit va suspendre la declaració d’Independència tot apel·lant a la mediació internacional per obrir un marc de negociació amb l’Estat espanyol. En vista de la negativa de l’executiu espanyol a encetar una negociació i en un dia en què alguns mitjans de comunicació van especular amb la convocatòria d’eleccions el Parlament de Catalunya va aprovar el 27 d’octubre la resolució que proclamava la República Catalana[11].

puigdemont - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (III)
Compareixença del MHP Carles Puigdemont, Girona (28/10/2017)

La resposta del govern espanyol es traduí en l’aplicació, a través del Senat, de l’article 155 que permetia a l’executiu “adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla [Comunidad Autónoma] al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones”[12]. L’executiu espanyol va intervenir el govern de Catalunya tot cessant l’executiu català i dissolent el Parlament, fet que provocà la paralització d’inversions, la destitució del cap dels Mossos d’Esquadra el Major Josep Lluís Trapero (actualment a l’espera de judici per organització criminal i sedició[13]), el control per part de l’estat espanyol del funcionariat depenent de la Generalitat i la convocatòria d’eleccions pel 21 de desembre[14]. En declaracions posteriors, diversos polítics, com per exemple Marta Rovira, van fer públic que l’estat espanyol va amenaçar amb el desplegament de l’exèrcit i l’ús d’armes per controlar la població i fer front a possibles concentracions[15].

20171003 130724 1024x576 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (III)
Vaga 3O, Barcelona. Fotografia d’Albert @HaedusCrabittu

Des de l’àmbit judicial, l’Audiència Nacional en un principi i després el Tribunal Suprem, tot seguint les denúncies de la Fiscalia General de l’Estat van iniciar un procés penal en contra del govern català pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència[16]. La jutgessa Carmen Lamela i després el jutge Pablo Llarena van enviar a la presó els activistes Jordi Cuixart i Jordi Sánchez acusats de sedició per les concentracions del 20 de setembre (fet que s’ha demostrat fals, ja que ambdós activistes van col·laborar amb la policia[17]) a més del vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn i posteriorment els consellers Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull i la presidenta del Parlament Carme Forcadell. El president Puigdemont juntament amb els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig van exiliar-se a Bèlgica[18].

En les eleccions del 21 de desembre, en les quals es van produir algunes incidències amb sobres que ja tenien dins paperetes de C’s o problemes en el vot exterior[19], els independentistes van guanyar les eleccions amb 2’08 milions de vots i 70 diputats[20]. El 17 de maig, després del veto del Tribunal Constitucional a la investidura de Carles Puigdemont[21] i les investidures fallides de Jordi Sánchez i Jordi Turull, Quim Torra va ser investit 131è president de Catalunya i es va nomenar un nou Govern. És en aquest context i enmig de les reivindicacions per la llibertat dels presos polítics que diversos grups organitzats d’extrema dreta, vinculats a partits i associacions ultres, que es dediquen a agredir persones i a treure de la via publica i de forma violenta qualsevol element a favor de la llibertat dels empresonats[22] [23].

 

20171201 185733 1024x576 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (III)
Escola L’Estel, La Sagrera, Barcelona (1/12/2017). Fotografia d’Albert @HaedusCrabittu

[1] Entrevista a Adolfo Suárez: https://www.youtube.com/watch?v=mVscBHy9piI
[2] Crits de ¡A por ellos!: https://www.naciodigital.cat/noticia/139094/video/ellos/huelva/envalenteix/guardies/civils/enviats/aturar/1-o
[3] Deu atesos per gasos lacrimògens: https://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/10/01/denuncien-lus-gasos-lacrimogens-aiguaviva/870690.html
[4] Auto TSJC [pàgina 2]: http://estaticos.elmundo.es/documentos/2017/09/27/auto_tsjc_1O.pdf
[5] Roger Español, l’home que va perdre la visió: https://www.ara.cat/societat/Roger-Espanol-Tornaria-tornaria-defensar_0_1940206055.html
[6] La passivitat policial davant l’home que pateix un infart: https://www.elnacional.cat/ca/politica/home-infart-lleida-carrega-policial_197370_102.html
[7] Totes les dades sobre l’1O es poden consultar en el següent enllaç: https://catmemoria.cat/dades-i-documents/
[8] Opinions dels Observadors Internacionals: https://www.publico.es/politica/referendum-1-observadores-internacionales-denuncian-operacion-estilo-militar-1.html
[9] Catalunya – Dret d’autodeterminació: http://comunicats.cat/catalunya-dret-dautodeterminacio/
[10] Discurs de Felipe VI: https://www.elnacional.cat/ca/politica/video-el-discurs-integre-del-rei-felip-vi-sobre-catalunya_198228_102.html
[11] El Parlament aprova la resolució per declarar la Independència: https://cat.elpais.com/cat/2017/10/27/catalunya/1509105810_557081.html
[12] Artículo 155 de la CE: http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=155&tipo=2
[13] Lamela procesa a Trapero por sedición y organización criminal: https://www.eldiario.es/politica/Lamela-Trapero-sedicion-organizacion-criminal_0_757674454.html
[14] Efectes del 155: http://directe.larepublica.cat/noticia/711555/es-efectes-negatius-del-155-a-la-vida-dels-catalans
[15] Amenaça de l’Estat espanyol: https://www.vilaweb.cat/noticies/marta-rovira-revela-que-lestat-espanyol-havia-amenacat-amb-sang-i-morts-al-carrer-en-cas-dindependencia/
[16] Llistat de processats per l’1 d’octubre: https://www.elperiodico.com/es/politica/20180323/las-imputaciones-del-juez-llarena-a-los-25-procesados-por-el-1-o-6711171
[17] Documental sobre els fets del 20S: https://www.youtube.com/watch?v=hq-GuOoHkIg
[18] Puigdemont no demana exili: http://www.ccma.cat/324/puigdemont-no-demana-asil-i-exigeix-al-bloc-del-155-que-digui-si-acceptara-el-resultat-del-21d/noticia/2818249/
[19] Sobres amb paperetes de C’s: http://www.ccma.cat/324/retiren-sobres-amb-paperetes-de-ciutadans-a-dins-a-lhospitalet-de-llobregat/noticia/2827979/ i informe d’irregularitats en el vot exterior: https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/993483/informe-alerta-dirregularitats-vot-exterior-21-d
[20] Crònica dels resultats de les eleccions del 21D: http://www.ccma.cat/324/cs-guanya-en-vots-i-escons-pero-lindependentisme-conserva-la-majoria-al-parlament/noticia/2828070/
[21] El Tribunal Constitucional cierra la vía Puigdemont: http://www.ccma.cat/324/cs-guanya-en-vots-i-escons-pero-lindependentisme-conserva-la-majoria-al-parlament/noticia/2828070/
[22] Anuari mèdia.cat: https://www.media.cat/2018/02/09/in-spains-name/
[23] Tensión entre los CDR y los GDR: https://www.elperiodico.com/es/politica/20180508/tension-calles-barcelona-entre-cdr-gdr-brigadas-limpieza-lazos-amarillos-6805819


Llegir Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)

Llegir Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (II)


 

Puntuació dels lectors
vots0 mitjana0

1 thought on “Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (III)”

  1. Pingback: Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (II) - Comunicació Alternativa Territorial

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.