Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)

Una llengua, jurisprudència, institucions polítiques i tradicions socioculturals pròpies, tarannà comercial i industrial, un espai d’acollida per als nouvinguts, un sentit de nació de la majoria de ciutadans defensat mitjançant una resistència activa noviolenta i, per sobre de tot, de manera democràtica.

Per Albert @HaedusCrabittu

Montserrat - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)Massís de Montserrat, Catalunya Central. Fotografia: Manel Cantarero Martinez

A l’extrem sud-oest d’Europa, trobem la península ibèrica, on s’hi ubiquen Portugal, Andorra, Espanya, Catalunya i l’enclavament de Gibraltar, territori britànic d’ultramar. Una situació excèntrica, doncs, amb els Pirineus i el mar Cantàbric al Nord, la Mediterrània a l’est i l’Atlàntic a l’oest. Un espai geogràfic singular que, tot i això, mai ha estat tancat des de l’antiguitat a l’entrada i pas d’elements humans de la resta d’Europa o d’Àfrica. Amb tot, la geologia interior és molt abrupta, mentre que la perifèria, en canvi, és oberta al mar, amb passos francs també a través dels Pirineus.

Tramontana Port Bou 300x225 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)
Vent de Tramuntana, l’Alt Empordà. Fotografia Albert @HaedusCrabittu

La Catalunya actual està situada a la zona nord-oriental de la península. Per una banda, ocupa part del vesant nord dels Pirineus i les valls i planes contigües, amb costa mediterrània també: és l’anomenada Catalunya Nord que va passar al regne de França per la signatura del Tractat dels Pirineus, el 1659. Per altra banda, dels Pirineus cap al sud, hi trobem la Catalunya actualment comunitat autònoma de l’estat espanyol. Està fragmentada, doncs, en pertànyer a dos estats. Caldria afegir que a l’estat d’Andorra la llengua oficial és el català i té dos caps d’estat alhora: el President de la República francesa i el Bisbe d’Urgell, diòcesi catalana.

Si atenem a la geografia humana, Catalunya ha estat un lloc de pas i d’intercanvi. Aquesta introducció ens permet exposar ja alguns apunts sobre la prehistòria d’aquest territori.

Mandíbula de Banyoles Museu de Banyoles 300x225 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)
Mandíbula de Banyoles, Museu de Banyoles

Entre un milió i vuit-cents mil anys enrere, hi ha presència de l’Homo antecessor. De fa 450.000 anys data l’home de Talteüll, a la Catalunya Nord actual. Hi ha força presència Neandertal en el Paleolític mitjà. I ja una rica cultura humana paleolítica.

Pinta de boic La Draga Neolític Museu de Banyoles 300x225 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)
Pinta de boix, període neolític. La Draga, Museu de Banyoles

En el neolític, trobem sepulcres de fossa, l’anomenada cultura cardial (conreu de blat i ordi i evidències dels primers ramats) i, cap al 6000 aC, construcció de dòlmens i restes que palesen una cultura megalítica. Datades entre el 3350 a 2950 aC, són de gran interès les mines de variscita de Can Tintorer, a Gavà: el conjunt de mines en galeria més extens i antic d’Europa i l’únic neolític. Esmentarem també la cultura dels camps d’urnes (arribada d’elements celtes), les edats del bronze i del ferro (cultura ibèrica, segles VI a I aC).

parcarqueologicgava 6 Mines Can Tintorer 200x300 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)
Mines neolítiques de variscita, Can Tintorer, Gavà. Parc Arqueològic

Aquesta prèvia pretén mostrar la ubicació territorial i donar pinzellades sobre la geografia, perquè resultava determinant per a la caracterització de les cultures humanes dels qui han viscut en aquests territoris, i també sobre la prehistòria per així entrar en la història.

2006 0104 111331 300x225 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)
Empúries. Fotografia Albert @HaedusCrabittu

Ja en el segle IX aC els fenicis es van establir a la península. En el segle VII aC s’inicien els contactes amb colonitzadors grecs foceus, també a la zona nord-est, on funden una factoria comercial al sud del golf de Roses que esdevindrà Empúries. Les relacions són d’intercanvi comercial i cultural. El 218 aC els romans arriben a la península i ocupen la ciutat d’Empúries; a partir d’aquí romanitzaran bona part de la península ibèrica a excepció, fins el segle I aC, del nord. Cal afegir que l’est peninsular va viure la segona guerra púnica, amb el pas d’Anníbal Barca, i batalles entre cartaginesos i romans. L’occident mediterrani va ser un objectiu estratègic romà de primer ordre. L’emperador August tindrà presència a Tàrraco, l’actual Tarragona, que esdevindrà la capital de la Hispania Citerior.

