Dones pedagogues: Marta Mata Garriga

Marta Mata Garriga (1926-2006)

Autora: AnnA @annuskaodena

Marta Mata Garriga 218x300 - Dones pedagogues: Marta Mata Garriga

Pedagoga, diputada i senadora.

«Per aconseguir allò que la humanitat reclama de l’educació, cal una escola, una comunitat decidida, planificada i estructurada democràticament, amb la participació de tots els seus membres.»

Neix a Barcelona el 22 de juny de 1926, filla de Josep Mata Virgili, tècnic industrial, i d’Àngels Garriga, il·lustre pedagoga catalana. Va estudiar a les aules dels grups escolars de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1937 comença el batxillerat a l’Institut-Escola del Parc de la Ciutadella, dirigit per Josep Estalella. Acaba els estudis de batxillerat l’any 1943, a l’Institut Verdaguer, i inicia els de Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona.

L’any 1944, a causa d’una malaltia, es trasllada a passar la convalescència a la casa familiar, Cal Mata de Saifores, en un petit poble del Penedès de seixanta habitants, on comença a treballar en l’educació del temps lliure dels infants, seguint les orientacions de la seva mare Àngels Garriga, que des de 1946 s’ha retirat allà mateix a causa d’una paràlisi. Viuen a Saifores fins al 1965.

Marta Mata amb la seva mare Àngels Garriga a Saifores 1951 300x199 - Dones pedagogues: Marta Mata Garriga
Marta Mata amb la seva mare Àngels Garriga a Saifores, 1951 / Foto de Fundació Marta Mata

Des de Saifores estudia, en règim lliure, la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, que acaba l’any 1957, i continua amb els cursos de doctorat. Forma part de la primera promoció de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Durant aquests anys es construeix la xarxa d’amistats amb persones clau en la fundació d’escoles com Talitha o Costa i Llobera i que, de manera discreta, reben el mestratge d’Alexandre Galí, Artur Martorell i Jordi Rubió.

A Santa Oliva, població veïna de Saifores participa en la gestació del primer Jardí d’Infants per a nens menors de sis anys, que comença a funcionar l’any 1962.

L’any 1959 fa una primera sortida a Ginebra per estudiar el fons de llibres de text del Bureau International d’Éducation on coneix Pere Rosselló. Fa l’assessorament pedagògic de les editorials Nova Terra i La Galera, i de la revista Cavall Fort, i treballa en algunes publicacions de l’I i de les editorials Teide i Vicens Vives. L’estiu de 1964 viu un mes al kibbutz Dvir d’Israel on coneix el seu sistema d’educació. Aquí entra en contacte amb Joan Reventós i altres dirigents del socialisme català, on militarà amb gran convicció i protagonisme.

Esdevindrà regidora a Barcelona, diputada al Parlament de Catalunya i al Congrés de Madrid, i senadora. L’any 1965 torna a Barcelona. Amb un equip de mestres de diverses escoles, M. Antònia Canals, M. Teresa Codina, Jordi Cots, Pere Darder, Enric Lluch, Anna M. Roig, i amb el suport d’alguns pares d’alumnes d’aquestes escoles, inicien de manera clandestina l’Escola de Mestres Rosa Sensat a la qual es dedica a temps complet.

Marta Mata n’assumeix la coordinació i hi té un paper destacat. Per exemple, en la recuperació de les escoles d’estiu.

La formació dels mestres com a base per fer realitat l’escola pública, l’escola de tots i per a tots, l’escola democràtica, l’escola activa, és el seu gran objectiu.

Convençuda que l’educació és una responsabilitat de la societat, de la ciutat, i que la renovació pedagògica necessita una actuació política valenta, uneix les dues facetes, l’educació i la política, en la seva trajectòria vital i l’any 1976 s’afilia a Convergència Socialista, que esdevé el mateix any el Partit Socialista de Catalunya i finalment el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), al qual pertany tota la vida.

Les eleccions de 1977 la porten al Congreso de los Diputados de Madrid per la circumscripció de Barcelona. Torna a ser-ne elegida l’any 1979. Aquest mateix any, impulsa la creació del Patronat Municipal de Guarderies de Barcelona. El 1980 deixa el Congreso, i és escollida diputada al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Tarragona. De 1983 a 1984 és senadora en representació del Parlament de Catalunya.

