Dones pedagogues: Teresa Mañé i Miravet

Teresa Mañé i Miravet

Autors:@Cjaumev @annuskaodena

Teresa Mañé i Miravet - Dones pedagogues: Teresa Mañé i Miravet

La primera mestra laica d’Espanya va ser possiblement Teresa Mañé i Miravet (Cubelles, 1865 – Perpinyà, 1939).

 

Escriptora, periodista, pedagoga i anarcosindicalista catalana. Va ser pionera en la defensa dels drets de la dona, de la igualtat social i de la pedagogia com a instrument de millora social.

L’any 1891 va participar, juntament amb Baroja, Unamuno i Mendinaveitia, en el cicle de conferències que es va fer a l’Ateneu de Madrid sobre La sociedad futura.

Aquell mateix any es va casar civilment amb Joan Montseny Carret, conegut com a Federico Urales, pensador anarquista i mestre i es van traslladar a viure a Reus, on van obrir una escola laica mixta. Durant un temps, Mañé va exercir la docència.

El matrimoni, mestres llibertaris propulsors de l’escola racionalista o moderna, participa en l’activisme polític i en campanyes de difusió de l’anarquisme.

El juny de 1897, fugint del procés de Montjuïc, va ser desterrada a Londres juntament amb el seu marit. Un any després van retornar clandestinament a Espanya i es van establir a Madrid, on va néixer la seva filla Federica Montseny Mañé. Allí va editar “La Revista Blanca” (1898-1905), dirigida per ella amb el pseudònim de Soledad Gustavo.

El 1905 va néixer la seva filla, Frederica Montseny i Mañé, escriptora de literatura social que va ser ministra durant la Segona República Espanyola i la primera dona ministra d’Espanya. L’educació de Frederica Montseny va ser impartida per la seva mare, amb un mètode basat en grans dosis de lectura per a satisfer la curiositat natural de l’infant combinades amb molt de temps a l’aire lliure i exercici.

Teresa Mañé va escriure nombrosos articles de pensament i divulgació de l’ideari llibertari i del moviment anarquista i sindicalista en els principals diaris anarquistes del final del segle XIX i el principi del XX. Va lluitar i defensar la capacitat de pensar lliurement de l’home i la dona. Una capacitat que faria l’ésser humà lliure i li permetria construir una societat més justa i igualitària.

L’any 1939, després de la victòria franquista, va travessar la frontera cap a l’exili al costat de la seva filla, i pocs dies després va morir a Perpinyà.

“Les escoles laiques no són vivers de fanàtics catòlics ni de fanàtics antireligiosos. El mestre ensenya. I ensenyar i despertar la intel·ligència dels nens és la seva missió.”


Autors:@Cjaumev @annuskaodena

Fonts
Viquipèdia. Pàgina dedicada a Teresa Mañé i Miravet.
Tribuna Feminista. Teresa Mañé, Soledad Gustavo.

El diari de l’educacio: 20 pedagogues que han revolucionat l’educació a Catalunya.
Patrimoni VNG. Teresa Mañé i Miravet

“Vint mestres i pedagogues catalanes del segle XX”. Un segle de renovació pedagògica a Catalunya. Joan Soler Mata, coordinador


 

Puntuació dels lectors
vots3 mitjana5

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.