Dones pedagogues: Carme Serrallonga i Calafell

Carme Serrallonga i Calafell

Autors: @Cjaumev i @annuskaodena

Carme Serrallonga 251x300 - Dones pedagogues: Carme Serrallonga i Calafell
La Boca D’Or

“Primer, els mestres han d’estar conscienciats per ensenyar bé; en segon lloc, l’aprenentatge és qüestió d’hàbit i temps”.

Barcelona, 1909 — 1997. Pedagoga i traductora.

Carme Serrallonga va estudiar a l’Escola Francesa fins als catorze anys, quan va començar el batxillerat. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres l’any 1931 a la Universitat de Barcelona, on va aprendre llatí, grec, hebreu i àrab. Va ser cofundadora de l’Institut Escola del Parc engrescada pel Dr. Josep Estalella. Després d’una estada a la Residència d’Estudiantes a Madrid, on va fer el doctorat, va treballar a l’Institut Escola de Sarrià fins al final de la guerra.

El març de 1939 juntament amb mestres i pares d’alumnes de l’Institut Escola van fundar l’Escola Isabel de Villena, que va continuar la tasca pedagògica iniciada durant la República.

Carme Serrallonga, n’esdevindrà mestra i, al cap d’un temps, directora. L’escola va ser pionera, després de la guerra civil, en la posada en marxa de la coeducació i l’ensenyament en català inspirada en aspectes basats en la Institución Libre de Enseñanza, Horaciana, Blanquerna i el mètode Montessori, entre d’altres. Avui en dia continua essent un referent.

L’any 1960 Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany funden l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), i l’endemà de la seva creació Carme Serrallonga hi és convidada a impartir classes d’ortofonia. La seva participació va tenir una especial aportació en la formació dels actors, sobretot en l’aspecte de la dicció.

El seu interès pel teatre i l’excel·lent domini que té del llenguatge, l’empenyen a començar a traduir de diverses llengües (alemany, anglès, francès i italià). Va traduir al català nombroses obres d’autors de renom: Brecht, Dürrenmatt, Böll, Lukács, Döblin, Goethe, E.M. Forster o Pirandello, etc. En aquesta època va ser molt prolífica en la traducció d’obres de teatre i novel·les.

La seva primera traducció publicada fou “El meu amic Friedrich” el 1965, per encàrrec i amb la recomanació de M. Aurèlia Capmany.

Els anys seixanta van ser uns bons anys per a la indústria editorial catalana, després de les restriccions dels anys de la postguerra i de la censura patida arreu del país. Van representar una finestra entreoberta que van permetre la seva expansió, tanmateix als anys setanta la crisi política, i més tard econòmica, va truncar en part aquesta progressió i les traduccions es van espaiar.

Els vuitanta van representar la millor època per a la traducció i edició a Catalunya i la Carme va iniciar la traducció de literatura infantil. En vuit anys va traduir cinquanta-dues obres.

La seva tasca científica i humana, com a pedagoga i com a traductora, li ha estat reconeguda àmpliament i l’ha fet mereixedora de la Creu de Sant Jordi (1989), el Premi Ciutat de Barcelona (1992), per la versió catalana de la novel·la “A la glorieta” de J. Bowles, i el Premi Nacional de les Arts Escèniques (1993).

El seu esperit vitalista i ple de curiositat l’empeny a aprendre rus pocs anys abans de morir, el 1997.

La vida i tasca de Carme Serrallonga és d’aquelles que causen admiració, deixen una petjada i ens conviden a continuar.


Fonts:
Enciclopèdia Catalana
Diccionari biogràfic de dones
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
Font de la imatge: La Boca D’Or


 

Puntuació dels lectors
vots1 mitjana4

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.