MEMÒRIA

Los catalanes conforman una nación: breve historia de Cataluña (III)

Una lengua, jurisprudencia, instituciones políticas y tradiciones socioculturales propias, talante comercial e industrial, un espacio de acogida para los recién llegados, un sentido de nación de la mayoría de ciudadanos defendido mediante una resistencia activa no violenta y, por encima de todo, de manera democrática.

Por Albert @HaedusCrabittu

Traducción de @annuskaodena

800px Senyera Pl. Octavià S. Cugat del Vallès 01 - Los catalanes conforman una nación: breve historia de Cataluña (III)
Senyera de Cataluña, Pl. Octaviano, Sant Cugat del Vallès

Con la muerte de Franco se inició un período llamado la Transición en que desde las altas esferas de poder de la dictadura, en conjunción con buena parte de las fuerzas políticas y culturales que años antes habían sido contrarias al régimen se fue desarrollando la reconversión de España en una democracia. El rey Juan Carlos I se convertiría en el nuevo Jefe del Estado tras la muerte del dictador, ya que Franco lo nombró sucesor de forma directa. De este modo, en España, a finales del régimen no se celebró un referéndum para decidir la forma política del Estado, lo que reconoció el ex-presidente español Adolfo Suárez[1], y la monarquía, nombrada a dedo por el dictador Franco, se convirtió automáticamente en la forma política de Estado.

A pesar de la aprobación de la Constitución de 1977, la apertura de las Cortes y la legalización de ciertos partidos políticos, la sombra de la dictadura fue alargada y influenció en este proceso. Muestra de ello es el intento de Golpe de Estado del 23 de febrero de 1981, encabezado por ciertos sectores del ejército y la Guardia Civil, la impunidad policial en las masacres de Vitoria de 1976 (5 víctimas mortales) o la los Sanfermines de 1978, la reconversión del Tribunal de Orden Público en la Audiencia Nacional actual, la continuidad de muchos cargos políticos, militares y policiales de la dictadura en la nueva etapa democrática o la promulgación de la Ley de Amnistía de 1977, a través de la cual se indulta los crímenes de la Guerra Civil y el Franquismo y sus perpetradores.

Los catalanes conforman una nación: breve historia de Cataluña (II)

Una lengua, jurisprudencia, instituciones políticas y tradiciones socioculturales propias, talante comercial e industrial, un espacio de acogida para los recién llegados, un sentido de nación de la mayoría de ciudadanos defendido mediante una resistencia activa no violenta y, por encima de todo, de manera democrática.

Por Albert @HaedusCrabittu

Traducción por @annuskaodena

NASA Satellite Catalonia 964x1024 - Los catalanes conforman una nación: breve historia de Cataluña (II)
Imagen satélite, Cataluña. Fuente: NASA

Ya en el siglo XV, con la llegada al poder de los Reyes Católicos, Cataluña pasó a formar parte de la monarquía hispánica hasta el 1641. Un año antes, en concreto el 7 de junio de 1640, un numeroso grupo de segadores se sublevó contra las autoridades hispánicas. El motivo de este levantamiento fue, entre muchos otros, el malestar ocasionado entre la población por la presencia de tropas castellanas, el consecuente gasto de estas que corría a manos de los agricultores y también las tensiones generadas desde hacía años entre la monarquía hispánica y las instituciones catalanas para la creación, por parte del Conde-Duque de Olivares, de la Unión de Armas. En vista de la insurgencia que comportó la intervención del ejército castellano, Pau Claris, presidente de la Generalidad de ese momento, proclamó la República Catalana y pidió ayuda a Francia.

El conflicto finalizó en 1652 y siete años más tarde, a través de la firma del Tratado de los Pirineos entre Felipe IV de Castilla y Luis XIV de Francia y que suponía el fin de las hostilidades entre ambos países en el contexto de la Guerra de los Treinta Años, implicó la partición de Cataluña. De esta manera, los territorios del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, Capcir y parte de la Cerdaña pasaron a manos francesas y el resto del Principado volvió al dominio de la monarquía hispánica.

Los catalanes conforman una nación: breve historia de Cataluña (I)

Una lengua, jurisprudencia, instituciones políticas y tradiciones socioculturales propias, talante comercial e industrial, un espacio de acogida para los recién llegados, un sentido de nación de la mayoría de ciudadanos defendido mediante una resistencia activa no violenta y, por encima de todo, de manera democrática.