La llengua llatina s’imposà i es mesclà amb el substrat iber i algun que altre element celta. Amb el pas dels segles aniran desenvolupant-se les llengües romàniques, també anomenades neollatines. Una d’elles serà el català, i tot i que consten testimonis ja en el segle IX dC és en les Homilies d’Organyà, uns fragments de sermonaris del segle XII, el primer cop en què apareix escrit. La llengua catalana és un element que haurem de tenir en compte per a entendre la formació de Catalunya com a nació.

Entrada muralla romana Barcino 1024x768 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)
Portes romanes de Barcino, Barcelona. Fotografia Albert @HaedusCrabittu

Retornant a la història, l’Imperi romà d’Occident perdé tota autoritat sobre els seus territoris en un llarg procés que ja s’havia iniciat en el segle IV dC i que finalitzà el 476 dC amb la deposició de Ròmul August. A cavall dels Pirineus, es creà el regne visigot de Tolosa el qual s’estengué, al sud d’aquesta cordillera, per la península ibèrica. Al segle VI la cort visigoda es va establir a Barcelona.

L’any 711 dC es produeix la invasió àrab de la península. Per al territori que ens ocupa, s’hi establiran durant quatre segles, no superant de manera mantinguda el territori situat al nord del riu Llobregat, a la província de Barcelona. En paral·lel, aproximadament a la zona de l’actual França es crea el regne germànic dels francs. Carlemany en serà el rei, i posteriorment emperador. Estableix punts perifèrics de defensa per assegurar les fronteres, un d’ells l’anomenada Marca Hispànica, ja en el segle VIII, que ocupa ben bé la meitat nord del territori de l’actual Catalunya, una marca que gaudia d’autonomia civil i militar.

Sant Joan de Boí 1024x768 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)
Pintura al fresc romànica, Sant Joan de Boí. Fotografia Albert @HaedusCrabittu

Progressivament, en aquesta zona neixen les primeres unitats feudals i d’aquí els comtats: Barcelona, Girona, Empúries, Rosselló i Urgell-Cerdanya. Barcelona era el més potent, en ser una ciutat fortament emmurallada per la proximitat immediata als musulmans. El seu comte esdevé el “marquès”, l’administrador de la Marca. Aquest procés, amb l’arribada d’un contingent humà nombrós des del sud que enfortí els comtats, es tancà el 878 quan el comte de Barcelona Guifré el Pilós va reunir els cinc comtats i n’establí la successió hereditària. Reconquerí altres zones i repoblà els comtats d’Osona, Vic i Berguedà. Abans, però, l’any 826 Aissó ja va emprendre una revolta contra la imposició i el domini dels nobles francs sobre els comtats catalans.

Durant els segles X i XI queda consolidat el Comtat i amb Ramon Berenguer I (1035-1076) podem dir que comença a néixer una consciència de nació catalana. A l’oest es troba el regne d’Aragó, mentre que al centre de la península trobem el regne de Castella, bel·licós amb Catalunya i Aragó. Per evitar la disgregació del regne, el 1137 es celebra el matrimoni entre Peronella d’Aragó i Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona. Durant sis segles, ambdós territoris aniran junts: Catalunya s’enforteix enfront dels reis francesos i l’Aragó evita la influència de Castella. Cal tenir clar que es tracta d’una unió dinàstica no pas territorial ni política.

Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus 295x300 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)
Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus

Un paràgraf que ajuda a entendre la creació de Catalunya com a nació és el següent: “Des de quan es pot parlar de Catalunya? Quan comença la història dels catalans? Hi ha una dada objectiva: la primera vegada que una font històrica coneguda parla de Catalunya i de catalans és el 1114, quan un cronista pisà narra en vers l’atac naval emprès aleshores per naus italianes i del comte Ramon Berenguer III de Barcelona contra els musulmans de Mallorca. Per a Enric de Pisa, que així es deia el cronista, Ramon Berenguer III i els seus guerrers eren catalans i venien de Catalunya.” [Salrach i Marès, Josep M., et alii. Naixement de la nació catalana orígens i expansió segles IX-XIV. Enciclopèdia Catalana, 2017. Barcelona]. Tanmateix, en el segle XII, concretament el 1173, es compilen els Usatges de Barcelona, un recull de textos normatius en base al dret consuetudinari barceloní els quals esdevindran la base d’un dret propi català.