Les eleccions de l’any 1984 li tornen a donar l’escó de diputada al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona, fins al 1988. L’any 1987 l’escullen regidora de l’Ajuntament de Barcelona, i ho serà durant dos mandats fins a 1995. Aquests vuit anys s’ocupa de l’Àrea d’Educació. Des de 1987 fins a 1991 és també diputada responsable de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. De 1993 a 1996 és senadora electa per la circumscripció de Barcelona.

En tots els mandats parlamentaris treballa en temes i comissions d’Educació i Cultura, i concretament en els textos constitucional i estatutari d’Educació i en els de diverses lleis: LOECE, LODE, Normalització Lingüística, pas de les escoles del CEPEPC a públiques, Consells Escolars, LOGSE. Presenta proposicions de llei i altres iniciatives en diversos temes educatius, d’una manera especial en el camp de l’educació dels infants fins a tres anys. Com a diputada a les Cortes a Madrid, l’any 1978, defensa una interpel·lació al govern en favor de la llibertat d’expressió.

És membre del Consell Escolar de l’Estat, com a personalitat reconeguda en el camp de la renovació pedagògica, des de la seva creació l’any 1986, i vicepresidenta fins a 2002, quan dimiteix per desacord amb l’actitud no participativa del Ministeri. És membre del Consell Escolar de Catalunya de 1987 a 1995, i presidenta del Consell Escolar Municipal de Barcelona fins a 1995 quan deixa l’Ajuntament.

En la seva doble condició de política i pedagoga, molt especialment després del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que impulsa, i que se celebra a Barcelona l’any 1990, i amb el designi de promoure l’Associació Internacional de Ciutats Educadores que presideix fins a l’any 1995, viatja als Estats Units, l’Argentina, Colòmbia, Suècia, Costa Rica, Suïssa, França, Itàlia, Anglaterra, El Marroc, El Salvador, i rep a Barcelona la visita de professors i institucions educatives, d’aquests i d’altres països.

Posa el seu patrimoni familiar al servei de la recuperació de l’educació democràtica i de l’escola de qualitat a Saifores, Baix Penedès, on durant vint-i-cinc anys ha anat convertint l’antiga casa pagesa en un centre d’estada, convivència, estudi i esplai, obert a famílies i grups en general, i especialment dedicat a mestres i nens, on ‘Rosa Sensat’ i moltes escoles hi han fet cursos i estades des de 1970, i on des de 1979 s’hi celebra l’Escola d’Estiu del Penedès. L’any 1984 hi crea la Fundació Àngels Garriga de Mata, actualment Fundació Marta Mata Garriga, entitat que té com a objectiu el desenvolupament d’una concepció dinàmica de l’escola i l’establiment de relacions entre el món de la cultura, del treball, de l’esplai i del civisme.

En acabar la dedicació a la política activa l’any 1996, s’ocupa a posar ordre als seus escrits i a preparar publicacions sobre la seva mare, Àngels Garriga, en el centenari del seu naixement.

El 1999, la Universitat Autònoma la reconeix amb el Doctorat Honoris Causa.

En el moment de la seva mort, el 27 de juny de 2006, ocupava el càrrec de presidenta del Consell Escolar de l’Estat, el màxim òrgan de participació de la comunitat educativa.


Cites:

“Quan vam arribar, els nens de la casa de dretes no anaven a les cases dels d’esquerres. Jo vaig dir que vinguessin tots a casa i així va començar la meva afició per la pedagogia.”

“No és la ciència o el mestre, el centre de l’educació i de l’escola, sinó l’Infant, al voltant del qual gira l’activitat i el contingut de l’educació.”

“Als anys trenta la política s’havia d’explicar bé. En els setanta, mestres i professors vam haver de reconèixer que una bona educació, una bona escola, ha de tenir el seu vessant de formació política, de responsabilitat política de cadascú, de la pluralitat de respostes en política.”


Fonts:
– Vikipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Marta_Mata_i_Garriga

Fundació Marta Mata Garriga 

http://projecteall.blogspot.com/2012/05/marta-mata-i-lassociacio-de-mestres.html

http://www.martamata.cat/biografia.htm

https://www.somesplai.cat/index.php/marta-mata-garriga/

https://www.mecd.gob.es/dam/jcr:637826b1-4a39-473d-a7ef-b4c39220044d/04bis_extra_2007.pdf

– “Vint mestres i pedagogues catalanes del segle XX” Joan Soler Mata, coordinador


 

Puntuació dels lectors
vots2 mitjana5

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.