Por Albert @HaedusCrabittu

Traducción por @annuskaodena

Montserrat - Los catalanes conforman una nación: breve historia de Cataluña (I)Macizo de Montserrat, Cataluña Central. Fotografía de Manel Cantarero Martinez

En el extremo suroeste de Europa, encontramos la península ibérica, donde se ubican Portugal, Andorra, España, Cataluña y el enclave de Gibraltar, territorio británico de ultramar. Una situación excéntrica, pues, con los Pirineos y el mar Cantábrico al Norte, el Mediterráneo al este y el Atlántico al oeste. Un espacio geográfico singular que, sin embargo, nunca, desde la antigüedad, ha estado cerrado a la entrada y paso de elementos humanos del resto de Europa o de África. Con todo, la geología interior es muy abrupta, mientras que la periferia, en cambio, es abierta al mar, con pasos francos también a través de los Pirineos.

Tramontana Port Bou 300x225 - Los catalanes conforman una nación: breve historia de Cataluña (I)
Viento de Tramontana, el Alt Empordà. Fotografía de Albert @HaedusCrabittu

La Cataluña actual está situada en la zona nororiental de la península. Por un lado, ocupa parte del vertiente norte de los Pirineos y los valles y llanuras contiguas, con costa mediterránea también: es la llamada Cataluña Norte que pasó al reino de Francia por la firma del Tratado de los Pirineos, en 1659. Por otra parte, de los Pirineos hacia el sur, encontramos la Cataluña actualmente comunidad autónoma de España. Está fragmentada, pues, al pertenecer a dos estados. Habría que añadir que en el estado de Andorra la lengua oficial es el catalán y tiene dos jefes de estado a la vez: el Presidente de la República francesa y el Obispo de Urgell, diócesis catalana.

Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (III)

Una llengua, jurisprudència, institucions polítiques i tradicions socioculturals pròpies, tarannà comercial i industrial, un espai d’acollida per als nouvinguts, un sentit de nació de la majoria de ciutadans defensat mitjançant una resistència activa noviolenta i, per sobre de tot, de manera democràtica.

Per Albert @HaedusCrabittu

800px Senyera Pl. Octavià S. Cugat del Vallès 01 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (III)
Senyera de Catalunya, Pl. Octavià, Sant Cugat del Vallès

Amb la mort de Franco s’inicià un període anomenat la Transició en què des de les altes esferes de poder de la dictadura, en conjunció amb bona part de les forces polítiques i culturals que anys abans havien estat contràries al règim s’anà desenvolupant la reconversió d’Espanya en una democràcia. El rei Joan Carles I esdevindria el nou Cap de l’Estat després de la mort del dictador, ja que Franco el va nomenar successor de forma directa. D’aquesta manera, a Espanya, a la fi del règim no es va celebrar un referèndum per decidir la forma política de l’Estat, fet que va reconèixer l’ex-president espanyol Adolfo Suárez[1], i la monarquia, nomenada a dit pel dictador Franco, va esdevenir automàticament la forma política d’Estat.

Malgrat l’aprovació de la Constitució del 1977, l’obertura de les Corts i la legalització de certs partits polítics, l’ombra de la dictadura fou allargada i influencià en aquest procés. Mostra d’això és l’intent de Cop d’Estat del 23 de febrer de 1981, encapçalat per certs sectors de l’exèrcit i la Guàrdia Civil, la impunitat policial en les massacres de Vitòria del 1976 (5 víctimes mortals) o la dels Sanfermines de 1978, la reconversió del Tribunal de Orden Público en l’Audiencia Nacional actual, la continuïtat de molts càrrecs polítics, militars i policials de la dictadura en la nova etapa democràtica o la promulgació de la Ley de Amnistía del 1977, a través de la qual s’indultaven els crims de la Guerra Civil i el Franquisme i els seus perpetradors.

Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (II)

Una llengua, jurisprudència, institucions polítiques i tradicions socioculturals pròpies, tarannà comercial i industrial, un espai d’acollida per als nouvinguts, un sentit de nació de la majoria de ciutadans defensat mitjançant una resistència activa noviolenta i, per sobre de tot, de manera democràtica.