La següent fita de gran importància serà l’arribada al tron de Jaume I el Conqueridor (1213-76), nascut a Montpeller, format a l’Aragó i a Catalunya. Conquerirà les illes Balears i València, estenent el regne cap al sud i l’est. Precisament, la conquesta de València generarà enfrontaments amb els nobles aragonesos. Es veuen ja dues cultures: per una banda, zones interiors repoblades per aragonesos i regides pels seus furs i, per altra, la ciutat de València i tota la costa mediterrània, que es caracteritzarà per un tarannà comercial, artesà i per una agricultura no latifundista. La continuïtat de la reconquesta cap al sud i l’oest acabarà generant tensions amb el regne de Castella que es traduiran, més tard, en la Guerra dels dos Peres (1356-1375).

En aquest punt, la corona catalanoaragonesa esdevé un ens polític de primera magnitud. El fill de Jaume I, Pere II (Pere III d’Aragó), inicia una forta expansió catalana per tota la mediterrània. En anys posteriors es conquesta Sardenya i les tropes almogàvers, comandades per Roger de Flor, venceran els turcs a Anatòlia i acabaran conquerint els ducats d’Atenes i Neopàtria, a Grècia, que resten sota sobirania de la corona catalanoaragonesa.

És rellevant, a part de la llengua pròpia que hem esmentat, com s’ha conformat un perfil comercial molt potent, així com una indústria tèxtil ben sòlida. Hi ha també una jurisprudència pròpia, un dret català, com hem vist a partir dels Usatges. Es compila fins i tot un cos legal sobre navegació i comerç de gran importància a la mediterrània: Llibre del Consolat de Mar (1320-30).

Si seguim amb els fets, la segona meitat del segle XIV es produeix una important depressió econòmica, es produeixen onades de pestes que delmen les poblacions. El desgast de Catalunya serà important i la noblesa d’Aragó ho aprofita per ampliar privilegis. El rei Pere III va ser segrestat, però un cop lliure s’enfrontà i derrotà completament les tropes aragoneses. És en aquest context que sorgeixen les Corts Catalanes en les quals hi eren presents representants dels tres estaments socials principals: noblesa, església i burgesia. L’objectiu d’aquestes Corts, organisme considerat el model per excel·lència del parlament medieval, l’origen de les quals es troba en les Assemblees de Pau i Treva, era discutir, votar i aprovar la política reial.

Cortes Catalanas 209x300 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)
Les Corts catalanes

El 1289, a Montsó, s’instaurà un organisme, en un principi de caràcter temporal, anomenat Diputació del General o bé Generalitat. La seva funció bàsica era recaptar els subsidis i tributs que el rei reclamava al mateix temps que es dedicava a vetllar pel compliment dels acords sorgits de les Corts. Igualment també controlava l’administració del Principat i restava sota l’autoritat simbòlica del diputat eclesiàstic de major rang. El considerat com el primer President de la Generalitat fou Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359). La institució va ser restablerta en el segle XX i actualment la presideix el Molt Honorable President Joaquim Torra i Pla, el 131è president d’aquesta institució de govern de Catalunya.

A la darreria del segle XIV comença el declivi; es perden els ducats d’Atenes i Neopàtria. L’hereu de Joan el Caçador (1387-95), Martí I l’humà, mor el 1410 sense descendència i la corona catalanoaragonesa, a través de la celebració del Compromís de Casp, passarà a mans de Ferran d’Antequera, nascut a Castella, i inaugurarà la dinastia Trastàmara. Amb tot, restarà subjecte al decret de les Corts, que atorga a la Diputació del General el dret a defensar les constitucions, els usatges, els capítols de cort i altres lleis del Principat de Catalunya, i que confirma també a la Generalitat la fiscalitat i les atribucions econòmiques.

Mentre l’expansió mediterrània prèvia havia estat de caràcter comercial, Alfons IV el Magnànim, Trastàmara, assegura el domini aragonès a Còrsega i Sardenya, i conquereix Nàpols el 1443. És una expansió ja de caràcter militar i dinàstic i es consolida fins el segle XVIII. Aquestes accions comportaran la ruïna econòmica de Catalunya.

Amb el descobriment d’Amèrica per part de Cristòfor Colom el 1492, la monarquia hispànica, en un principi no va afavorir la participació catalana en l’empresa colonial, però amb el pas dels anys la dinàmica s’invertí a causa de la tasca privada desenvolupada per comerciants i indians catalans que gràcies a l’ímpetu comercial van poder acabar accedint-hi.


 

Llegir Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (II)


 

Puntuació dels lectors
vots0 mitjana0

2 thoughts on “Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)”

  1. Pingback: Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (III) - Comunicació Alternativa Territorial

  2. Pingback: Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (II) - Comunicació Alternativa Territorial

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.