Per Albert @HaedusCrabittu

NASA Satellite Catalonia 964x1024 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (II)
Imatge satel·lital, Catalunya. Font: NASA

Ja en el segle XV, amb l’arribada al poder dels Reis Catòlics, Catalunya passà a formar part de la monarquia hispànica fins el 1641. Un any abans, en concret el 7 de juny de 1640, un nombrós grup de segadors es va revoltar contra les autoritats hispàniques. El motiu d’aquest aixecament fou, entre molts altres, el malestar ocasionat entre la població per la presència de tropes castellanes, la conseqüent despesa d’aquestes que corria a mans dels pagesos i també les tensions generades des de feia anys entre la monarquia hispànica i les institucions catalanes per la creació, per part del Comte-Duc d’Olivares, de la Unió d’Armes. En vista de la insurrecció que comportà la intervenció de l’exèrcit castellà, Pau Claris, president de la Generalitat d’aquell moment, va proclamar la República Catalana i alhora demanà ajut a França.

El conflicte finalitzà el 1652 i set anys més tard, a través de la firma del Tractat dels Pirineus entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França el qual suposava la fi de les hostilitats entre ambdós països en el context de la Guerra dels Trenta Anys, va implicar la partició de Catalunya. D’aquesta manera, els territoris del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i part de la Cerdanya van passar a mans franceses i la resta del Principat retornà al domini de la monarquia hispànica.

Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)

Una llengua, jurisprudència, institucions polítiques i tradicions socioculturals pròpies, tarannà comercial i industrial, un espai d’acollida per als nouvinguts, un sentit de nació de la majoria de ciutadans defensat mitjançant una resistència activa noviolenta i, per sobre de tot, de manera democràtica.

Per Albert @HaedusCrabittu

Montserrat - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)Massís de Montserrat, Catalunya Central. Fotografia: Manel Cantarero Martinez

A l’extrem sud-oest d’Europa, trobem la península ibèrica, on s’hi ubiquen Portugal, Andorra, Espanya, Catalunya i l’enclavament de Gibraltar, territori britànic d’ultramar. Una situació excèntrica, doncs, amb els Pirineus i el mar Cantàbric al Nord, la Mediterrània a l’est i l’Atlàntic a l’oest. Un espai geogràfic singular que, tot i això, mai ha estat tancat des de l’antiguitat a l’entrada i pas d’elements humans de la resta d’Europa o d’Àfrica. Amb tot, la geologia interior és molt abrupta, mentre que la perifèria, en canvi, és oberta al mar, amb passos francs també a través dels Pirineus.

Tramontana Port Bou 300x225 - Els catalans conformen una nació: una breu història de Catalunya (I)
Vent de Tramuntana, l’Alt Empordà. Fotografia Albert @HaedusCrabittu

La Catalunya actual està situada a la zona nord-oriental de la península. Per una banda, ocupa part del vesant nord dels Pirineus i les valls i planes contigües, amb costa mediterrània també: és l’anomenada Catalunya Nord que va passar al regne de França per la signatura del Tractat dels Pirineus, el 1659. Per altra banda, dels Pirineus cap al sud, hi trobem la Catalunya actualment comunitat autònoma de l’estat espanyol. Està fragmentada, doncs, en pertànyer a dos estats. Caldria afegir que a l’estat d’Andorra la llengua oficial és el català i té dos caps d’estat alhora: el President de la República francesa i el Bisbe d’Urgell, diòcesi catalana.

El duet de folk Maria i Marcel expliquen el ‘tabú tan real’ de la Guerra Civil espanyola. NPR Music

NPR music 300x79 - El duet de folk Maria i Marcel expliquen el 'tabú tan real' de la Guerra Civil espanyola. NPR Music

Catalunya, una regió culturalment diversa i políticament assetjada del nord-est d’Espanya, s’ha aferrat a la seva cultura diferent al llarg dels segles mentre ha lluitat per redefinir la seva relació amb la resta del país.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

NPR music Entrevista al duet de folk Maria i Marcel 300x200 - El duet de folk Maria i Marcel expliquen el 'tabú tan real' de la Guerra Civil espanyola. NPR Music
El duet català de folk Maria i Marcel no tenen por de parlar sobre les atrocitats de la Guerra Civil espanyola a través de la música. “Hi ha un canvi de mentalitat”, diu Marcel Bagés / Claire Harbage/NPR

Aquestes qüestions d’identitat i lleialtat profundes es poden escoltar en la música del duet de folk modern català, Maria Arnal i Marcel Bagés. Basant-se en cançons populars tradicionals i enregistraments d’arxiu, l’àlbum de debut de Maria i Marcel 45 Cerebros y 1 Corázon, reviu records dolorosos de la Guerra Civil espanyola.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca